3 comentaris a “Fins on estem disposats a arribar?”
En un principi cada persona estableix el seu propi límit, cada persona és disposada a arribar fins a cert punt que algú altre evitaria. Pero de vegades les circumstàncies que ens envolten ens “impulsen” a arribar a límits que mai abans ens hauriem plantejat. Per tant és un conjunt de la persona i les seves circumstàncies, i com cada cas es diferent, i no hi han dues persones iguals, és impossible definir fins on estariem disposats a arribar, fins i tot nosaltres mateixos ens podem sorprendre.
Aquesta pregunta em fa sentir que no tenim barreres per aconseguir el que volem. Y que la vida està plena de sorpreses inesperades que cadascú se les prèn com vol. En conclusió, les accions d’un èsser humà no té fronteres.
Si estem disposats arribar mes o menys lluny, depen de l’objectiu marcat i de la dificultat del camí. Hi ha ocasions en que creus que has d’arribar molt lluny i caminas força pero cuan t’anadones que no val la pena ja es massa tard i no pots retrocedir. També passa al revès, creus que una cosa no val gaire i cuan no as lluitat el suficient ja no tens temps per lluitar. Crec que és molt difícil saber quan has d’arribar molt anllà i quan no… Però hauriem de medir les consequencies perque no siguin irreparables.
En un principi cada persona estableix el seu propi límit, cada persona és disposada a arribar fins a cert punt que algú altre evitaria. Pero de vegades les circumstàncies que ens envolten ens “impulsen” a arribar a límits que mai abans ens hauriem plantejat. Per tant és un conjunt de la persona i les seves circumstàncies, i com cada cas es diferent, i no hi han dues persones iguals, és impossible definir fins on estariem disposats a arribar, fins i tot nosaltres mateixos ens podem sorprendre.
Aquesta pregunta em fa sentir que no tenim barreres per aconseguir el que volem. Y que la vida està plena de sorpreses inesperades que cadascú se les prèn com vol. En conclusió, les accions d’un èsser humà no té fronteres.
Si estem disposats arribar mes o menys lluny, depen de l’objectiu marcat i de la dificultat del camí. Hi ha ocasions en que creus que has d’arribar molt lluny i caminas força pero cuan t’anadones que no val la pena ja es massa tard i no pots retrocedir. També passa al revès, creus que una cosa no val gaire i cuan no as lluitat el suficient ja no tens temps per lluitar. Crec que és molt difícil saber quan has d’arribar molt anllà i quan no… Però hauriem de medir les consequencies perque no siguin irreparables.