Com heu pogut llegir a l’article anterior, les classes de primer hem començat a parlar de les emocions. Mica en mica, aprofitem les experiències viscudes pels nens per a poder aprendre diferents emocions i com ens sentim.
Aquí us posem dues de les converses que hem tingut aquesta darrera setmana. Més endavant continuarem posant altres converses en les que veureu com treballem amb els vostres fills.
CONVERSA DIA 19-09-2011
ANNA-BEL: Com ens sentim? Com estem?
TOTS: Bé!!
ANNA-BEL: Què vol dir com ens sentim?
ERIC: Vol dir que estem bé.
ANNA-BEL: Només que estem bé?
EDGAR: Vol dir que estem cansats, perquè jo estic molt cansat.
MARIONA: Em sento cansada.
NOA: Molt bé, jo estic molt bé.
MARTA: Quan m’he aixecat estava molt bé.
PAU: Jo no, perquè l’Edgar m’ha molestat.
NEREA: Jo no estic bé, perquè m’he llevat molt malament perquè no podia dormir.
SHAKIRA: Jo estic trista perquè se m’han mort dos ocells.
JÚLIA: Jo estic molt contenta perquè sé que la meva mare ha anat a parlar amb el David.
PAU: La setmana passada estava una mica nerviós.
ANNA-BEL: Quan estem nerviosos, què ens passa?
PAU: Ens tornem una mica “locos”.
ERIC: Aquest cap de setmana he fet la festa de la Laia i estava content.
MANUEL: Jo em poso trist perquè no puc anar a la bassa.
QUELOT: No em poso trist ni m’enfada res. Sempre estic content.
NOA: No m’agraden les abelles.
MARIONA: El primer dia estava una mica nerviosa perquè no sabia quina professora tenia. Ara estic bé. (Anna-bel: més tranquil•la?) Si.
NEREA: Jo estic trista perquè s’ha mort el meu avi.
MANUEL: Un dia vaig veure la mare d’un de la meva família morta.
LLUÍS: Jo em sento bé.
MARTA: Quan el meu germà em mossega ploro perquè em poso nerviosa.
MANUEL: Jo estic molt content perquè he començat primer.
ANNA-BEL: Com ens sentim quan tenim por?
EDGAR: Jo veig sempre pel•lis de por.
ANNA-BEL: Nil tu també tens por?
NIL: No em fa por res.
DESI: Em fan por les abelles.
IDAIRA: He vist una pel•lícula de “campanilla i el gran rescat”.
ANNA-BEL: Imagineu per un moment que sou la Júlia, que ha marxat del lloc on vivia i ha canviat d’escola i de companys. Com us sentiríeu, us ha passat alguna vegada?
ERIC: A mi m’ha passat a natació, tenia vergonya.
NEREA: A mi m’agradaria tenir amics.
JÚLIA: Els primers dies em sentia una mica trista perquè no sabia què passava.
QUELOT: Jo m’he apuntat a futbol i els conec a tots menys a 1. Estic una mica nerviós.
JÚLIA: Jo sé una mica d’anglès.
Conversa dia 20-09-2011
El Manuel entra una mica enfadat i li preguntem que li passa.
MANUEL: Estava una mica enfadat perquè el meu papa no es volia endur la jaqueta.
MARTA: Em fa contenta anar al “parque”.
EDGAR: Jo estic molt cansat perquè encara tenia una mica de son.
MARTA: Jo t’ho estava dient, em fa enfadar que el meu germà em mossegui.
ERIC: Ahir va ser el primer dia de música a casa del Biel, només coneixia el Biel.
ANNA-BEL: Com et senties?
ERIC: Primer estava amb vergonya i després vaig estar molt content fins a la nit.
SHAKIRA: Jo estava enfadada perquè no he pogut dormir, perquè estic “encostipada”.
NEREA: Jo estic cansada perquè tinc son.
NIL: Jo estic avorrit perquè el meu germà no volia jugar a un joc.
QUELOT: Jo estic molt content perquè ahir vaig fer futbol sala i vaig fer 3 gols.
ANNA-BEL: Després de totes aquestes coses? Busquem paraules que ens diguin com estem.
ELLS: Contents, tristos, …
EDGAR: Gelós.
ANNA-BEL: Algú sap què és estar gelós?
ERIC: Estar gelós és com la Campanilla i la Wendy, que la Campanilla es posava gelosa per que la Wendy jugava molt amb el Peter Pan i la Campanilla li tirava dels cabells.
QUELOT: Un dia un gos tenia gelos del meu gos perquè jugava amb un altre i el va mossegar.
