Monthly Archives: setembre 2011

Éssers vius i éssers inerts

Leave a reply

A partir de la lectura del conte del Pinotxo va sorgir una conversa i vam arribar a la conclulsió que en el món hi han éssers que estan vius i altres que no (inerts).
DILLUNS 26 DE SETEMBRE DE 2.011.
CONVERSA SOBRE UN CAPITOL DEL LLIBRE DE LECTURA DE PINOTXO.
La Guineu i el Gat li diuen a Pinotxo que planti una moneda i que a l´endemà trobarà una planta plena de monedes:
Jan.- les monedes no es poden plantar perquè no tenen llavor.
Andrea.- les monedes són minerals.
Aleix.- algo així, les monedes no creixen perquè no tenen arrels.
Laura S.- ho podem provar però no funcionaria.
Dídac.- es farien mal bé.
Aleix.- sí, si es mullen.
Oriol Mo.- les monedes no tenen arrel i es fabriquen.
Izan.- la moneda és de ferro.
Ashley.- la moneda és de ferro i no té arrels.
Laura S.- Això no és veritat, una moneda sempre serà una.
Oriol Mo.- són per comprar, no per plantar.
Joan.- les monedes s´aconsegueixen pagant.
Aleix.- no treballant.
Mercè.- Quina diferencia hi ha entre una llavor i una moneda?
Aleix.- una llavor està feta d´òrgans i la moneda de ferro.
Laura S.- si planten un bitllet no sortirà un de 500 €, un bitllet és un paper.
Mercè.- i si planten una cadira creix?
Tothom .- No.
Juan.- és massa gran.
Aleix.- la llavor té una planta a dins, menja i creix com nosaltres, la llavor no està feta de fusta ni ferro, la planta té vida pròpia i la moneda no.
Mercè.- hi han éssers que tenen vida i altres que no.
Laura R.- Són éssers morts.
Mercè.- Segur?
Jan i Oriol Mo. .- No, perquè viu primer .
Mercè .- es diuen éssers inerts.

Què són les mòmies?

3 Replies

Aquest matí els músics hem estat parlant de la tristesa i de les nostres pors. Mentre parlàvem, la Sofía ens ha comentat que li feien por les mòmies. Tots ens hem quedat molt parats… mòmies? De cop, els músics hem començat a parlar del què són les mòmies i  de que estan a Egipte, que sí que existeixen, que estan dins unes piràmides…

Així que cadascú ha dibuixat el què era per ell una mòmia i hem aprofitat per escriure-ho. Mireu, mireu…

La classe del sol parlem de les emocions.

Leave a reply

Com heu pogut llegir a l’article anterior, les classes de primer hem començat a parlar de les emocions. Mica en mica, aprofitem les experiències viscudes pels nens per a poder aprendre diferents emocions i com ens sentim.

Aquí us posem dues de les converses que hem tingut aquesta darrera setmana. Més endavant continuarem posant altres converses en les que veureu com treballem amb els vostres fills.

CONVERSA DIA 19-09-2011
ANNA-BEL: Com ens sentim? Com estem?
TOTS: Bé!!
ANNA-BEL: Què vol dir com ens sentim?
ERIC: Vol dir que estem bé.
ANNA-BEL: Només que estem bé?
EDGAR: Vol dir que estem cansats, perquè jo estic molt cansat.
MARIONA: Em sento cansada.
NOA: Molt bé, jo estic molt bé.
MARTA: Quan m’he aixecat estava molt bé.
PAU: Jo no, perquè l’Edgar m’ha molestat.
NEREA: Jo no estic bé, perquè m’he llevat molt malament perquè no podia dormir.
SHAKIRA: Jo estic trista perquè se m’han mort dos ocells.
JÚLIA: Jo estic molt contenta perquè sé que la meva mare ha anat a parlar amb el David.
PAU: La setmana passada estava una mica nerviós.
ANNA-BEL: Quan estem nerviosos, què ens passa?
PAU: Ens tornem una mica “locos”.
ERIC: Aquest cap de setmana he fet la festa de la Laia i estava content.
MANUEL: Jo em poso trist perquè no puc anar a la bassa.
QUELOT: No em poso trist ni m’enfada res. Sempre estic content.
NOA: No m’agraden les abelles.
MARIONA: El primer dia estava una mica nerviosa perquè no sabia quina professora tenia. Ara estic bé. (Anna-bel: més tranquil•la?) Si.
NEREA: Jo estic trista perquè s’ha mort el meu avi.
MANUEL: Un dia vaig veure la mare d’un de la meva família morta.
LLUÍS: Jo em sento bé.
MARTA: Quan el meu germà em mossega ploro perquè em poso nerviosa.
MANUEL: Jo estic molt content perquè he començat primer.
ANNA-BEL: Com ens sentim quan tenim por?
EDGAR: Jo veig sempre pel•lis de por.
ANNA-BEL: Nil tu també tens por?
NIL: No em fa por res.
DESI: Em fan por les abelles.
IDAIRA: He vist una pel•lícula de “campanilla i el gran rescat”.
ANNA-BEL: Imagineu per un moment que sou la Júlia, que ha marxat del lloc on vivia i ha canviat d’escola i de companys. Com us sentiríeu, us ha passat alguna vegada?
ERIC: A mi m’ha passat a natació, tenia vergonya.
NEREA: A mi m’agradaria tenir amics.
JÚLIA: Els primers dies em sentia una mica trista perquè no sabia què passava.
QUELOT: Jo m’he apuntat a futbol i els conec a tots menys a 1. Estic una mica nerviós.
JÚLIA: Jo sé una mica d’anglès.

Conversa dia 20-09-2011
El Manuel entra una mica enfadat i li preguntem que li passa.
MANUEL: Estava una mica enfadat perquè el meu papa no es volia endur la jaqueta.
MARTA: Em fa contenta anar al “parque”.
EDGAR: Jo estic molt cansat perquè encara tenia una mica de son.
MARTA: Jo t’ho estava dient, em fa enfadar que el meu germà em mossegui.
ERIC: Ahir va ser el primer dia de música a casa del Biel, només coneixia el Biel.
ANNA-BEL: Com et senties?
ERIC: Primer estava amb vergonya i després vaig estar molt content fins a la nit.
SHAKIRA: Jo estava enfadada perquè no he pogut dormir, perquè estic “encostipada”.
NEREA: Jo estic cansada perquè tinc son.
NIL: Jo estic avorrit perquè el meu germà no volia jugar a un joc.
QUELOT: Jo estic molt content perquè ahir vaig fer futbol sala i vaig fer 3 gols.
ANNA-BEL: Després de totes aquestes coses? Busquem paraules que ens diguin com estem.
ELLS: Contents, tristos, …
EDGAR: Gelós.
ANNA-BEL: Algú sap què és estar gelós?
ERIC: Estar gelós és com la Campanilla i la Wendy, que la Campanilla es posava gelosa per que la Wendy jugava molt amb el Peter Pan i la Campanilla li tirava dels cabells.
QUELOT: Un dia un gos tenia gelos del meu gos perquè jugava amb un altre i el va mossegar.

La bústia

Leave a reply

Tenim una bústia a l’aula!! La setmana passada van aparèixer a les aules de primer unes bústies on podem dipositar cartes que escrivim o dibuixos pels companys/es o per la mestra!

De moment la idea ens ha engrescat molt i el dia q ue les obrim ens trobem les cartes que ens fa molta il·lusió rebre! També ens han servit per parlar de l’emoció que experimentem al rebre’n i la tristesa de quan no n’hi ha cap per nosaltres.

 

Projecte sobre les emocions

Leave a reply

Aquesta setmana els infants de 1r hem iniciat un projecte comú sobre les emocions! Ep!! Comú no significa que a les dues classes treballem el mateix o que realitzem les mateixes activitats!! Ja sabeu que cada classe anirà pel camí que els músics o els sol segueixin segons les seves aportacions, interessos, etc.

 

De moment però, hem començat parlant de com ens sentim després del canvi d’Infantil a Primària, de com estan: que si uns contents perquè són més grans, d’altres tristos perquè enyoren la mestra de l’any passat, etc. En general, la resposta fàcil era “bé”. Però estem aprenent a respondre més profundament amb un “content/a o trist/a, perquè…” . I també hem parlat de quins moments o situacions estem, per exemple, contents…

 

MARTA (M): Heu estat en algun moment contents?

Tots: Sí!!

M: Quan?

Lluís: Quan vaig anar a Tossa amb el Roc, perquè vaig anar a la platja i a la piscina.

Miquel: Jo també vaig anar i us vaig veure a la platja!

Mar: Quan vaig anar a París amb l’avió, amb els pares i l’Anna que va vomitar babes i el Toni quan veia el mar deia “papa, caurem al mar?” fins que es va adormir.

Emma: Quan vaig anar a casa l’Isabel i vaig anar a dormir.

Roc: Que a mi em va agradar quan vaig anar a Tossa amb el Lluís perquè és amic meu i hi havia el Carlos.

Sofía: Quan vaig anar a Barcelona a veure correfocs amb els papes.

Lluís: I et vas ficar a sota?

Sofía: No!!

Pau: Marta, jo quan vaig anar con mi abuela a la playa.

Mariona: L’Emma , jo i l’Isabel farem una barbacoa i em posa contenta perquè les veuré.

Adrià: Perquè ja m’agrada l’amanida.

Nerea: Quan marxem a Eïvissa.

Roc: Marta, també em posa content quan fem fútbol!

Biel: Els petons de la mare…

M: D’acord… i estar content és una emoció?

Tots: Sí!

M: Què és una emoció?

Adrià: Està molt nerviós per fer una cosa.

Sofía: O per una sorpresa.

Roc: Que estem contents per algo.

Lluís: I ser feliç també és una emoció, no?

Mariona: Potser és l’emoció d’anar a un parc, pel cumpleanys d’algú.

Mar: Jo no m’emociono per anar al parc, perquè hi vaig sempre!

Roc: Jo sempre m’emociono amb les xuxes.

Mar: I amb els regals.

Miquel: Per un cumpleanys, pels regals…

M: Però escolteu, només hi ha les emocions de feliç i content?

Unai: No, també hi ha les tristes.

(Ho haurem de seguir parlant, perquè aquí va arribar l’hora de plegar!)