Aquesta mostra l’he visitada avui, 1 de març al matí, i val la pena. És a la Fontana d’Or, a la ciutat de Girona, al carrer Ciutadans, al costat de la plaça de l’Oli. En acabar, una cerveseta en una de les terrasses que hi ha a la plaça del Correu Vell, on comença el carrer de la Força, fa que l'”esforç” acabi sent deliciós.

La necessitat d’«adornar» el cos, coneguda a través de l’arqueologia i les representacions artístiques, és universal i es remunta als orígens de la història humana. Un estil estètic pot tenir un origen religiós, social o funcional que, un cop acceptat pel grup i sancionat per la tradició, passa a convertir-se en símbol.

En aquesta exposició (“El llenguatge de la joia”) es presenta una col·lecció de 247 joies ètniques que Montse Ester ha reunit al llarg de la seva extensa vida professional, procedents d’Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania, amb exclusió de l’anomenat món occidental.

L’associació entre joia i religió, compartida per tots els pobles del món, enfonsa les seves arrels en un concepte primigeni de la relació de l’home amb la natura. Calia procurar-se amulets màgico-protectors que actuessin contra els poders ocults, que protegissin contra el mals i que, alhora, fossin capaços de propiciar la fertilitat dels individus i la fecunditat de la terra. En suma, calia garantir la supervivència de la comunitat.

Un ornament pot fer referència a un grup d’edat, al pas per un nivell d’iniciació, a l’èxit en el camp de batalla o en la cacera, al seu estat civil, si se tracta d’un noble o d’un sacerdot… Tots ells són missatges codificats, però les situacions que els han creat tenen un caràcter universal. La funció econòmica de la joia ètnica està relacionada amb el seu valor de canvi dins d’un grup social i depèn de relacions socials distintives, les quals creen situacions d’oferta i demanda concretes. El llenguatge de l’ornament tradueix un missatge de bellesa, tradició i riquesa, i alhora emfatitza la identitat cultural.