La pell: la frontera entre jo i el món.
Donat que el ser humà és una unitat cognitiva-afectiva (emocional)-motriu, crec que s’han de treballar totes aquestes dimensions per poder fer dels infants, unes persones competents i capaces d’adaptar-se als constants canvis que els ofereix la vida.
Merleau-Ponty ja va definir l’individu humà com un “ser-en-el-món”. Basant-me en aquest i altres principis com els de Bernard Aucouturier (“Els nens creixen a través del seu cos i la relació del cos amb l’entorn”) i Wallon (“El nen/a es construeix a sí mateix a partir del moviment”) m’adono de la importància que té aquesta àrea en l’Educació Infantil.
Així doncs, convidant als infants a descobrir-se en un clima de confiança i seguretat, a explorar el seu cos i amb el seu cos, a parar i escoltar les sensacions que els ofereix
el món que els envolta, els estem facilitant la interacció i el diàleg amb els altres. I permetre que utilitzin aquesta experiència és com esdevindran sers comunicatius, creatius i capaços de resoldre i de plantejar problemes, així com de posar-se en el lloc de l’altre, que és el que en definitiva pretenem.
Si no es coneix la pròpia frontera no es poden tenir relacions amb els altres.
Comparteixo el contingut d’aquest article. La importància que té la vida afectiva i emocional de l’infant, amb la seva part cognitiva. Aquestes dues es comuniquen i s’influeixen entre si. Si tenim en compte com està l’infant a nivell afectiu podrem ajudar-lo millor en els seus diferents aprenentatges.