Lorena: M’ha semblat una peli-cula molt curiosa i interessant. No m’he sentit identificat amb cap personatge però si que m’ha fet pensar la manera com tracten al Víctor , perquè tot i que es diferent no deixa de ser una persona, que com diuen els científics era com un nen amb certa discapacitat i cert autisme , es a dir que no deixa de ser com un nen qualsevol dels que hi han als centres de discapacitat, per tant no l’haurien de discriminar tampoc. Crec que hem d’aprendre a respectar lo que es diferent , i també que no hem de tractar a les persones (o animals) com si fossin un joc. Per altra banda penso que a en Víctor l’haurien d’haver deixat tal i com estava i no intentar canviar-lo perquè aixi L’únic que s’aconsegueix es que es desestabilitzi mes.
Michelle:M’ha semblat molt interessant, ja que no em puc creure que un nen pugui sobreviure en mitja de la natura sense l’ajuda de ningú, i en condicions tan dures i horribles.Tambe em sorprèn com s’adapta a aquell medi de vida. Personalment a mi no m’influeix en cap aspecte de la meva vida, però m’ha impactat el tracte de les persones respecte a l’infant salvatge, perquè pensaven que per la seva actitud tenia certa discapacitat mental. En un dels personatges que me sentit reflexa-da es en Itard, per la fe i l’esperança que hi tenia posada en el progres de Víctor.Encare que desprès es desanima, el nen aprèn alguna cosa (com demanar llet, no amb paraules però si d’una altre forma).
He apres que de vegades un noi pot sobreviure en un lloc amb unes condicions molt pèssimes, que aquesta es una de les coses que mes m’ha sorprès. També em sembla molt important que hi hagi persones en la vida que estiguin disposades a dedicar temps de la seva vida a ajudar a altres amb problemes.I per la societat actual hi han persones que discrimín a altres amb discapacitats mentals.
Comentari personal Adrián Navarro i Esteban Segarra:
La pel•lícula en sí ens resultat interessant, així com la història d’en Víctor, i ens hem fixat en moltes tècniques que usa el director que fa que la pel•lícula sigui més atraient i que ens han agradat.
Aquesta pel•lícula ens ha fet pensar sobre quina seria la nostra situació si tinguéssim una cultura diferent, o al contrari, cap cultura. Seríem homes salvatges semblants a en Víctor?
Si hi ha algun personatge en que ens hem vist reflectits una mica és en el Víctor, en el sentit de que d’alguna manera, encara que som lliures, alguna vegada també hem anhelat la llibertat.
Comentari personal:
Ens ha semblat una pel-lícula interessant, el fet de com un nen pot viure al bosc, sense condicions de vida favorables. No ens hem sentit reflexades en cap personatge, però com a conclusió podem dir que si una persona es proposa de fer alguna cosa, pot arribar a conseguir-la com va fer Itard amb l’aprenentatge de Víctor, i també que si la societat actual no tingués cultura i hagués viscut al bosc, com seria en realitat?
La pel·lícula ens a agradat moltísim, perquè hem conegut les veritables realitats de tantes persones com el Victor que han tingut que sobreviure a aquestes condicions, a causa dels seus pares que pot ser l’havien abandonat o pot ser causes que encara són desconegudes.
També ens hem adonat que educar a una persona, implica molts cuidats, i sobretot responsabilitats, però si volem ajudar de veritat sense importar les conseqüències que pot tenir, estem segures que farien tot el possible per aconseguir-ho.
Però també ens ha donat pena i vergonya per la indiferència de tanta gent sobre persones com el noi salvatge. Però ens referim a vergonya, perquè formen part d’aquesta societat que maltracta a persones diferents, els discriminen, en comptes d’ajudar-los per sortir endavant.
Esperem que algun dia la ideologia de la societat canvi, perquè si seguim com seguim fins ara, mai arribarem a ser un món amb persones que vulguin ajudar a altres quan ho necessiten de veritat.
La pel·lícula m’ha agradat moltíssim, ja que mai havia vist una pel·lícula d’aquest tipus, ni sabia que hagués existit de debò aquest nen. El que més m’ha agradat han estat les persones que ajudaven en Víctor per a la seva rehabilitació, que no el van deixar tirat en el bosc perquè seguís vivint així.
El que no m’agrada gens és que en aquest món hi hagi gent que menyspreï a les persones pel seu color de pell, pel seu cos, per la seva forma de parlar etc..
Aquesta pel·lícula m’ha influït personalment a no menysprear persones que són diferents a nosaltres. M’he identificat amb el personatge de Remy, perquè m’agrada molt ajudar a la gent. En conclusió, he après molt moralment, i espero veure més pel·lícules d’aquest tipus.
Comentari personal:
Ens ha agradat molt la pel•lícula, ja que ha ens ha semblat molt impactant que hagués passat de veritat perquè apart de que és molt fort que un infant hagi pogut sobreviure tot sol en un bosc, on se’l podien haver menjat algun depredador. També ens ha impactat com el cuidador del nen ha pogut fer del nen una atracció turística en la qual guanyava fins hi tot diners. Ens ha donat ràbia que hi hagi tanta gent hipòcrita que pugui pagar per veure un nen qualsevol, amb una infància traumàtica.
Ens ha donat pena el pobre nen perquè no ha tingut una família ni una infància molt bona. Encara que gracies al doctor i la madame ha pogut aprendre una mica i saber el que es ser estimat.
Em reflexionat molt amb aquesta pel•lícula basada en fets reals, ja que ens em pogut donar compta que en aquet món hi ha gent bona (doctor i madame) i gent dolenta (vilatans…). I que les aparences enganyen.
La pel·lícula en sí m’ha agradat bastant, impacta molt veure com veritablament ha pogut donar-se aquest cas en veritat i que hagi pogut tirar endevant en un ambient tan perillós com és el cas de la selva. També veure com el nen en un principi era realment un animal salvatge, veure com no ha evolucionat en cap aspecte, ni itnel.lectual ni tampoc físic (sobre tot respecte la froma de caminar, sense el bipedisme) És una pel.licula que fa veure a la gent que realment amb molt de temps, dedicació y ganes es pot aconseguir una cosa tan difícil, com es transformar totalment a una persona. Veritablement més que sentir-me reflexat en un personatge m’he sentit reflexat en un conjunt, com es el cas dels habitants de la vila on es portat primer en Víctor, jo realment també ho veuría com alguna cosa diferent i rara.
Tot i això, he pogut treure d’aquesta pel.licula que com he dit abans amb esforç i dedicació es poden aconseguir molets cosas, per molt dificils que puguin semblar a primera vista.
La pel·lícula ha estat bé. Ens mostra com pot arribar a evolucionar una persona quan té gent al costat que l’ajuda a anar cap endavat i millorar les seves qualitats. És genial com Víctor va aprenent les vocals, l’abecedari i alguns objectes. Llàstima que mai pugui arribar a pronunciar paraula i explicar amb claredat el que ha passat durant la seva vida al bosc.
El més bonic de la pel·lícula és la relació que sorgeix entre Víctor i els seus educadors, que li ensenyen moltes coses i el fan ser millor persona.
És increïble com un nen pugui haver fet uns canvis tant ràpids i passar de ser un salvatge que corre com un mico pels boscos i puja als arbres a ser un nen com els demès, que pot conviure en certa manera amb la societat i ser educat en tots els sentits. El més sorprenent de tot és que la pel·lícula estigui basada en un fet real.
Els personatjes que més ens han agradat són el doctor Itard, per la seva insistència en educar el noi com si fós un fill seu i no rendir-se mai; i Madamme Guérin, per la seva ternura envers Víctor.
No veiem bé el tracte que sofreix Víctor al centre de sordmuds, en el qual és “utilitzat” com a ingrés de diners.
La pel·licula de ” L’infant Salvatge” ens va agradar molt. És una pel·licula interessant, i que ens pot ajudar a refleccionar una mica. Per nosaltres és difícil de creure que aquest fet va ser real, ja que, si et poses a pensar, que un nen petit va sobreviure durant tant de temps sol, sense l’ajuda de ningú, és increíble. Aquesta pel·licula ens mostra l’importància que té per un nen la familia, ja que no tenir-la i estar sol, sense cap que et pugui donar uns valor bàsics fa que a l’hora d’aprendre una cosa sigui molt difícil, fins i tot imposible.
D’alguna manera la pel·licula ens mostra la societat en la que vivim, de com n’hi ha gent bona, que es preocupa per les altres persones, i com n’hi ha gent mala, que no té sentiments, que es burla, maltracta i veu aquest nen com una atracció de circ, ja que quan es trobava al centre de sordmus el van utilitzar per obtenir diners.
Crec que hem d’aprendre del doctor Itar, per que mai va deixar d’intentar ensenyar aquest nen a sortir en davant, a aprendre uns valors. També de la Madamme Guerín, que li va donar amor al nen, que sempre el va entendre, cosa que ningú va fer mai. Jo crec que si tots fem com aquestes dues persones, el món en el que convivim seria millor.
nosaltres creiem que la pel•lícula esta molt be en tots el sentit en que podríem parlar. Ademes tracta un tema filosòfic molt discutit com és el tema de com influeix la societat en una persona des de que es petit. Ademes si és podria integrar aquesta persona en la societat.
ens va agradar força la pel•lícula sobre tot per el ambient en el que el nen es va criar que es la dirà selva lluitant contra animal i sobrevivint tenint no mes de deu anys això es molt dur per un nen , el progressos que va fer la forma en que es va adaptar-se en la societat encara que el descriminaven , encara no sabia el que passava en realitat. Una llàstima que mai va poder fer una frase sencera encara que podia dir paraules soltes , i mai va aprendre a caminar amb la esquena recta perquè sempre se li encorbava, també en va agradar la relació que tenia amb la sra .Guerim que va fer el paper d’una mare per l’Infant i això va ajudar molt la seva socialització, i no en va agradar com el van tractar com si fos un simi d’un zoo al que servia per ingressar diners.
La pel·lícula ens van semblar molt bona i ens va enganxar des del primer moment. Ens va agradar molt veure les tècniques que utilitzava el Dr. Itard per poder desenvolupar la ment i ,concretament, la intel·ligència d’en Víctor. És molt interessant veure com en Víctor va evolucionant i adquirint noves actituds i habilitats que abans no mostrava. És increïble que el nen hagi sobreviscut tant de temps si sol , és molt irreal i això és el més ens va impressionar. La pel·lícula està molt bé encara que estigui en blanc i negre. Ens va agradar molt la actitud del Dr. Itard que mai perd la esperança d’aconseguir que en Víctor aprengui alguna cosa i també l’actitud de la Guerin que sempre es mostra molt afectuosa amb el noi i és la que li dona més amor dins de la vida d’aprenentatge que porta. Després de la pel·lícula varem veure el que va passar al final,o sigui, que no va poder aprendre a parla, que la Guerin es va tenir que fer càrrec d’ell i que al final va morir molt aviat, i ens va semblar molt trist, esperàvem que al final hagués aprés a parlar però semblar que no va poder ser. Per finalitza la opinió volem remarcar que pel·lícula es molt bona, especial i interessant i que aquesta pel·lícula ens va despertar interes per aquests casos.
Ens ha semblat una pel•lícula molt interessant i instructiva, perquè ens ha ensenyat els valors que tenim com a persones i ens donem compte que l’ésser humà pot ser molt cruel.
Ens ha influït en la manera de veure les coses, sobretot les persones que no son com a nosaltres, que no per això les tenim que tractar malament, i que tot amb amor i constància s’aconsegueix.
Ens sentim reflectides amb la Madame Guérin, perquè és únic personatge que és conscient de que el nen salvatge, no és res més que un nen i per això el tracte amb tanta bondat i estima. I si ens trobéssim en la seva situació faríem tot el possible per poder fer que el nen s’adapti abans.
Hem après a discriminar menys a les persones per el seu físic i el seu nivell intel•lectual.
Ens hem donat comte el grau de dependència que té les persones en les coses materials i no aprecien el que és la natura en si mateix, pensen que la felicitat depèn dels béns materials i econòmic i a la mínima que algú és diferent el discriminen i el rebutgen. Per tan és una dura crítica als valors que hem anat adquirint les persones. I ens fa plantejar-nos en que és basa la verdadera felicitat.
La pel·licula és molt interesant, ja ques pot veure como l’ ésser humà que a viscut en la selva, pot adaptar-se a la vida social. Tambe es bastant interessant el metode que utilitza el Dr. Itard el qual va fer que Victor aprengue algunes coses com escoltar, escriure algunes vocals, reconeixer als objectes com una clau unes tisores, etc i tambe va a prendre a distingir lo que es just del que es injust.
M’ha semblat que és una pel · lícula bastant peculiar i interessant. M’he sentit una mica reflectida en l’actitud de Víctor quan el porten a un lloc que ell desconeix (la seva desconfiança, la por, estar en alerta constantment, la confusió) tot això em recorda a mi quan vaig arribar per primera vegada a Espanya sent una nena. He après que podem viure sense tanta modernitat, com els nostres avantpassats, o sigui prop de la natura. Si, que quan una persona és una mica diferent cal tractar-la igual i ajudar-la amb paciència com va fer el doctor amb Víctor, i que hauríem de deixar de banda tanta modernitat, i apreciar més la natura, que com en la pel · lícula ja s’ha vist , podem viure sense tanta tecnologia, com en Víctor.
M’ha semblat una pel·licula interessant ja que representa un cas verídic i et mostra l’actitud que hi va tenir la gent devant d’aquest cas i a la vegada com es va estudiar.
M’ha influït a l’hora de reflexionar sobre aspectes de la vida, com per exemple amb materials que veiem indispensables per a nosaltres però que realment no ho són, i que a la vegada ens allunyen més de la naturalesa.
No m’he sentit reflexat amb cap dels personatges perquè no se com reaccionaria si hagués viscut un cas com aquest.
He après que cada cop ens allunyem més del món natural i que per viure no sempre són necessaries tantes comoditats. Per tant, crec que la societat hauria de reflexionar sobre l’aïllament que fem en vers la natura i pensar en tenir més cura d’ella.
La pel•lícula ha estat molt entretinguda i m’ ha transmès grans valors socials.
Victor com qualsevol altre humà amb problemes socials hauria de ser ajudat en comptes de ser marginat o insultat, hem fa reflexionar que encara que dia a dia ens trobem casos semblants de exclusió social no hem evolucionat gaire, ja que en comptes de fer com Itard o com madame guerin.
També m’ ha fet a donar que la nostra conducta be determinada per la nostra influencia social, per això depèn el lloc on visquis i amb qui t’ en voltes seran determinants a l’ hora de com viuràs la resta de la teva vida.
La pel·lícula ens ha semblat interessant i sorprenent ja que està basada en una història real. També ens ha ensenyat molts valors morals i socials, com que no seríem persones sense el contacte amb éssers humans i la pròpia transmissió de la cultura. A més ens han sorprès els mètodes que el Dr Itard utilitzava en l’educació de l’infant, i la notable evolució d’aquest. També creiem que la obra volia transmetre un missatge en contra de la nostra societat materialista. Cada cop dessitgem i necessitem més coses que realment no calen. La pel.lícula ho plasma constantment quan el Victor només pensa en escapar-se i tenir contacte amb la naturalesa, que això és el que el fa realment feliç, no totes les comoditats que té a la casa del Doctor. En resum, l’obra ens ha fet replantejar-nos la nostra vida i reflexionar sobre ella.
Selene: Opino que la pel·lícula està força bé, ha sigut entretinguda, entenedora, bastant versemblant i moralitzant. No m’he sentit identificada amb cap personatge en concret, però sí que crec, que segons la meva forma de ser, si em trobes en una situació com aquesta rebutjaria d’allò que de primera vista no em dóna una bona impressió encara que sóc conscient que no és una idea moral. He après que encara que es raoni a l’hora d’enfrontar la realitat som més propensos, en una primera elecció, ha fer allò que pel nostre propi raonament està malament. Penso que s’hauria de poder canviar la forma d’actuar un cop raonada una situació, però no se si es podria donar a terme ja que per molt que un col·lectiu o individu sol ho intenti, almenys pel que jo he viscut i/o vist estudiat, no s’ha pogut fer.
Alessandra : la meva opinió és que la pel·lícula ha estat molt interessant, ja que mai havia vist com un nen petit podria sobreviure en la natura d’aquella manera. Personalment no m’identifico amb cap personatge. El que si hem sembla molt interessant és que hi hagin persones com Itard que tingui la paciència que té per ensenyar a Victor, encara que aquest al principi no l’entén.
Ara m’he adonat que la majoria de la societat tracta el que és diferent de manera especial, però d’una manera dolenta, i no el tracta com si fossin una persona, si no com un objecte amb el que es pot experimentar i això no l’hauríem de fer.
Carolina A y Paula :
esta película nos ha parecido muy realista y educativa . Realista porque aunque no se vean muchos casos exactos , sí hay muchos casos similares hoy en día . No nos hemos sentido reflejadas con ningún personaje de la película porque no hemos estado en ninguna situación y no sabríamos como actuar en el momento.Pero si estuviéramos en la situación: al principio reaccionaríamos como la mayoría de los personajes , o sea, que no querríamos tener mucho tacto con el niño, pero con el tiempo y conociéndolo mejor nos sentiríamos más reflejadas con la señora que vivía con el doctor porque lo trata con cariño y lo entendía . Hemos aprendido a ser más comprensibles en cuanto las reacciones que podemos hacer al ver o tratar personas de este tipo porque ellos no tienen la culpa de lo que les pasa. La reflexión que nos ha causado es que claramente es muy importante el medio y la educación en que se cría una persona porque a partir de ahí tendrá una actitud o otra . También hemos reflexionado en cuanto la felicidad ,todas las personas somos felices donde nos sentimos cómodos y que a lo mejor cambiar a una persona de vida en la que no se siente bien , no lo hará feliz aunque sea de alguna forma lo correcto.
Encara que no em sento identificat amb ningún personatge i tampoc m’ha aportat moltes coses noves, crec que és una molt bona pel.lícula per reflexionar sobre diferents temes. A mesura de l’educació de Víctor, es pot veure i raonar sobre quines idees innates tenim i quines no, alhora que es contempla la relació de l’home, la naturalesa i la societat. És interesant veure també la reacció de la societat davant Víctor; un asalvagat no molesta a ningú i els humans ”culturitzats” són violents amb ell; i com ell és feliç simplement sent lliure a la natura.
L’ infant salvatge és una película que d’ un bon principi em va semblar curiosa. A mesura que avança la pelicula es poden anar observant molts aspectes del proces d’ homanització i aixo ma ajudat a entendre aquest tema.
a mesura de que la pelicula transcurria nos hibamos sorprendiendo mas la milena y yo porque en la educació de Victor con el Doctor hiba mejorando sabiendo que era un niño salvaje y n podia ni hablar ni comunicarse bueno si que se podia comunicar por sonidos que hacia Victor. Pero esta pelicula me a recordado que tambien pasa en la sociedad actual; depende donde vayas un niño que sea sordo mudo lo maltratan tanto com adultos y niños pero hay gente buena en este mundo que ayuda a personas como victor.
Laura i Montse: la pelicula ens ha semblat interessant perque es veu en Victor que ha sobreviscut a la selva ell sol i es tot un miracle que un nen petit visci en aquelles condicions. Tambe ens ha sorpres que el metge s’empenyi tant en ensenyar-li al nen vocabulari i a parlar ja que altres s’han rendit.
Hem apres que el ésser humà es cruel davant de situacions que no coneix pero tambe hi han persones bones i que ajuden als altres.
La pel·lícula ens ha semblat interessant, ja que creiem que l’educació no ha de fatigar la persona, ja que pot afectar la seva autoestima, sentint-se inferior. Ens sobta que una persona no educada a la forma convencional pugui demostrar tan lliurement els seus sentiments, fent d’aquests un estímul o un acte humà. No ens ha influït personalment en cap aspecte però trobem que és un punt de reflexió sobre la importància de la cultura i l’educació. Respecte a si ens hem sentit reflectits amb algún personatge, l’Ariadna s’ha sentit representada amb el rol del metge, ja que la considera com un estéreotip sobre el ajudar als altres i no donar-se per vençut davant les adversitats, mentre que la Clàudia no està tan d’acord ja que creu que si un métode no funciona, ha d’haver un punt d’inflexió per reconduir el métode cap a un acord mútu entre els dos individus per la comoditat i aixì, la millor evolució del tractat. No hem après cap cosa. Com una reflexió sociocultural, en creiem necessària la cultura i l’influència de l’entorn per aconseguir els nostres aprenentatges com a ciutadans i principis bàsics humans.
L’ infant salvatge és una pel·lícula que et fa reflexionar sobre lo important que pot ser la cultura i l’aprenentatge per als humans, manifesta les limitacions viscudes pel nen salvatge trobant com a tret diferenciador la vida en societat i la necessitat innata de la cultura.
També el rebuig de la societat cap a un nen que encara sent de la mateixa éspecie tothom ho trobaria molt diferent a la resta i el deixarien marginat.
És veu molt clar en la fase d’aprenentatge com s’aprén mitjançant la imitació del doctor i trobem uns trets morals innats com per exemple el de la justícia.
És curios observa com s’ensenya a parlar i a relacionar conceptes a un nen quan tots nosaltres si ho pensem no sabem com ho hem aprés.
Bona pel·lícula per reflexionar.
Ens sembla una bona pel·lícula doncs ens permet veure els prejudicis que tenim els humans devant de lo desconegut i a més a més ens mostra lo important que és la nostra etapa de aprenentatge.
Personalment no ens ha influit molt la pel·lícula, però ens sentim identificats amb la mestresa i el doctor, doncs són els dos papers mes humanitaris de la pel·lícula.
Hem après que per molt que sembli impossible amb esforç i dedicació es pot arribar a assolir alló que ens proposem.
Es podria aplicar l’esforç i la paciencia del doctor a la vida quotidiana i el fet de no jutgar un llibre per la seva portada.
Andrea Asensio: El noi salvatge m’ha semblat interessant, però a vegades se’m feia molt llarga, tot i que han hagut parts que m’han fet riure com quan en Víctor utilitza els seus aprenentatges per demanar llet quan van a visitar l’amiga del doctor, i també m’ha fet gracia quan en Víctor agafa la jaqueta i el bastó del metge, que aquest esta cuidant del tutor d’en Víctor (al que anomenen ‘el doctor’) ja que esta malalt, i li dona com dient-li “surt de la meva casa” i el fotre fora, quina gracia!!! També em va semblar molt interessant el descobriment que va fer aquest doctor, de que si no s’aprèn a fer servir el llenguatge articulat durant els primers anys de vida, no s’aprèn mai, només es pot arribar a aprendre a dir paraules soltes. A més a més, també descobreix que en Víctor arriba a tindre consciència ja que actua indignat quan li castiguen a l’habitació fosca injustament.
No m’ha influït ni m’he sentit reflexada en cap moment, però, he après que a la vida hem de tenir paciència, i ens hem de posar en el lloc de la resta com humans que som, perquè així ajudem a la resta i en el fons ens ajudem a nosaltres mateixos a millorar com a persona. I mol important, la pel·lícula m’ha fet arribar a la conclusió de que si el nen es salvatge perquè ha nascut sense que ningú li ensenyés a parlar, ni a ser educat…, llavors en realitat, som tots com ell, es a dir que tots els animals podríem arribar a aprendre i a millorar les nostres habilitats si comencem a fer-les servir des de petit, òbviament un gos no pot aprendre a parlar llenguatge articulat perquè no té els òrgans de la veu el que ha de tenir però podria arribar a aprendre altres coses d’utilitat per al seu propi futur, qui sap?
Ailyn Fernández: Jo no puc comentar gaire sobre la pel.li cula ja que no la vaig poder veure des de el principi, però la part que si vaig poder veure que va ser cap al final em va transmetre curiositat. A simple vista el nen no sembla salvatge, mes be sembla “retrasat” per això després t’anadones que en realitat per mes coses que li ensenyi el doctor aquest nen no podrà aprendre a parlar i a fer totes les coses que fan el humans, bastant que te el sentit de l’ordre i quan li parla ho entén una mica, en definitiva la pelicul.la no m’ha encantat però si m’ha semblat interessant per el fet de que podem aprendre coses a partir d¡aquest nen. No m’he sentit reflexa en cap personatge, però si em posés en la situació del víctor que aixi es diu el protagonista m’hagués sentit reflexa amb ell mateix perquè es molt complicat passar d’una vida salvatge a una vida “normal” “d’humans”. He aprés a que hem de tenir pasiènsia si una cosa ens interessa de veritat i la volem aconseguir i a no donar-nos per vençuts tan ràpidament. Si que es pot treure un reflexió, i es que un animal salvatge per més que el domestiquis mai podrà arribar a ser o a parlar com un humà, i lo mateix passa amb els humans, si abandonem un nen des de ven petit i al cap d’uns anys l’intentem ensenyar coses ens costaria molt perquè la etapa on els nens aprenen se li ha “passat” i seria molt difícil perquè ha perdut molt de temps.
Adrià Vilaseca: M’ha semblat una pel•licula molt interessant sobre tot per la assignatura de Psicologia ja que tracta molt be la conducta de’n Victor i sobre tot l’aprenentatge que el doctor li imposa
Juan Manuel
me parece una muy buena pelicula, ya que nos pone directamente en la piel del personaje, vemos como es maltratado, insultado y rechazado solo por falta de socializacion. El profesor Itard consigue demostrar a todos que si se quiere se puede, logro educar a Victor y ademas de eso logro transformarlo de Aminal a Humano…
es una pelicula muy buena que aunque este en blanco y negro y parezca aburrida al comienzo, acaba siendo entretenida y con un muy buen mensaje
M’ha semblat una bona pel·licula, ha sigut interesada i ens ha permes veure les fases diferents que el profesor va haver de intentar aplicar-les al protagonista per tal de que evoluciones no com un animal sino como una persona, en aquest cas -com un nen. Tracta de donar-nos consells sobre els prejudicis sobre la societat en que estem davant de alguna cosa que li anomenen que no es normal. També que encara que veiem que es difícil el proces a que no ens hem de rendir i sempre mirar cap a davant i tenir esperança.
El fet de no posar en dubte en cap moment els valors de la civilització ens fa deduir la seva necessitat i fins i tot la seva inexorabilidad.El petit salvatge és l’intent més directa d’enfocar aquesta qüestió i no deixa escletxa al dubte.
Des fins i tot abans de la captura del nen queda clar que el lloc de l’ésser humà no és la naturalesa sinó la civilització i el seu destí ha de desenvolupar-se en aquest àmbit acompanyat, això si, de la nostàlgia per la llibertat perduda, concentrada com fa Truffaut en l’aigua pura.
El mateix nen comprèn i accepta aquest destí que té com a principal recompensa l’afecte d’altres éssers humans .D’altra banda el fred i científic educador demostra per fi els seus sentiments eixugat per l’aigua de la natura que representa el nen.
L’ambientació, el vestuari, el mobiliari, el ritme i la musicalitat de la pel·lícula són impecables. La profunditat dels plans, amb la càmera estàtica, es confia al moviment dels personatges, recreant així l’atmosfera dels paisatges romàntics de l’època on el subjecte es presenta en acció però inserit en la natura.
La pel·lícula, encara que al començament semblava avorrida, ha estat molt interessant de veure. La veritat és que no m’ha aportat res nou, ja que en sabia de la covardia dels humans davant de lo desconegut, i la seva manera de reaccionar-hi en front d’això, o evitant-lo, enfrontant-lo o menyspreant-lo.
El que més m’ha agradat de la pel·lícula és l’actitud que mostra el doctor Itard, que intenta ensenyar al Víctor a parlar, a relacionar conceptes, i també li ensenya valors morals, encara que tothom es dóna per vençut i es desentén d’ell perquè és diferent. Ho segueix intentant fins que ho aconsegueix, no es dóna per vençut.
Crec que en aquest món hauria d’haver més persones com ell, per aquest motiu és el personatge que més m’agrada, juntament amb Madame Guérin, que també té un pes important el l’aprenentatge d’en Víctor.
Aquesta pel·lícula m’ha semblat molt interessant i entretinguda, ja que es veu el canvi de home salvatge a home civilitzat. La pel·lícula ens dona un missatge de discriminació,de com reaccionem amb persones desconegudes i diferents a nosaltres. El profesor Itard fa un dels majors reptes de l’educació en tots els temps, és l’educació dels infants en situació de total o parcial marginalitat.
Considero al doctor Itard com un home valent, amb personalitat i coneixements.
També volia destacar tots el valors que he vist en aquesta pel·lícula com l’esforç, la constancia, la superació…, per arribar a un objectiu que és el home moral.
No tinc una part preferida de la pel·lícula, sinò que el conjunt de aprenentatges d’en Víctor i el procés de la seva evolució és el que més m’agrada.
El final és interesant perquè es demostra la nova personalitat del Víctor, en el moment, en que per si sol s’anà de casa i per si sol torna a casa del professor, tot un acte de responsabilitat i llibertat.
Transcorregut un temps, el nen es trova perdut entre el seu desig per recuperar la seva vida salvatge i la seva nova etapa al costat del seu protector.
En conclusió, és una pel·lícula filosófica i eductiva, que encanra que sigui antiga, ens recorda com aquesta nova societat d’avui en dia, tracta a les persones divergents.
Ha sigut una pel·lícula que m’ha agradat bastant i que se m’ha fet curta.
Si he de ser sincera, reconeixo que no és el tipus de pel·lícula que esculliria per veure però un cop va començar a desenvolupar-se vaig sentir curiositat per saber que aniria passant.
Després d’haver fet el qüestionari, he reflexionat i m’he parat a pensar en molts detalls que se m’havien passat per alt.
He pogut enfocar la pel·lícula des de la moralitat, donant també molta importància al significat que adquireixen alguns elements (com l’aigua, la terra, el foc, etc).
M’he parat a pensar en la gran capacitat que tenim el éssers per adaptar-nos al medi en el que vivim, en la importància de treballar i desenvolupar la intel·ligència per anar avançant. Viure en societat es bastant complicat i m’ha semblat molt important l’actuació de tota la gent que s’ha oferit a ajudar al protagonista per tal de poder sociabilitzar-ho, reeducant la seva conducta, tant que adquireixi uns hàbits i que d’alguna manera també respecti unes normes.
En resum; aquesta pel·lícula ens dona una lliçó de moralitat a tots! La recomano.
Malgrat que no he pogut gaudir de veure la pel·lícula completa, he de dir que m’ha semblat molt interessant. Es pot viure la pel·lícula en primera persona ja que té unes bones escenificacions.
El paper del Dr. Itard, l’educador, és el que més m’ha agradat. Pel contrari, la reacció de la societat és la que deixa molt a pensar.
Aquesta pel·lícula és un clar exemple de superació i em fa pensar que si tens uns objectius clars només cal posar-los en pràctica. Mai t’has de donar per vençut per molt difícil que sembli la situació. A més a més, aporta valors morals molt importants per al dia a dia.
Considero que m’ha fet reflexionar sobre la vida d’altres persones i les dificultats amb les quals es poden trobar al llarg del seu camí.
La pel·lícula de L’infant Salvatge presentada a classe m’ha semblat interessant. Dintre d’aquesta hi han moltes idees que no son del tot visibles com també molts simbolismes. Aquest motiu ha fet que pensés i reflexionés molt sobre cadascuna de les intervencions dels personatges i l’evolució que han patit la majoria d’ells, principalment, el protagonista. D’alguna manera ens fa meditar sobre les moltes coses que passen a les escenes ja que esta en constant canvi de tema. M’ha semblat molt interessant també el fet de que l’historia i el cos de la pel·lícula sigui totalment verídic ja què li dona un toc de curiositat a tot el que passa. Tot i que hi havia escenes una mica avorrides, hi ha d’altres que et provoquen molta intriga i a vegades també molta afecció, que fa que tot sigui equilibrat. L’actuació dels personatges és impressionant i han sabut aconseguir la perfecció en cada escena que han interpretat. La qualitat de la pel·lícula a estat per sobre del nivell de les pel·lícules d’aquella època. En general, ha estat molt interessant de veure i d’estudiar aquesta pel·lícula per tot el que també he après.
La pel·lícula al començament m’ha semblat una pèrdua de temps , perquè semblava aburrida i sense cap sentit. Però després m’ ha semblat entretinguda i bastant bona la veritat.
Personalment no m’ha influït però si que m’ha fet pensar en que si jo trobes algun nen o nena així com seria la meva reacció. Me sentit identificada amb la madame Guerin perquè tendirà molt afecte al nen , perquè hem donaria pena .
També perquè no deixaria que el doctor Itard estigues tan sobre d’ ell per a que el Víctor aprenes tan ràpid perquè no te paciència .
Veien aquesta pel·lícula no e après res però ara penso que hi han nens abandonats per el món i que poden patir aquesta situació i no tenir tanta sort com el Víctor.
El que mes m’agradat es que el Víctor plores perquè a arribat a detectar els seus sentiments . El que menys m’ha agradat es com el tractaven al començament.
La pelicula “el niño salvaje” es una película interensante cuando se analiza su significado, este es muy profundo y deja mucho que pensar. Es interesante ver los metodos del doctor para educar al niño, y la forma en que describe cada uno de los metodos que tiene para desarrollar cada organo que el niño no tiene desarrollado, el doctor es muy metriculoso.
M’ha semblat una molt bona pel·lícula. El missatge i les idees que vol transmetre són realment importants.
Veure el procés evolutiu del Víctor ha sigut interessant; com també ho ha estat veure la implicació del doctor Itard o les diverses reaccions enfront l’infant quan aquest encara és salvatge.
La película me ha parecido en extremo interesante, debido a que nos muestra el comportamiento de una persona excluida de la sociedad. A pesar de que al principio no me agradó del todo puesto que perturbaban su estado de armonía con la naturaleza, en el transcurso de la trama se me hizo muy curioso el cómo el niño es capaz de comprender ciertas cosas las cuales antes no había necesitado. También me parecen interesantes los métodos empleados por el doctor al intentar enseñarle a Víctor lo que, según la mayoría, es normal saber. Debo decir que el final no me gustó, debido a ser muy abierto y no solucionar mi interrogante de si Víctor logra reinsertarse en la sociedad o no, pero pese a esto la considero una película muy interesante, analizándola tanto desde el ángulo filosófico, como desde el psicológico y biológico. Lo que más me fascina es que sea una película basada en hechos reales y que esa sería la prueba de que, ya sea para bien o para mal, la sociedad cumple un papel fundamental en el desarrollo del hombre.
La pel·lícula m’ha costat una mica d’entendre a l’estar en francès i subtitulada a l’anglès. La història és curiosa i més sabent que és real.
El procés que fa el Víctor és interessant però el final queda molt obert i no sabem exactament què li va passar al Víctor
Lorena: M’ha semblat una peli-cula molt curiosa i interessant. No m’he sentit identificat amb cap personatge però si que m’ha fet pensar la manera com tracten al Víctor , perquè tot i que es diferent no deixa de ser una persona, que com diuen els científics era com un nen amb certa discapacitat i cert autisme , es a dir que no deixa de ser com un nen qualsevol dels que hi han als centres de discapacitat, per tant no l’haurien de discriminar tampoc. Crec que hem d’aprendre a respectar lo que es diferent , i també que no hem de tractar a les persones (o animals) com si fossin un joc. Per altra banda penso que a en Víctor l’haurien d’haver deixat tal i com estava i no intentar canviar-lo perquè aixi L’únic que s’aconsegueix es que es desestabilitzi mes.
Michelle:M’ha semblat molt interessant, ja que no em puc creure que un nen pugui sobreviure en mitja de la natura sense l’ajuda de ningú, i en condicions tan dures i horribles.Tambe em sorprèn com s’adapta a aquell medi de vida. Personalment a mi no m’influeix en cap aspecte de la meva vida, però m’ha impactat el tracte de les persones respecte a l’infant salvatge, perquè pensaven que per la seva actitud tenia certa discapacitat mental. En un dels personatges que me sentit reflexa-da es en Itard, per la fe i l’esperança que hi tenia posada en el progres de Víctor.Encare que desprès es desanima, el nen aprèn alguna cosa (com demanar llet, no amb paraules però si d’una altre forma).
He apres que de vegades un noi pot sobreviure en un lloc amb unes condicions molt pèssimes, que aquesta es una de les coses que mes m’ha sorprès. També em sembla molt important que hi hagi persones en la vida que estiguin disposades a dedicar temps de la seva vida a ajudar a altres amb problemes.I per la societat actual hi han persones que discrimín a altres amb discapacitats mentals.
Comentari personal Adrián Navarro i Esteban Segarra:
La pel•lícula en sí ens resultat interessant, així com la història d’en Víctor, i ens hem fixat en moltes tècniques que usa el director que fa que la pel•lícula sigui més atraient i que ens han agradat.
Aquesta pel•lícula ens ha fet pensar sobre quina seria la nostra situació si tinguéssim una cultura diferent, o al contrari, cap cultura. Seríem homes salvatges semblants a en Víctor?
Si hi ha algun personatge en que ens hem vist reflectits una mica és en el Víctor, en el sentit de que d’alguna manera, encara que som lliures, alguna vegada també hem anhelat la llibertat.
Comentari personal:
Ens ha semblat una pel-lícula interessant, el fet de com un nen pot viure al bosc, sense condicions de vida favorables. No ens hem sentit reflexades en cap personatge, però com a conclusió podem dir que si una persona es proposa de fer alguna cosa, pot arribar a conseguir-la com va fer Itard amb l’aprenentatge de Víctor, i també que si la societat actual no tingués cultura i hagués viscut al bosc, com seria en realitat?
La pel·lícula ens a agradat moltísim, perquè hem conegut les veritables realitats de tantes persones com el Victor que han tingut que sobreviure a aquestes condicions, a causa dels seus pares que pot ser l’havien abandonat o pot ser causes que encara són desconegudes.
També ens hem adonat que educar a una persona, implica molts cuidats, i sobretot responsabilitats, però si volem ajudar de veritat sense importar les conseqüències que pot tenir, estem segures que farien tot el possible per aconseguir-ho.
Però també ens ha donat pena i vergonya per la indiferència de tanta gent sobre persones com el noi salvatge. Però ens referim a vergonya, perquè formen part d’aquesta societat que maltracta a persones diferents, els discriminen, en comptes d’ajudar-los per sortir endavant.
Esperem que algun dia la ideologia de la societat canvi, perquè si seguim com seguim fins ara, mai arribarem a ser un món amb persones que vulguin ajudar a altres quan ho necessiten de veritat.
La pel·lícula m’ha agradat moltíssim, ja que mai havia vist una pel·lícula d’aquest tipus, ni sabia que hagués existit de debò aquest nen. El que més m’ha agradat han estat les persones que ajudaven en Víctor per a la seva rehabilitació, que no el van deixar tirat en el bosc perquè seguís vivint així.
El que no m’agrada gens és que en aquest món hi hagi gent que menyspreï a les persones pel seu color de pell, pel seu cos, per la seva forma de parlar etc..
Aquesta pel·lícula m’ha influït personalment a no menysprear persones que són diferents a nosaltres. M’he identificat amb el personatge de Remy, perquè m’agrada molt ajudar a la gent. En conclusió, he après molt moralment, i espero veure més pel·lícules d’aquest tipus.
Comentari personal:
Ens ha agradat molt la pel•lícula, ja que ha ens ha semblat molt impactant que hagués passat de veritat perquè apart de que és molt fort que un infant hagi pogut sobreviure tot sol en un bosc, on se’l podien haver menjat algun depredador. També ens ha impactat com el cuidador del nen ha pogut fer del nen una atracció turística en la qual guanyava fins hi tot diners. Ens ha donat ràbia que hi hagi tanta gent hipòcrita que pugui pagar per veure un nen qualsevol, amb una infància traumàtica.
Ens ha donat pena el pobre nen perquè no ha tingut una família ni una infància molt bona. Encara que gracies al doctor i la madame ha pogut aprendre una mica i saber el que es ser estimat.
Em reflexionat molt amb aquesta pel•lícula basada en fets reals, ja que ens em pogut donar compta que en aquet món hi ha gent bona (doctor i madame) i gent dolenta (vilatans…). I que les aparences enganyen.
La pel·lícula en sí m’ha agradat bastant, impacta molt veure com veritablament ha pogut donar-se aquest cas en veritat i que hagi pogut tirar endevant en un ambient tan perillós com és el cas de la selva. També veure com el nen en un principi era realment un animal salvatge, veure com no ha evolucionat en cap aspecte, ni itnel.lectual ni tampoc físic (sobre tot respecte la froma de caminar, sense el bipedisme) És una pel.licula que fa veure a la gent que realment amb molt de temps, dedicació y ganes es pot aconseguir una cosa tan difícil, com es transformar totalment a una persona. Veritablement més que sentir-me reflexat en un personatge m’he sentit reflexat en un conjunt, com es el cas dels habitants de la vila on es portat primer en Víctor, jo realment també ho veuría com alguna cosa diferent i rara.
Tot i això, he pogut treure d’aquesta pel.licula que com he dit abans amb esforç i dedicació es poden aconseguir molets cosas, per molt dificils que puguin semblar a primera vista.
La pel·lícula ha estat bé. Ens mostra com pot arribar a evolucionar una persona quan té gent al costat que l’ajuda a anar cap endavat i millorar les seves qualitats. És genial com Víctor va aprenent les vocals, l’abecedari i alguns objectes. Llàstima que mai pugui arribar a pronunciar paraula i explicar amb claredat el que ha passat durant la seva vida al bosc.
El més bonic de la pel·lícula és la relació que sorgeix entre Víctor i els seus educadors, que li ensenyen moltes coses i el fan ser millor persona.
És increïble com un nen pugui haver fet uns canvis tant ràpids i passar de ser un salvatge que corre com un mico pels boscos i puja als arbres a ser un nen com els demès, que pot conviure en certa manera amb la societat i ser educat en tots els sentits. El més sorprenent de tot és que la pel·lícula estigui basada en un fet real.
Els personatjes que més ens han agradat són el doctor Itard, per la seva insistència en educar el noi com si fós un fill seu i no rendir-se mai; i Madamme Guérin, per la seva ternura envers Víctor.
No veiem bé el tracte que sofreix Víctor al centre de sordmuds, en el qual és “utilitzat” com a ingrés de diners.
La pel·licula de ” L’infant Salvatge” ens va agradar molt. És una pel·licula interessant, i que ens pot ajudar a refleccionar una mica. Per nosaltres és difícil de creure que aquest fet va ser real, ja que, si et poses a pensar, que un nen petit va sobreviure durant tant de temps sol, sense l’ajuda de ningú, és increíble. Aquesta pel·licula ens mostra l’importància que té per un nen la familia, ja que no tenir-la i estar sol, sense cap que et pugui donar uns valor bàsics fa que a l’hora d’aprendre una cosa sigui molt difícil, fins i tot imposible.
D’alguna manera la pel·licula ens mostra la societat en la que vivim, de com n’hi ha gent bona, que es preocupa per les altres persones, i com n’hi ha gent mala, que no té sentiments, que es burla, maltracta i veu aquest nen com una atracció de circ, ja que quan es trobava al centre de sordmus el van utilitzar per obtenir diners.
Crec que hem d’aprendre del doctor Itar, per que mai va deixar d’intentar ensenyar aquest nen a sortir en davant, a aprendre uns valors. També de la Madamme Guerín, que li va donar amor al nen, que sempre el va entendre, cosa que ningú va fer mai. Jo crec que si tots fem com aquestes dues persones, el món en el que convivim seria millor.
nosaltres creiem que la pel•lícula esta molt be en tots el sentit en que podríem parlar. Ademes tracta un tema filosòfic molt discutit com és el tema de com influeix la societat en una persona des de que es petit. Ademes si és podria integrar aquesta persona en la societat.
ens va agradar força la pel•lícula sobre tot per el ambient en el que el nen es va criar que es la dirà selva lluitant contra animal i sobrevivint tenint no mes de deu anys això es molt dur per un nen , el progressos que va fer la forma en que es va adaptar-se en la societat encara que el descriminaven , encara no sabia el que passava en realitat. Una llàstima que mai va poder fer una frase sencera encara que podia dir paraules soltes , i mai va aprendre a caminar amb la esquena recta perquè sempre se li encorbava, també en va agradar la relació que tenia amb la sra .Guerim que va fer el paper d’una mare per l’Infant i això va ajudar molt la seva socialització, i no en va agradar com el van tractar com si fos un simi d’un zoo al que servia per ingressar diners.
La pel·lícula ens van semblar molt bona i ens va enganxar des del primer moment. Ens va agradar molt veure les tècniques que utilitzava el Dr. Itard per poder desenvolupar la ment i ,concretament, la intel·ligència d’en Víctor. És molt interessant veure com en Víctor va evolucionant i adquirint noves actituds i habilitats que abans no mostrava. És increïble que el nen hagi sobreviscut tant de temps si sol , és molt irreal i això és el més ens va impressionar. La pel·lícula està molt bé encara que estigui en blanc i negre. Ens va agradar molt la actitud del Dr. Itard que mai perd la esperança d’aconseguir que en Víctor aprengui alguna cosa i també l’actitud de la Guerin que sempre es mostra molt afectuosa amb el noi i és la que li dona més amor dins de la vida d’aprenentatge que porta. Després de la pel·lícula varem veure el que va passar al final,o sigui, que no va poder aprendre a parla, que la Guerin es va tenir que fer càrrec d’ell i que al final va morir molt aviat, i ens va semblar molt trist, esperàvem que al final hagués aprés a parlar però semblar que no va poder ser. Per finalitza la opinió volem remarcar que pel·lícula es molt bona, especial i interessant i que aquesta pel·lícula ens va despertar interes per aquests casos.
Ens ha semblat una pel•lícula molt interessant i instructiva, perquè ens ha ensenyat els valors que tenim com a persones i ens donem compte que l’ésser humà pot ser molt cruel.
Ens ha influït en la manera de veure les coses, sobretot les persones que no son com a nosaltres, que no per això les tenim que tractar malament, i que tot amb amor i constància s’aconsegueix.
Ens sentim reflectides amb la Madame Guérin, perquè és únic personatge que és conscient de que el nen salvatge, no és res més que un nen i per això el tracte amb tanta bondat i estima. I si ens trobéssim en la seva situació faríem tot el possible per poder fer que el nen s’adapti abans.
Hem après a discriminar menys a les persones per el seu físic i el seu nivell intel•lectual.
Ens hem donat comte el grau de dependència que té les persones en les coses materials i no aprecien el que és la natura en si mateix, pensen que la felicitat depèn dels béns materials i econòmic i a la mínima que algú és diferent el discriminen i el rebutgen. Per tan és una dura crítica als valors que hem anat adquirint les persones. I ens fa plantejar-nos en que és basa la verdadera felicitat.
La pel·licula és molt interesant, ja ques pot veure como l’ ésser humà que a viscut en la selva, pot adaptar-se a la vida social. Tambe es bastant interessant el metode que utilitza el Dr. Itard el qual va fer que Victor aprengue algunes coses com escoltar, escriure algunes vocals, reconeixer als objectes com una clau unes tisores, etc i tambe va a prendre a distingir lo que es just del que es injust.
M’ha semblat que és una pel · lícula bastant peculiar i interessant. M’he sentit una mica reflectida en l’actitud de Víctor quan el porten a un lloc que ell desconeix (la seva desconfiança, la por, estar en alerta constantment, la confusió) tot això em recorda a mi quan vaig arribar per primera vegada a Espanya sent una nena. He après que podem viure sense tanta modernitat, com els nostres avantpassats, o sigui prop de la natura. Si, que quan una persona és una mica diferent cal tractar-la igual i ajudar-la amb paciència com va fer el doctor amb Víctor, i que hauríem de deixar de banda tanta modernitat, i apreciar més la natura, que com en la pel · lícula ja s’ha vist , podem viure sense tanta tecnologia, com en Víctor.
M’ha semblat una pel·licula interessant ja que representa un cas verídic i et mostra l’actitud que hi va tenir la gent devant d’aquest cas i a la vegada com es va estudiar.
M’ha influït a l’hora de reflexionar sobre aspectes de la vida, com per exemple amb materials que veiem indispensables per a nosaltres però que realment no ho són, i que a la vegada ens allunyen més de la naturalesa.
No m’he sentit reflexat amb cap dels personatges perquè no se com reaccionaria si hagués viscut un cas com aquest.
He après que cada cop ens allunyem més del món natural i que per viure no sempre són necessaries tantes comoditats. Per tant, crec que la societat hauria de reflexionar sobre l’aïllament que fem en vers la natura i pensar en tenir més cura d’ella.
La pel•lícula ha estat molt entretinguda i m’ ha transmès grans valors socials.
Victor com qualsevol altre humà amb problemes socials hauria de ser ajudat en comptes de ser marginat o insultat, hem fa reflexionar que encara que dia a dia ens trobem casos semblants de exclusió social no hem evolucionat gaire, ja que en comptes de fer com Itard o com madame guerin.
També m’ ha fet a donar que la nostra conducta be determinada per la nostra influencia social, per això depèn el lloc on visquis i amb qui t’ en voltes seran determinants a l’ hora de com viuràs la resta de la teva vida.
La pel·lícula ens ha semblat interessant i sorprenent ja que està basada en una història real. També ens ha ensenyat molts valors morals i socials, com que no seríem persones sense el contacte amb éssers humans i la pròpia transmissió de la cultura. A més ens han sorprès els mètodes que el Dr Itard utilitzava en l’educació de l’infant, i la notable evolució d’aquest. També creiem que la obra volia transmetre un missatge en contra de la nostra societat materialista. Cada cop dessitgem i necessitem més coses que realment no calen. La pel.lícula ho plasma constantment quan el Victor només pensa en escapar-se i tenir contacte amb la naturalesa, que això és el que el fa realment feliç, no totes les comoditats que té a la casa del Doctor. En resum, l’obra ens ha fet replantejar-nos la nostra vida i reflexionar sobre ella.
Selene: Opino que la pel·lícula està força bé, ha sigut entretinguda, entenedora, bastant versemblant i moralitzant. No m’he sentit identificada amb cap personatge en concret, però sí que crec, que segons la meva forma de ser, si em trobes en una situació com aquesta rebutjaria d’allò que de primera vista no em dóna una bona impressió encara que sóc conscient que no és una idea moral. He après que encara que es raoni a l’hora d’enfrontar la realitat som més propensos, en una primera elecció, ha fer allò que pel nostre propi raonament està malament. Penso que s’hauria de poder canviar la forma d’actuar un cop raonada una situació, però no se si es podria donar a terme ja que per molt que un col·lectiu o individu sol ho intenti, almenys pel que jo he viscut i/o vist estudiat, no s’ha pogut fer.
Alessandra : la meva opinió és que la pel·lícula ha estat molt interessant, ja que mai havia vist com un nen petit podria sobreviure en la natura d’aquella manera. Personalment no m’identifico amb cap personatge. El que si hem sembla molt interessant és que hi hagin persones com Itard que tingui la paciència que té per ensenyar a Victor, encara que aquest al principi no l’entén.
Ara m’he adonat que la majoria de la societat tracta el que és diferent de manera especial, però d’una manera dolenta, i no el tracta com si fossin una persona, si no com un objecte amb el que es pot experimentar i això no l’hauríem de fer.
Carolina A y Paula :
esta película nos ha parecido muy realista y educativa . Realista porque aunque no se vean muchos casos exactos , sí hay muchos casos similares hoy en día . No nos hemos sentido reflejadas con ningún personaje de la película porque no hemos estado en ninguna situación y no sabríamos como actuar en el momento.Pero si estuviéramos en la situación: al principio reaccionaríamos como la mayoría de los personajes , o sea, que no querríamos tener mucho tacto con el niño, pero con el tiempo y conociéndolo mejor nos sentiríamos más reflejadas con la señora que vivía con el doctor porque lo trata con cariño y lo entendía . Hemos aprendido a ser más comprensibles en cuanto las reacciones que podemos hacer al ver o tratar personas de este tipo porque ellos no tienen la culpa de lo que les pasa. La reflexión que nos ha causado es que claramente es muy importante el medio y la educación en que se cría una persona porque a partir de ahí tendrá una actitud o otra . También hemos reflexionado en cuanto la felicidad ,todas las personas somos felices donde nos sentimos cómodos y que a lo mejor cambiar a una persona de vida en la que no se siente bien , no lo hará feliz aunque sea de alguna forma lo correcto.
Encara que no em sento identificat amb ningún personatge i tampoc m’ha aportat moltes coses noves, crec que és una molt bona pel.lícula per reflexionar sobre diferents temes. A mesura de l’educació de Víctor, es pot veure i raonar sobre quines idees innates tenim i quines no, alhora que es contempla la relació de l’home, la naturalesa i la societat. És interesant veure també la reacció de la societat davant Víctor; un asalvagat no molesta a ningú i els humans ”culturitzats” són violents amb ell; i com ell és feliç simplement sent lliure a la natura.
L’ infant salvatge és una película que d’ un bon principi em va semblar curiosa. A mesura que avança la pelicula es poden anar observant molts aspectes del proces d’ homanització i aixo ma ajudat a entendre aquest tema.
a mesura de que la pelicula transcurria nos hibamos sorprendiendo mas la milena y yo porque en la educació de Victor con el Doctor hiba mejorando sabiendo que era un niño salvaje y n podia ni hablar ni comunicarse bueno si que se podia comunicar por sonidos que hacia Victor. Pero esta pelicula me a recordado que tambien pasa en la sociedad actual; depende donde vayas un niño que sea sordo mudo lo maltratan tanto com adultos y niños pero hay gente buena en este mundo que ayuda a personas como victor.
Laura i Montse: la pelicula ens ha semblat interessant perque es veu en Victor que ha sobreviscut a la selva ell sol i es tot un miracle que un nen petit visci en aquelles condicions. Tambe ens ha sorpres que el metge s’empenyi tant en ensenyar-li al nen vocabulari i a parlar ja que altres s’han rendit.
Hem apres que el ésser humà es cruel davant de situacions que no coneix pero tambe hi han persones bones i que ajuden als altres.
La pel·lícula ens ha semblat interessant, ja que creiem que l’educació no ha de fatigar la persona, ja que pot afectar la seva autoestima, sentint-se inferior. Ens sobta que una persona no educada a la forma convencional pugui demostrar tan lliurement els seus sentiments, fent d’aquests un estímul o un acte humà. No ens ha influït personalment en cap aspecte però trobem que és un punt de reflexió sobre la importància de la cultura i l’educació. Respecte a si ens hem sentit reflectits amb algún personatge, l’Ariadna s’ha sentit representada amb el rol del metge, ja que la considera com un estéreotip sobre el ajudar als altres i no donar-se per vençut davant les adversitats, mentre que la Clàudia no està tan d’acord ja que creu que si un métode no funciona, ha d’haver un punt d’inflexió per reconduir el métode cap a un acord mútu entre els dos individus per la comoditat i aixì, la millor evolució del tractat. No hem après cap cosa. Com una reflexió sociocultural, en creiem necessària la cultura i l’influència de l’entorn per aconseguir els nostres aprenentatges com a ciutadans i principis bàsics humans.
L’ infant salvatge és una pel·lícula que et fa reflexionar sobre lo important que pot ser la cultura i l’aprenentatge per als humans, manifesta les limitacions viscudes pel nen salvatge trobant com a tret diferenciador la vida en societat i la necessitat innata de la cultura.
També el rebuig de la societat cap a un nen que encara sent de la mateixa éspecie tothom ho trobaria molt diferent a la resta i el deixarien marginat.
És veu molt clar en la fase d’aprenentatge com s’aprén mitjançant la imitació del doctor i trobem uns trets morals innats com per exemple el de la justícia.
És curios observa com s’ensenya a parlar i a relacionar conceptes a un nen quan tots nosaltres si ho pensem no sabem com ho hem aprés.
Bona pel·lícula per reflexionar.
Ens sembla una bona pel·lícula doncs ens permet veure els prejudicis que tenim els humans devant de lo desconegut i a més a més ens mostra lo important que és la nostra etapa de aprenentatge.
Personalment no ens ha influit molt la pel·lícula, però ens sentim identificats amb la mestresa i el doctor, doncs són els dos papers mes humanitaris de la pel·lícula.
Hem après que per molt que sembli impossible amb esforç i dedicació es pot arribar a assolir alló que ens proposem.
Es podria aplicar l’esforç i la paciencia del doctor a la vida quotidiana i el fet de no jutgar un llibre per la seva portada.
Andrea Asensio: El noi salvatge m’ha semblat interessant, però a vegades se’m feia molt llarga, tot i que han hagut parts que m’han fet riure com quan en Víctor utilitza els seus aprenentatges per demanar llet quan van a visitar l’amiga del doctor, i també m’ha fet gracia quan en Víctor agafa la jaqueta i el bastó del metge, que aquest esta cuidant del tutor d’en Víctor (al que anomenen ‘el doctor’) ja que esta malalt, i li dona com dient-li “surt de la meva casa” i el fotre fora, quina gracia!!! També em va semblar molt interessant el descobriment que va fer aquest doctor, de que si no s’aprèn a fer servir el llenguatge articulat durant els primers anys de vida, no s’aprèn mai, només es pot arribar a aprendre a dir paraules soltes. A més a més, també descobreix que en Víctor arriba a tindre consciència ja que actua indignat quan li castiguen a l’habitació fosca injustament.
No m’ha influït ni m’he sentit reflexada en cap moment, però, he après que a la vida hem de tenir paciència, i ens hem de posar en el lloc de la resta com humans que som, perquè així ajudem a la resta i en el fons ens ajudem a nosaltres mateixos a millorar com a persona. I mol important, la pel·lícula m’ha fet arribar a la conclusió de que si el nen es salvatge perquè ha nascut sense que ningú li ensenyés a parlar, ni a ser educat…, llavors en realitat, som tots com ell, es a dir que tots els animals podríem arribar a aprendre i a millorar les nostres habilitats si comencem a fer-les servir des de petit, òbviament un gos no pot aprendre a parlar llenguatge articulat perquè no té els òrgans de la veu el que ha de tenir però podria arribar a aprendre altres coses d’utilitat per al seu propi futur, qui sap?
Ailyn Fernández: Jo no puc comentar gaire sobre la pel.li cula ja que no la vaig poder veure des de el principi, però la part que si vaig poder veure que va ser cap al final em va transmetre curiositat. A simple vista el nen no sembla salvatge, mes be sembla “retrasat” per això després t’anadones que en realitat per mes coses que li ensenyi el doctor aquest nen no podrà aprendre a parlar i a fer totes les coses que fan el humans, bastant que te el sentit de l’ordre i quan li parla ho entén una mica, en definitiva la pelicul.la no m’ha encantat però si m’ha semblat interessant per el fet de que podem aprendre coses a partir d¡aquest nen. No m’he sentit reflexa en cap personatge, però si em posés en la situació del víctor que aixi es diu el protagonista m’hagués sentit reflexa amb ell mateix perquè es molt complicat passar d’una vida salvatge a una vida “normal” “d’humans”. He aprés a que hem de tenir pasiènsia si una cosa ens interessa de veritat i la volem aconseguir i a no donar-nos per vençuts tan ràpidament. Si que es pot treure un reflexió, i es que un animal salvatge per més que el domestiquis mai podrà arribar a ser o a parlar com un humà, i lo mateix passa amb els humans, si abandonem un nen des de ven petit i al cap d’uns anys l’intentem ensenyar coses ens costaria molt perquè la etapa on els nens aprenen se li ha “passat” i seria molt difícil perquè ha perdut molt de temps.
Adrià Vilaseca: M’ha semblat una pel•licula molt interessant sobre tot per la assignatura de Psicologia ja que tracta molt be la conducta de’n Victor i sobre tot l’aprenentatge que el doctor li imposa
Juan Manuel
me parece una muy buena pelicula, ya que nos pone directamente en la piel del personaje, vemos como es maltratado, insultado y rechazado solo por falta de socializacion. El profesor Itard consigue demostrar a todos que si se quiere se puede, logro educar a Victor y ademas de eso logro transformarlo de Aminal a Humano…
es una pelicula muy buena que aunque este en blanco y negro y parezca aburrida al comienzo, acaba siendo entretenida y con un muy buen mensaje
M’ha semblat una bona pel·licula, ha sigut interesada i ens ha permes veure les fases diferents que el profesor va haver de intentar aplicar-les al protagonista per tal de que evoluciones no com un animal sino como una persona, en aquest cas -com un nen. Tracta de donar-nos consells sobre els prejudicis sobre la societat en que estem davant de alguna cosa que li anomenen que no es normal. També que encara que veiem que es difícil el proces a que no ens hem de rendir i sempre mirar cap a davant i tenir esperança.
El fet de no posar en dubte en cap moment els valors de la civilització ens fa deduir la seva necessitat i fins i tot la seva inexorabilidad.El petit salvatge és l’intent més directa d’enfocar aquesta qüestió i no deixa escletxa al dubte.
Des fins i tot abans de la captura del nen queda clar que el lloc de l’ésser humà no és la naturalesa sinó la civilització i el seu destí ha de desenvolupar-se en aquest àmbit acompanyat, això si, de la nostàlgia per la llibertat perduda, concentrada com fa Truffaut en l’aigua pura.
El mateix nen comprèn i accepta aquest destí que té com a principal recompensa l’afecte d’altres éssers humans .D’altra banda el fred i científic educador demostra per fi els seus sentiments eixugat per l’aigua de la natura que representa el nen.
L’ambientació, el vestuari, el mobiliari, el ritme i la musicalitat de la pel·lícula són impecables. La profunditat dels plans, amb la càmera estàtica, es confia al moviment dels personatges, recreant així l’atmosfera dels paisatges romàntics de l’època on el subjecte es presenta en acció però inserit en la natura.
La pel·lícula, encara que al començament semblava avorrida, ha estat molt interessant de veure. La veritat és que no m’ha aportat res nou, ja que en sabia de la covardia dels humans davant de lo desconegut, i la seva manera de reaccionar-hi en front d’això, o evitant-lo, enfrontant-lo o menyspreant-lo.
El que més m’ha agradat de la pel·lícula és l’actitud que mostra el doctor Itard, que intenta ensenyar al Víctor a parlar, a relacionar conceptes, i també li ensenya valors morals, encara que tothom es dóna per vençut i es desentén d’ell perquè és diferent. Ho segueix intentant fins que ho aconsegueix, no es dóna per vençut.
Crec que en aquest món hauria d’haver més persones com ell, per aquest motiu és el personatge que més m’agrada, juntament amb Madame Guérin, que també té un pes important el l’aprenentatge d’en Víctor.
Aquesta pel·lícula m’ha semblat molt interessant i entretinguda, ja que es veu el canvi de home salvatge a home civilitzat. La pel·lícula ens dona un missatge de discriminació,de com reaccionem amb persones desconegudes i diferents a nosaltres. El profesor Itard fa un dels majors reptes de l’educació en tots els temps, és l’educació dels infants en situació de total o parcial marginalitat.
Considero al doctor Itard com un home valent, amb personalitat i coneixements.
També volia destacar tots el valors que he vist en aquesta pel·lícula com l’esforç, la constancia, la superació…, per arribar a un objectiu que és el home moral.
No tinc una part preferida de la pel·lícula, sinò que el conjunt de aprenentatges d’en Víctor i el procés de la seva evolució és el que més m’agrada.
El final és interesant perquè es demostra la nova personalitat del Víctor, en el moment, en que per si sol s’anà de casa i per si sol torna a casa del professor, tot un acte de responsabilitat i llibertat.
Transcorregut un temps, el nen es trova perdut entre el seu desig per recuperar la seva vida salvatge i la seva nova etapa al costat del seu protector.
En conclusió, és una pel·lícula filosófica i eductiva, que encanra que sigui antiga, ens recorda com aquesta nova societat d’avui en dia, tracta a les persones divergents.
Ha sigut una pel·lícula que m’ha agradat bastant i que se m’ha fet curta.
Si he de ser sincera, reconeixo que no és el tipus de pel·lícula que esculliria per veure però un cop va començar a desenvolupar-se vaig sentir curiositat per saber que aniria passant.
Després d’haver fet el qüestionari, he reflexionat i m’he parat a pensar en molts detalls que se m’havien passat per alt.
He pogut enfocar la pel·lícula des de la moralitat, donant també molta importància al significat que adquireixen alguns elements (com l’aigua, la terra, el foc, etc).
M’he parat a pensar en la gran capacitat que tenim el éssers per adaptar-nos al medi en el que vivim, en la importància de treballar i desenvolupar la intel·ligència per anar avançant. Viure en societat es bastant complicat i m’ha semblat molt important l’actuació de tota la gent que s’ha oferit a ajudar al protagonista per tal de poder sociabilitzar-ho, reeducant la seva conducta, tant que adquireixi uns hàbits i que d’alguna manera també respecti unes normes.
En resum; aquesta pel·lícula ens dona una lliçó de moralitat a tots! La recomano.
Malgrat que no he pogut gaudir de veure la pel·lícula completa, he de dir que m’ha semblat molt interessant. Es pot viure la pel·lícula en primera persona ja que té unes bones escenificacions.
El paper del Dr. Itard, l’educador, és el que més m’ha agradat. Pel contrari, la reacció de la societat és la que deixa molt a pensar.
Aquesta pel·lícula és un clar exemple de superació i em fa pensar que si tens uns objectius clars només cal posar-los en pràctica. Mai t’has de donar per vençut per molt difícil que sembli la situació. A més a més, aporta valors morals molt importants per al dia a dia.
Considero que m’ha fet reflexionar sobre la vida d’altres persones i les dificultats amb les quals es poden trobar al llarg del seu camí.
La pel·lícula de L’infant Salvatge presentada a classe m’ha semblat interessant. Dintre d’aquesta hi han moltes idees que no son del tot visibles com també molts simbolismes. Aquest motiu ha fet que pensés i reflexionés molt sobre cadascuna de les intervencions dels personatges i l’evolució que han patit la majoria d’ells, principalment, el protagonista. D’alguna manera ens fa meditar sobre les moltes coses que passen a les escenes ja que esta en constant canvi de tema. M’ha semblat molt interessant també el fet de que l’historia i el cos de la pel·lícula sigui totalment verídic ja què li dona un toc de curiositat a tot el que passa. Tot i que hi havia escenes una mica avorrides, hi ha d’altres que et provoquen molta intriga i a vegades també molta afecció, que fa que tot sigui equilibrat. L’actuació dels personatges és impressionant i han sabut aconseguir la perfecció en cada escena que han interpretat. La qualitat de la pel·lícula a estat per sobre del nivell de les pel·lícules d’aquella època. En general, ha estat molt interessant de veure i d’estudiar aquesta pel·lícula per tot el que també he après.
La pel·lícula al començament m’ha semblat una pèrdua de temps , perquè semblava aburrida i sense cap sentit. Però després m’ ha semblat entretinguda i bastant bona la veritat.
Personalment no m’ha influït però si que m’ha fet pensar en que si jo trobes algun nen o nena així com seria la meva reacció. Me sentit identificada amb la madame Guerin perquè tendirà molt afecte al nen , perquè hem donaria pena .
També perquè no deixaria que el doctor Itard estigues tan sobre d’ ell per a que el Víctor aprenes tan ràpid perquè no te paciència .
Veien aquesta pel·lícula no e après res però ara penso que hi han nens abandonats per el món i que poden patir aquesta situació i no tenir tanta sort com el Víctor.
El que mes m’agradat es que el Víctor plores perquè a arribat a detectar els seus sentiments . El que menys m’ha agradat es com el tractaven al començament.
La pelicula “el niño salvaje” es una película interensante cuando se analiza su significado, este es muy profundo y deja mucho que pensar. Es interesante ver los metodos del doctor para educar al niño, y la forma en que describe cada uno de los metodos que tiene para desarrollar cada organo que el niño no tiene desarrollado, el doctor es muy metriculoso.
M’ha semblat una molt bona pel·lícula. El missatge i les idees que vol transmetre són realment importants.
Veure el procés evolutiu del Víctor ha sigut interessant; com també ho ha estat veure la implicació del doctor Itard o les diverses reaccions enfront l’infant quan aquest encara és salvatge.
La película me ha parecido en extremo interesante, debido a que nos muestra el comportamiento de una persona excluida de la sociedad. A pesar de que al principio no me agradó del todo puesto que perturbaban su estado de armonía con la naturaleza, en el transcurso de la trama se me hizo muy curioso el cómo el niño es capaz de comprender ciertas cosas las cuales antes no había necesitado. También me parecen interesantes los métodos empleados por el doctor al intentar enseñarle a Víctor lo que, según la mayoría, es normal saber. Debo decir que el final no me gustó, debido a ser muy abierto y no solucionar mi interrogante de si Víctor logra reinsertarse en la sociedad o no, pero pese a esto la considero una película muy interesante, analizándola tanto desde el ángulo filosófico, como desde el psicológico y biológico. Lo que más me fascina es que sea una película basada en hechos reales y que esa sería la prueba de que, ya sea para bien o para mal, la sociedad cumple un papel fundamental en el desarrollo del hombre.
La pel·lícula m’ha costat una mica d’entendre a l’estar en francès i subtitulada a l’anglès. La història és curiosa i més sabent que és real.
El procés que fa el Víctor és interessant però el final queda molt obert i no sabem exactament què li va passar al Víctor