Driving Àfrica

Aquest últim mes amb un company alemany hem estat voltant per Sud-àfrica en un cotxe llogat. des de Ciutat del Cap fins a Kruger passant per ciutats com Johannesburg, Durban, Porth Elizabeth, Bloemfentein, Nelspruit o Harrismith i parcs com el de Drakensberg, Addo Elephant, Blyde River Canyon i el propi Kruger. Hem conduït set mil quilòmetres i s’ha de dir que alguns dies acabàvem baldats al passar-nos tot el dia dins un cotxe airculant per l’esquerra de les carreteres sud-africanes. Però les vistes que ens oferien aquelles carreteres molts cops t’alleujaven el pesat viatge. Muntanyes, prats, sabanes, llacs, valls, platges… tot estratègicament posat en un territori d’1’2 milions de quilòmetres quadrats.

I conduir-la tota és una autèntica experiència. Viatjàvem amb companys de viatge transitoris que ens anàvem trobant, endevinant els senyals i adaptant-nos a l’anàrquica conducció africana, suportant el sol a les tres de la tarda, escoltant una cançó per tercer cop consecutiu en l’última hora, parant a les gasolineres per menjar les mateixes porqueries, buscant algun lloc per dormir cada dia, seguint els partits del Mundial des d’on podíem… en fi un estil de vida que no està malament. Però, evidentment, la cosa no podia acabar bé, ja sabeu… un cotxe, un mes, Sud-àfrica…

L’últim dia de lloguer ens vam llevar a Ciutat del Cap i ens vam trobar una gran sorpresa quan ens dirigíem a buscar alguna cosa per esmorzar.

Ens havien trencat la finestra del cotxe i s’havien endut les nostres pertinences ( i deuen estar decebuts perquè, creieu-me, els meus mitjons bruts no són una bona recompensa per cap intent de robatori). Hem hagut de denunciar-ho, donar explicacions a la companyia de lloguer de cotxes, netejar-ho i tota la pesca. És un dels extres que t’ofereix un tour per Sud-àfrica, tot i que no és tan perillós com sembla. Tot depèn del lloc i del moment.

Per exemple l’altre dia em vaig descuidar les claus posades al pany del cotxe i quan vaig tornar després d’esmorzar algú molt amable les va portar al supermercat del davant. Tot i que, per altra banda, el meu company alemany li han robat càmera, ordinador, mòbil, roba, diners i la targeta de crèdit en tres ocasions diferents. Va com va.

Sud-àfrica té l’encant de sorprendre’t constantment, és surrealista, mai saps el què et trobaràs ni si seràs capaç d’entendre-ho. Igual que les seves carreteres: Pots passar d’una carretera de tres carrils per sentit a una d’un carril de dos sentits amb mig carril en obres. I ja pots anar amb trenta mapes i seguir atentament els senyals que sempre et trobaràs que la sortida que has d’agafar no està senyalitzada correctament. TIA