El bloc del Joan

Vaya cansionsilles que fico darrerament ! Aquesta té copyright però com tot…. és a la xarxa… del Spiderman. El num. 3 ja el tinc eeeeeeeeeeeee ! Jajaja

PD: Gràcies a la sèrie Vent del pla per haver-me recordat aquesta cançó. Escolteu-la i ja em direu….

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/VIkq-rTRIps" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Cansat, cansat de fer-me mal,
De viure en un engany,
Cansat de mi,
Que no sé alliberar-me,
Fugir d’aquest desig
Que sé que no és per a mi però no puc evitar.
Cansat d’aquesta soletat,
d’haver-me enamorat
Del pas del temps,
Que fa caure en l’oblit
Allò que va ser etern.
Cansat de veure-ho clar però no saber
Escapar.
No és massa tard per a tot allò que és important
Estic tan cansat… però he de tornar a
Començar.
I quan s’aturarà aquest mal
Que crema i crema tant?
Evaporat,
Que no deixi record
d’aquells moments tan bons.
Cansat que d’aquells núvols només quedi
Fum.
No és massa tard per a tot allò que és important
per mi, com ser feliç.
Estic tan cansat… però he de tornar a
Començar.
Només vull oblidar i trencar, no recordar mai
Més
Per viure en pau.
Cansat d’haver callat, d’estar emprenyat, de
Ser fugaç, de ser real… perquè
No puc existir així.
No puc, no és per mi, tan humà, despullat,
Que no puc existir, no vull pas fer-ho així.
Cansat d’haver somiat…
I quan podré somriure?
Quan tornaré a viure?
Quin va ser el pecat
Per sentir aquest desig
Que no té cap sentit,
Per viure sense viure tanta soletat?