“Verge del part” Piero della Francesca. Fresc. 1467. 260 cm x 203 cm. Col.lecció Monterchi. Arezzo, Itàlia.
“The Nun. Ingrid Bergman” Andy Warhol. Serigrafia. 1984. 96,5 x 96,5 cm. Tirada 250.
“Andy Warhol va ser l´últim artista que va parlar el llenguatge de la seva classe. Em refereixo a la seva classe social. Andy era el representant de la classe mitjana i el seu representant en el camp de l´expressió plàstica. El seu imaginari no era el dels intel.lectuals ni el dels visionaris, sinó el de la classe mitjana. Andy era un home modest. Es va envoltar de personatges exuberants, però ell era d´una modèstia provinciana. A l´Estudi 54 seguia sent un monjo de clausura. Com artista pertanyia a un model que començà al Renaixement i va acabar fa uns mesos quan vem enterrar l´Andy al cementiri del seu poble. Entre els retrats de Marilyn, d´Elisabeth Taylor o de Mao y els frescos de Piero della Francesca hi ha diferències tècniques, però els uns i els altres responen a la mateixa raó. Tots els que he citat abans, els Rothkos, els Rauschenberg, pinten la seva visió de la realitat, el seu univers interior, són profectes. Andy va pintar el que havia vist a la cuina de sa mare i es va quedar tan ample. Detergents, escudella enlllaunada i portades de revista dominical. El món ho va celebrar com si haguessin aterrat els marcians a Times Square. Ell es va cuidar molt de desfer el malentès. Vostè m´ha preguntat si sóc pessimista. No ho sé. No sé què vindrà ara. Això ho decidiran el mercat i les tendències.”
Traducció d´un fragment del llibre “Transbordo en Mposcú” d´Eduardo Mendoza.