5 comentaris a “Per què hem de discriminar formes d’art, quan els quadres són tancats als museus mentre que els graffitis viuen als nostres carrers?”
La pregunta té molt a veure amb l’opinió de la societat. Les obres d’art tenen autor i s’exposen a museus, per tant això suposa reconeixement i retribució econòmica. En canvi, els graffitis no estan “acceptats” perquè es consideren una obra de mal gust, denigrants, ofensius… Si es comencessin a exposar a museus i a estudiar a aules, potser aquesta percepció canviaria.
perquè som ignorants, els qui aprecien més una obra només pel fet de que esta en un museu no entenen l’art en la seva totalitat.
L’art ha esdevingut un producte tan comercial com qualsevol altre.
Al igual que passa amb els telèfons mòbils, que alguns compren nomès per la marca tot hi haver-hi de millors en quant a caracterísitques tecnològiques, passa amb l’art.
Ja no importa la qualitat artística d’una obra si pot ser vista per tothom i l’autor és un graffiter desconegut, queda millor veure una obra sense sentit valorada en 10 milions de dòlars -déu sàpiga perquè- feta per un senyor que es dedica a fer més obres sense sentit igual de cares al ”The Brooklyn Museum of Art in New York”.
Vaig triar aquesta pregunta per qüestionar la percepció distorsionada del concepte d’art que s’ha anat desenvolupant al llarg dels temps moderns. Si bé en el passat una obra es caracteritzaba per l’apropament a la perfecció de la seva tècnica, per poder retratar i inortalitzar moments i emocions, i poder transmetrelas a la gent, en époques en les quals resultava imprescindible guardar aquestes obres per poder preservar-les, avui dia una obra és considerada art pel mer fet d’estar signada. Això ho dic desde la ignorància d’una opinió no molt formada sobre el tema, però sí d’es d’un sentiment de fàsic i repulsió envers la gent que gaudeix de veure objectes que tenen a casa expossats a museus i valorats en milions d’euros, i despotriquen sobrte autèntics murals que poden trobar al carrer i que per molot esforç que hagi possat l’artista, han estat signats per pseudònims o de forma anònima, i entregats en propietat a tota la gent que passi pel carrer o hi visqui allí.
és per culpa de la societat perquè la disciminem els grafitis perquè si sabem que na persona com picasso a fet un cuadre és un pintor i els seus cuadres són art però si un noi de 15 anys fa un graffiti que esta molt ben fet el graffiti com no és un pintor famos no pasa res es un graffiti del monton.
La pregunta té molt a veure amb l’opinió de la societat. Les obres d’art tenen autor i s’exposen a museus, per tant això suposa reconeixement i retribució econòmica. En canvi, els graffitis no estan “acceptats” perquè es consideren una obra de mal gust, denigrants, ofensius… Si es comencessin a exposar a museus i a estudiar a aules, potser aquesta percepció canviaria.
perquè som ignorants, els qui aprecien més una obra només pel fet de que esta en un museu no entenen l’art en la seva totalitat.
L’art ha esdevingut un producte tan comercial com qualsevol altre.
Al igual que passa amb els telèfons mòbils, que alguns compren nomès per la marca tot hi haver-hi de millors en quant a caracterísitques tecnològiques, passa amb l’art.
Ja no importa la qualitat artística d’una obra si pot ser vista per tothom i l’autor és un graffiter desconegut, queda millor veure una obra sense sentit valorada en 10 milions de dòlars -déu sàpiga perquè- feta per un senyor que es dedica a fer més obres sense sentit igual de cares al ”The Brooklyn Museum of Art in New York”.
Vaig triar aquesta pregunta per qüestionar la percepció distorsionada del concepte d’art que s’ha anat desenvolupant al llarg dels temps moderns. Si bé en el passat una obra es caracteritzaba per l’apropament a la perfecció de la seva tècnica, per poder retratar i inortalitzar moments i emocions, i poder transmetrelas a la gent, en époques en les quals resultava imprescindible guardar aquestes obres per poder preservar-les, avui dia una obra és considerada art pel mer fet d’estar signada. Això ho dic desde la ignorància d’una opinió no molt formada sobre el tema, però sí d’es d’un sentiment de fàsic i repulsió envers la gent que gaudeix de veure objectes que tenen a casa expossats a museus i valorats en milions d’euros, i despotriquen sobrte autèntics murals que poden trobar al carrer i que per molot esforç que hagi possat l’artista, han estat signats per pseudònims o de forma anònima, i entregats en propietat a tota la gent que passi pel carrer o hi visqui allí.
és per culpa de la societat perquè la disciminem els grafitis perquè si sabem que na persona com picasso a fet un cuadre és un pintor i els seus cuadres són art però si un noi de 15 anys fa un graffiti que esta molt ben fet el graffiti com no és un pintor famos no pasa res es un graffiti del monton.