REFERENTS HISTÒRICS
LA SEGONA Guerra Mundial marca un punt de inflecció a gairebé tot el món. La creació de l´estat d´Israel, el triomf de la Revolució Cubana amb Fidel Castro al capdavant, alguns països africans s´independitzen del seus colonitzadors. A Argentina i Xile hi ha dures dictadures, a Espanya després de la victòria dels golpistes militars el 1939 la dictadura hi regnarà fins al cap de 40 anys quan mor franco el 1975. A partir del anys 80 hi ha un acostament entre Rússia i EEUU. La guerra freda s´acaba. El mur de Berlín (que separa la meitat comunista de la ciutat alemanya durant 40 anys) cau l´any 1989.. El 1991 es crea la Unió Europea.
LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA
La capital mundial de l´art passa a ser NOVA YORK. Pintors, arquitectes i cineastes conflueixen allí. Molts d´ells fugen de l´alemanya nazi. A finals de segle apareix la GLOBALITZACIÓ
La globalització(anglicisme) o mundialització o canvi global és el conjunt de variacions en els sistemes socials o naturals (físics o biològics) els impactes dels quals no poden ser localitzats a cap lloc en concret, sinó que afecten el conjunt de la Terra, la societat i els individus.
ARtísticament això afecta en el fet que ja no hi ha un únic centre artístic productor i consumidor, sinó que n´ apareixen de nous.
L´any concret que es pot considerar com a canvi de les primeres avantguardes i la multiplicitat de tendències que apareixen després és el 1945. A partir d´aquest any i fins ben entrats els anys 90 es poden considerar dues tendències:
-LES SEGONES AVANTGUARDES
S´inicien a Europa amb l´INFORMALISME i a EEUU amb l´EXPRESSIONISME ABSTRACTE.Aquests corrents perduren fins a finals dels ANYS 60,quan apareixen les PROPOSTES CONCEPTUALS
-LES TENDÈNCIES POSTMODERNES
Comencen amb el Neoexpressionisme alemany i la transavanguarda italiana a mitjans dels ´70 i segueixen amb els revivals dels anys ´80.
A PARTIR DELS ANYS 90 la multiplicitat i varietat de propostes fa que sigui molt difícil englobar-les. Però un tret és distintiu: amb l´aparició del VIDEOART als anys 60 es fa possible parlar, a finals del segle XX, que l´ERA DIGITAL ja ha començat (ús de les noves tectnologies amb finalitat artística)
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
L´època de la modernitat (primera meitat del s XX) té trets característics que durant la segona meitat de segle encara s´utilitzen, com l´experimentació amb nous materials i tècniques, noves formes i nous aspectes de l´art, com el concepte o IDEA (vist en el DADA i SURREALISME)
Però creix l´ACTITUD RUPTURISTA.
El quadre com es coneix deixa pas a altres suports com pot Ser el COS HUMÀ. I també la NATURA O LA CIUTAT son nous suports Es fa servir la natura o l´espai urbà per fer art. S´hi fan intervencions a gran escala.
Apareix el valor del PROCÉS CREATIU. La finalització de l´obra té tanta importància com el seu procés de creació.
Els anys 70 l’experimentació com a principi artístic deixa de ser el tret més important. APAREIX L´ERA DE LA postmodernitat La postmodernitat NO TÉ EL FUTUR O LA INNOVACIÓ COM A FITA. Es mira cap enrera i es volen recuperar certs aspectes del passat. L´ARTISTA POT AGAFAR, D´UNA MANERA SENSE LÍMITS art ja fet en èpoques passades per col·locar-lo al present per confrontar-lo amb la pròpia obra. S´ANOMENA APROPIACIONISME.
ARQUITECTURA DURANT LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX
Després de la 2a GM l´herència funcionalista va seguir molt vigent fins els anys 70. En aquesta dècada molts arquitectes comencen a recuperar tendències més decorativistes i d´ elements constructius propis de períodes anteriors.
DINS DE LA CONSIDERADA ARQUITECTURA CONTEMPORÀNIA PODEM DESTACAR:
MIES VAN DER ROHE es va traslladar als EEUU i allí seguí amb els seu llengüatge, fent gratacels a Chicago i Nova York.
A Europa, una figura determinant va ser el finlandès ALVAR AALTO, fusionant aspectes funcionalistes amb propis tradicionals de la seva regió, com la utilització de materials locals com terra cuita i fusta.
JÖRN UTZON fa obres espectaculars amb trets de l´organicisme (que intenta harmonitzar l´espai humà habitat i el medi natural) com l´ Òpera d Sidney.
JOSEP LLUÍS SERT va haver de marxar d´Espanya després de la victòria dels golpistes militars, ubicant-se a EEUU, treballant a la Universitat de Yale i Harvart, projectant desde allà la Fundació Miró de Barcelona, un dels millors exemples d´arquitectura funcionalista a espanya.
Als voltants de la meitat de segle, LE CORBUSIER construeix dos edificis emblemàtics de l´arquitectura contemporània:
La Unitat d´habitació de Marsella
I LA Capella de Notre Dame du Haut a Ronchamp ( França tocant amb Suïssa) (pag186 llibre)
https://www.lacamaradelarte.com/2019/04/capilla-de-notre-dame-du-haut.html
En les dues construccions l´arquitecte suís introdueix l´ús del formigó vist, anomenat “formigó en brut”, d´on va derivar una nova tendència arquitectònica: EL BRUTALISME. A Anglaterra el matrimoni SMITHSON fa edificis amb aquest corrent.
https://www.plataformaarquitectura.cl/cl/tag/alison-y-peter-smithson
Altres a Brasil com NIEMEYER o LUCIO COSTA ES PODEN ENGLOBAR EN AQUEST MOVIMENT D´ARQUITECTURA CONTEMPORÀNIA..
L´ARQUITECTURA POSTMODERNA
A partir dels anys 70 sorgeix un corrent que rebutja els principis de la contemporaneïtat i es fixen en l´arquitectura del segle XIX. Al japó sorgeix el GRUP METABOLISM. Aquests arquitectes combinen elements funcionalistes de Le Corbusier amb tradicionals japonesos. ARATA ISOZAKI n´és un clar exemple (Palau Sant Jordi de BCN) pag 186 del llibre. LA POSTMODERNITAT ALS EEUU tb té representació amb autors com Michael Graves per exemple amb la següent imatge: PORTLAND BUILDING
i Robert Venturi.
https://www.arquitecturaydiseno.es/arquitectura/robert-venturi-adios-grande_1975
RICART BOFILL I ENRIC MIRALLES també són bons exemples D´ARQUITECTURA POSTMODERNA
HIGH-TECH I ARQUITECTURA D´AUTOR.
Sorgeixen els anys 90 juntament amb el DESCONSTRUCTIVISME. (fragmentació i procés no lineal, amb mostres com el guggenheim de bilbao, de FRANK GEHRY) pag 202 del llibre.
La high-tech es destaca per valorar els components tecnològics dels edificis, els quals solen quedar al descobert (amb el CENTRE POMPIDOU com a exemple molt destacat (París, pag 187 llibre)
L´arquitectura d´autor es fa des dels 90 també, amb noms com CALATRAVA i KOOLHAAS I RICHARD MEIER.
SEGONES AVANTGUARDES ARTÍSTIQUES
Els interessos i gustos de les galeries d’art i els crítics d´art van fer que es succeïssin molt les diferents tendències artístiques. L´obra d´art ja es troba sota els condicionants del mercat i marqueting, que en fixa el preu i n´atorga el valor segons la demanda i possibilitats de venda més que pel seu valor artístic.
INFORMALISME
Abans de la fi de la 2na GM, apareixen un seguit d´artistes que barregen grans quantitats de pintura amb materials diversos com vidres trencats, sorra i carbó. Busquen els relleus en les seves obres. El nom els hi posa un crític d´art: Michel Tapié. El referents gairebé sempre és abstracte. Es determinen per la llibertat creadora i el GEST que interactua amb el material i el suport. Tècniques que usen: frottage, grattage, collage i dripping. Autors: França: Jean Fautrier, Jean Dubuffet. Grup català DAU AL SET (amb ANTONI TÀPIES, MODEST CUIXART, JOAN JOSEP THARRATS I JOAN PONÇ. i EL GRUP MADRILENY EL PASO AMB mANOLO mILLARES, aNTONIO sAURA I RAFAEL CANOGAR
Informalisme i fotografia de postguerra
https://www.youtube.com/watch?v=jEnQ1QWtUbY
Obres gràfiques d´Antoni Tàpies al Castell de Vila Seca de Salou:
file:///C:/Users/39359341Q/Desktop/tapies.pdf
EXPRESSIONISME ABSTRACTE
Comença el 1947 quan Jackson Pollock fa el seu primer dripping, pintura dinàmica i gestual, resultat de la unió de l´automatisme surrealista i l´abstracció. El terme no és del tot exacte ja que dins hi ha diverses subtendències. El corrent gestual tindria l´exemple en el mateix Pollock, el corrent sígnic O CAL.LIGRÀFIC té un representant en FRANK KLINE (recorda la cal.ligrafia oriental). El corrent espacialista es preocupa molt per la juxtaposició de color (MARK ROTHKO)
Pollock
Kline
Rothko
uN EXEMPLE MOLT CONCRET I DIFERENT D´AQUEST ESTIL EL TROBEM EN LES DONES MOSTRUOSES DE WILLEM DE kOONIG
https://alexmb92.wordpress.com/category/expressionisme-abstracte/
https://www.filmaffinity.com/es/film162144.html
Pop Art
El nom ve donat per un crític anglès Lawrenced Alloway, per designar un grup d’artistes dels anys 50 al 70 que es troben entre Londres i Nova York i es defineixen pel seu caràcter eminentment FIGURATIU I tenyit de la que aleshores era la seva CULTURA POPULAR: anuncis, diaris, revistes, còmics, personatges famosos o bé objectes diaris de consum. És un art “FÀCIL DE COMPENDRE” que es contraposa a la condensació conceptual de l´Expressionisme abstracte.
Entre els noms dels seus creador en destaca un: el d´ANDY WARHOL, són famoses les sèries
“SÈRIE O SEQÜÈNCIA En producció artística hi ha el costum de realitzar obres múltiples, sota el nom de Sèrie o Seqüència, quan l’autor considera que el tema exigeix més d’una imatge o element, com passa sovint al camp de la fotografia”
de les seves SOPES CAMPBELL, d´ampolles de cocacola o de retrats serigrafiats
https://www.elinvernaderocreativo.com/que-es-la-serigrafia/
de personatges famosos com Elvis Presley, Marilyn Monroe o Liz taylor.
Altres autors destacats: Roy Lichtenstein
al Port de Barcelona
Tom Wesselmann
Claes Oldenburg
https://www.catalunya.com/els-mistos-17-16003-424?language=ca
A Anglaterra destaquen EDUARDO PAOLOZZI, DAVID HOCKNEY I RICHARD HAMILTON (Veure imatges del llibre de text de la pag 190)
A Espanya cal citar JOAN RABASCALL, EDUARDO ARROYO, LUIS GORDILLO I EQUIPO CRÓNICA
Valladolid, escultura de MaNOLO vALDÉS, DEL EQUIPO cRÓNICA
COL.LECCIÓ 2021 DE STEPHANE rOLLAND D´ALTA COSTURA.
VERSIÓ AMB CLICKS DE LAS MENINAS DE Diego Velázquez (s. XVII)
Nou realisme francès
Coincideix amb el pop art (a l´inici de la dècada dels 60) a França.
El pop presenta una visió agradable i optimista de la societat de consum, en canvi el nou realisme francès presenta la visió crítica, reivindicant-ne els DETRITUS, allò que sobra.
Yves Klein i Armand Fernández (ARMAN) en son dos menbres destacats
(veure las pàgina 191 del llibre de text)
Fernandez ARMAN – Hommage à Yves Klein
Abstracció postpictòrica
Davant la pintura extremadament subjectiva de l´Expressionisme abstracte, sorgeixen figures que treballen l´abstracció geomètrica mesurada i simple, utilitzant franges de colors plans (sense relleu)
FRANK STELLA
KENNETH NOLAND
ELLSWORTH KELLY
MINIMAL ART
Es dóna en el terreny escultòric. L´austeritat i senzillesa de la forma és el que els defineix. Això porta a una desnaturalització i despersonalització de l´obra, portant a l´extrem el fet que molts cops NO ÉS L´AUTOR DE LES ESCULTURES QUI LES EXECUTA, sinó que encarrega les peces a la indústria. Participa tan sols en el muntatge.
CARL ANDRÉ (veure pag 191 del llibre)
DONALD JUDD
RICHARD SERRA
Escultura de grans dimensions al Guggenheim de Bilbao
SOL LE WITT
Le Wit amb la PORTA ENTREOBERTA el 2012 al Centre Pompidou
DAN FLAVIN
Introdueix els fluorescents a les seves escultures.
ART D´ACCIÓ
Es tracta del fet que desapareix l´objecte artístic tradicional com a tal i es substitueix per la creació d´un esdeveniment. (happening) com un espectacle, A MIG CAMÍ ENTRE EL TEATRE I LES ARTS. Noms en relació:
JOHN CAGE (músic)
MERCE CUNNINGHAM (coreògraf)
https://www.youtube.com/watch?v=9URP8GgSg5M
Al Japó: GRUP GUTAI
https://oreshestudioc.wordpress.com/2011/11/16/grupo-gutai-gutai-group/ (primer clip)
A Alemanya: FLUXUS Joseph Beuys
http://hipermedula.org/2016/08/todo-hombre-es-un-artista/ (principi)
Mirar peu de foto de la pag 192 del llibre
A partir de la desaparició de l´objecte artístic que es va iniciar amb el MINIMAL ART, apareix paral.lel al ART D´ACCIó l´anomenat
ART CONCEPTUAL o art idea. És portar fins al final la idea per sobre de l´objecte artístic.
Aquí s´hi inclou també el BODY ART (EL COS COM A OBJECTE ARTÍSTIC) Orlan (PER EXEMPLE)
MARINA ABRAMOVIC
https://es.wikipedia.org/wiki/Marina_Abramovi%C4%87#La_artista_est%C3%A1_presente,_2010
i el LAND ART (LA NATURA COM A OBJECTE ARTÍSTIC)
SMITHSON
https://masdearte.com/especiales/la-espiral-jetty-smithson-en-su-laberinto/
i CHRISTO (PAISATGE URBÀ TAMBÉ)
https://www.galeriemagazine.com/8-iconic-artworks-christo-legacy/
LA PERFORMANCE per tal de diferenciar-la del happening, cal relacionar-la encara més amb les representacions teatrals.
¿Quina diferència hi ha entre “performance” y “happening”?
Muy Interesante
En anglès, performance vol dir actuació, execució. El terme performance art va ser difós als anys 50 pel compositor John Cage per definir una acció artística que reuneix diversos mitjans d'expressió: teatre, dansa, fotos, poesia o música. El precedent van ser les vetllades gamberres muntades a inicis del segle XX al Cabaret Voltaire de Zuric per Tristan Tzara i els dadaistes, però va tenir el seu auge als 60 i 70 amb les performances provocadores d'artistes com Vito Acconci, creador de l'espectacle Seedbed, durant el qual es masturbava en públic a una galeria de Nova York. La performance sol ser un acte organitzat en què no intervenen els espectadors, mentre que el happening és un esdeveniment improvisat que exigeix la participació del públic.
ART CINÈTIC O OP ART
Incorpora el moviment no com una sensació visual, sinó realment
TRES TIPUS:
-Bi o tridimensionals però amb moviment real normalment amb motor.
-Bi o tridimensionals però ESTÀTIQUES, amb EFECTES ÒPTICS (sensació visual de moviment) Aquest tipus es diu OP ART (d´Optical)
-Bi o tridimensionals però transformables AMB EL MOVIMENT DE L´ESPECTADOR.
Victor Vasarely en pintura i Alexander Calder EN ESCULTURA ()veure pag 194 del llibre)
ARTE POVERA
És aquell art realitzat amb materials com sorra, palla, pedres, palla, branques, fragments de metall o vidre… per tant materials “pobres”. És una contestació directa a la fredor i artifici del minimal art, fet amb materials industrials.
MANZONI
https://www.youtube.com/watch?v=uUg5lu_wRME
I PISTOLETO
HIPERREALISME I FOTOREALISME
En contestació a les aparicions de l’art conceptual i l´abstracció postpictòrica tan fredament geomètrica, apareix el 1968 aquest moviment. Molts artistes de EEUU reprenen la via del realisme, pintant directament de fotografies i fent-les tan reals com pogués ser. Robert Nothingham, Richard Estes i Chuck Close
https://elpais.com/ccaa/2017/10/08/catalunya/1507487192_382751.html
https://www.widewalls.ch/magazine/most-expensive-chuck-close-portrait
En escultura destaquen Duane Hanson (pag 195 del llibre) i John de Andrea
A Europa apareix el Grup Zebra alemany i el pintor madrileny Antonio López.
INDIVIDUALITATS ARTÍSTIQUES
Seguint l´apareguda escola de París a les primeres avantguardes, apareixen figures individuals i amb una força i carisme molt particulars com Balthus, inspirat en Modigliani i Egon Schiele, Francis Bacon (deformava les figuracions expressament) i Lucien Freud (en un primer moment caracteritzat com a hiperrealista, però la seva creixent preocupació pel contingut en front la forma el fa distanciar-se´n)
Baltus
Bacon
Freud pinta Kate Moss
TENDÈNCIES POSTMODERNES
La ideologia que uneix les tendències postmodernes de mitjans dels anys 70 és el concepte de nomadisme artístic Et pots moure per diverses etapes i tècniques del passat i n´agafes allò que vols com a creador.
Una tendència postmoderna és el Neoexpressionisme alemany amb Georg Baselitz i Jean-Michel Basquiat (a EEUU)
Es reprèn la pintura sobre tela de grans dimensions i la tornada a la figuració i un treball del color amb gammes treballades i contrastos cromàtics.
La Transvanguarda italiana és exclusiva d´aquest país. Adquireixen certa homogeneïtat d´estil, sent el crític d’art Bonito Oliva un dels seus ideòlegs. Van contra la conceptualització exessiva de l´art i conceptes com la ironia i desmitificació davant l´actitud moralista que sí presentava l´anterior arte povera. Sandro Chia i Francesco Clemente son dos de les figures més destacades.
La figura del mallorquí Miquel Barceló mereix especial atenció ja que rep tant del neoexpressionisme com de la transavantguarda i és una de les figures actuals més destacades en el món artístic.
ALTRES TENDÈNCIES A PARTIR DELS ANYS ´80
Revival és el concepte que englobaria aquestes noves tendències. Es mira allò fet fins aleshores amb una nova mirada.
Les noves maneres i nous corrents cada cop s´acceleren més a partir dels anys 80. Una corrent en destaca: la Pattern and Decoration. Usen plantilles, tenen influències exòtiques i volen atreure l´espectador amb el concepte d´ornamentalisme i horror vacui.
També sorgeixen el Neominimalisme i el Neopop (Jeff Koons)
En escultura: HENRY MOORE és peça clau per entendre l´escultura de a partir de la segona meitat del sXX. Més a prop en l´espai i el temps trobem Jorge Oteiza, Eduardo Chillida (abstracció geomètrica) i Susana Solano (entre el conceptualisme i el minimalisme).
per repassar:
https://es.slideshare.net/mcarmearanda/segones-avantguardes-pintura-i-escultura
RELACIÓ DE LES ARTS PLÀSTIQUES I ESCÈNIQUES
https://www.slideshare.net/sandroalfaro/el-cinema-en-les-avantguardes-i-al-llarg-del-segle-xx