Camí del mar. Vuit diàlegs amb la filosofia
Primera caminada: La trobada, el desig del coneixement
- El llibre comença d’una manera contundent:
“Fa un mes es va morir la mare”
Per què creus que comença d’aquesta manera?
2. Pots comentar les paraules de l’Aurora quan explica què li ha proporcionat la filosofia:
“La filosofia no m’ajuda a donar explicacions i a tenir seguretat, però m’ajuda a mantenir viva la capacitat d’admiració.” (p. 20)
3. Per què creus que es fa dir Aurora? (“Em pots dir Aurora” p.19)
4. Defineix amb les teves paraules el concepte de “gineceu”. Quines implicacions té sortir d’aquesta situació? És bo o dolent? Pots explicar alguna vivència personal en el qual s’experimentés aquesta sortida?
5. El mètode que s’utilitzarà en aquestes caminades filosòfiques serà el diàleg. Quines recomanacions hem de tenir en compte per tal que el diàleg sigui el màxim de profitós? (p.21, 23)
6. Aurora li explica la història que planteja David Foster Wallace:
“Una vegada hi havia dos peixos joves que nedaven i es van trobar per casualitat amb un peix més vell que anava en direcció contrària; el peix més vell els va saludar amb el cap i els va dir: ”Bon dia, nois, com està l’aigua?” Els dos peixos joves van continuar nedant un tros; a la fi, un d’ells va mirar l’altre i li va dir: “Què dimonis és l’aigua?” (p. 22)
Contesta les següents preguntes:
a) Què ens vol dir Wallace amb aquesta història?
b) Podries trobar un exemple que il·lustri el que ens vol dir?
c) Com respondries la pregunta que es fa la nostra protagonista:
“Realment serem més feliços si ens adonem de les cadenes, o bé per a ser feliç és millor viure com els peixets petits, en la inconsciència?” (p.25)
- Neil Harbisson és un artista contemporani i activista cíborg català-irlandès nascut a Mataró. És la primera persona del món oficialment reconeguda com a ciborg, té una antena implantada al cap. L’antena consisteix en un sensor que envia senyals a un xip implantat al seu crani; aquest xip converteix les freqüències de llum en vibracions perquè sigui capaç d’escoltar els colors. Fins que va començar a utilitzar aquest dispositiu, Neil Harbisson no sabia què era percebre el color a causa de la malaltia (cromatòpsia) que només permet veure en blanc i negre.
Utilitzant aquest cas de Neil Harbisson pots explicar com l’Aurora condueix a la nostra protagonista a posar en dubte el realisme ingenu.
- El final de la primera caminada, el diàleg en comptes de donar respostes ha generat dubtes; en comptes de donar seguretat ha generat incertesa; en comptes de donar receptes (o automatismes) per viure ha generat llibertat. En relació amb això, comenta les paraules de l’Aurora:
“Quin desastre, això de la filosofia! I com s’enyora ser com aquella vaca que pastura tranquil·lament pel prat!” (p.31)