Final de trimestre: Filosofia, ara!

Estem a punt d’acabar el primer trimestre del curs acadèmic 2009-2010: ja hi ha notes, s’han fet exàmens,… i totes les noies i tots els nois de Secundària de Catalunya coneixen una mica millor com son els seus docents, de què van les matèries que els semblaven noves… I també pensen: aprovaré?, “m’aprovaran?”, he d’estudiar més…?
d-11bA l’IES Illa de Rodes també n’hem fet de coses. Voleu veure els exàmens trimestrals de diferents assignatures de l’àrea de Filosofia?: mireu, mireu!:

Tot això, i molt més, també ho podeu trobar al Campus virtual (d’accés obert, en general), que és aquí.

d-11cA més a més, si no sorgeixen contratemps, el proper divendres, dia 11 de desembre, celebrarem tot el matí – i finalment! – la Jornada Mundial de la Filosofia a Roses. Només serà possible per la col·laboració entre tres Instituts de Secundària de l’Alt Empordà i el recolzament de l’Ajuntament: aquí teniu un enllaç, on s’explica que el TMR acollirà aquesta Jornada acadèmica, que comptarà amb la participació del professor de la Universitat de Girona Joan Manuel del Pozo, que dirigirà un seminari sobre “Filosofia i llibertat”, i de l’alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana. Els joves participants hauran treballat la temàtica els dies previs. També es recordarà la recent Mostra Fotofilosofia 2009, que es va fer el 18/11 a la Facultat de Filosofia de la UB, a Barcelona. Referència al Diari de Girona.

I després de festes, tornem-hi! De fet, ja abans perquè – encara que els exàmens estiguin fets – a Filosofia, com en totes les matèries – sempre treballem. Sempre agraeixo els suggeriments que em feu arribar. Ja us ho recordaré més endavant, però…, de moment…, el meu desig d’un bon final de trimestre, abans de festes.

Jornada Mundial de la Filosofia, 2009. I tu…, què fas?

hypatia3_smPotser sabeu que la UNESCO ha decidit que el 19 de novembre de cada any se celebri la jornada Mundial de la Filosofia (JMF). Les activitats del 2009 són aquí, i la web de la UNESCO sobre Filosofia és aquí. Hi ha documents interessants, i hi estic en contacte.

D’altra banda, la Filosofia no està massa de moda en el sistema educatiu català, tot i els esforços comercials de l’Amenàbar amb la pel·lícula sobre Hipàtia. A veure si seguim fent la justa pressió: per al bé de Catalunya també. Sobre “Àgora”, en vaig fer un comentari en un altre article del bloc.

Aquí teniu una il·lustració (del s. XIX, idealitzada, obra de Charles William Mitchell) d’aquesta admirabale matemàtica, filòsofa i astrònoma, que era una dona lliure, però probablement no la màrtir de la condició femenina que ens presenta Amenábar. Ella tenia un gran respecte pels seus deixebles cristians (per exemple, es coneix la correspondència amb Sinesi de Cirene), i… de brètols, n’hi ha arreu. La història no la podem escriure amb caricatures parcials. Sí que és cert que la seva mort, a principis del s. V, a Alexandria, va ser terrible, en mans d’uns fanàtics que, igual que cristians, podien ser de qualsevol altra “marca” (al s. XX hem viscut genocidis i crims de tots colors). Si voleu més informació sobre Hipàtia, n’he recollit un munt.: demaneu. D’entrada, recomano la lectura d’aquest article polèmic.

wonder_eye_philosophyUn text del contemporani Sòcrates Escolàstic diu (en anglès, que és la traducció que he trobat més a mà): “There was a woman at Alexandria named Hypatia, daughter of the philosopher Theon, who made such attainments in literature and science, as to far surpass all the philosophers of her own time. Having succeeded to the school of Plato and Plotinus, she explained the principles of philosophy to her auditors, many of whom came from a distance to receive her instructions. On account of the self-possession and ease of manner, which she had acquired in consequence of the cultivation of her mind, she not unfrequently appeared in public in presence of the magistrates. Neither did she feel abashed in going to an assembly of men. For all men on account of her extraordinary dignity and virtue admired her the more.

Una dona virtuosa, admirable, respectuosa, amb capacitat de comprendre i – possiblement – perdonar. Pagana però no anti-cristiana. En fi, una filòsofa. A veure si recuperem el valor de la reflexió filosòfica en aquests temps convulsos en què vivim. Que tinguem bones celebracions al voltant de la JMF 2009.

La meva senyera: una mica de nacionalisme, amb calma!

catalan-flag-524811-ga1Això m’ho van publicar al Diari de Girona del 16 de setembre passat. Ara me n’he adonat, i penso que pot fer pensar, i… opinar. Oi? El títol fou: “La meva senyera no és “light.

“Al voltant de la Diada, a alguns edificis de la meva Girona s´hi han vist algunes senyeres. Tampoc tantes. És bo, fa país. Però eren poques. Encara que els diaris en vagin plens, això de l´estimació per la nostra nació no sé si funciona prou bé. Caldrà que ens hi esforcem més. El que m´ha tret de polleguera ha estat el comentari d´un conegut que, tot i parlant-ne, m´ha dit que ara cal l´estelada, que l´altra és massa «light». Massa «light»? Que es pensa que és com la Coca-cola o el tabac, això? La senyera és “la senyera” i si hi afegim coses (ara un toc cubà que agradava en ­Vicenç Albert Ballester, després un pin verd per l´ecologisme, més endavant alguna cosa vermella perquè «el socialisme» mola?) el que fem és deixar el camp obert als del «divide et impera» o el «campi qui pugui».

Jo estic per allò autèntic, la nostra, la que uneix la gent i la terra. Perquè ni Cuba ara mateix és tan guai, ni la sostenibilitat és només patrimoni català, ni cal ser socialista per força (excepte si necessites recomanació per la feina). Menys mal que les autoritats encara hi toquen i que la senyera institucional és «classic», la de debò, la de les barres (article 8 de l´Estatut). Una bandera que s´origina amb els comtes de Barcelona i que des de Jaume I ja és el senyal de la nació.

I tan de bo ens dugui a un país més lliure, més gran i, tan de bo, independent (però no dividit). I aleshores, «al vent desfem-la en senyal de llibertat. Que voleï! Contemplem-la en sa dolça majestat!»”.

Jo estic pel nacionalisme, per la independència, i pel seny. No vull que em manipulin unes sigles ni un piló de penques. I que consti que és la primera vegada, en el bloc, que em mullo en política. Allò de “Una política millor, és possible” va per una altra línia.