9 comentaris a “Realment arribem a conèixer les persones tal com són?”
Mai podem arribar a veure una persona tall com es si no es ella mateixa la que ens mostra la seva personalitat.
Si que podem fernos un model d’aquesta persona, però mai aquest model serà el correcte.
Mai jutgem a una persona sense que ella ens mostri la seva personalitat.
Doncs aquesta foto ens vol explicar un concepte:
veiem que a la fotografia i surten 2 adults agafan a un nen que en aquest moment sembla ser molt feliç, però, en realitat sabem si aquestes persones, especialment els adults son unes personas tal com sembla que ho son a la foto? a vegades les aparenças enganyan, aquests 2 homes en aquesta foto surten com uns homes normls, feliços que van a passar un dia a la montaña, però el que potser no sap ningú es que un d’aquests homes es un estafador molt buscat i l’altre pot ser es un maltractador de dones que com molts d’ells potser un dia mataran a la seva esposa o alguna que altra.
en aquesta foto es difícil treure moltes conclusions del nen,perque amb aquesta edad no a tingut temps a viure la vida encara, potser de gran es pitjor que aquests 2 no es sap.
Nunca se llega a conocer a alguien por completo.
cada dia conocemos más a las personas con las que convivimos, a veces es desagradable cuando las conoces como son enrealidad.
cuando piensas que conoces a alguien por completo, siempre hay algo que te demuestra lo contrario.
És difícil de arribar a conèixer del tot algú, perque una persona es va formant a partir de les vivències que te. Més conèixes a una persona quan més temps passes amb ella. Sempre et pot sorprendre perque sempre hi ha coses que li han passat que encara no t’ha explicat.
Sí podem arribar a conèixer, en diversos casos, les persones tal com són.
Les persones ens dividim en dues parts importants:
la part que pensem i la part que pensem i diem al altres.
Conèixer a algú vol dir saber com és una persona i el que pensa.
A vegades les persones pensem unes coses i diem unes altres perquè la
societat ens pot fer sentir menyspreats o incompresos.
Penso que pots conèixer a una part de les persones però que hi ha
altra que queda sempre amagada, solen ser pensaments que són reflexionats desde la solitud i que per això ningú ho sab.
Irene
yo creo que nunca llegamos a conocer a las personas tal como son…
las personas dejan ver de si mismas solo lo que les conviene para quedar bien ante la gente o caer bien..
puede que con las personas que convivimos dia a dia si que lleguemos a conocerlas un poco mas..por ejemplo tus padres.
pero hay veces que si conoces a una persona tal como es te llevas un chasco..es mejor que cada persona muestre lo mejor de si mismo y que lleguemos a conocer solo lo que cada uno quiere mostrar.
No, cadascú es salvaguarda darrera d’unes aparences que no vol mostrar a ningú, independentment de qui sigui, ja sigui la teva mare, pare, amics… Aquesta aparença ens fa crear una repressió interna i una angoixa existencial que tothom té encara que no l’expressa d’igual manera. De tu mateix ningú en podrà veure ni tan sols una desena part del que realment ets si seguim els cànons que ens imposa la societat. Si realment ets mostressis tal com ets, la societat et refusaria en la majoria dels cassos. Per tant, ens adaptem darrere d’unes aparences ja que l’home es relaciona per interès propi.
Com a conclusió dir que mai podràs coneixer plenament a ningú tal com és. Nomès veuràs un petit reflexe del que ell et vol mostrar.
Penso que mai podem arribar a conèxer una persona tal com es. Una persona moltes vegades aparenta estas d’ànim que en veritat no son els que en aquell moment sent i tindria que expresar. Amb aixó vull dir que hi ha gent que d’alguna manera es com si tingués diverses màscares, o sigui que aparenta coses que en realitat no son. Un exemple podria ser una persona que pel carrer va molt contenta i intenta expresar alegria i serenitat en el seu ser però quan arriba a casa cambia totalment perque es una dona maltractada i es troba sota el domini d’un home. En conclusió molta gent vol donar unes apararençes al demés peque així pensa que parlaran bé d’aquesta persona i amb aixó fa que es senti bé amb si mateixa.
Jo crec k mai podem arribar a coneixer del tot a una persona, perque sempre hi ha secrets o s’establixen aparençes k per interés o per conscíencia s’estableix. Quan coneixer a una persona i l’estimes, poden pasar dues koses k amb el temps la coneixem millor i descobrim moltes virtuts seves dons l’estimem mes del k l’estimaven avans. Un altra cosa esk descobrim enganys i coses k ens a ocultat i l’odiem més k mai.
No alcanzan las vidas para conocer a una persona. Solo se puede Kerer i confiar en ella.
Mai podem arribar a veure una persona tall com es si no es ella mateixa la que ens mostra la seva personalitat.
Si que podem fernos un model d’aquesta persona, però mai aquest model serà el correcte.
Mai jutgem a una persona sense que ella ens mostri la seva personalitat.
Doncs aquesta foto ens vol explicar un concepte:
veiem que a la fotografia i surten 2 adults agafan a un nen que en aquest moment sembla ser molt feliç, però, en realitat sabem si aquestes persones, especialment els adults son unes personas tal com sembla que ho son a la foto? a vegades les aparenças enganyan, aquests 2 homes en aquesta foto surten com uns homes normls, feliços que van a passar un dia a la montaña, però el que potser no sap ningú es que un d’aquests homes es un estafador molt buscat i l’altre pot ser es un maltractador de dones que com molts d’ells potser un dia mataran a la seva esposa o alguna que altra.
en aquesta foto es difícil treure moltes conclusions del nen,perque amb aquesta edad no a tingut temps a viure la vida encara, potser de gran es pitjor que aquests 2 no es sap.
Nunca se llega a conocer a alguien por completo.
cada dia conocemos más a las personas con las que convivimos, a veces es desagradable cuando las conoces como son enrealidad.
cuando piensas que conoces a alguien por completo, siempre hay algo que te demuestra lo contrario.
És difícil de arribar a conèixer del tot algú, perque una persona es va formant a partir de les vivències que te. Més conèixes a una persona quan més temps passes amb ella. Sempre et pot sorprendre perque sempre hi ha coses que li han passat que encara no t’ha explicat.
Sí podem arribar a conèixer, en diversos casos, les persones tal com són.
Les persones ens dividim en dues parts importants:
la part que pensem i la part que pensem i diem al altres.
Conèixer a algú vol dir saber com és una persona i el que pensa.
A vegades les persones pensem unes coses i diem unes altres perquè la
societat ens pot fer sentir menyspreats o incompresos.
Penso que pots conèixer a una part de les persones però que hi ha
altra que queda sempre amagada, solen ser pensaments que són reflexionats desde la solitud i que per això ningú ho sab.
Irene
yo creo que nunca llegamos a conocer a las personas tal como son…
las personas dejan ver de si mismas solo lo que les conviene para quedar bien ante la gente o caer bien..
puede que con las personas que convivimos dia a dia si que lleguemos a conocerlas un poco mas..por ejemplo tus padres.
pero hay veces que si conoces a una persona tal como es te llevas un chasco..es mejor que cada persona muestre lo mejor de si mismo y que lleguemos a conocer solo lo que cada uno quiere mostrar.
No, cadascú es salvaguarda darrera d’unes aparences que no vol mostrar a ningú, independentment de qui sigui, ja sigui la teva mare, pare, amics… Aquesta aparença ens fa crear una repressió interna i una angoixa existencial que tothom té encara que no l’expressa d’igual manera. De tu mateix ningú en podrà veure ni tan sols una desena part del que realment ets si seguim els cànons que ens imposa la societat. Si realment ets mostressis tal com ets, la societat et refusaria en la majoria dels cassos. Per tant, ens adaptem darrere d’unes aparences ja que l’home es relaciona per interès propi.
Com a conclusió dir que mai podràs coneixer plenament a ningú tal com és. Nomès veuràs un petit reflexe del que ell et vol mostrar.
Penso que mai podem arribar a conèxer una persona tal com es. Una persona moltes vegades aparenta estas d’ànim que en veritat no son els que en aquell moment sent i tindria que expresar. Amb aixó vull dir que hi ha gent que d’alguna manera es com si tingués diverses màscares, o sigui que aparenta coses que en realitat no son. Un exemple podria ser una persona que pel carrer va molt contenta i intenta expresar alegria i serenitat en el seu ser però quan arriba a casa cambia totalment perque es una dona maltractada i es troba sota el domini d’un home. En conclusió molta gent vol donar unes apararençes al demés peque així pensa que parlaran bé d’aquesta persona i amb aixó fa que es senti bé amb si mateixa.
Jo crec k mai podem arribar a coneixer del tot a una persona, perque sempre hi ha secrets o s’establixen aparençes k per interés o per conscíencia s’estableix. Quan coneixer a una persona i l’estimes, poden pasar dues koses k amb el temps la coneixem millor i descobrim moltes virtuts seves dons l’estimem mes del k l’estimaven avans. Un altra cosa esk descobrim enganys i coses k ens a ocultat i l’odiem més k mai.
No alcanzan las vidas para conocer a una persona. Solo se puede Kerer i confiar en ella.