Oh, muses!

Al llarg de la primera quinzena de novembre els alumnes de Cultura Clàssica de 3r d’ESO han dut a terme un projecte entorn de les 9 muses de la mitologia grega.

Els estudiants han escollit la seva Musa preferida i, després de fer una cerca sobre la seva mitologia i qualitats, han estat inspirats per elles i han deixat anar la seva creativitat per fer un seguit de creacions relacionades amb l’especialitat de cada Musa: l’astronomia, la història, la poesia èpica, la comèdia, la música… que han donat com a resultat: jocs de taula, observatoris astronòmics, maquetes, invenció de mites, comèdies i poemes de temàtica mitològica. D’altres han fet infografies, una per cada Musa.

Aquests són alguns dels resultats!

Joc de taula inspirat en el clàssic “Monopoly”. Temàtica astronòmica basada en Urània, musa de l’astronomia.

Alguns dels poemes mitològics dels alumnes inspirats per Cal·líope, la Musa de la poesia èpica.

Maqueta del sistema solar. Alumnes inspirades per la Musa de l’astronomia, Urània.

Principi d’una creació literària, inspirada per l’art de la Musa de la història Clio i els relats heroics de la Musa Cal·líope.

Targeta principal amb la informació de la Musa Urània i targetes secundàries amb algunes de les constel·lacions amb més renom de la Via Làctia. Amb aquests vasos, proporcionant llum des de la part més estreta i enfocant-los cap a la pissarra es veien les ombres de les constel·lacions. Tot un espectacle!

Joc de taula de temàtica històrica. Alumne inspirat per la Musa de la història, Clio.

Targetes informatives sobre les nou muses del Parnàs.

Joc de taula de temàtica històrica amb el tauler, les instruccions, les preguntes i fins i tot la seva pròpia capsa per guardar-lo! Alumnes inspirats per Clio, la musa de la història.

Diapositives de la presentació del treball sobre Talia. Els alumnes, inspirats per la musa de la comèdia, van crear un mite amb alguns personatges de la mitologia d’arreu del món, situant-lo a Tessàlia, una de les regions amb més renom de Grècia.

Els Déus olímpics reciclats!

En la classe de Cultura Clàssica per 3r ESO, hem estat treballant els déus olímpics amb els seus atributs corresponents.  Cadascú de nosaltres vam escollir un déu o una deessa amb el respectiu atribut, i el vam plasmar en una càpsula de “Nespresso” , amb feltre, etc.. Tots materials reciclats que ja haviem fet servir alguns alumnes de l’institut en la festa de Nadal per confeccionar joies amb càpsules “Nespresso”. Nosaltres els hem utilitzat per crear punts de llibres o pinces decorades per agafar un grapat de papers.

Tot seguit us deixem fotografies dels punts de llibre o les pinces. Podeu podeu endevinar  quin déu correspon a cada atribut ?

IRENE GARCIA

 

CRISTINA NAVARRO

 

ANDREA GASCÓN

PABLO PÉREZ

AGENDA de treball

Mireu què he descobert avui!
Què us sembla aquest calendari en llatí? Google és una caixa de sorpreses…

El podeu editar i compartir amb els companys els esdeveniments que ens interessin. Tan bon punt rebeu la invitació voldria que afegiu la data del vostre aniversari, “dies natalis”, així us podrem felicitar i qui sap si menjarem algun pastisset 😆

L’Herència de Wilt

He acabat de llegir l´últim llibre de Tom Sharpe, L’herència de Wilt que hem comprat per a la biblioteca de l’Institut. Els que coneixeu Wilt i la seva família sabeu amb què us trobareu, però de totes maneres passareu una estona divertida amb les aventures d’aquests personatges i l’humor negre del seu autor.

l-herencia-de-wilt2

El meu article no té l’intenció de fer una resenya del llibre, sinó compartir amb vosaltres tres llatinismes que he trobat i que espero que em comenteu:

pàg.226 Les quadrigèmines intenten amagar un cadàver i cerquen…” algun lloc no gaire lluny, però molt espès […]per poder cobrir el cadàver perquè, així, qualsevol que el vegi es pensarà que és un tronc que ha caigut.
[…]
-“Sempre que el qui busqui no hi ensopegui, perquè li estranyaria trobar un tronc tou.
-Ja no ho és gaire, de tou, ara. Ja està en la fase del rigor mortis
.

pàg.267 L’inspector de policia diu referint-se a Wilt “Però potser aquesta vegada ho ha fet. Només que fins ara no li he pogut encolomar mai res. Em sembla que per fi l’hem enxampat in fraganti

pàg.277 En Peter Braintree parlant amb en Wilt sobre el seu futur laboral li diu:
” Només caldria que el Govern tornés a adoptar les línies de la llei d’educació de 1944, que obligava a fer una hora d’Humanitats la setmana, i tornaries a tenir la teva plaça ipso facto…”

Colonització grega i romana a la peninsula iberica

Arnau Nogueira i Marc Riera
La colonització grega i la civilització ibèrica
Durant el s. VI aC els grecs començaren a navegar pel litoral català. Després dels
assaigs efímers dels rodis, els foceus, que acabaven d’establir la base a Massalia
(Marsella), fundaren, vers el 500 aC, la factoria d’Emporion (Empúries), que, amb la de Rhode (Roses), veïna, esdevingueren dues de les ciutats gregues colonials establertes més cap a occident. Així Catalunya entrà a l’àrea grega urbana com a acabament del sector grec de Provença i del Llenguadoc.

A Empúries els treballs d’excavació continuats des del 1907 fins ara han permès de conèixer la ciutat grega i d’exhumar obres d’art importants.

Emporion i Rhode encunyaren moneda, que fou la primera que circulà entre els indígenes, i que imitaren.  Grecs i romans, després, donaren el nom d’ibers als habitants d’aquests territoris.

La segona guerra Púnica, que havia començat el 219 aC amb l’atac dels cartaginesos contra Sagunt, continuà ambl’expedició d’Anníbal vers Roma, que travessà el Principat seguint una ruta que ha estat molt discutida.
La romanització
Durant els primers temps del domini romà es produïren diverses revoltes indígenes, la més destacada de les quals fou la dels ilergets i altres pobles veïns dirigits per Indíbil i Mandoni.

El 195 aC Cató hagué de desembarcar, també a Empúries, amb un exèrcit
que aconseguí el domini definitiu de les tribus indígenes de Catalunya. Quan, després, intervingueren en guerres ho feren ja dins el sistema romà, durant el període de les guerres civils de Sertori o de Cèsar i Pompeu. Durant aquesta darrera tingué lloc la important batalla d’Ilerda. Però la transformació profunda, la romanització, no comença a manifestar-se netament fins cap a la fi del s I aC. Decaigué la cultura indígena i s’han imposant la manera de viure a l’estil romà: penetració del llatí, sistemes legislatius,moneda unificada encunyada a Roma, economia basada en el sistema de la vil·la rústica, sovint precedent llunyà de les cases de pagès actuals, establiment de ciutats de nova fundació o transformació de les antigues, xarxa de vies de comunicació, etc.
Administrativament gairebé tot l’actual territori del Principat, llevat d’una petita franja a
l’oest, constituí el convent jurídic tarraconense, dins la província dita primerament
Citerior, i després Tarraconense. Tàrraco era alhora capital de la província i del
convent. Aquests tres-cents anys corresponents a l’alt imperi, per la profunda
transformació que dugueren i per la transcendència que tingueren amb vista al futur
del Principat, tenen molta més importància que no li atribueix la historiografia
tradicional. Posaren fi a la gran crisi del s III, que somogué tot el món romà.  Una gran part de les cases de pagès, les vil·les, ho foren també, i sovint no les referen. D’altres, reconstruïdes, duraren tot el baix imperi i enllaçaren amb l’època visigòtica. Una de les reaccions generals a tot l’occident romà tot just passada la crisi fou la preocupació per la defensa de les ciutats: al Principat el cas més clar és el recinte fortificat de Barcelona, element decisiu per al futur de la ciutat. Resultat de les noves condicions socioeconòmiques, gairebé no hi ha mostres, per contra, de construccions monumentals d’altres menes, llevat del cas excepcional del mausoleu de Centcelles a Constantí (Tarragonès).