7 comentaris a “Per què tenim tanta por a la mort?”
La por a la mort és una cosa bastant lògica ja que a l’ésser humà solen donar-li por les coses que no coneix, i parlant de les coses que no coneixem, que hi ha més desconegut per a nosaltres que la mort?
Moltes de les persones tenen por a la mort ja que ningú pot saber el que passarà n´hi el que hi pot haver. Es per aixó que tenim por i que quasi la majoria de la gente li passa i arriba a obsesionar-se així que la millor solució sobre aquest tema no es pensar tota la teva vida en la mort ja que no la disfrutaràs.
tenim tanta por a la mort, perquè som mediocres que no som capaços d’aceptar la realitat tal com és. No aceptem que la vida té fi, ens aferrim a una idea inlògica la qual no ens permet deixar de ser mediocres i afrontar la realitat tal com és.
DESPRÉS DE LA MORT NO HI HA RES.
ACEPTEM LA REALITAT
Edison, como dirias que és la otra cara de la luna si no puedes observarla?
Només tenen por a la mort els qui no estan preparats per a morir.
Tu Puça estas preparada?
La por a la mort em sembla un sentiment normal i que es compleix la majoria de persones, no és el concepte de “mort” en sí, sinó la mort pròpia.
Jo no tinc cap problema en acceptar-ho, sí tinc por. Por de què? direu. Doncs de patir, de no tornar a veure les persones que estimo, de no tornar a veure una posta de sol que tan m’agraden, de no tornar a sentir l’olor de la flor del ametller.
No crec que la millor solució sigui no pensar-hi, sinó que crec que s’ha d’intentar de concebre-la com una altra fase de la vida i intentar que no t’afecti en la teva vida diària.
És molt interessant aquest tema….
Com deia Epicur, “El més terrorífic del mals, la mort, no ens afecta en absolut a nosaltres, perquè mentre som vius, la mort no existeix; i quan la mort és present, nosaltres ja no hi som.”
No hem de tenir por a allò que, d’alguna manera, no viurem.
No s’ha de considerar la mort com un mal
La por a la mort és una cosa bastant lògica ja que a l’ésser humà solen donar-li por les coses que no coneix, i parlant de les coses que no coneixem, que hi ha més desconegut per a nosaltres que la mort?
Moltes de les persones tenen por a la mort ja que ningú pot saber el que passarà n´hi el que hi pot haver. Es per aixó que tenim por i que quasi la majoria de la gente li passa i arriba a obsesionar-se així que la millor solució sobre aquest tema no es pensar tota la teva vida en la mort ja que no la disfrutaràs.
tenim tanta por a la mort, perquè som mediocres que no som capaços d’aceptar la realitat tal com és. No aceptem que la vida té fi, ens aferrim a una idea inlògica la qual no ens permet deixar de ser mediocres i afrontar la realitat tal com és.
DESPRÉS DE LA MORT NO HI HA RES.
ACEPTEM LA REALITAT
Edison, como dirias que és la otra cara de la luna si no puedes observarla?
Només tenen por a la mort els qui no estan preparats per a morir.
Tu Puça estas preparada?
La por a la mort em sembla un sentiment normal i que es compleix la majoria de persones, no és el concepte de “mort” en sí, sinó la mort pròpia.
Jo no tinc cap problema en acceptar-ho, sí tinc por. Por de què? direu. Doncs de patir, de no tornar a veure les persones que estimo, de no tornar a veure una posta de sol que tan m’agraden, de no tornar a sentir l’olor de la flor del ametller.
No crec que la millor solució sigui no pensar-hi, sinó que crec que s’ha d’intentar de concebre-la com una altra fase de la vida i intentar que no t’afecti en la teva vida diària.
És molt interessant aquest tema….
Com deia Epicur, “El més terrorífic del mals, la mort, no ens afecta en absolut a nosaltres, perquè mentre som vius, la mort no existeix; i quan la mort és present, nosaltres ja no hi som.”
No hem de tenir por a allò que, d’alguna manera, no viurem.
No s’ha de considerar la mort com un mal