Som model

A la vida en necessitem models. Els pares, tiets, avis, tutors, es converteixen en referències vitals durant la nostra infantesa. Tal i com anem creixent, anem trobant altres models: els nostres ídols, companys i companyes a les quals admirem, germans, cosins, veïns.

Anem buscant nous referents per poder imitar-los en els aspectes de la nostra vida que no sabem com definir del tot. Els exemples i els referents són imprescindibles a l’hora de dissenyar la nostra personalitat i els nostres punts de vista sobre la vida.

__________________________________________________________________

I vosaltres de què sou models? Us heu plantejat què ensenyeu a la gent quan parleu, opineu o us relacioneu? Teniu en compte els companys i la gent, o us estimeu més viure de cara a la paret? Voleu jugar un rol actiu en la societat o ser simples espectadors d’un món que avança sense tenir-vos en compte?

Ara toca fer de model.
__________________________________________________________________

L’objectiu d’aquesta tasca és fer una exposició oral sobre un tema social que us preocupi, us afecti o us desperti la curiositat més absoluta.

Primer de tot, fem pluja d’idees!

Rúbrica per a l’exposició oral

rubricaexpo

Consumidors o ciutadans?

Anuncis als jocs del mòbil, anuncis a dins d’Instagram, anuncis a la TV, anuncis als vídeos de youtube, anuncis a la roba que portem, anuncis al carrer…prou!

Els anuncis ens envolten com si fos l’aire que respirem, al cap i a la fi, els anuncis són la benzina que fan que arrenqui el nostre motor de consumidors. Sense tanta publicitat no voldríem ni desitjaríem la meitat de coses que pensem necessitar.

Per què, necessitem tot el que desitgem? Què és més forta, la necessitat o el desig?

Som consumidors o ciutadans?

Analitzarem uns quants desitjos dels que heu penjat a la paret del passadís:

  • Vull ser multimillonari
  • Vull ser ric
  • Vull tenir molts cotxes
  • Desitjo que no hi hagi pobresa
  • Desitjo que s’acabin les guerres

– Les guerres que coneixeu, qui les ha començat generalment?

– És sostenible per al món que hi hagi multimilionaris?

– Quin sentit té que hi hagi gent rica i gent pobra? És natural?

– Els rics són més intel·ligents que els pobres?

Exemples de pobresa:

 

La vida com una casa

La maison en petits cubs és el curt que hem treballat a classe durant aquesta setmana, en el qual se’ns explica la història d’un home gran que viu capficat en la seva casa d’infinites plantes construïda a una ciutat que està vivint els desastrosos efectes d’un futurible canvi climàtic.

La història ens msotra aquesta figura solitària però plena de records, tendresa i amor infinit cap a una vida viscuda que sembla comneçar a apagar-se i a fer-se petita, tal i com havia començat.

  • Quins són els símbols principals del curt?
  • Quines reflexions podem extreure’n sobre la vida?
  • Què passa quan ens quedem sols? La soledat es pot gaudir o només sofrir-la?
  • Quines metàfores visuals trobem? Per exemple, quan l’home s’hi troba al fons de la ciutat i mira cap amunt? Busca’n més
  • Fes un comentari sobre el que t’ha semblat el curt