La meva idea al fer la caixa, va ser mostrar als altres que no sempre importa aconseguir o no els teus objectius, sinó que el realment important és haver-ho intentat. Com quan érem petits i ens deien que l’important en les competicions no era guanyar sinó participar. Sovint els humans ens capfiquem en aconseguir coses complicades i difícils i si no les aconseguim ens decepcionem i tirem la tovallola, oblidant els esforços que ens ha suposat, les superacions que hem patit nosaltres mateixos, les bogeries que hem fet, en alguns casos, per tenir més possibilitats d’arribar a l’objectiu, els sentiments que hem sentit, o fins i tot les lliçons que hem aprés. És cert que al aconseguir un objectiu proposat, sents una satisfacció infinita, ja que veus recompensats tots els teus esforços, però el no aconseguir-ho hauria de servir-nos de lliçó per tirar endavant, amb més força de voluntat i més experiència que mai i així, al pròxim, encara tindrem més possibilitats d’aconseguir-lo.
Un objectiu, una lliçó
Leave a reply