He triat aquestes fotografíes, perquè reflecteixen la diferència de dos mons que podríem considerar en el segle XXI. Si ens introduïm en el món dels presocràtics, un món com Nova York sería defensat per Heràclit d’Efes, el qual defensaría que hi ha un continu devenir de les coses, un canvi regit per la racionalitat(?) dels humans. El segon món que es podría considerar, sería el món de Parmènides d’Elea amb l’exemple d’Africa, on existeix un un món etern, indestructible i sobretot sense canvis, un món imutable malauradament!

Claudia Espinosa Krisitansen.

2n  de Batxillerat A

METAFÍSICA