Mireu què he descobert avui!
Què us sembla aquest calendari en llatí? Google és una caixa de sorpreses…
El podeu editar i compartir amb els companys els esdeveniments que ens interessin. Tan bon punt rebeu la invitació voldria que afegiu la data del vostre aniversari, “dies natalis”, així us podrem felicitar i qui sap si menjarem algun pastisset 😆
He acabat de llegir l´últim llibre de Tom Sharpe, L’herència de Wilt que hem comprat per a la biblioteca de l’Institut. Els que coneixeu Wilt i la seva família sabeu amb què us trobareu, però de totes maneres passareu una estona divertida amb les aventures d’aquests personatges i l’humor negre del seu autor.
El meu article no té l’intenció de fer una resenya del llibre, sinó compartir amb vosaltres tres llatinismes que he trobat i que espero que em comenteu:
pàg.226 Les quadrigèmines intenten amagar un cadàver i cerquen…” algun lloc no gaire lluny, però molt espès […]per poder cobrir el cadàver perquè, així, qualsevol que el vegi es pensarà que és un tronc que ha caigut.
[…]
-“Sempre que el qui busqui no hi ensopegui, perquè li estranyaria trobar un tronc tou.
-Ja no ho és gaire, de tou, ara. Ja està en la fase del rigor mortis“.
pàg.267 L’inspector de policia diu referint-se a Wilt “Però potser aquesta vegada ho ha fet. Només que fins ara no li he pogut encolomar mai res. Em sembla que per fi l’hem enxampat in fraganti”
pàg.277 En Peter Braintree parlant amb en Wilt sobre el seu futur laboral li diu:
– ” Només caldria que el Govern tornés a adoptar les línies de la llei d’educació de 1944, que obligava a fer una hora d’Humanitats la setmana, i tornaries a tenir la teva plaça ipso facto…”
Aquesta setmana us ho posarem fàcil ( i espero més aportacions que la setmana passada). Consulteu aquest link del bloc El fil de les Clàssiques i després de visualitzar el vídeo sobre el quadre de Jacques Louis David, poseu text a la imatge ( escrit o enregistrat). Poseu-vos en la pell dels personatges ( podeu triar un de diferent cadascú) i parleu per ells (potser us convindira rellegir els capítols 24-25 del llibre)
El Jurament dels Horacis Jacques-Louis David, 1784
Si voleu veure una representació de l’escena ( apta per a tots els públics):
Tal volta hauríem d’obrir una sèrie d’articles sobre la història de Roma a través dels Playmobils. Qui s’anima?
Comencem a posar a prova la vostra lectura de Titus Livi, Ab urbe condita ( liber primus):
Com interpreteu l’escena de la moneda? A quin episodi narrat al llibre al.ludeix?
Potser us ajuda aquesta il.lustració:
Heritage History: Rise of Rome
Citeu la descripció de Titus Livi en el vostre comentari. Espero les vostres aportacions!
Si trobeu altres imatges relacionades, afegiu un link al vostre text.
L’Asklepi d’Empúries, és una obra escultòrica exempta, l’autor de la qual es desconeix qui és –encara que es sàpiga que va ser encarregada per la ciutat d’Empúries a un taller de Delfos, Grècia a principis del segle II aC -.
Aquesta obra va ser realitzada en dos blocs de marbre de Carrara (Itàlia) i de l’illa de Paros (Àsia menor), els quals van ser tractats en dos períodes cronològics diferents, motiu pel qual és difícil determinar-la dins d’una única escola escultòrica. Però, en l’Asklepi predominen trets característics de l’escola clàssica.
Es desconeix si l’obra és una copia romana de l’original o si realment és grega.
Anàlisi formal
En tant que fa a l’anàlisi formal de l’obra, cal destacar principalment la seva superfície llisa que no té cap cromatisme excepte del blanc del marbre, encara que en els seus orígens l’obra estigués pintada (han quedat restes de pintura blava a les sandàlies). S’hi observa una certa rigidesa corporal encara que el contrapposto hi és present a la cama dreta (està lleugerament doblegada cap enrere vers la cama esquerra). El drapejat de la seva túnica també dona un cert dinamisme a l’escultura.
La seva composició destaca per la seva visió colossal des d’una vista frontal: mesura 2,15 metres i té un pes de 750 kg. El cos d’aquesta és proporcionat (7 caps de Policlet), les mans no, i és parcialment simètrica (el pes de l’obra esta repartit).
Interpretació de l’obra
Pel que fa a la seva interpretació, alguns experts l’han associat al Deu Asclepi, deu de la Medicina, gràcies a certes troballes. D’aquí el seu nom, encara que també se l’ha associat amb Zeus i també amb Apol·lo.
Per Raquel Fernàndez
Les excavacions arqueològiques realitzades entre juliol i setembre a Empúries han posat al descobert dues necròpolis romanes, però, què és una necròpolis?
Una necròpolis és un cementiri o lloc destinat als enterraments. Antigament, s’elaboraven tombes semblant a vivendes per als morts. Amb ells, s’enterraven objectes que podien ser útils per l’altra vida, per això, avui en dia, podem trobar joies, tèxtils, joguines… molt útils pels arqueòlegs. Les necròpolis romanes es trobaven fora de la ciutat, a què es devia?
Segons les lleis de la XII Tablas es diu que estava prohibit la incineració o inhumació dins de la ciutat. Aquesta llei, va fer que la necròpolis es traslladés a l’exterior, als costats de les vies properes a les portes de la ciutat. Al situar en aquest lloc la necròpolis, facilitava a la gent accedir-hi. A més les tombes portaven missatges per als que venien de fora per a cridar la seva atenció. Alguns d’aquests missatges eren: “Tú, viatger, desitgem: que la terra sigui lleugera”
A Empúries s’han trobat uns 60 enterraments dels quals es destaca una dona amb una arracada d’or, un collar amb denes d’or, un anell de pedra, agulles pel cap d’os, una capsa de fusta decorada amb bronze i una moneda, aquesta última molt comú en tots els enterraments pel mite del barquer de Caront.
Gràcies a aquest descobriment i amb l’estudi de les tombes, podrem millorar el coneixement dels rituals funeraris de l’època així com de les patologies que patien.
Aquests són alguns dels objectes trobats en les excavacions
Per veure més fotos i informació aquí teniu l’article complet i el vídeo de les notícies.
Empúries fou una antiga ciutat grega i romana. Estava situada al golf de Roses, avui dins el municipi de l’Escala, concretament a la vora de Sant Martí d’Empúries, que en conserva el nom.
Es componia de quatre parts, situades al voltant d’un port natural: la primera fundació grega, situada en una península (avui Sant Martí d’Empúries) anomenada pels arqueòlegs Paleàpolis o ciutat vella; la ciutat grega a terra ferma, a la vora del mar, dita Neàpolis (ciutat nova); la ciutat romana, situada damunt la Neàpolis, i el poblat iber dels indigets que es deia Indiké i que no ha estat localitzat fins avui.
La ciutat estava emmurallada, i les muralles es van refer en diversos moments. Al centre de la Neàpolis hi ha la plaça o àgora. Només se’n conserva una porta d’accés, entre dues torres. Els carrers eren irregulars. Al costat de la plaça hi havia una Stoa (mercat). Tenia diversos temples que se suposa que estaven dedicats a Zeus–Serapis i Asclepi (Esculapi).
La ciutat romana estava envoltada d’una muralla de formigó de calç encofrat sobre dues fileres de pedres gegantines. Tenia una gran plaça fòrum porticada, amb diversos temples i botigues, i uns grans banys públics. Fora la muralla hi havia un amfiteatre i un gimnàs o palestra. Davant la porta de la Neàpolis s’hi bastí un barri d’artesans metal·lúrgics.