Des del prat de dalt de l’escola d’Hortsavinyà, assegut a les taules, a la meva dreta tenim un prat gran i al davant, unes taules de pedra aglomerada.
Més enllà, hi ha uns plataners molt alts. Encara més endavant, tenim un aparcament, una mica a l’esquerra hi ha un camí molt antic i més enllà del camí es veu un bosc molt lluminós.
El prat és verd, amb pinzellades blanques de flors, rectangular, allargat, envoltat d’arbres, recobert d’herba i pla. L’herba, que tinc a la dreta, és verda, alta, bonica, humida, florida de floretes blanques i alguna groga. Deixa una olor a natura, a herba i al mateix temps escoltes el soroll de les abelles i mosques que van volant; també es veu alguna papallona. Les taules estan alternades, hi ha dos bancs de pedra per cada taula, en cada banc hi pot seure entre 6 i 10 persones.
Els plataners són de fulla caduca, en aquests dies les fulles són d’un verd clar i potent, el més alt té una alçada d’un quart pis. A l’aparcament hi caben uns 10 cotxes. Està limitat amb arbustos i pel mig hi ha plataners.
L’església està restaurada, és de pedra, té un cementiri petit el costat.
Avui el cel està una mica ennuvolat però el sol pica molt, els núvols són blancs. Les fonts són cilíndriques, n’hi ha 3. El camí és de terra (sorra) i centenari. El bosc té tot de branques seques per terra que li dóna un aspecte molt lleig i descuidat.
