–         Les activitats han de ser variades i han de contemplar les funcions comunicatives de la llengua. S’ha de donar eines perquè els alumnes puguin fer ús del llenguatge en qualsevol situació i en contextos variats: expressar emocions, demanar o preguntar, exposar un tema, donar una ordre,… Per tant, es planificaran  activitats funcionals  i d’ús (notes als pares, llistes de materials, processos per elaborar o realitzar alguna cosa, explicació d’un fet, un procés, etc…) Cal  oferir eines perquè l’alumnat pugui anar aplicant aquestes funcions tant a nivell oral com escrit.

–         La programació de llengua haurà de contemplar  tots els components de la competència comunicativa, de manera que les activitats tinguin en compte, a més a més de component lingüístic, els components: estratègic, sociolingüístic, cultural i discursiu.

–         El tractament del llenguatge ha de realitzar-se des d’una perspectiva comunicativa. L’alumne ha de descobrir que la nova llengua s’utilitza tant en contextos formals com en altres més lúdics. Per tant, s’han de promoure activitats a partir de: jocs, cançons, jocs de pati, sortides,… La llengua serà apresa en situacions funcionals i d’ús.

–         En un primer moment es posarà més èmfasi en la comprensió, ja que l’alumne desconeix la L2, llengua que vehicula els continguts acadèmics. En la mesura que avança la comprensió de l’alumne en L2 s’insistirà en l’expressió.

–         L’ensenyament de la llengua es durà a terme a través de totes les àrees del currículum. Ex. una conversa a l’entorn d’un tema de c. medi. En qualsevol àrea, doncs, hem de tenir present la planificació del component lingüístic: el lèxic específic del tema, la fonètica, l’estructuració del text tant oral com escrit, etc.

–         El plantejament de les activitats tindrà present les quatre habilitats lingüístiques (parlar, escoltar, llegir i escriure).  En moltes activitats s’hi relacionaran les quatre habilitats.

–         Caldrà planificar la llengua oral al llarg de tota l’escolaritat. S’ha de seqüenciar i sistematitzar en totes les àrees.

–         El llenguatge ha d’estar plenament contextualitzat. D’aquesta manera l’alumne podrà traspassar els aprenentatges realitzats en situació d’ensenyament-aprenentatge a altres contextos.

–         Caldrà utilitzar tots els recursos lingüístics (to de veu, pauses, exclamacions, vocalització, …) i paralingüístics (gest, mirada, expressió, …) que es tinguin a l’abast. La utilització de suports visuals com imatges, referents escrits, etc. prenen una rellevant importància.

–         Serà necessària la utilització de material visual variat i de qualitat com a suport a la comprensió del missatge oral o escrit.

–         Cal tenir molt present el treball sistemàtic de llengua (L2): fonètica, lèxic, i morfosintaxi. Les progressives aproximacions que l’alumne fa a la llengua no s’han de considerar com a errors, sinó com a hipòtesis que cal reformular i ajustar. Aquests errors formen part del procés d’aprenentatge d’una nova llengua.

–         Caldrà vetllar per una bona coordinació entre tot el professorat que duu a terme el PIL, especialment en cursos on intervenen diferents especialistes i en el moment de traspàs d’EI a Primària i de Primària a ESO

–         L’aprenentatge de la llengua és un procés obert,  en cap nivell educatiu es pot considerar  que estigui acabat. En tot moment es pot millorar la competència lingüística de l’alumne, i el mestre pot realitzar diferents tipus d’intervencions. Això implica planificar a tots els nivells el tractament de la llengua.