L’Entrepà
Quan tinc el meu entrepà
estic diferent.
A l’hora de menjar
estic content.
Quina sensació
menjar l’entrepà!
Fa molt de temps
en vaig aprendre a preparar.
Quina feinada
prepararlo-lo
També em fa il·lusió
menjar-lo
No parlaré més
del meu entrepà
Parlaré de quan
me’l vaig menjar.
Era l’hora de berena
i jo tenia un entrepà.
Era de fuet i o era curtet.
Me’l menjava
mentre caminava.
I el bocata… s’acabava.
Com menys entrepà quedava,
la gana més s’anava.
Ai, el meu entrepà
el meu amic
de cada tarda
a l’hora de menjar
Felicitats Toni!!
Estic molt contenta per tu. Després d’un gran esforç vas aconseguir construir amb paraules el que ens volies explicar. Ja veus… tot depen del per què les fem servir: podem ser poetes o no, depen de nosaltres! Fer servir les paraules, com tot, depen d’un mateix.
Espero que no oblidis mai les sensacions que teniem aquell matí a l’Ajuntament de Barcelona, quan van dir el teu nom i vas sortir, davant de tothom, a llegir el teu poema: va ser un gran dia!!!
Enhorabona !!!!!!!
toni siempre pensando hen bocatas heee en el bufet te echaron porque les arruinabas