És el torn de la Clara Serra. Vet aquí la seva troballa:
Phineas y Ferb carreras en Grecia
Aquesta vegada és el Sergi Coll qui us convida a visualitzar la seva proposta. Què em dieu de les referències clàssiques?
La cajita de los horrores (parte 1)
L’Arnau Folch us proposa comentar aquest fragment de l’episodi “La cajita de los horrores“ de la sèrie Acadèmia de Titans , plagat d’al.lusions clàssiques. A veure què sou capaços d’identificar-hi…Per ser la primera aportació no us ho ha posat gens complicat.
Ànims, esperem les vostres respostes!!!
Salvete!
Els gegants romans de Caldes de Montbui
La vil·la termal de Caldes de Montbui ha estat habitada per l’home des de l’any 3500 aC., on els primers pobladors van acabar coexistint amb els poblats ibèrics .
Els conqueridors romans van fundar una estació balneària, al voltant de la qual es va desenvolupar el nucli urbà “Aquae Calidae”.
Els gegants petits de caldes representen aquests primers conqueridors romans que van formar la vil·la termal. L’ associació del barri de Catalunya va demanar que fossin dos personatges que representessin bé els trets i les característiques d’aquests conqueridors i fundadors de la vil·la, per això, abans de la construcció dels gegants van demanar consell a l’ arqueòloga i historiadora Sra. Carme Miró que va estudiar la possibilitat d’ al·ludir a uns personatges reals de la història de Caldes.
El 9 d’Octubre els dos gegants van ser estrenats davant de les termes, a la plaça del Lleó, on van ser batejats amb els noms de “Lluci Caeceli” i “Cornèlia Flora”.
En Lluci Caeceli representa el primer Batlle “duumvir” de la vil·la termal i la seva realista i imponent vestimenta romana deixa ben caracteritzat aquell personatge real i històric de Caldes.
La Cornèlia Flora representa la primera banyista i fundadora de les termes desprès d’observar, que l’aigua màgica de Caldes, de la que tant havia sentit parlar, havia salvat la vida del seu esclau ferit i en honor d’aquell fet ,va dedicar un agraïment a les aigües de la vil·la termal amb una dedicatòria gravada en pedra, que avui en dia encara es conserva.
Si alguna vegada aneu a Caldes, per les dates de Festa Major i teniu la sort, de veure dansar al so de les gralles aquests magnífics gegants, recordeu bé que representen els primers fundadors de la vila termal, els romans “Lluci Caeceli” i “Cornèlia Flora”.
Gerard Nogueira
Salvete discipuli et discipulae!
Comencem curs amb optimisme i bons propòsits. Farem camí plegats i en arribar a port tots serem una mica més vells i desitjo que també una mica més savis. La meva feina és ajudar-vos en la travessia, pilotar la nau en la qual tots ens hem embarcat camí d’Ítaca. Però teniu clar quina és la vostra Ítaca personal?
Llegiu aquests versos de Konstandinos P. Kavafis, en traducció de Carles Riba, i expliqueu-me quins objectius us heu marcat per aquest curs, el perquè heu triat aquesta matèria, què us suggereixen les paraules del poeta…( si algú/na a més a més amplia la recerca sobre Ítaca, l’heroi que triga vint anys en arribar-hi o la fidel esposa que en aquell lloc l’espera obtindrà nota cum laude)
ÍTACA
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixença.
…
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
…
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
AGENDA de treball
Mireu què he descobert avui!
Què us sembla aquest calendari en llatí? Google és una caixa de sorpreses…
El podeu editar i compartir amb els companys els esdeveniments que ens interessin. Tan bon punt rebeu la invitació voldria que afegiu la data del vostre aniversari, “dies natalis”, així us podrem felicitar i qui sap si menjarem algun pastisset 😆
L’Herència de Wilt
He acabat de llegir l´últim llibre de Tom Sharpe, L’herència de Wilt que hem comprat per a la biblioteca de l’Institut. Els que coneixeu Wilt i la seva família sabeu amb què us trobareu, però de totes maneres passareu una estona divertida amb les aventures d’aquests personatges i l’humor negre del seu autor.
El meu article no té l’intenció de fer una resenya del llibre, sinó compartir amb vosaltres tres llatinismes que he trobat i que espero que em comenteu:
pàg.226 Les quadrigèmines intenten amagar un cadàver i cerquen…” algun lloc no gaire lluny, però molt espès […]per poder cobrir el cadàver perquè, així, qualsevol que el vegi es pensarà que és un tronc que ha caigut.
[…]
-“Sempre que el qui busqui no hi ensopegui, perquè li estranyaria trobar un tronc tou.
-Ja no ho és gaire, de tou, ara. Ja està en la fase del rigor mortis“.
pàg.267 L’inspector de policia diu referint-se a Wilt “Però potser aquesta vegada ho ha fet. Només que fins ara no li he pogut encolomar mai res. Em sembla que per fi l’hem enxampat in fraganti”
pàg.277 En Peter Braintree parlant amb en Wilt sobre el seu futur laboral li diu:
– ” Només caldria que el Govern tornés a adoptar les línies de la llei d’educació de 1944, que obligava a fer una hora d’Humanitats la setmana, i tornaries a tenir la teva plaça ipso facto…”
Granularius
A petició de la Jèssica aquí teniu un Google maps de Granollers per tal que hi afegiu tot referent clàssic que trobeu en les vostres passejades per la ciutat.
Mostra Granularius en un mapa més gran
Espero les vostres col·laboracions!
Ab Urbe condita en imatges (ll)
Aquesta setmana us ho posarem fàcil ( i espero més aportacions que la setmana passada). Consulteu aquest link del bloc El fil de les Clàssiques i després de visualitzar el vídeo sobre el quadre de Jacques Louis David, poseu text a la imatge ( escrit o enregistrat). Poseu-vos en la pell dels personatges ( podeu triar un de diferent cadascú) i parleu per ells (potser us convindira rellegir els capítols 24-25 del llibre)
Si voleu veure una representació de l’escena ( apta per a tots els públics):
Tal volta hauríem d’obrir una sèrie d’articles sobre la història de Roma a través dels Playmobils. Qui s’anima?