Percepcions: tot allò que està present a la ment.

Impressions: les percepcions més vives. Exemple: quan estic mirant un arbre.

Idees: Són percepcions més dèbils, menys vives. Són representacions o còpies de les impressions. Exemple: quan estic recordant un arbre que he vist abans.

Les percepcions de sensació: són les que provenen dels nostres sentits (colors, olors, etc.).

Les percepcions de reflexió:  són les que fan referència a estats interns de la ment, com són les passions, emocions, etc.

Criteri de veritat: per saber si una idea és veritable, és real, hem de buscar la impressió de la qual procedeix. Si podem trobar-la, serà real (veritable) i en cas contrari, serà una ficció (falsa o no significativa).

Substància: El seu significat més general és el de “fonament” de la realitat, “allò que està a sota”, allò que “roman” sota les qualitats que percebem a través dels sentits. El que veiem, sentim o toquem, són els accidents de la substància, però no la substància. Hume criticarà aquesta idea de substància perquè no supera el criteri de veritat: no hi ha cap impressió que correspongui a la idea de substància.

Inducció: és un tipus de raonament molt utilitzat en les ciències empíriques. La inducció és aquell tipus de raonament que permet d’obtenir una afirmació general o universal partint de premisses particulars. Hume demostrarà que la conclusió d’un raonament inductiu no és necessàriament vertadera.

Hàbit: és una capacitat de la nostra ment a partir de l’experiència repetida d’alguna cosa, no està fonamentada en la raó. Segons Hume, el fonament de les nostres inferències causals, les nostres expectatives respecte dels esdeveniments futurs i moltes de les nostres creences, estan recolzades en l’hàbit i el costum.

Escepticisme: Hume defensa un escepticisme moderat. Ens farà desconfiar de la raó, ens allunya del dogmatisme. Amb el seu escepticisme reconeix la debilitat de la raó humana i la insuficiència de l’experiència per justificar les relacions causals i les idees de Jo, Món i Déu. Però el mateix temps, una part no racional de la naturalesa humana  ens obliga a creure amb moltes d’aquestes idees.