La Granja de Torrehermosa

Des que vaig tornar de donar el tomb pel món he estat voltant per terres mediterrànies, gaudint del clima, la festa i les companyies de sempre. Com gairebé cada estiu, vaig passar uns dies a La Granja de Torrehermosa, que encara que sembli el nom d’una telenovel•la és un poble extremeny. De fet m’agradaria saber qui és l’encarregat de batejar els pobles perquè aquest s’hi va lluir. Resulta que no és cap granja, ni té cap torre i, si en tingués, segurament no seria bonica. D’aquí ve que molts l’anomenin el poble de les tres mentides i la fama d’exagerats que tenen els del sud. Potser l’únic monument que té de bonic és l’església i el seu campanar, però aquest és propietat de l’església i de les cigonyes més que del poble.

El paisatge que s’hi pot veure és més aviat àrid i ple de camps de girasols i cereals de secà. Uns camps que s’acaben junt amb l’horitzó per la falta de vegetació i muntanya. No gens recomanable pels amants del trekking. A part d’això és un poble que està força bé, sempre i quan segueixis unes normes horàries mínimes. Això vol dir no fer cap activitat lluny de l’aire condicionat de 2 a 5 de la tarda. O el que és el mateix: és el teu lloc si adores les llargues migdiades. Però a mi el que m’agrada més d’aquests llocs és el menjar. Sempre he pensat que si visqués al sud pesaria deu quilos més, segur, perquè sempre hi vaig amb pantalons caiguts i torno amb el botó trencat. I no només ho dic per les tapes i els embotits ibèrics, sinó també per la poca activitat física i la facilitat per trobar situacions on prendre copes.

De fet, el nivell d’alcoholèmia que he apreciat quan he estat allà és sorprenent. Per ser sincers, tampoc puc jutjar-ho de forma contrastada perquè cada any que hi he anat ho he fet en la mateixa època, a mitjans d’estiu, que és quan el poble està en el seu moment de màxim esplendor, amb tots els emigrants que retornen amb les seves famílies a gaudir uns dies de la terra que van deixar fa anys. És quan hi ha “las ferias”, que vindria a ser la festa major del poble. Durant cinc dies hi ha paradetes, atraccions, competicions esportives, orquestres, obres de teatre, discoteca, cinema… total, tota l’activitat sociocultural del poble concentrada en una setmana. Per això la gent del poble està dins una bombolla d’eufòria quan el sol escalfa més. En realitat és una decisió més intel•ligent del que sembla perquè han trobat l’única solució, o si més no la més barata i eficaç, per combatre la calor que hi ha al sud d’Extremadura o Andalusia.

I és amb una bona dosi d’oci. Una tradició curiosa que es fa en aquest poble és l’elecció de la Miss i el Míster Granja, el que vindria a ser l’hereu i la pubilla, que representen el millor del poble amb els seus millors vestits. Vaig entrevistar a la Miss Granja 2010 i com a mínim sabia quina era la capital de Rússia, que ja diu bastant del poble. A l’Espanya profunda hi ha certa fama d’incultura, però per a ser justos hi ha la cultura necessària per ser feliços. I és que almenys en aquest poble la gent és feliç i saben què fer i com fer-ho tenint en compte l’entorn i els seus recursos. Vamos que són uns “apañaos”. En definitiva, si voleu estar tranquils, dormir bé i menjar bons productes de la terra durant l’any ja sabeu on heu d’anar, si voleu festa ja sabeu quan anar-hi. I per a fer bé l’amor … s’ha d’anar al sud, cantava una cançó.