CADA FINAL POT SER EL COMENÇAMEN D’UNA NOVA VIDA.

Leave a reply

Vam decidir doncs enganxar dues petites caixes i pintar-les de negre. Sabem que és molt típic aquest color i que no és molt original, però els motius pel qual la vam pintar d’aquest color va ser perquè tothom quan sent a parlar de la violència de gènere s’escandalitza molt, i clar que es un tema important i molt greu, però tampoc l’hem de “pintar” sempre tot tan negre o tan clar, sempre hi ha un terme mig. Bé doncs el negre ens mostra la part més negativa d’aquests fets hi a dins vam decidir doncs escriure-hi unes cançons que parlen sobre aquest temes. Una de les cançons “ Que nadie- de Malu” tracta sobre que ningú et pot fer callar, que has de lluitar per aconseguir ser respectada i ser feliç, és podria dir que es el primer pas per sortir endavant d’una situació tan dura com es aquesta. A l’altra cara de la caixa hi ha una altra cançó titulada “Ella” i interpretada per la cantant Bebe. Aquesta segona i última cançó representa el següent pas de plantar cara al problema, la cantant ens mostra la gran felicitat que sent al saber que ara ja pot ser ella mateixa i que mai més ningú manarà sobra la seva vida. També hi vam decidir afegir dues fotos, una dona mostrant amb la mà el símbol de PROU i l’altra foto és una noia somrient perquè per fi ha plantat cara al problema i pot començar una nova vida.

Emocions inolvidables…

Leave a reply

Bé, la nostra caixa està inspirada en totes aquelles víctimes que han patit o que encara pateixen d’aquesta plaga com és la violència de gènere. La caixa per fora la varem pintar del color del dol, el negre. Color que dennota tristessa, fos-

cor… el que ha hagut de passar una dona en els moments que patia d’aquesta violència.

Fins on arribarem…?

Per fora sembla no ser diferent a les altres, potser el temps ha pogut recuperar el somriure d’aquesta, pero per dins encara hi ha els sentiments i emocions que aquesta va sentir un dia. Aquests sentiments no s’obliden, això queda memoritzat per sempre i mai torna a ser el mateix.

 

 

El color vermell de l’interior de la caixa és dennotació de passió, pero a la vegada de sang,  possiblement de la sang de la dona al rebre els cops d’ell.  La frase que ocupa la part superior, “Fins on arribarem?” deixa entreveure que aquest fet porta anys passant en la nostra societat, i que no s’acaba d’erradicar del tot. Als extrems de la caixa hi hem posat unes benes, amb el significat de curar les ferides. Les paraules enganxades al fons de la caixa són els sentiments esmentats abans, els que hi hauria d’haver en una relació, i també els que apareixen en una relació en la qual existeix violència de gènere.

I finalment, al mig de la caixa es veu el símbol de la dona, amb el qual volem mostrar el nostre recolzament cap a l’objectiu tan volgut per la societat actual, una societat igualitaria i lliure de masclisme.

 

Jairo Cotrina, Jose Mendoza i Dídac Soler.

Un objectiu, una lliçó

Leave a reply


La meva idea al fer la caixa, va ser mostrar als altres que no sempre importa aconseguir o no els teus objectius, sinó que el realment important és haver-ho intentat. Com quan érem petits i ens deien que l’important en les competicions no era guanyar sinó participar. Sovint els humans ens capfiquem en aconseguir coses complicades i difícils i si no les aconseguim ens decepcionem i tirem la tovallola, oblidant els esforços que ens ha suposat, les superacions que hem patit nosaltres mateixos, les bogeries que hem fet, en alguns casos, per tenir més possibilitats d’arribar a l’objectiu, els sentiments que hem sentit, o fins i tot les lliçons que hem aprés. És cert que al aconseguir un objectiu proposat, sents una satisfacció infinita, ja que veus recompensats tots els teus esforços, però el no aconseguir-ho hauria de servir-nos de lliçó per tirar endavant, amb més força de voluntat i més experiència que mai i així, al pròxim, encara tindrem més possibilitats d’aconseguir-lo.