El context afavoridor de l’aprenentatge d’una L2 (Tothom ha de parlar en L2)

–         L’escola ha de ser un context i marc de referència clar per l’aprenentatge de la nova llengua de l’alumne. La llengua estarà present en qualsevol situació escolar (dins i fora de l’aula) i tots els agents educatius hauran de fer-ne ús: personal no docent, converses en els passadissos, monitors, retolacions del centre ….(tot el centre).

–         El català haurà d’esdevenir llengua vehicular no només en l’ensenyament- aprenentatge sinó també en qualsevol situació comunicativa.

–         La llengua catalana serà la que vehicularà també totes les activitats extraescolars.

La vinculació de les famílies

–         S’ha d’informar a les famílies de la llengua d’ensenyament-aprenentatge de l’escola i del tractament de les altres llengües curriculars de l’escola.

–         Caldrà fomentar la participació de pares i mares en activitats vinculades a l’ensenyament-aprenentatge de la llengua.

–         Al llarg de l’escolaritat, caldrà comunicar als pares i mares el perquè i el com de l’aprenentatge de la L2 i la resta de les llengües del currículum (reunions de nivell), i donar-los informació de l’aplicació del PIL.

La interacció mestre-alumne. La negociació de significats

Els alumnes en un PIL aprenen llengua utilitzant-la, fent activitats i establint relacions a través de la llengua. Per tant, serà important:

–         La funcionalitat, la utilitat com a instrument per interactuar amb els altres.

–         La comunicació eficaç = comprensió.

Usar una llengua que no es coneix comportarà negociar el significat de les produccions lingüístiques  entre mestre i alumnes (interlocutors), significat i donar-los significat, tan a les que rebem o escoltem (input) com a les que emetem o produïm (output), utilitzant recursos com:

–         El llenguatge no verbal: mímica, gestos, ….

–         La contextualització: utilitzar suports visuals, objectes present…

La exercitació, utilitzar i aplicar els nous aprenentatges en les situacions de conversa diàries i habituals de la vida escolar: hàbits, rutines, converses d’aula.