Si. Aunque considero que esta libertad no termina de ser del todo libre.
Quiero decir fisicamente somos lo que queremos ser, nos convertimos en auqello que deseamos y vivimos como mejor nos plazca la vida, pero más a nivel global somos como”pájaros dentro de una jaula”. Estamos governados por ”asociaciones” que deciden como ha de ser la vida socialmente de todo el mundo, por ejemplo el Banco Mundial Monetario o el G8 entre otros.
Podemos tener relativa libertad, porque es proporcional a nuestro poder, pero como no somos todopoderosos no podemos ser totalmente libres.
Ejemplo: no tenemos la libertad de viajar a otra galaxia porque no tenemos poder para ello (en este caso el poder seria la tecnología). Sin embargo teóricamente tenemos poder para elegir el nombre de nuestro hijo, y por lo tanto, somos libres para elegir su nombre.
Conclusión: la libertad es proporcional al poder.
La libertad es algo inalcanzable, en una sociedad, llena de barreras y de prejuicios, algo tan simple, como poder vestir de una manera u otra, esta regida por unas modas, modas que se inventan los capitalistas, para que una absurda sociedad consumista, se gaste el dinero sin ninguna razón que valga la pena.
Por otro lado se podría simplificar bastante la pregunta, y preguntar: ¿Qué es la libertad?
Es el poder ser dueños de nuestros actos, pero nuestros actos también repercuten en la libertad de la gente que nos rodea, por lo tanto, somos tan libres como para ser dueños de nuestros actos y de los actos de las personas que nos rodean?. Si la respuesta fuera afirmativa, nos veríamos sumergidos en un círculo sin salida, ya que, si somos tan libres como para ser dueños de los actos de las personas que nos rodean, al mismo tiempo, les estamos quitando su libertad.
Ser lliures? llibertat es puder fer una certa clase de coses i dirne unes coses que si no tenin llibertat no ho diriem .yo crec que no puden ser de tot lliures perquè sempre hiha alguna cosa que ens ho impideix.
No puden ser lliures per diverses razons:
Tenim una seri de normes que hem de segir y si nosaltres en sentin lliuras fen una cosa que aquestas normes ens ho impedeixen ja no seriem lliures del tot però si que ens puden sentir lliures interiorment per que puden sortir al carrer y puden parlar no estem tancats a una casa sesnsa saber res
Jo penso que no podem ser lliures del tot. Una altra cosa es sentir-se lliure.
Tots vivim sota les condicions d’un govern que d’alguna manera ens diu que hem de fer. Cadascú intentem viure de la millor manera possible però tothom té algú que li diu el que ha de fer. En qualsevol lloc de treball sempre hi ha alguna persona que s’encarrega d’organitzar la feina dels altres. La mare sempre diu al seu fill quan és petit el que ha de fer.
Tots vivim per una altra persona i per això considero que mai es podria arribar a ser lliures del tot.
Si, en certa manera si podem ser lliures, però tan sols fins a cert punt, podem tenir certa llibertat interor, però desde la visió de vida cotidiana “social”, estem obligatoriament lligats a una seríe de normes y lleis que ens diuen com tenir que viure, que comportar-nos, fins i tot el que tenim que fer, i jo personalment em pregunto el perquè?
-Perquè tinc que viure de la forma que marquen els “peces gordos” , i no puc viure seguint la meva propia filosofia?, sense fer mal a ningú, tenint els meus propis ideals i lleis, i SEMPRE respectant als altres?
Potser fa molt de temps vivia gent així “amb el meus pensaments”, i vivia amb molta més llibertat que l’actual, però es veu que avui en dia tenir simplement uns ideals propis y estar en contra d’alguna llei que no et sembla bé: ja es ser anarquista, i d’una manera o altre acabaras pagant un castic; “simplement per intentar trobar la teva llivertat”, i pertant: si, podem ser lliures, però podem acabar pagant un càstic per una cosa que deuria ser un dret per tothom.
De moment sembla que tenim que conformarnos en tenir certa llivertat de pensament, potser en un futur….
si podem ser lliures, però avui día sembla de què la paraula “lliure” no es molt aceptaba , perquè ? es la pregunta , doncs perquè tot el món te el seu propi govern i unes lleis que no et permeten fer el que tu vols ni et deixan ser tant lliures com voldrias ser, d’una altra manera aquestes lleis que posen pot ser perquè ens podem donar conte de la relitat i les coses que no tenim que fer per tenir un món millor ja que hi ha persones que no respecten el medi natural ni res, però jo crec que tindria que hi aver una mica més de llibertat , que no posesin cada any una llei distinta que poc a poc sembla que el món fos una gàbia i no món real .
Si. Aunque considero que esta libertad no termina de ser del todo libre.
Quiero decir fisicamente somos lo que queremos ser, nos convertimos en auqello que deseamos y vivimos como mejor nos plazca la vida, pero más a nivel global somos como”pájaros dentro de una jaula”. Estamos governados por ”asociaciones” que deciden como ha de ser la vida socialmente de todo el mundo, por ejemplo el Banco Mundial Monetario o el G8 entre otros.
Podemos tener relativa libertad, porque es proporcional a nuestro poder, pero como no somos todopoderosos no podemos ser totalmente libres.
Ejemplo: no tenemos la libertad de viajar a otra galaxia porque no tenemos poder para ello (en este caso el poder seria la tecnología). Sin embargo teóricamente tenemos poder para elegir el nombre de nuestro hijo, y por lo tanto, somos libres para elegir su nombre.
Conclusión: la libertad es proporcional al poder.
La libertad es algo inalcanzable, en una sociedad, llena de barreras y de prejuicios, algo tan simple, como poder vestir de una manera u otra, esta regida por unas modas, modas que se inventan los capitalistas, para que una absurda sociedad consumista, se gaste el dinero sin ninguna razón que valga la pena.
Por otro lado se podría simplificar bastante la pregunta, y preguntar: ¿Qué es la libertad?
Es el poder ser dueños de nuestros actos, pero nuestros actos también repercuten en la libertad de la gente que nos rodea, por lo tanto, somos tan libres como para ser dueños de nuestros actos y de los actos de las personas que nos rodean?. Si la respuesta fuera afirmativa, nos veríamos sumergidos en un círculo sin salida, ya que, si somos tan libres como para ser dueños de los actos de las personas que nos rodean, al mismo tiempo, les estamos quitando su libertad.
Ser lliures? llibertat es puder fer una certa clase de coses i dirne unes coses que si no tenin llibertat no ho diriem .yo crec que no puden ser de tot lliures perquè sempre hiha alguna cosa que ens ho impideix.
No puden ser lliures per diverses razons:
Tenim una seri de normes que hem de segir y si nosaltres en sentin lliuras fen una cosa que aquestas normes ens ho impedeixen ja no seriem lliures del tot però si que ens puden sentir lliures interiorment per que puden sortir al carrer y puden parlar no estem tancats a una casa sesnsa saber res
Jo penso que no podem ser lliures del tot. Una altra cosa es sentir-se lliure.
Tots vivim sota les condicions d’un govern que d’alguna manera ens diu que hem de fer. Cadascú intentem viure de la millor manera possible però tothom té algú que li diu el que ha de fer. En qualsevol lloc de treball sempre hi ha alguna persona que s’encarrega d’organitzar la feina dels altres. La mare sempre diu al seu fill quan és petit el que ha de fer.
Tots vivim per una altra persona i per això considero que mai es podria arribar a ser lliures del tot.
Si, en certa manera si podem ser lliures, però tan sols fins a cert punt, podem tenir certa llibertat interor, però desde la visió de vida cotidiana “social”, estem obligatoriament lligats a una seríe de normes y lleis que ens diuen com tenir que viure, que comportar-nos, fins i tot el que tenim que fer, i jo personalment em pregunto el perquè?
-Perquè tinc que viure de la forma que marquen els “peces gordos” , i no puc viure seguint la meva propia filosofia?, sense fer mal a ningú, tenint els meus propis ideals i lleis, i SEMPRE respectant als altres?
Potser fa molt de temps vivia gent així “amb el meus pensaments”, i vivia amb molta més llibertat que l’actual, però es veu que avui en dia tenir simplement uns ideals propis y estar en contra d’alguna llei que no et sembla bé: ja es ser anarquista, i d’una manera o altre acabaras pagant un castic; “simplement per intentar trobar la teva llivertat”, i pertant: si, podem ser lliures, però podem acabar pagant un càstic per una cosa que deuria ser un dret per tothom.
De moment sembla que tenim que conformarnos en tenir certa llivertat de pensament, potser en un futur….
si podem ser lliures, però avui día sembla de què la paraula “lliure” no es molt aceptaba , perquè ? es la pregunta , doncs perquè tot el món te el seu propi govern i unes lleis que no et permeten fer el que tu vols ni et deixan ser tant lliures com voldrias ser, d’una altra manera aquestes lleis que posen pot ser perquè ens podem donar conte de la relitat i les coses que no tenim que fer per tenir un món millor ja que hi ha persones que no respecten el medi natural ni res, però jo crec que tindria que hi aver una mica més de llibertat , que no posesin cada any una llei distinta que poc a poc sembla que el món fos una gàbia i no món real .