Fòrum de la colònia

On estava situat el fòrum?

El Fòrum de la Colònia es trobava a l’antiga ciutat de Tàrraco, capital de la Província d’ Hispània Citerior. Actualment anomenada Tarragona. Concretament a la part baixa de la ciutat romana, dins l’àrea residencial, a mig camí entre l’espai administratiu provincial i el port

Que s’hi feia al forum de la colònia?

Era l’espai on es desenvolupava els afers administratius i comercials de la ciutat romana.

 

Quines parts constituïen aquest fòrum de la colònia de Tàrraco?

Generalment, estava constituït per una àmplia plaça porticada, al voltant de la qual se situaven una sèrie d’edificis (basílica, temples, cúria, tabernes, …) on es desenvolupava la majoria de les activitats públiques de caire polític, jurídic, religiós i comercial.

Quina part és la que s’ha conservat fins el dia d’avui?

Els estudis fets fins ara demostren que allò que s’ha conservat no és més que un a petita part del fòrum, concretament la basílica.

Com està construït?

– Segons l’article de Viquipèdia: L’edifici central del fòrum consisteix en una plaça rectangular d’uns 58 x 12,5 m; al seu voltant s’obre un pòrtic amb columnes de 6,10 metres d’amplada. Al fons del pòrtic nord, i comunicant amb ell mitjançant àmplies arcuacions, hi ha unes dependències (tabernae) que mesuren de 2,90 x 3,90 m. Al bell mig de la filada de tavernes hi ha una ampla estança: la cúria (espai on es reunien les assemblees del senat local). El sostre del pòrtic era de fusta, mentre que les tabernae estaven cobertes amb volta de pedra. Tots els murs i els elements arquitectònics són de pedra sorrenca local.

Quina és la principal característica del temple que hi ha al fòrum?

Aquest temple es caracteritzava per ésser dedicat a la tria capitolina (Júpiter, Juno i Minerva).

RECURSOS:
Imatge de previsualització de YouTube

 

 

Fotografia 1

Fotografia 2

Fotografia 3

 

BIBLIOGRAFIA:
Article viquipèdia
Article tarracowiki

AQÜEDUCTE DE LES FERRERES

Aquest aqüeducte romà, també anomenat ‘Pont del Diable’, fou contruït aproximadament a finals del segle I a.C, a l’època de l’emperador August. S’ha conservat fins l’actualitat la major part d’aquest patrimoni.
Es troba situat entre els costats del barranc dels Arcs, a uns 4 km del nucli urbà de Tarragona. A l’època romana, l’aqüeducte servia per dur l’aigua del riu Francolí i del Gaià a la ciutat de Tàrraco.
Aquestes conduccions hidràuliques tenien com a missió conduir l’aigua fins als dipòsits distribuïdors emplaçats a la ciutat (castella aquae). Per facilitar les tasques de conducció, el traçat dels aqüeductes aprofitava el pendent natural del terreny. L’Aqüeducte de les Ferreres és un exemple d’aquest tipus.

En quant a la seva arquitectura, tota l’estructura del pont fou construïda en opus quadratum, blocs de pedra regulars tallats en forma de carreus (un tipus de pedra tallada), lleugerament encoixinats i col•locats en sec, sense morter a les seves juntes. Presenta dos pisos d’arcades superposades, contruïdes també amb carreus. Hi ha 11 arcs en el pis inferior i 25 en el superior, amb una alçada màxima de 27 m i una llargària de 217 m. S’ha conservat parcialment el revestiment original del canal (specus) per on circulava l’aigua. Possiblement l’specus estaba contruit amb llosa plana o volta de mig punt.
Els seus arcs són de mig punt i formen el principal element estrucutral de la contrucció. Una altra part important de l’estructura de l’aqüeducte són les impostes, que separen els dos pisos d’arcades i equilibren l’edifici.

El sòl de la construcció havia d’estar impermeabilitzat mitjançant un morter característic fet de calç i cerámica (opus signinum) que evitava l’escapament de líquid.
El nom de ‘Pont del Diable’ li ha estat atribuit perquè l’aqüeducte gira entorn de la següent llegenda:

‘’En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d’aigua, calgué construir un aqüeducte per tal d’unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant, però les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l’enderroc del pont va dir tot desesperat que tan sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d’or i d’argent. Més ell no volia diners. Deia que volia l’ànima del primer que begués l’aigua que passés pel pont del diable. El pont va ésser construït i a l’endemà el dimoni esperava a l’altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l’altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d’aquella aigua’’

 

LLPSI: Colloquium primum

Fa un parell de cursos que treballem amb el mètode de Hans H. Orberg, Lingua Latina per se illustratrata i els alumnes gaudeixen parlant llatí des de la primera classe, com podreu copsar en aquests vídeos que us oferim.

De la correcció gramatical ja en tindrem temps de parlar-ne…Festina lente! Ara per ara, us felicitem per posar-vos davant de la càmera i experimentar el que apreneu.

 

 

Us convidem, però, a adjuntar un comentari amb la transcripció del diàleg i  les correccions que farem a classe

.

Salvete, discipuli et discipulae!

“Cierta tarde entró en la librería Jorge Luis Borges, acompañado por su madre, de ochenta y ocho años. Borges ya era famoso, pero yo sólo había leído algunos, pocos, de sus poemas y relatos, y no sentía una admiración incondicional por su obra. Borges estaba ya casi completamente ciego, pero se negaba a usar bastón, y pasaba la mano por los estantes como si pudiera ver los títulos con los dedos. Buscaba libros que le ayudaran a estudiar anglosajón, su pasión del momento, y habíamos encargado para él el diccionario de Skeat y una edición anotada de La Batalla de Maldon. La madre de Borges se impacientó: “!Ah, Georgie!-dijo-.¡No sé porqué perdés el tiempo con el anglosajón en lugar de estudiar algo útil como el latín o el griego!

Alberto Manguel, Una historia de la lectura, pág. 35. Alianza Editorial

 

Amb aquesta anècdota inaugurem el nou curs i us donem la benvinguda.

Us convidem a  fer una passejada pel món clàssic i a dir la vostra en aquesta ÀGORA , espai de trobada dels amants de la cultura clàssica a l’INS LA ROCA !!


 

Idus de març

L’altra dia em va cridar l’atenció aquest cartell que vaig veure a l’estació de tren de Clot-Aragó. Alguns de vosaltres fàcilment l’identificareu. Si no és així, teniu una pista al títol d’aquest article. De quin personatge es tracta? Què va passar les Idus de març de l’any 44 a.C.? Per als més observadors, identificar l’escenari on s’ha fet la fotografia pot ser també un repte….Espero les vostres respostes!

Els Déus olímpics reciclats!

En la classe de Cultura Clàssica per 3r ESO, hem estat treballant els déus olímpics amb els seus atributs corresponents.  Cadascú de nosaltres vam escollir un déu o una deessa amb el respectiu atribut, i el vam plasmar en una càpsula de “Nespresso” , amb feltre, etc.. Tots materials reciclats que ja haviem fet servir alguns alumnes de l’institut en la festa de Nadal per confeccionar joies amb càpsules “Nespresso”. Nosaltres els hem utilitzat per crear punts de llibres o pinces decorades per agafar un grapat de papers.

Tot seguit us deixem fotografies dels punts de llibre o les pinces. Podeu podeu endevinar  quin déu correspon a cada atribut ?

IRENE GARCIA

 

CRISTINA NAVARRO

 

ANDREA GASCÓN

PABLO PÉREZ