REFERENTS HISTÒRICS
La Primera Guerra Mundial (1914-1918) marca el curs de tots els esdeveniments a partir d´ella.
-Apareixen nous costums i la moral social es relaxa
-La dona comença a formar part de la societat.
-Cauen grans imperis com Rússia, Alemanya i l´Imperi àustro-hongarés.
-El gran nombre de baixes (morts) fa que la vida humana es menystingui més.
-La Revolució Russa del 1917 fa arribar les idees de igualtat social marxistes (Karl Marx)
-Els Estats Units de nortamèrica esdevenen una potencia políticomilitar.
Tot i tenir uns “feliços anys 20” després de la guerra, als EEUU hi ha una fi d´aquesta època d´una manera dràstica i dramàtica, que porten a la desesperació i la mort moltes persones i ideals, el crac de la Borsa de Nova York de l´any 1929. Apareixen el nazisme a Europa i la Gran Depressió nordamericana. Tot desenvoca en la Segona Guerra mundial (1939-1945) amb l´holocaust i el llançament de les dues bombes nuclears que ha conegut el nostre planeta.
Després d´acabar el conflicte, el món es divideix en el bloc occidental (capitalista) i el bloc soviètic (comunista)
LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA
Les anomenades Primeres Avantguardes comencen el 1905, any que apareixen els dos primers moviments artístics, el Fauvisme i l´Expressionisme. Els segueixen el Cubisme (1907) el Futurisme (1909), l´Abstracció (1910), el Dadaisme (1916) i el Surrealisme (1924). Tots ells trenquen amb els sitemes de representació tradicionals. Aquestes avantguardes es desenvolupen a diverses ciutats i països europeus al principi, amb París al capdavant, però també apareixen a Alemanya, Àustria, Rússia, Suïssa, Holanda, i ja més endavant a la gran metropoli de Nova York.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Moviments creatius, essencialment pictòrics, que apareixen des del 1905 fins el 1945.
Qüestionen i neguen l´art del passat i proposen nous llenguatges basats en l´EXPERIMENTACIÓ CONSTANT DE MATERIALS I TÈCNIQUES. L´art ja no és una imitació de la realitat, sinó que GENERA NOVES REALITATS, que posen l´espectador davant l´obra, la qual CONFRONTA I PROVOCA. HI HA PER TANT UN CANVI EN LA PERCEPCIÓ DE L´ART.
Tot i que cada una de les avantguardes tenen les seves propies característiques, s´uneixen en el fet de LLIBERTAT COMPOSITIVA I LLIBERTAT TEMÀTICA. Aquesta nova creativitat apropen l´art a la societat, i la societat a l´art més que mai.
EL FAUVISME HENRY MATISSE
“Fauve” vol dir fera en francès, i un crític, davant l´exposició d´aquest grup, els va anomenar feres per la violència del seus colors i la manera d´aplicar-los. El seu tret principal és l´ús ARBITARI del color,. és a dir, que no defineix les coses que pinta.
El color té AUTONOMIA respecte la forma. Abans dels fauves hi ha altres artistes i grups que ja comencen a usar el color d´aquesta manera. Els simbolistes (Gustave Moureau -veure tema anetior-) i alguns postimpressionistes com Gauguin i Seurat es poden considerar els seus antecedents (o allò que els influencia)
Aquest moviment té una figura que posteriorment va esdevenir una de les principals del segle XX a nivell pictòric mundial: Henry Matisse. Altres integrants del grup: Maurice Vlaminck, André Derain i Raoul Dufy.
https://www.youtube.com/watch?v=BVwTvyEmAVU&t=707s
https://es.slideshare.net/pimares/matisse
EXPRESSIONISME
“Amb els seus colors violents, la seva temàtica de soledat i de misèria, l’expressionisme va reflectir l’amargor que va envair els cercles artístics i intel·lectuals de la societat alemanya prebèl·lica i d’entreguerres, amargor que provocà un desig vehement de canviar la vida, de cercar noves dimensions a la imaginació, de renovar els llenguatges artístics” wikip. gener 2022
Aquest moviment reflecteix d´una manera brutal la situació sociopolítica que precedeix l´esclat de la 1a GM. Els artistes expressionistes s´inspiren en Munch i Van Gogh (dos postimpressionistes) els quals mostren l´angoixa vital humana. El filòsof Nietzsche, nihilista, els influencia també. Els nihilistes creuen que només hi ha el no-res, que la realitat no existeix tal i com la veiem i que la realitat no es pot conèixer i per tant no es pot entendre. L´art negroafricà també els influencia amb l´ús de línies trencades i formes corbades i anguloses. L´aspecte de les obres és angoixant i agressiu, amb colors exaltats i contrastats.
S´hi distingeixen 2 grups de caire germànic (alemany)
-Die Brücke (“El pont”) amb Kirchner
i Heckel
al capdavant.
I Der Blaue Reiter (“El genet blau”) amb
Kandinsky
i Franz Marc
com a destacats.
A la dècada dels any 20 sorgeix un tercer grup anomenat NOVA OBJECTIVITAT emprant el detall meticulós (molt realista) per descriure la soledat i angoixa i horror que les persones de la postguerra havien de viure. Figures com Otto Dix i Max Beckmann en son exemples. Amb l´arribada del nazisme la seva obra és intentada de que sigui oblidada.
Max Beckmann
https://fonamentsdelesarts.wordpress.com/category/expressionisme/
L´expressionisme i els retrats i autoretrats:
“Tot art expressionista és subjectiu, i els expressionistes van assolir la seva màxima esplendor en el retrat sense rival per comunicar emocions. La seva obra resumeix una tradició del retratisme -seguint les passes de Munch, Van Gogh i Ensor- en la que el subjecte no és simplement el que posa, sinó el jo interior de l´artista”
Extret i traduït del llibre Whitford, Frank. “Retratos expressionistas” Ediciones destino.
CUBISME
Es considera el naixement del cubisme l´any que Picasso va pintar Les senyoretes del carrer d´Avinyó” el 1907
https://www.lacamaradelarte.com/2016/05/las-senoritas-de-avignon.html
Abans d´això, Paul Cézanne ja treballa la fragmentació geomètrica de l´espai i la configuració de les figures en plans de diferents punts de vista i interelacionats. També presenta trets de les cultures primitives i africanes. S´utilitza per tant la visió simultània d´un mateix objecte. DESAPAREIX EL PUNT DE VISTA ÚNIC. (perspectiva cònica, iniciada el Renaixement)Això interpretativament parlant és molt important, ja que la raó o millor opció úniques queden en entredit.
El temes més usats en el cubisme son els bodegons, tot i que es fa paisatge i figura humana..
Autors:
Pablo Picasso, George Braque, Juan Gris i Pau Gargallo en escultura.
Se´n distigeixen dues etapes:
CUBISME ANALÍTIC O FASE ANALÍTICA
(1907-1911) ús de colors càlids i terrosos i tonalitats fredes.
CUBISME SINTÈTIC O FASE SINTÈTICA
(1911-1914) Apareix el collage, tècnica amb la que s´utilitzen materials quotidians diversos enganxats a la pintura.
https://fonamentsdelesarts.wordpress.com/category/cubisme/
FUTURISME
Fundat a París per Filippo Marinetti l´any 1909, exalça el poder de la tecnologia, la màquina i la modernitat. Els artistes busquen gràficament i obsessivament mostrar el moviment, el dinamisme, el canvi i la transformació. S´inventa una nova tècnica formal: EL SIMULTANEISME (repetició d´imatges de manera superposada per constituir una mena de seqüència fílmica amb colors vius i variats. Artistes: Boccioni, Balla i Carrà..
El 1914 i derivada del futurisme sorgeix la PINTURA METAFÍSICA la qual recrea una realitat inquietant, amb representacions fantàstiques i espais inventats.
Giorgio de Chirico
i Morandi
https://www.fundacionmapfre.org/publicaciones/todas/morandi/
També Carrà (futurista)
https://fonamentsdelesarts.wordpress.com/category/futurisme/
http://susiripa.blogspot.com/2014/10/futurismo-ii-umberto-boccioni-carlo.html
DADAISME
Els seus inicis, a Zúric, el 1916, van íntimament relacionats amb l´obertura del Cavaret Voltaire, on s´apleguen el poeta romanès Tristan Tzara (ideòleg del moviment) i alguns artistes plàstics que fugen de la guerra i les seves conseqüències.
El nom el posen a l´atzar a l´obrir un diccionari francès-alemany i trobar el mot “dada”. S´autodefineixen com a moviment “antiartístic”. Són netament provocadors i volen desprestigiar l´obra d´art tradicional i substituir-la per una proposta nihilista (els expressionistes també en son influenciats ) ICONOCLASTA, IL.LÒGICA i absurda (La iconoclàstia o iconomàquia és una expressió que en grec (εικονοκλάστης) significa «ruptura d’imatges», és la destrucció deliberada dins d’una cultura de les icones religioses de la pròpia cultura i d’altres símbols o monuments).
Reflexa per tant el desencís que porta la bogeria autodestructora de la societat durant la 1a GM. Es difon ràpidament per Alemanya, París i Nova York.
AUTORS: DUCHAMP, PICABIA, ARP, ERNST
Amb ells comença l´art CONCEPTUAL, D´ACCIÓ, READY MADE (ART TROBAT)
https://fonamentsdelesarts.wordpress.com/category/dadaisme/
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/la-font-1917-de-marcel-duchamp/video/5631206/
SURREALISME
Deriva de la pintura metafísica posterior al futurisme i de l´art dadá el qual introdueix la iconoclastia (rebuig a les imatges). Es desenvolupa a partir dels anys 20 i introdueix l´expressió lliure i sense control de la raó, l´AUTOMATISME. El 1924 André Breton, escriptor, fa el PRIMER MANIFEST SURREALISTA. Breton és el cap ideològic del moviment. Està influenciat per les teories psicoanalítiques de FREUD, relacionades amb la interpretació dels somnis i l´associació lliure d´idees.
HI HA 2 CORRENTS SURREALISTES
Corrent automatista
MIRÓ
Les formes sorgeixen de l´inconscient i l´atzar inventades d´una manera ràpida i fluida. André Masson i JOAN MIRÓ son els principals representants.
Corrent oníric
DALÍ
És figuratiu, no abstracte com la corrent automatista. René Magritte i SALVADOR DALÍ es troben en aquesta vessant.
Altres autor@s: Marx Erns, Alberto Giacometti (conegut ESCULTOR, com HENRY MOORE) Frida Kahlo sintetitza realisme social surrealisme.
http://historiadelartfedacamilcar.blogspot.com/2015/04/el-surrealisme.html
https://www.youtube.com/watch?v=wPK52zxlFus
https://www.youtube.com/watch?v=IgR7IF1C-6s
ART ABSTRACTE
És aquell que rebutja la representació de la realitat que ens envolta. Es considera l´inici d´aquest art l´obra de Vassili KANDINSKY. A partir del 1910 busca, mitjançant l´ harmonia de les línies i formes i els colors despertar determinades emocions. Es consideren 3 formes d´arribar a l´abstracció:
-lliure expressió de formes i colors
-simplificació radical de formes naturals
-construcció d´objectes a partir de formes bàsiques
MOVIMENTS D´AVANTGUARDA RELACIONATS AMB L´ABSTRACCIÓ:
Constructivisme (intersecció de formes pures en l´espai, tecnologia)
El constructivisme va ser un moviment artístic i arquitectònic que va sorgir a Rússia el 1914 especialment present després de la Revolució d’Octubre del 1917. No pretenia ser un estil artístic sinó l’expressió d’una convicció política (el marxisme). Defensava un art al servei de la revolució i del poble. Reivindicava l’eliminació de la distinció entre les arts i buscava una estètica que fos el reflex de l’època de la mecanització.
- El Lissitzky – (1890-1941)
- László Moholy-Nagy -(1895-1946) TAMBÉ FOTÒGRAF
https://fonamentsdelesarts.wordpress.com/category/constructivisme/
Suprematisme (formes geomètriques i gama de color pur)
El suprematisme fou una tendència artística ideada i encapçalada pel pintor i teorètic ucraïnès de l’avantguarda soviètica Kazimir Malèvitx,[1] i que sorgí uns anys després del cubisme. En aquesta tendència, els elements formals es reduïxen al triangle, el quadrat, la creu i el cercle; els elements cromàtics es circumscriuen a vermell, negre, blau, blanc i verd.
Neoplasticisme holandès (búsqueda de la simplicitat pura formal i cromàtica)
El Neoplasticisme és un moviment artístic iniciat als Països Baixos el 1917 por Piet Mondrian. També s´ ha denominat constructivisme holandès, pel seu paral.lelisme amb el constructivisme soviètic. Está vinculat al naixement de l´art abstracte i la resta de d´avantguardes (especialment al cubisme i al futurisme).
L´ESCOLA DE PARÍS
A part d´aquest grup d´avantguarda vistos, alhora hi ha l´aparició de persones individuals que fan que el seu art sigui clarament d’avantguarda sense pertenyer a cap grup en concret: s´anomenen els artistes de l´Escola de París.
Amadeo Modigliani
Marc Chagall
Constantin Brancusi
EL NOUCENTISME CATALÀ
Sorgeix a Catalunya entre el 1906 i el 1930. És literari, musical i artístic plàstic. S´exalta la Mediterrània com a espai on sorgeixen les arrels de la cultura catalana. Apareix la figura de la dona en harmonia amb la natura (enfrontant-se amb la visió de femme fatale del modernisme). Vol fer un art racional, ordenat i serè. La figura de la dona també es mostra com a matriarca de la llar i creadora de vida.
Autors destacats: Aristides Maillol, Clarà i Casanovas en escultura. Sunyer i Torres i Garcia en pintura. (veure exemples de la pag.120 del llibre.)
Sunyer
Torres i Garcia
L arquitectura D´AVANTGUARDA EL MOBILIARI STIJL
Apareixen les anomenades avantguardes arquitectòniques.
També anomenat NEOPLASTICISME holandès: igual que el pictòric, usa formes bàsiques racionals i simples, tant de forma com de color.
Aquest grup prioritza la tècnica, l´economia, la llògica i la nova estètica al moble modern. La cadira de RIETVELT fou la primera obra funcional tridimensional sorgida del moviment neoplasticista. Es fusiona, doncs, l´art amb l´objecte quotidià. Redueix totes les parts del moble a línies essencials. Els ornaments son suprimits. RIETVELT és doncs el seu màxim exponent (veure pag 146 del llibre). Aquesta búsqueda de la simplicitat i l´abstracció influenciarà enormement a la creació de la important escola de disseny moderna: LA BAUHAUS.
L arquitectura D´AVANTGUARDA EXPRESSIONISME alemany: s´escapa del funcionalisme i busca les formes arquitectòniques utòpiques (exagerades i impossibles) molts del seus projectes no es feren realitat.
L arquitectura D´AVANTGUARDA L´ART DECÓ El retrobament de la puresa de línies
Davant l´Art Nouveau, l´art decó busca un refinament i equilibri de línies. Busca formes elegants i equilibrades usant la simplicitat formal i la geometria. En això s´acosta a la sezessionstil austríaca del modernisme. Es porta la funcionalitat i confortabilitat (de còmode, confortable) al mobiliari, es busca un estat psicològic plaent per l´habitant dels espais. Adolf Loos, vist profundament al tema anterior n´és un clar exemple.
Apareix el moble modular. Apareixen nous materials com el plàstic i les resines sintètiques. és un moviment internacional, però fou a França on sorgeix amb més força. Es va deixant el “cop de fuet” i es busquen línies més abstractes i geomètriques. Destaca la figura de PAUL IRIBE, que lliga el disseny de mobles amb la il.lustració de revistes, el cartellisme i el cinema. Porta el moviment als Estat Units d´Amèrica del Nord. Allí destaca DESKEY el qual treballarà per multimilionaris com rockefeller i estrelles de Hollywood. L´art deco per tant uneix la tradició del modernisme amb les noves formes avantguadistes
LA BAUHAUS. EL NAIXEMENT DEL DISSENY MODERN
Taller Metal.lúrgic:accessoris per la llar
Taller de fusteria: mobles infantils
https://moovemag.com/2013/02/bauhaus-la-escuela-del-arte-del-diseno-y-la-arquitectura-del-siglo-xx/
L´ARQUITECTURA de la primera meitat del segle XX
Es rebutgen les tendències historicistes. Guanya definitivament el desenvolupament tècnic i industrial. Apareix doncs un moviment modern arquitectònic, en el qual es poden diferenciar clarament dos moviments:
EL FUNCIONALISME
La seva màxima és : LA FORMA SEGUEIX LA FUNCIÓ ja vist en l´Escola de Chicago del segle anterior. La il.luminació, la ventilació i l´ orientació adeqüada dels edificis és primordial, per tant apareix el concepte de HIGIENE lligat a l´arquitectura.
En front el modernisme arquitectònic (on prima l´ornament) apareixen figures com Adolf Loos (autor del llibre Ornament i delicte, GUALTER GROPIUS lligat a l´escola BAUHAUS, i MIES VAN DER ROHE. Fan edificis sense ornamentació pensats clarament per ser útils. Per sobre de tots hi ha la figura de LE CORBUSSIER. Plantejava els seus edificis com màquines per viure-hi. Redueix les formes arquitectòniques a les formes més pures i essencials. El 1926 Le Corbussier publica Els cinc punts de la nova arquitectura. Hi planteja els eixos vertebrals del moviment: ús de plantes lliures, ús de pilons i estaques, la façana lliure, la finestra al llarg de tota la façana. El material principal és el formigó vist. Treballa molt l´anomena ergonomia del espais i utensilis.
( ergonomia: disciplina del disseny que s´encarrega de que els objectes, utensilis, espais i llocs de treball siguin adequats al cos humà i les seves característiques fisiològiques, anatòmiques i psicològiques)
Villa Savoye in Poissy. 1929.
L´ORGANICISME
Deriva del funcionalisme i té com a figura principal l´estadounidenc Frank LLoid Wright. Deriva també doncs de l´escola de Chicago, però s’adona del perill de la FREDOR i manca de sensibilitat que pot presentar aquesta arquitectura. Proposa doncs una arquitectura funcional però de caràcter orgànic, creant una vinculació ARMÒNICA entre l´habitatge i l´entorn. Vol crear un TOT ORGÀNIC format per allò natural i allò humà. Predomina l´estructura horitzontal, per introduir-la suaument a la natura. L´exemple més clar és la casa Kaufmann o casa de la cascada. (pag 133 del llibre)
