Pi Pinyoner

NOM COMÚ CATALÀ : Pi pinyoner

NOM COMÚ CASTELLÀ: Pino piñonero

NOM COMÚ ANGLÈS: Nut pine

NOM COMÚ FRANCÈS: Pin pignon

NOM CIENTÍFIC: Pinus pinea

El pi pinyoner pot arribar a fer més de 20 m d’alçada.    La capçada la té molt ample i arrodonida en forma de para-sol. 

Té l’escorça rogenca, clivellada, formant plaques gruixudes.

Les fulles són llargues de fins a uns 15 cm, d’un verd fosc, que surten de dues en dues sobre un branquilló de pocs mil·limetres.  El pi pinyoner és de fulla perenne.

És un pi introduït al nostre país des de temps antics, procedents de la zona mediterrània oriental, que s’ha naturalitzat en trobar condicions ambientals molt semblants a les del seu lloc d’origen, el trobaràs a terra baixa , fins i tot als sorrals marítims , i s’enfila cap a la muntanya mitjana .

Present a tot l’àmbit dels Països Catalans .

L’època de floració és al març, l’abril i el maig.  El fruit del pi pinyoner és la pinya o pinyó.  Maduren i s’obren a la tardor del tercer any després de la fecundació. Les flors masculines i femenines conviuen en un mateix arbre.

Les pinyes tenen forma d’ou, amb els pinyons amb la closca molt dura.