EL MODERNISME
Introducció
Apareix al voltant del canvi de segle. Degut en part als nous gustos de la burgesia i l’aristocràcia que demanen un estil més refinat que els productes de la producció en sèrie que porta la industrialització. Apareix inicialment en l’artesania, amb l’ús de línies serpentejants i motius florals i geomètrics. Aquesta idea passa després a
l´ ARQUITECTURA amb unes noves formes tipus decorativistes inspirades en la natura. Els edificis deixen de ser blocs tancats formats per plans i arestes deixant pas a les superfícies corbes amb línies sinuoses i ondulades, amb grans obertures i espais buits, miradors i balconades asimètriques. S’incorporen motius decoratius inspirats en la natura. S’hi utilitzen materials de colors (vidres, ceràmiques, ferros forjats i fustes tallades. s´evoca la NATURALESA ORGÀNICA. Es trenca definitivament amb la tradició i s´aprofiten els avantatges de la tecnologia i indústria del moment.
L´art sumptuaria (decoració amb materials de luxe) es van adonar que la producció en sèrie faria popularitzar els objectes, es revaloritza així els treball artesà. Es promou especialment pel grup anomenat ARTS AND CRAFTS. Aquest moviment encapçalat per William Morris lluita contra la lletjor dels productes industrials. És una lluita utòpica i idealista contra l’esperit mercantilista modern. Creuen en la necessitat de crear objectes bells.
El modernisme europeu rep diferents noms:
ºFRANÇA: Art Nouveau
ºITÀLIA: Stile Liberty
ºALEMANYA: Jugendstil
ºÀUSTRIA: Sezessionstil
Referents històrics
A finals del segle XIX hi ha l’aparició de potències econòmiques no europees. D’una banda la guerra hispano-americana (1898 Espanya perd Cuba) I per l’altra Rússia fou derrotada en el seu enfrontament amb el Japó (1905). Alhora el Regne Unit va començar a veure amenaçat el seu predomini davant de l’aflorament d’Alemanya a nivell industrial.
Segona Revolució Industrial suposa l’auge de la burgesia i la consolidació de l’obrerisme. A Europa hi hagué una forta conflictivitat social. Les organitzacions obreres van adquirint més força (Solidaritat Obrera es crea el 1907).
Sorgeix Barcelona com a centre de les primeres migracions. Tornen els emigrants de les amèriques enriquits (anomenats indianos, els que serien els motors de la revolució burgesa que influí en l’arquitectura i les arts decoratives del modernisme)
A Espanya sorgeix a nivell literari la Generació del 98 amb figures com Unamuno i Azorín.
Localització i evolució artística
A finals del segle XIX hi va haver una unió entre indústria i art, la qual va generar un estil nou. Aquest consistia en l’adaptació de la arquitectura a la trama urbana i la presa d’importància de les arts decoratives.
Exemples: Barcelona, el Eixample de Cerdà, a París el pla de Haussmann, a Viena la urbanització de Ring, etc.
Dins l’evolució de les arts decoratives cal destacar les Exposicions Universals a Barcelona l’any 1888, París l’any 1900 i l’Exposició Internacional de l’Art Decoratiu Modern a Torí l’any 1902
Introducció a l’Arquitectura Modernista
A cavall entre dos segles (1890-1910), l’arquitectura modernista representa la transició de l’arquitectura decimonònica a l’arquitectura del segle XX. La seva denominació implica la idea de innovació, novetat i projecció de futur. El precedent cal buscar-lo a Williams Morris i la Red House (Casa Roja). Ell va ser el veritable inspirador dels “Arts and Crafts”, moviment que es caracteritza per la revaloració del treball artesanal enfront de la deshumanització de la producció industrial i que a poc a poc anirà derivant al Modernisme, que intenta la renovació i millora artesanal aplicant-ho a la màquina.
El modernisme és un estil estètic típicament urbà. Busca unes formes més refinades que les ofertes per la producció industrial, compaginant funcionalitat i bellesa en un intent de crear una ciutat agradable, elegant, moderna i alegre. És una manifestació burgesa amb un fort component ornamental inspirat en la natura, la flora i la fauna.
Rebutgen els esquemes simètrics en pro de l’ondulat, que transmet vitalitat, força, asimetria i irregularitat. S’intenta expressar un component d’optimisme que correspon a l’estat psicològic de la classe social. Adquireix una gran importància el disseny i el desig d’integració de totes les arts, fet que converteix els edificis d’arquitectura modernista en . obres molt atractives.
Quant als plantejaments arquitectònics, es tracta d’utilitzar els nous materials fins a les darreres conseqüències, no només per la seva utilitat espacial sinó també per les seves possibilitats expressives. En lloc de copiar les formes clàssiques (columnes, frontons, etc.) es busca la inspiració en els processos i les formes de la natura. Aquesta admiració per la natura no es limita a la decoració sinó també a la planta i a l’estructura de l’edifici, concebut com un organisme viu coherent a totes les parts.
Arquitectura Modernista a Europa
Se l’ha anomenat de diferents formes segons els països: Sezessionstil a Viena, Modern Style a Anglaterra, Liberty a Itàlia, Jugendstil a Alemanya, Modernisme a Espanya i Art Nouveau a Bèlgica. De fet, aquestes tendències no són exactament iguals a cada país tot i que coincideixen en el temps i tenen una estètica comuna.
Víctor Horta és el pioner a Bèlgica i a tot Europa. La Casa Tassel a Brussel·les és el monument més representatiu, suposa una reinterpretació global de la visió espacial i un diàleg continu entre la flexibilitat del ferro i la duresa de la pedra.
El ferro es mostra i afegeix expressió a l’estructura. Els suports metàl·lics es deixen vistos, així l’espacialitat es fa més oberta, més fluida, allò ingràvid triomfa sobre allò compacte. Horta estava molt interessat en el món vegetal, l’estructura de les plantes i la lògica constructiva. Això ho trasllada a la seva decoració, però mai representant explícitament el món natural, sinó guiant-se per al·lusions, suggeriments i evocacions. Com per exemple, la primesa dels seus fustos (tiges de les columnes), el seu posterior desenvolupament (ramificació), les seves incursions pel sostre i el descens (enfiladora) per la barana.
A França, Guimard és conegut per les seves obres de metro de París, que busquen embellir la ciutat industrial sense intervenir a la trama urbana.
Les entrades de metro sorgeixen en un entorn ombrívol com una espurna de fantasia desbordant: carcasses metàl·liques de formes orgàniques i ornamentació plena de contingut simbòlic.
Arquitectura Modernista a Calalunya
El Modernisme va tenir una expansió fantàstica a Catalunya, ja que estava obert als corrents procedents d’Europa. La tendència iniciada per Viollet-le-Duc de recuperació del passat arquitectònic medieval va ser seguida també a Catalunya i completada amb aportacions islàmiques.
Els orígens catalans els trobem a la nova Escola Provincial d’Arquitectura, creada el 1871 i dirigida per l’arquitecte Elies Rogent i Amat. Posteriorment, un gran nombre d’arquitectes deixaran magnífics testimonis en edificis residencials, institucionals, religiosos, sanitaris, educatius i industrials, utilitzant materials de construcció tradicionals com el maó i altres de nous com el ferro.
Doménech i Montaner (1849-1923) es clau en la definició del “Modernisme arquitectònic” a Catalunya, mostrà la via perque l´ arquitectura reflexés el carácter nacional català. Les seves obres es caracteritzen por una barreja de racionalisme constructiu y una fabulosa ornamentació inspirada en l´ arquitectura hispano-àrab i en el dibuix curvilini, como podem observar al Palau de la Música Catalana, a l´ Hospital de Sant Pau o a l´ Institut Pere Mata de Reus.
La figura d´Antoni Gaudí és la més internacional de les mostres de mOdernisme arquitectònic català.
https://beteve.cat/cultura/mnac-exposicio-monografica-antoni-gaudi-fuig-topics/
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tot-es-mou/un-gaudi-redescobert-al-mnac/video/6130620/
https://www.lapedrera.com/ca/la-pedrera/arquitectura
PER ENTENDRE-HO DESDE UNA ALTRA PERSPECTIVA:
https://www.youtube.com/watch?v=LZq49YEW3Qk
PER PODER SABER MÉS DEL MODERNISME A CATALUNYA
https://www.youtube.com/watch?v=yM3yMVbgq0Q
https://www.youtube.com/watch?v=1tXd8q4k4PQ
https://www.youtube.com/watch?v=8P2KMUDahKc
https://www.youtube.com/watch?v=RW9l8oYmEpI
La música: el nacionalisme musical
El Nacionalisme Musical arriba a Espanya i Hongria. Llenguatge menys romàntic i més modern, d’acord amb les tendències de principis del S.XX.
Hongaresa:
- Emfatització del ritme i la inestabilitat tonal.
- Principals representants del moviment van ser Béla BARTÓK i Zoltan KÓDALI, que van integrar el folklore a la seva música.
Zoltan Kódali: https://youtu.be/O0_gw2Lillg
*folklore: La música tradicional o música folklòrica és la denominació per a la música popular que es transmet de generació en generació per via oral.
Espanya:
- Va sorgir a finals del S.XX, en relació al moviment regeneracionista i a l’esperit de la Renaixença.
- Principals ideòlegs del moviment van ser Francisco ASENJO BARBIERI, important compositor de sarsueles que va publicar el Cancionero de Palacio (conjunt d’obres del Renaixement); i Felip PEDRELL que, en una espècie de manifest titulat Por Nuestra Música, va impulsar la recuperació del passat musical i del folklore com a font d’inspiració per a la composició de noves obres.
Aquest estil musical va estar influït per la música andalusa i es divideix en dos períodes:
- En el primer període destaquen autors com Pablo de SARASATE amb les obres Danzas españolas o Aires gitanos; Isaac ALBEÑIZ, que mostra influencies del Romanticisme i del Impressionisme de Claude DEBUSSY; I Enric GRANADOS, que va dedicar gran part de la seva producció al piano, per al qual va crear Danzas Españolas y Goyezcas, a més es va relacionar amb el món de la tonadilla i manifestava influències de músics romàntics, sobretot de SHUMANN i DEBUSSY.
Estrena a Nova York de las Goyescas (1916)
Enric Granados: https://youtu.be/17Fh7LMMzhc
- En el segon cal esmentar a Manuel DE FALLA, ja que representa el punt culminant del Nacionalisme espanyol. La seva música, centrada en el folklore, va incorporar progressivament alguns trets de les avantguardes.
De la seva producció destaquen obres com els ballets Amor Brujo; Noches en los Jardines de España, amb un estil proper a l’Impressionisme ; i El Sombrero de tres picos, escrit per als ballets russos de Sergei DIAGHILEV i estrenat a Londres amb decorats de PICASSO.
La seva darrera obra va ser cantata Atlàntida creada ja durant l’exili a Argentina, feta a partir d’un text de Verdaguer i que va acabar el seu deixeble HALFFTER.
Manuel de Falla: https://youtu.be/knFB004ySIc
A Catalunya cal destacar a Enric MORERA, el gran violoncel·lista Pau CASALS, que dintre d’aquest corrent compon l’oratori El pessebre, i Antoni MASANA, autor de l’oratori Montserrat i l’òpera Canigó.
Pau Casals: https://youtu.be/Z4eti9DYHz0
Isaac Albéniz: https://youtu.be/Mj2vuUyPLzY
El moble
El mobiliari i les arts decoratives modernistes es van desenvolupar després de la dècada del 1880, van estar impulsats per l’eclectisme i l’afany creatiu de conformar un estil concret per a la vida moderna. Es van generar noves direccions en el disseny d’aquests amb llibertat i originalitat en els processos sense limitació de creativitat i dinamisme que van superar els historicismes deixant de banda l’estil isabelí, victorià i de més similars. Aquest durà fins a la Primera Guerra Mundial.
La trencada de la simetria acadèmica dins d’una estètica organicista forma part dels aspectes generals del moble modernista. Dins de les estructures d’aquest està present la corba com a element no exclusivament ornamental i es disposa de forma habitual d’un repertori de temática animal i vegetal sobre les línies sinuoses.
Per l’elaboració d’un moble modernista s’utilitzaven tècniques modernes d’artesania procedents del moviment “Arts & Crafts” amb la fusta com a material predilecte, es barrejava amb les nobles i exòtiques. Per la creació d’ornaments d’exteriors i interiors el ferro forjat.
https://www.museunacional.cat/ca/william-morris-i-les-arts-crafts-gran-bretanya
Moble modernista
https://frllorens.com/es/el-mobiliario-modernista-mas-alla-de-la-funcionalidad/
Moble Art nouveau
https://batavia.es/blog/art-nouveau-en-decoracion/
La principal idea dels dissenyadors d´aquesta corrent és que les estructures han de ser els seus principals elements ornamentals, seguint el model de la natura. Es vol fer un tot molt més utilitari. Hi destaca l´École de Nancy (desenvolupada a la ciutat francesa amb aquest nom) L’escola la fundà Louise Majorelle el 1901. Hi havia artesans de diverses disciplines (vitrallers, artesans i dissenyadors) Es produí una gran quantitat de mobiliari de gran qualitat.
Cadira entapissada. Pag 96 llibre de text.
Banqueta de fumar d´Héctor Guimard Pag 107 llibre de text.
Guimard destaca per la producció d´Entrades i Edicles per als accessos al metro de París, erigits com a temples vegetals que surten del subsòl Pag 97 llibre de text.
Victor Horta fa a Brusel.les la Casa Tassel (pag 94 llibre de text) on fusiona elements estructurals i ornamentals amb formes ondulants.
Moble sezessionstil
L´escola es va fundar el 1897 per Josef Hoffmann i J.M.Olbrich, el dissenyador Moser i el pintor Gustav Klimt. Es caracteritza per la utilització de formes quasi abstractes i geomètriques. Combinaven línies verticals i horitzontals generant ritme. És una visió geomètrica i estilitzada de la natura. Veure obres a la pag. 99 del llibre de text.
Dins la sezessionstil també apareix la figura d´Otto Wagner (no confondre amb Richard Wagner, compositor d´òpera)
https://www.tiovivocreativo.com/blog/arquitectura/otto-wagner-mucho-mas-que-el-arquitecto-de-viena/ Dimecres 2 de novembre de 2020
Otto Wagner (1841-1918). A Wagner se'l considera com “l'arquitecte de Viena”, però la seva importància va més enllà. És l'arquitecte que marca el trànsit de l'arquitectura i el disseny historicista, a l'arquitectura i el disseny modern. Va influir en una generació completa d'arquitectes i dissenyadors centreeuropeus, que alhora van donar les bases del que després seria el Moviment Modern, el funcionalisme i racionalisme actual.
A partir de mitjan dècada de 1880 la seva arquitectura canviarà. Anirà deixant els elements historicistes, per anar a una arquitectura de base funcional que combinarà la bellesa amb la practicitat-racionalitat. A banda d'edificis d'habitatges, com l'Stadiongasse o el Landerbanr, realitza dos projectes urbanístics per a la ciutat de Viena: diferents línies per al ferrocarril metropolità i obres al canal del Danubi.
El 1899 s'integra a la Secession de Viena, Sezessionstil, romanent al grup fins a 1905. La Secessió era la versió austríaca de l'Art Nouveau-Modernisme. Un Nouveau de formes decoratives abstractes i racionals. Wagner va ser un dels impulsors del grup. El mobiliari dissenyat per Wagner està realitzat en funció de la seva obra arquitectònica. Un mobiliari que en una primera època és historicista i posteriorment passa a ser absolutament funcional. Mobles bàsicament de seient, amb l'element característic de les tatxes d'alumini i llautó a les potes.
Tamboret Wagner
Butaca Otto Wagner
Parella de butaques Otto Wagner
Taula Otto Wagner
Prestatgeria Otto Wagner
Escriptori Caixa Postal Estalvis
Otto Wagner: l'“arquitecte de Viena”, impulsor de la Secessió de Viena, un dels pares del funcionalisme a Europa… Wagner un dels pares fundadors de la nostra actual arquitectura i disseny.
Text: Fausto Sánchez-Cascado, “historiòleg creatiu”.
Referència:
https://www.tiovivocreativo.com/blog/arquitectura/otto-wagner-mucho-mas-que-el-arquitecto-de-viena/ Dimecres 2 de novembre de 2020
La moda
La moda
Finals segle XIX, la indumentària guanya simplicitat respecte a l’estil eduardià, encara que es mantenen accessoris de luxe com a signe de la riquesa.
La silueta masculina de l’època vestia sòbriament amb complements, a diferencia de la silueta femenina que es va simplificar a partir del 1868 amb l’aparició del polissó (peça interior que es lligava a la cintura donant volum a la part posterior i deixava llisa la parts davantera).
Més endavant, al 1890 el polissó va desaparèixer i la dona va vestir de manera més lleugera on destacava la silueta en forma de S.
Al 1907, Paul Poiret elimina la cotilla substituint-la pels vestits d’estil imperi (cenyits sota el bust) amb teles fresques i lleugeres aconseguint cobrir el cos i no moldear-lo. Introdueix vestits de colors vius i d’una bona caiguda, va crear models tan exòtics com pantalons d’estil oriental. Es va inspirar en l’estètica grega.
Mariano Fortuny i Madrazo va ser un gran dissenyador. Per diferents motius artístics va acabar introduint-se en el món del disseny (muntatge de Francesca da Rimini). Fortuny s’inspira en la llibertat del moviment i la puresa de les línies per crear les seves túniques i caftans. S’identifica com un pintor que feia vestits i creava escenografies.
Veure vestit delphos (pag següent) Veure la relació entre el model del vestit delphos i la túnica grega (pag 101 del llibre de text)
Mariano Fortuny i Madrazo: ampliació. Relació arts escèniques i plàstiques: Marià Fortuny pare (pintor) i Mariano Fortuny fill (dissenyador de roba i escenografies)
La moda i el japonisme
La moda es va veure influenciada per la estètica japonesa. Al segle XIX es produeix l’obertura comercial del Japó i facilità la contemplació de tot tipus d’art nipó. Aquest fet va donar lloc a la inspiració de molts artistes.
La joieria
La joieria
En la recerca d’una nova estètica que trenqués amb la rigidesa academicista de les formes anteriors, la joieria també va fer protagonista a les formes de la natura.
Així va ser que les figures arrodonides i sinuoses de vegetals i flors que sovint emboliquen el motiu central de la joia, van estar els predominants. A més, també era habitual la introducció de figures femenines, a mode de muses.
Aquest estil artístic va dotar a la joieria d’un caràcter escultòric, on els materials eren seleccionats per l’afinitat amb el seu disseny.
Un dels màxims representants de la joieria modernista va ser
René Lalique (1860-1945), el millor joier de l’art Nouveau i el que millor treballava la plata. Als seus dissenys es percep la inspiració japonesa, con per exemple en els fermalls amb libèl·lules i papallones esmaltades.
La joieria a catalunya
Lluís Mariera (1872-1958) va estar dels joiers més importants de Catalunya, a més va ser pintor, escenògraf i director teatral.
Es va formar a Ginebra i Londres, allà va aprendre i rescata la tècnica de l’esmalt translúcid, que a Catalunya ja no s’utilitzava.
S’inspiren en les formes de la natura, i a més també utilitzen formes animals, com ara dracs, aus, rèptils, animals fantàstics i elements florals que dotaven de simbolisme aquestes peces.
També utilitzen formes arrodonides i sinuoses als seus nous dissenys, aquest propi del nou moviment modernista internacional.
Les seves creacions eren: penjolls, braçalets, arracades, fermalls i també objectes religiosos.
ADJUNTO UN TREBALL DESENVOLUPAT ENTORN EL MON DE LA JOEIRIA. No és per estudiar, sinó per xafardejar.
https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/46868/casensiol.pdf?sequence=1&isAllowed=y
El cartell
El Cartellisme va ser una altra forma de creació artística del Modernisme. Al tombant de segle i va haver una gran proliferació d´aquesta tipologia artística, adoptant amb un caràcter ornamental elements quotidians, en aquest cas, la publicitat.
Dos dels referents importants que van marcar el cartellisme a França, van ser HENRI TOULOUSE LAUTREC i PIERRE BONNARD amb els seus models insòlits en composició i l’ús distingit del color negre.
També van destacar altres mestres com ALPHONS MUCHA, on el seu estil va anar variant, començant amb un estil de decoració bizantina fins arribar a la temàtica eslava. El seu estil decoratiu va definir l’art cartellista europeu fins als inicis de la Primera Guerra Mundial. Gràcies als seus cartells publicitaris, el cartellisme es va començar a considerar com una categoría artística.
A España cal destacar a FEDERICO RIBAS, autor prolífic que es reconegut per les seves campanyes publicitàries de perfum; la perfumería Gal.
A Alemanya, cal destacar la revista Simplicissimus, la qual donarà protagonisme al cartellisme.
En 1854, Japó va obrir les seves portes i el Ukiyo-e (gravats japonesos), arribant a Europa, els quals influenciaran a molts artistes amb el seu realisme, dibuix lineal i senzill, el seu colorit pla i enquadrament tallat.
A Catalunya, entre el 1897 i 1916, va ser un centre productor de cartells modernistes, on destacaran RAMÓN CASAS, on el seu model es caracteritza per un dibuix precís i una composició equilibrada i ALEXANDRE DE RIQUER, el qual tenia un estil més proper a l’art Nouveau, model amb presència de decoració floral i ornamental.
https://grupenciclopedia.cat/blog/7-cartells-modernistes-que-has-de-coneixer/
El modernisme a Catalunya
El modernismo fue un movimiento internacional originado en Europa a finales del siglo XIX. En Europa el Modernismo evolucionó de manera diferenciada en cada país, como consecuencia de las influencias culturales y populares específicas de cada territorio. Especialmente Francia, Bélgica, Inglaterra y Austria desarrollarán tendencias estéticas importantes el sustrato común de las cuales es la renovación del arte con una mirada orientada a los elementos de la naturaleza y al recuerdo de culturas y civilizaciones con una fuerte carga exótica. En Cataluña el movimiento no sólo se basó en aspectos estéticos, sino que se extendió a todos los ámbitos, y terminó siendo uno de los territorios que más carga política e intelectual conceden al Modernismo.
El nuevo arte proporcionó gran cantidad de símbolos, además de proponer más libertad creativa a través de nuevas formas anteriormente no aceptadas por las instituciones académicas. En el arte este cambio se traduce en una revitalización importante de los oficios artesanales, que eleva las antiguas artes menores a la categoría de arte y desarrolla el campo del diseño. Los nuevos perfiles de las ciudades, los habitantes, su entorno y los objetos cotidianos sufrieron una transformación estética y formal que facilitó el acceso de la ciudadanía en el mundo del arte y la belleza.
L’origen se sol situar en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, data en la qual es fa oficial l’aparició d’aquest nou estil, encara que anys abans ja n’havien aparegut algunes manifestacions. Aquesta és l’època del moviment cultural de la Renaixença, de la cerca d’una identitat catalana.
Sitges i el modernisme
https://www.agisitges.com/project/ruta-modernista-rusinol-i-cau-fearra/
La riudebitllenca Sílvia Isach ha guanyat la primera edició del Lumen Sitges Festival amb el mapping “El Temple del Modernisme”. Aquest certamen combina l’arquitectura centenària del centre turístic de la població amb la tècnica del vídeo mapping.
https://www.youtube.com/watch?v=_vMHRoGpt8I