6 comentaris a “Per què moltes vegades fingim ser feliços quan en realitat no ho som?”
jo crec que ho fem per no montrar les nostres divilitats, per fer creure a la gent que la nostra vida es feliç.
Perqué el sofriment pot sér personal i no ens interesa que els demés ho sapiguin, o pensem que “al mal tiempo buena cara”, o fins i tot som forts i/o optimistes i som capaços de somriure als que son al nostre voltant, encara que tot estigui malament per nosaltres.
Perque a vegades és millor amagar el que sentim per no preocupar els altres, o simplement per enganyar-nos a nosaltres mateixos.
He triat aquesta pregunta perquè crec que hi ha moltes persones que realment no són feliçes pero ho volen aparentar, ja sigui per no preocupar a le gent del seu voltant o perquè volen aparentar que són fortes però en realitat no ho són
Jo crec que tendim a fer això perquè en el fons ens importa massa les aparences, el fet de fer creure als demés que som feliços, que la nostra vida està bé.
O moltes vegades també és pel fet de que ens volem convèncer d’una realitat que no existeix, voldríem ser feliços però en realitat no ho som, i com a via d’escap ho dissimulem.
Porque muchas veces intentas ”engañarte” a ti mismo intentando aparentar una cosa que no és.
También pude ser que fnjas para que los que te rodean no esten mal por tus propias preocupaciones.
jo crec que ho fem per no montrar les nostres divilitats, per fer creure a la gent que la nostra vida es feliç.
Perqué el sofriment pot sér personal i no ens interesa que els demés ho sapiguin, o pensem que “al mal tiempo buena cara”, o fins i tot som forts i/o optimistes i som capaços de somriure als que son al nostre voltant, encara que tot estigui malament per nosaltres.
Perque a vegades és millor amagar el que sentim per no preocupar els altres, o simplement per enganyar-nos a nosaltres mateixos.
He triat aquesta pregunta perquè crec que hi ha moltes persones que realment no són feliçes pero ho volen aparentar, ja sigui per no preocupar a le gent del seu voltant o perquè volen aparentar que són fortes però en realitat no ho són
Jo crec que tendim a fer això perquè en el fons ens importa massa les aparences, el fet de fer creure als demés que som feliços, que la nostra vida està bé.
O moltes vegades també és pel fet de que ens volem convèncer d’una realitat que no existeix, voldríem ser feliços però en realitat no ho som, i com a via d’escap ho dissimulem.
Porque muchas veces intentas ”engañarte” a ti mismo intentando aparentar una cosa que no és.
También pude ser que fnjas para que los que te rodean no esten mal por tus propias preocupaciones.