El salt dels 25

Avui he fet vint-i-cinc anys i segurament ho celebraré a Porth Elizabeth després del partit d’Espanya-Alemanya en algun pub rodejat d’alemanys. Sigui quin sigui el resultat, la festa està assegurada perquè de fet estic vivint en un pis d’estudiants amb 7 alemanys i fa dies que esperem aquest partit. Fins fa ben poc no tenia ni idea d’on aniria després de Sud-àfrica un cop acabat el mundial. Amb l’eliminació d’Uruguai ahir, només tres països europeus poden guanyar la copa, així que ja m’he comprat el vol més barat que he trobat cap a Europa, a Londres, i d’allà aniré al país guanyador i tornaré a Catalunya, les dues opcions que vau triar a l’enquesta. Potser guanya Espanya i es fusionen les dues opcions, aviat ho veurem. Desafortunadament no veuré el partit a l’estadi perquè pujava molt el pressupost, però m’he regalat a mi mateix l’entrada pel següent partit d’Espanya, sigui la final o el tercer i quart lloc. És un bon regal d’aniversari crec. Fa dues setmanes va ser el meu sant i ho vaig celebrar tirant-me del pont més alt del món (a Bloukrans). Un salt molt més gran que el de passar dels 24 als 25. Aquí teniu el vídeo: