Aquests són els arbres que tenim a l’escola

Magnòlia

Família: MAGNOLIACEAE

Gènere: Magnolia

Nom Comú català: Magnòlia

Nom comú castellà: Magnolia, magnolio

Distribució general: Nord Americana

Època de floració: abril, maig, juny, juliol i agost

Observacions: La seva escorça té propietats medicinals. És un dels arbres més apreciats en jardineria, per la seva elegància i per les seves vistoses i oloroses flors.

Origen: Estats Units

Descripció: Arbre perennifoli que pot sobrepassar els 30 m d’alçada, amb copa molt densa i arrodonida o cònica. Escorça grisàcea o lleugerament marró, escamosa. Escorça grisàcea o lleugerament marró, escamosa. Branques joves de color ataronjat cobertes de densa pubescència de color ferrós. Fulles grosses, de 15-25 cm de longitud i 6-9 cm d´amplada, peciolades, coriàcies, el·líptiques o ovals de contorn llis o ondulat, amb l´anvers de color verd brillant i el revers mate, amb un nervi central molt marcat. Flors vistoses de 20-25 cm de diàmetre, molt aromàtiques. Pètals carnosos, ovals, de color blanc cremós.

Fruits erectes, ovoides o ovals, amb aspecte de pinya de color marró. Mesuren 5-7.5 cm de longitud, quan s´obrin els folículs deixen sortir les llavors, que són de color vermell.

Època floració : Maig-Juny

 Castanyer d’India

Nom comú català : Castanyer bord. Castanyer d´India.

Nom comú castellà : Castaño de indias. Castaño loco. Falso castaño.

Distribució general  : Mediterrània-oriental

Època de floració : Abril. Maig.

Hàbitat : Cultivada a jardins com ornamental.

Observacions : El nom d´Hippocastanum significa literalment castanya per a cavalls, per ventura el fruit d´aquesta espècie s´ha emprat com a forratge per a equins.

Origen : Península balcànica, Grècia, Albània i Bulgària

Situació al Campus UIB : Alineat a l’aparcament de l’edifici Mateu Orfila.

Descripció : Arbre caducifoli que pot superar els 20 m d´alçada, distingible per les seves fulles llargament peciolades, palmetjades de 5 a 7 folíols de distint tamany irregularment dentades i oposades, inflorescències piramidals de flors blanques i fruits en forma de càpsula més o menys cònica, espinosa de pues blanes.

Tipuana Tipu

Nom comú castellà : Tipa. Tipuana.

Distribució general (Fitogeografia) : Neotropical

Època de floració : Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Hàbitat : Cultivada als parcs i carrers.

Característiques : Arbre semicaducifoli de 10-25 m d’alçada. Escorça gris obscura. Fulles compostes, imparipinnades, de 10-20 cm de longitud, amb 7-11 parells de folíols oposats i alterns, oblongues, de 2-4,5 cm de longitud i 0,7-2 cm d’amplada. Inflorescències en raïms axil·lars i terminals. Corol·la de color groc o ataronjada. Fruit en sàmara el·líptica de 4-7 cm de longitud i 1,5-2,5 cm d’amplada, amb ala coriàcia.

Origen : Sud de Sud-amèrica, especialment a Argentina.

Liquidambar

Família: Hamamelidaceae

Gènere: Liquidambar

Nom comú català: Liquidàmbar

Nom comù castellà: Liquidambar, Árbol del ámbar, Estoraque, Ocozol, Árbol del estoraque

Distribució general: Originari del sud-est d’Estats Units i de les muntanyes del nord-est de Mèxic.

Època de floració: març, abril i maig

Característiques:

Alçària A la seva zon d’origen pot assolir els 30 m. No obstant això, en cultiu no sol superar els 15 m.

Capçada És de forma ovoide i ampla. Quan l’arbre és jove, té forma estretament cònica. Té una densitat mitjana.

Tronc i brancatge El tronc és recte i acostuma a ser gruixut en relació a les branques. L’escorça és marró o grisosa, gruixuda i profundament clivellada, fins i tot en les ramificacions joves. Ocasionalment, presenta tires de suro. Els branquillons són lluents.

Fulles Són caduques, simples i palmades, i estan en disposició esparsa. El seu limbe està dividit profundament en 5 (a vegades 7) lòbuls triangulars, aguts i finament serrats, i fa 10-18 cm tan d’ample com de llarg. El pecíol fa 6-12 cm de llarg. L’anvers és glabre i el revers tan sols presenta pèls a la base dels nervis principals. Són de color verd fosc brillant a l’anvers i de color verd pàl·lid al revers. El seu preciós color de tardor va del groc al porpra passant pel taronja i el vermell.

Flors Són unisexuals, petites, de color verd groguenc i sense pètals. En un mateix arbre hi ha flors masculines i flors femenines que es troben agrupades en inflorescències globulars. Els grups de flors masculines es troben disposats en eixos erectes i terminals de 5-7 cm de llarg. Els grups de flors femenines pengen d’un pedicel llarg i prim, i són pol·linitzades pel vent. El període de floració va de març a maig.

Fruits Són petites càpsules de color marró reunides en esferes de 2,5-3 cm de diàmetre que estan eriçades de prominències agudes que tenen el seu origen en els estils de les flors. Maduren a la tardor i romanen a l’arbre durant l’hivern. Les llavors es troben en nombre d’una o dues dins de cada càpsula i tenen ales que en faciliten la dispersió pel vent.

Usos La fusta i les fulles són aromàtiques. S’ha comparat l’olor de les fulles triturades amb la de l’encens. L’escorça bullida i exprimida produeix una resina oliosa, anomenada estorac, que s’utilitza en preparacions terapèutiques, com a fixador en la fabricació de perfums i per perfumar pells. A la seva àrea d’origen és important per la seva fusta densa, uniforme i fàcil de treballar, semblant a la caoba. S’utilitza en revestiments i en la fabricació de mobles. A Europa, s’usa bàsicament com a espècie ornamental, cultivada especialment per l’atractiva coloració del seu fullatge a la tardor.

Distribució geogràfica És originari del sud-est d’Estats Units i de les muntanyes del nord-est de Mèxic.

Nesprer

Família : ROSACEAE
Gènere : MespilusNom comú català : Nesprer.

Nom comú castellà : Níspero. Nispolero.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-oriental

Època de floració : Maig. Juny.

Hàbitat : Cultivada als horts.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Observacions : La nespra únicament és comestible quan han sobremadurat.

Origen : Països europeus del Mediterrani Central i Oriental que arriba fins a les illes de Sardenya i Sicília.

Descripció : Arbust o petit arbre caducifoli de fins a 4 m, sovint espinós. Fulles llargament el·líptiques i més o menys peludes de marge sencer o finament serrat a l’àpex i amb molt poc pecíol.

Flors grosses, blanques, de 3 a 4 cm, sense peduncle, que apareixen entre les fulles.

Els fruits, les nespres, són arrodonits en forma de baldufa, d’uns 4 cm de diàmetre, i amb la part superior plana i coronada per les dents del calze.

Època floració : Maig.

Magraner

Família : PUNICACEAE
Gènere : Punica
Nom comú català : Magraner.

Nom comú castellà : Granado.

Distribució general : Mediterrània-oriental

Època de floració : Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Faneròfit.

Hàbitat : Cultivat i subespontani al Mediterrani.

Usos i propietats : Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Tèxtil. Usos simbòlics.

Observacions : Cultivada com a planta ornamental per tota Espanya.

Estatus : Introduïda.

Origen : Sud-oest d´Àsia

Descripció : Arbust o arbre caducifoli espinós, que arriba als 6 m d´alçada, amb escorça bruna-gris. Fulles simples, oposades, encara que algunes es presenten alternes o fasciculades, d´entre 3-8 cm de longitud, i 0.8-2.5 cm d´ amplada, oblongue-lanceolades. Limbe coriàci, de color verd brillant.

Flors de color groc vermellós molt vistoses rodejades per un calze, vermell i carnós amb forma de copa, amb 5-7 lòbuls que persisteixen en el fruit.

Fruit comestible amb nombroses llavors i polpa gustosa.

Època floració : Maig-juny

Cirerer

Família : ROSACEAE

Gènere : Prunus

Nom comú català : Cirerer. Cirerer americà.

Distribució per províncies : Girona.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Eurosiberiana

Època de floració : Març. Abril.

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Hàbitat : Cultivat.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.

Característiques : Els cirerers tenen escorces lluents i blanquinoses, fa flors d’un blanc quasi pur, estan reunides en umbel·les de dos a sis, les flors s’obren abans que creixin les fulles o al mateix temps. Les fulles tenen els marges amb dents irregulars i és poden reconèixer per les dues glàndules vermelles que té a sobre del pecíol.

Floreix a l’Abril.

Observacions : La fusta, de tons vermellosos, és de molt bona qualitat.

Estatus : Introduïda.

Origen : Quasi tota Europa, Àsia Menor i Nord d´Àfrica

Caqui

Família : EBENACEAE

Gènere : Diospyros

Nom comú català : Caqui.

Nom comú castellà : Caqui. Caqui de China. Kaki. Palo santo.

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució general (Fitogeografia) : Xino-Japonesa

Època de floració : Maig. Juny.

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Observacions : Els fruits persisteixen a l´arbre una vegada aquest ha perdut les fulles, donant-li un aspecte curiós.

Origen : Xina i Japó

Descripció : Petit arbre de fulla caduca que rarament sobrepassa els 8-10 m d´alçada, de copa arrodonida i branques de color bru o bru-vermellós, cobertes de pels aplicats. Fulles obovades, oblongo-ovades o el·líptic-ovades, de 5-18 cm de longitud, acuminades, decadents en un pecíol pubescent. Anvers glabre, verd obscur i revers pubescent i més clar.

Flors axil·lars, generalment tetràmeres, grogues; les masculines generalment en grups de tres; les femenines, solitàries.

Fruit globós o ovoide, de 4-9 cm de diàmetre, groc, ataronjat o vermell, dolç.

Època floració : Maig-juny