Referents històrics, episodis importants: consolidació dels Estats Units
d´Amèrica del nord (Guerra de Secessió.1861-1865) Caiguda del segon imperi i adveniment de la 3a república a França (1870) Unificació Italiana i Alemanya. A Espanya hi ha la pèrdua de les colònies, la primera república (1873)i la restauració monàrquica (1874) Creixement demogràfic i major concentració urbana i el desenvolupament industrial. Es substitueix el treball artesà pel treball mecànic.
En art hi ha un clar ECLECTICISME. DIFERENTS MOVIMENTS DONARAN PAS A LS AVANTGUARDES DEL S XX.
Localització i evolució artística:
El centre artístic europeu de la segona meitat del XIX és París. Es converteix en generador i receptor dels principals corrents:
REALISME, IMPRESSIONISME, POSTIMPRESSIONISME I SIMBOLISME.
Roma segueix sent centre acadèmic, però decau com a centre o focus.
Gràcies a l´aparició del nou corrent del MODERNISME, altres ciutats europees esdevenen centres artístics: Barcelona, Brusel.les, Berlín, Londres, Viena, Milà i Munich.
Arquitectònicament podem parlar d´un corrent historicista que conviu amb les noves propostes modernes que usen el ferro com a material constructiu.
En pintura el Realisme (1848) dóna pas a l´impressionisme (1874), moviment que fa trencar les normes establertes de representació objectiva de la realitat. Cap a la dècada del 1890 els segueix el postimpressionisme i el simbolisme. Tot això porta als canvis profunds de les avantguardes del XX.
Realisme pictòric: la “fotografia objectiva” del realisme
S´abandonen temes medievals, clàssics o orientals i se substitueixen per temes contemporanis. Es nega a idealitzar les imatges. L´enfoquen directament, sense deformacions ni concessions. L´artista és part de la societat i no pot contemplar-la i prou. Ha de criticar-la. Durant aquesta etapa s´obre una escletxa entre l´art “acceptat “ oficialment que es mostra als Salons oficials i els que evolucionen cap a temàtiques i tècniques noves que exposen les seves obres en salons extraoficials i independents.
#El Saló de París va ser l’exposició d´art oficial de l’Acadèmia de Belles Arts de París (França), que es va celebrar des de 1725. Entre 1748 i 1890 va ser l’esdeveniment artístic anual o bianual més important del món.
Els jurats, cada vegada més conservadors i academicistes, no es mostraven receptius als pintors impressionistes. Les obres eren normalment rebutjades, o si les acceptaven, les situaven en llocs desfavorables. El 1863, el jurat del Saló va rebutjar un nombre inusualment alt d’obres. Com a resultat hi va haver protestes, en particular dels expositors individuals que havien estat rebutjats.
Per provar que els Salons eren democràtics, Napoleó III va instituir el Salon des Refusés (Saló dels Rebutjats), que el Saló havia rebutjat aquest any. Es va inaugurar el 17 de maig de 1863, marcant el naixement de l’avantguarda. (Wiquipèdia, l´enciclopèdia lliure)#
El principal precursor d´aquests pintors fou Goya amb els seus Caprichos i Els desastres de la Guerra. Però adquireixen del Romanticisme la tècnica i la temàtica, tot i que realitzada amb una nova mirada, molt més propera al poble, a la realitat.
Principals autors: Gustave Courbet, Jean-François Millet, Corot
GUSTAVE COURBET (1819-1877), neix a Ornans a la Borgonya francesa, a prop de Suïssa, fill de rics propietaris. Després de desdir als seus pares, es fa pintor gairebé d´una manera autodidàctica. Aprèn de Rembrandt, Van Dick i Velázquez (barrocs). Reconeix els “errors” dels pintors Romàntics i crea una nova escola, que anomenà Art Realista. Es relaciona amb els teòrics de la Revolució social de 1848, així que té ideals revolucionaris en pro del poble. Al saló de 1849 es va trobar amb l´oportunitat d´entrar en el circuit oficial revolucionari d´ aleshores. El jurat era format per artistes. Tot i així les seves obres van escandalitzar al públic, pels temes que tractava (per exemple el quadre Enterrament a Ornans). Hi ha però un canvi polític de nou, i s´erigeix Lluís Napoleó com a emperador Napoleó III. Ell i els que pensen com ell han de marxar. Hi ha censura de premsa i detencions en massa. Amb l´obra l´”Estudi del pintor” es pot veure una clara crítica a la situació social. També fa molts nusos al llarg de la seva vida, amb força impudorositat. Acaba desterrat i reclòs a presó 7 anys. També fa forces autorretrats al llarg de la seva vida.
JEAN FRANÇOIS MILLET (1814–1875) #Amb ell (i l’Escola de Barbizon, fundada per ell) va néixer el realisme. Un realisme en el qual mostra una contínua simpatia pels camperols, pels homes i dones humils que es guanyen el pa amb treball dur (o potser en oposició a les ciutats industrials de l’època, que en alguns casos només eren properes a l’infern). De fet, Millet era d’una família pagesa de Normandia. Molt jove ja tenia dots evidents per al dibuix i va estudiar a diverses ciutats, acabant a París. La seva pintura però, no va ser ben rebuda. Potser per això renuncia a la pintura oficial i sota la influència de Daumier, es trasllada amb pintors afins i la seva família a Barbizon, on crea una escola / comuna de artistes interesats en el paissatge rural. La natura era molt important per Millet.Más que representar-la, la interpretava a la seva manera idealista com comprenent «les veus de la terra, els arbres o els corriols». Amb un clar misticisme i fregant allò sentimental, es va allunyar de l’altre gran realista de l’època, Courbet, que realitzava una pintura més aspra i rebel; més política … L’autor troba en la gent humil i camperola la temàtica central de la seva obra, i potser això va agradar als republicans però no tant a la burgesia, que a la fi i al el cap era el gruix de la clientela de l’època. Sigui com sigui, la seva obra marcaria molt a artistes posteriors com Van Gogh o Dalí, que farien diverses versions de les seves obres. Traduït de https://historia-arte.com/ el dia 15/10/2020 #
ESCOLA DE BARBIZON
Nom amb què es coneix un grup de pintors realistes que treballaren a la localitat de Barbizon i al bosc de Fontainebleau, a l’Illa de França, sota el guiatge de Théodore Rousseau.
Coneguda sobretot per l’anomenada escola de Barbizon, grup de pintors realistes que hi pintaren, sota el guiatge de Théodore Rousseau, instal·lat allà vers el 1835; formaren aquest grup Narcisse Diaz de la Peña, Jean-François Millet, Jules Dupré, Charles Daubigny, Constant Troyon, Charles Jacque i altres, els quals practicaren una pintura paisatgística i animalística, influïda bàsicament pels holandesos del segle XVII, revaloraren la natura pintant-la directament i fugiren del “paisatge històric” oficial. Barbizon significà l’evolució del camí obert pel paisatgisme romàntic de Georges Michel, Camille Corot, Paul Huet i el mateix Diaz de la Peña, i la preparació de l’adveniment de l’impressionisme.
extret de enciclopedia.cat
THEODORE ROUSSEAU (París 1812 – Barbizon 1867) es va especialitzar en pintura paisatgística i va viatjar a diferents regions de França per trobar la seva pròpia manera influenciat pels holandesos, per J. Constable i pels paisatgistes anglesos que havien introduït una nova forma de percebre la natura . A París va ser rebutjat en els Salons, xocant amb una clara oposició per part dels clàssics. Es va retirar a Barbizon, on ja treballava un grup de joves pintors. Admès al Saló de 1848, va pintar per encàrrec de l’Estat “Aux límits de la forêt de Fontainebleau” (París, Louvre); l’èxit li va arribar el 1855 quan, juntament amb Decamps, li va ser dedicada una sala a l’Exposició Universal. No obstant això, Rousseau va romandre a Barbizon, on va continuar pintant les atmosferes fosques i secretes de bosc, prestant especial atenció als efectes atmosfèrics i als fenòmens lluminosos (Efecte de tempesta: vista des de la plana de Montmartre, 1850, París, Louvre), obtenint una vibració dels colors per mitjà de tocs exacerbats. Va jugar un paper important en el naixement de l’impressionisme. <…>