He escogido esta imagen por que creo que simboliza bastante bien lo que quiero expresar, es decir, transmitir la idea de que al final del camino todos acabaremos en el olvido… y sí, puede que haya gente que sea recordada en la historia, pero como algunos dirían, es la excepción que confirma la regla.
Daniel Ribas
2º Batx. A
Metafísica
He plantejat aquesta pregunta perquè crec que la justícia és relativa i molts cops no li posem límits a l’hora d’aplicar-la. En aquesta imatge es veu a Gadafi, dictador de Líbia durant 42 anys a qui van matar violentament els propis libis en una revolta. Potser hauríem de qüestionar-nos si el que creiem que és just, ho és de debò.
Júlia Baños Oliveras
2n Batxillerat A
ètica, justícia
He triat aquestes fotografíes, perquè reflecteixen la diferència de dos mons que podríem considerar en el segle XXI. Si ens introduïm en el món dels presocràtics, un món com Nova York sería defensat per Heràclit d’Efes, el qual defensaría que hi ha un continu devenir de les coses, un canvi regit per la racionalitat(?) dels humans. El segon món que es podría considerar, sería el món de Parmènides d’Elea amb l’exemple d’Africa, on existeix un un món etern, indestructible i sobretot sense canvis, un món imutable malauradament!
Claudia Espinosa Krisitansen.
2n de Batxillerat A
METAFÍSICA
He triat aquesta fotografia perquè la solidaritat és un valor moral que hauria de tenir mínimament tothom. Les persones que no la tenen són molt diferents de la resta en quant a valors. Podríem ajudar a una part de les persones, que són exactament iguals i tenen els mateixos drets que nosaltres perquè tots som éssers humans, amb el sol fet de ser solidaris. Encara que estiguem en crisi hem de ser solidaris perquè això no passi, no es pot arribar a comparar la crisi europea amb la fam i la malnutrició.
Alex Horna
2n Batx A
ètica, solidaritat
Amb aquesta fotografía vull transmetre l’equació donada per l’eudemonisme socràtic. Sòcrates creia que la felicitat es podia aconseguir si la persona era capaç de pensar correctament, però quan som petits hi han molts temes dels quals no tenim coneixement (com el dels reis mags) i, contràriament a aquest pensament, el ser ignorants ens fa feliços i el ser conscients de la realitat, infeliços. Per explicar aquesta idea he escollit aquesta fotografía, un dels millor moments de la infància.
Guillermo Daniel Cantero Liso
2n Batxillerat A
Ética
He escollit aquesta imatge perque em fa pensar sobre si tot el que vivim, tot el que fem, es un engany, es a dir, tot el que fem podria ser una ilusió o una manipulacio per a creure. Aquesta foto per exemple es una ilusió que ens fa creuren’s que la pedra cau i que hi ha un arbre al riu, pero realment si donem la volta a la foto podem veure el reflex sobre l’aigua d’un arbre i una pedra que surt de l’aigua.
Daniel Erencia
2n Batx A
metafísica, epistemologia
Ens creiem tot el que ens diuen? Un exemple clar són els mitjans de comunicació (al que es refereix la imatge). Actualment estem molt influenciats per aquests mitjans, però no sabem si la seva veritat i la veritat que ens ensenyen és la que es correspon a la realitat, (són realment objectius?). El que he volgut dir amb la imatge i amb la frase és que tota informació es pot modificar, però, fins a quin punt ens la creiem?, és a dir, fins a quin punt som influenciables? No només amb els mitjans de comunicació, sinó, amb totes les persones que ens envolten.
Laia Jiménez
2n Batxillerat A
psicologia, mass-media
He escollit aquesta pregunta perquè m’inquieta aquest fet, realment no hi ha resposta d’aquesta pregunta. Hi ha gent que diu que és una Carambola cósmica, és a dir, que és una casualitat, ens coneixem gràcies a l’atzar. He pensat que aquesta foto transmet amb claredad la ideea de la meva qüestió. És una foto d’un carrer en diferents èpoques, crec que exressa amb claredad el meu concepte.” />
Ainoa Rodrigo Gil
2n de batx. A
METAFÍSICA
He triat aquesta fotografia perquè crec que reflecteix l’absurd del nostre món avui en dia; sobretot pel que fa a la nostra economia, aquest sistema capitalista per el que ens regim i el qual cada cop trontolla una mica més. Té sentit tot el que estem vivint? Mirem-ho des dels ulls d’un nen, un nen que encara té molt lluny totes aquestes preocupacions, un nen que tot i l’edat comença a intuir que alguna cosa no està funcionant com hauria. Però quina és la seva reacció davant del que no enten? Davant d’un món que com el llibre que està llegint, està absolutament capgirat? La seva reacció no serà la por, ni la preocupació. La seva reacció serà el riure, en front del que li queda massa gran, del sense sentit. Però només a ell li queda massa gran?
Laia Delgado Montfort
2nA
FIlosofia política/ Antropologia
Aquesta imatge reflecteix la, teòricament, justicia vertadera, però, com ho pot jutjar adeqüadament amb els ulls embenats? El que vull demostrar amb aquesta foto es que la justicia vertadera es aquella que la persona considera correcta, i no el que opina qui la analitza.
Albert Diaz Lucas
2n Batxillerat A
ÈTICA, DRET