Els pirahà. Un poble sense números

Els éssers humans no podem viure sols, o com a mínim, no durant molt de temps. Les persones som éssers socials i necessitem del contacte amb l’altre contínuament. Ens agrada que ens abracen, parlar, riure, compartir, barallar-nos. La nostra personalitat no es desenvoluparia sense els altres. I si no, pregunteu-l’hi a Tarzan.

– Quines societats coneixem?

– Com és la nostra?

– Es pot viure fora de la societat?

– Quins fets son naturals i quins culturals?

A continuació vos presentaré Els Pirahà, un poble amazònic, format per 5 tribus amb unes peculiaritats que no us deixaran igual que quan heu entrat per la porta…

 

Imagina’t que ets el Daniel Everet el primer dia que va arribar a l’Amazones per trobar els Pirahà. No saps parlar la seva llengua així que, què faries per comunicar-te?

 

– Escriu una carta als Pirahà explicant-los com és la teva vida, recorda que hi ha aspectes de la llengua que ells no tenen i que per tant, no hi entendran!

 

 

5 comentaris a “Els pirahà. Un poble sense números

  1. Hola Pirahas sóc la Vicentia, la meva família es numerosa,tinc germans es diuen Emmanuel i Jackie.
    Sóc alumne de l’ins la Ribera he començat fa uns messos.
    El que més m’agrada fer es cantar ballar i pintar.
    De gran, m’agradaria ser cantant, actriu o doctora.
    Penso que la vostra vida es molt liberal perque viviu sense normes i ser lliures o sigui ser com sou.
    De Vicentia

  2. Hola Pirahas sóc la Sara una nena adolescent.
    La meva vida sol ser molt moguda ja que casi tots els días els tinc ocupats.
    Els dilluns no tinc res per sort,els dimarts per la tarda tinc hip hop que es un tipus de ball,els dimecres després de menjar he de anar a lectura en veu alta que es llegir per guanyar un premi ,els dijous per la tarda hip hop i els divendres per la nit jazz una dansa ques ballet midern i teatre que es interpretar.

  3. Hola hem dic Mario Martín Estrada i tinc una pocs anys els ulls els tinc com les fulles de otony, tinc el cos atletic, la meva aficio es el futbol, vaig al institut la Ribera y vaig a 1rC.

  4. Hola sóc el Alejandro un nen de la nostre tribú, els Piraha . Ara us explicaré el meu dia a dia en el nostre mini poblat.
    Jo em llevo tots els dies quan surt el sol, vaig al riu em poso una mica de aigua a la cara em tiro desde les roques em rento tot el cos amb les nostres plantes anomenades “Menta´´ i m´en vaig cap a el llogaret.Jo em dedico amb l´edat que tinc que es bastant em dedico a tallar canyes per a poder fer les nostres cabanes més resistents.
    Solem menjar molta fruita i arrós per a poder aguantar tot el dia.
    A la tarda ens deixen jugar al que volguem,aixi que nosaltres juguem a futbol al riu amb una pilota feta per la meva avia.
    Per acabar el dia tots sopem junts i fem un ritual per desetjar una bona i prospera vida.

  5. Carta Piraha:Hola, tinc uns cuants anys
    . Visc en Montcada i Reixac un pople de Espanya. Tinc pocs germans un llamat Hernan un altre llamat Memi y una llamada
    Maria. M’agrada jugar a fútbol, que si no saps que es, es un joc en el que es pasan poqués poelotes(amb el peu) i un equip te que marlarli a l’altre, ficant la pilota a la porteria, equip formats per unes cuantes persones.i tambe veure youtube una plicacio que hi ha a un lloc llamt internet.

Respon a ALEJANDRO Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *