3 comentaris a “Per què ens angoixa tant el pas del temps, si de vegades desitgem que aquest passi de pressa?”
¿Por qué nos angustia tanto el paso del tiempo, si a veces deseamos que este pase deprisa?
Nos suele angustiar el paso del tiempo porque sentimos que cada día que pasa es un día menos de nuestras vidas y no estamos aprovechándolo al máximo.
Podem dir que, a vegades el pas del temps crea inseguretats i pors ja que les coses i les circumstàncies cambien amb el transcurs del temps. A part, també com és lògic hi ha temps bons (t’agrada que durin per sempre) i dolents (desitgem que passin ràpid).
El pas del temps ens angoixa encara que quan estem en el present volem que passi de pressa, perquè com molts filòsofs han arribat a la conclusió…; el ésser humà som egoistes de naturalesa, és innat, i llavors sempre aspirem a més i a més, sempre volem alguna cosa i quan l’aconseguim aspirem a d’altre, de tal manera, que ens preocupem de coses que pensem que poden ocórrer o que han ocorregut però no en el que està passant aquí i ara. Pensem en el nadal quan estem a l’estiu i pensem en l’estiu quan estem en el nadal, i després ens penedim de no haver-hi gaudit més aquell present que ara forma part del passat, i tornem al cercle viciós on tornem a no viure el present per pensar en el futur o en aquest cas, en el passat.
¿Por qué nos angustia tanto el paso del tiempo, si a veces deseamos que este pase deprisa?
Nos suele angustiar el paso del tiempo porque sentimos que cada día que pasa es un día menos de nuestras vidas y no estamos aprovechándolo al máximo.
Podem dir que, a vegades el pas del temps crea inseguretats i pors ja que les coses i les circumstàncies cambien amb el transcurs del temps. A part, també com és lògic hi ha temps bons (t’agrada que durin per sempre) i dolents (desitgem que passin ràpid).
El pas del temps ens angoixa encara que quan estem en el present volem que passi de pressa, perquè com molts filòsofs han arribat a la conclusió…; el ésser humà som egoistes de naturalesa, és innat, i llavors sempre aspirem a més i a més, sempre volem alguna cosa i quan l’aconseguim aspirem a d’altre, de tal manera, que ens preocupem de coses que pensem que poden ocórrer o que han ocorregut però no en el que està passant aquí i ara. Pensem en el nadal quan estem a l’estiu i pensem en l’estiu quan estem en el nadal, i després ens penedim de no haver-hi gaudit més aquell present que ara forma part del passat, i tornem al cercle viciós on tornem a no viure el present per pensar en el futur o en aquest cas, en el passat.