Escolteu com 5è interpreta:
“Jingle bell rock”
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zyNHxm8Vivo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
“Tchoo tchoo bells”
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/XaEoK2Z2VwI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
“Les dotze van tocant”
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3py3ECSh2sU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Escolteu com 6è interpreta:
“White Christmas”
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zMfyZ2CMeYg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
“Stille Nacht”
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/GQl3_m73vP4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
“Ara és Nadal”
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/eHrxJCGHmL4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Per acabar el concert, alumnes de Cicle mitjà i Cicle Superior ballen:
“Jingle bell rock“
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/z6uVdFQLiLc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
A la classe d’anglès hem inventat històries i hem dibuixat els còmics. Després hem gravat els diàlegs.
Aquí podeu veure els vídeos de com ens ha quedat.
On the beach (Ainhoa, Ismael i Paula)
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hjK013h8KrY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Two boys go surfing (Fructuosos, Ammar i Abel)
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RPbogt2Thxs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
The crazy rabbits (Jhanpier, Ana i Vitoria)
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/nohTOhfIAK8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Let’s go to the beach (Joel, Chakib, Waqar i Haiyuan)
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/5-qIDFngPsk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
A day in the harbour (Margarita, Hanyu, David i Maria)
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/KuxEWu-2F1Y" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
A la classe d’anglès hem inventat històries i hem dibuixat els còmics. Després hem gravat els diàlegs. Hem fet el treball per grups.
Aquí podeu veure els vídeos de 6è B.
Lost in the Pyrenees (Anas, Yassine, Kirandeep i Chakir)
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tDYhje4j1aQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Racing in the Forum (Carlos, Chara i Juanjo)
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/yUJAyuyXR_I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Ava, Riko and Teo (Ghania, Ghalia i Pawan)
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/rTaokjs4ckY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Friends forever (Laura, Carolina, Nara i Renata)
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kxq0thQ6acs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
I want to go waterskiing (Margorie, Qianning i Huiwen)
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Ta7NcNyhrZ8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Avui a 5è A hem vist i treballat el conte “El xacal i el cocodril” que podeu tornar a veure clicant sobre el dibuix:
Després a la nostra PDI hem fet un dibuix col·lectiu il·lustrant aquest conte.
Podeu veure tot el procés. Val la pena!
Podeu veure més contes i fer més il·lustracions a:
Avui ens hem convertit en inventors d’animals misteriors i fantàstics. Ens els hem imaginat, hem explicat com són, on viuen, què fan, …
Després els hem dibuixat.
Esperem que us agradin.
La televaca
És una vaca que quan li mires al llom es veuen unes imatges.
Menja herba. Beu llet.
Normalment es passa l’estona menjant.
Viu al poblat.
Li agrada que els nens li pugin al damunt per donar un passeig.
No li agrada que venguin la seva llet.
Quan esta desperta les imatges surten i quan dorm no es veuen les imatges.
David
* * * * *
L’elefantrenta
És de forma quadrada, de color blanc i gris, és de mida mitjana, pesa 30’51 kilos, el seu cap és quadrat, té 4 ulls, una trompa i una rodona de boca, té el cos quadrat, té unes potes molt grosses i no té cua.
Menja roba. Beu aigua amb sabó.
Normalment li agrada rentar coses i jugar amb l’aigua dels llacs.
Viu al mar i a l’illa de Terraestranya.
Li agrada nedar a l’aigua amb els nens de l’illa.
No li agrada caminar ni córrer.
Ainhoa
* * * * *
El gat sense pèl
És un gat turístic que és de color vermell, salta i camina, pesa poc, el cap és rodó, el cos no té pèl, les potes són fines i la cua és llarga.
Menja peix i herba. Beu aigua i gasosa.
Normalment dorm i fa manies.
Viu al bosc i a casa dels veïns.
Li agrada la llana i els mitjons.
No li agrada que no li fem cas.
Mai ens deixa dormir amb els seus crits i no vol estar sol.
Ana
* * * * *
El gos peix
És un gos i de vegades pot aguantar dins de l’aigua, perquè es un peix i al cap hi té dues aletes i al cos dues potes.
Menja carn i de vegades menja algues o totes mena de coses.
Sempre beu aigua, però també pot beure llet, pot beure el que vulgui.
Normalment va cap a l’aigua perquè té el cap de peix i no pot respirar, però també ha d’estar a fora de l’aigua per menjar més.
Pot viure dins de l’aigua o fora de l’aigua.
El que li agrada més és menjar carn.
El que no li agrada és nedar perquè es cansa molt.
El gos peix és molt divertit, però de vegades es creu que és molt cregut i els amic s’enfaden amb ells.
Carolina
* * * * *
El gos volador
És petit, no pesa gaire, té quatre potes, una cua, el cap una mica gros.
Menja herba, beu aigua i suc. Li agrada dormir i menjar.
Viu a la selva, li agrada jugar, no li agrada l’aigua ni el sabó.
No li agrada anar a la platja, li agrada molt barallar-se, no li agrada la gent i no li agrada jugar amb els altres, tampoc no li agrada que el distreguin quan menja, no li agrada compartir les seves coses amb els altres.
Chakib
* * * * *
Rentaplatis trecadoris
Es un rentaplats que no els renta sinó que els trenca, és molt gran i amida 12,70m.
Menja plats i la brutícia que deixen els plats. Beu sabó.
Normalment trenca els plats.
Viu a l’illot estrany.
Li agrada trencar plats.
No li agrada que li donin sabó d’una marca barata.
A ell li molesta que li diguin cap gros.
Chara
* * * * *
El trigosaure
És de color taronja amb taques blaves i grogues, té els ulls de color salmó magenta i té tres ulls i tres caps. Té cinc peus i a cada peu hi ha deu dits. La seva altura és entre 145-168 metres.
Al trigosaure li agrada menjar pastanagues. I li agrada beure suc de pomes.
Normalment està jugant amb els nens de l’illa o dormint.
Viu a l’aire lliure. Li agrada molt dormir i jugar.
No li agrada que la gent és baralli.
Ghania
* * * * *
El porc gall
Es petit, pesa 180 kg, té 102 anys i és de color vermell, rosa, blau i verd. Amida 10,56 m.
Menja el que li donis; fins i tot roba i brutícia del carrer. Beu de tot, menys aigua.
Veu la tele sempre amb un got de suc.
Viu en unes cases molts antigues on encara hi ha televisions en blanc i negre.
Li agrada la fruita però mes la sopa. Quan està veient la tele sempre la seva mare el crida perquè faci els deures.
Juanjo
* * * * *
El gos de la prehistòria
El gos de la prehistòria és de color negre i té els ulls verds. Amida 1 metre i 50 cm, té dos caps, quatre potes i una cua.
Menja el arbres més petits que troba.
Beu aigua del rius i al dia beu 100 litres d’aigua.
Algunes vegades es camufla per veure els nens jugant perquè li agraden molt els nens.
Solament apareix a les vacances. I dorm als arbres, només dorm per la nit.
No li agrada gens que els nens es barallin.
Algunes vegades per la nit està a la teva habitació i entra en els teus millors somnis.
Vitoria
* * * * *
Un mico amb 2 cues
És un mico vermell, és baix, té 2 cues i té 4 potes.
El mico menja fulles seques i pa.
Beu aigua i vi.
Juga amb las seves cues.
Viu al cim d’una muntanya
Li agrada mullar-se amb aigua.
No li agrada que el molestin.
Quan el mico veu els ratolins salta, els agafa i se’ls menja tots.
Maria
* * * * *
Moquets fastigosets
És un monstre que viu a un país molt estrany però també pot viure en una casa, però la casa tindria que ser molt fastigosa i repugnant. No té cua, però sí te mans, unes mans de color verd clar i un cap tan, però tan petit que ni se li veu. El que si que si li veu són els ulls i la boca; té una corona tan alta com un edifici; el seu pes és de 15 tones i té forma de plastilina.
Ah! Per cert la seva corona és perquè els seus presoners visquin allí dalt.
Aquest monstre menja rates podrides i mocs de la gent i també de musaranyes.
També li agrada beure lava de volcà i llet de vaca.
Ell normalment es passa la vida ballant la bamba.
El país on viu és Terraestranya.
El que no li agrada gens ni mica és la gent que va neta i polida.
Jhanpier
* * * * *
El gos rentador
Doncs és un gos amb una porteta a la panxa i si l’obres pots rentar els plats. Pesa 20,35 k, perquè té metall i el metall pesa molt; és de tots els colors, en té una barreja.
El Gos Rentador és el mes baixet de l’illa. Mesura 1,20m, no és tant alt com els altres.
Menja l’escorça dels arbres i, a vegades, menja la roba d’algunes persones de l’illa.
El Gos Rentador mai té set, perquè ell beu aigua del mar i com l’illa està envoltada d’aigua salada, mai passa set.
Renta els plats i quan no té plats per rentar descansa. Tots diuen que és una mica gandul i és veritat.
El Gos Rentador va venir d’un planeta que ningú, però ningú coneix. I ara viu a l’illa de Terraestranya.
Al Gos Rentador li agrada nedar per l’aigua del mar.
No li agrada gens però gens que algú li digui que és gandul, perquè sinó s’enfada moltíssim. És molt carinyós amb els nens i nenes de l’illa i és molt valent, perquè, si algú s’ofega va a salvar-lo nedant, perquè, com he dit li encanta nedar.
Laura
* * * * *
El mico xilofon
És un mico xilofon, quan camina toca el xilofon, té quatre potes, dues boques per cantar i dues ales.
Toca el xilofon mentre camina i també quan vola; utilitza les dues boques per cantar.
Viu al cel en un núvol en forma de flor; el núvol és molt gran.
Li agrada cantar i tocar el xilofon, també li agrada jugar i ballar.
No l’agrada llegir, diu que és avorrit; tampoc li agrada dormir perquè té por dels fantasmes.
Nara
* * * * *
Aquí us presentem uns quants contes més de terror escrits pels alumnes de 5è.
L’home maleït
Era un home que estava a las tombes i es va perdre; de sobte va escoltar una veu d’un nen amb un riure malvat, es va apropar i era un fantasma que tenia una malaltia i li va passar la malaltia.
S’estava convertint en un home pelut i esgarrifós.
El fantasma se’n va anar volant sense cap malaltia i li va dir:
– No te’n vagis!!!
El va seguir fins un castell que estava encantat, però l’ home no ho sabia.
El fantasma va entrar a una carbassa i va trobar-se uns animals molt esgarrifosos. Com ell era un home llop podia entrar a la carbassa.
Un fantasma mol espantós l’anava a llençar a la foguera perquè era bo amb la gent.
L’home es va escapar, va veure el fantasma i li va dir:
– Per què m’has passat la teva malaltia?
Li va passar la malaltia al fantasma i l’home va sortir corrents cap a casa seva.
L’home va tancar las portes de casa seva i se’n va anar al llit; va escoltar que hi havia alguna cosa que estava picant a la seva porta.
Va sortir corrents per la porta del darrera.
El fantasma el va seguir. El fantasma va córrer i l’home va arribar a la platja. Al fantasma no li agradava la platja i l’home va anar nedant fins l’illa de Hawaii i va estar vivint allí.
Van celebrar una festa i va dir que es podria dir Halloween.
– Sisisí!!!!!
Van celebrar la festa tranquils i no va venir cap fantasma i ja no va tenir por dels fantasmes.
Aimane
* * * * *
La venjança de Frankestein
Fa molts molts anys hi havia un nen que es deia Franklin que menjava moltes carbasses però sempre els nens li pegaven, insultaven i es burlaven d’ell.
Va arribar un dia que van anar al bosc i hi havia un pou molt profund.
Els nens van empentar al Franklin i va desaparèixer. Van passar 5 anys i el nen ja no es deia Franklin, ara es deia Frankestein.
Ha ha ha, ha arribat l’hora de la venjança pel que van fer aquells nens. Ara els toca a ells, ara seran als meus esclaus, tothom ho serà. -va dir en frankestein
– Aaaaah, hi ha un monstre! Ei, tu no ets en Franklin. -van dir els nens.
– No, jo sóc en Frankestein i ara vosaltres sereu els guerrers carbassa.
I ho van celebrar amb una festa de monstres. Era Halloween.
– Visca Halloween, visca!
Miguel
* * * * *
El castell encantat
Hi havia una vegada una llegenda que deia que el castell estava encantat i la nit de Halloween els fantasmes sortien a espantar els
nens i les nenes que sortien a demanar caramels a les cases.
Els fantasmes només volien fer amics, però mai ho aconseguien. Els nens i nenes tenien malsons per les nits i no podien adormir-se.
Al dia següent no es veia una ànima al carrers de Clementein, tots i totes tenien por dls fantasmes de la nit anterior.
Els fantasmes havien d’esperar l´any següent per tornar a intentar fer amics.
Patricia
* * * * *
La nena desapareguda
Hi havia una vegada una nena que estava desapareguda des de feia 3 mesos. Aquella nena es deia Carla i tenia 12 anys quan va desaparèixer.
La seva família trucava a la policia i als bombers per ajudar a trobar a la seva filla Carla.
A la Carla la van raptar uns homes de 32 i 35 anys. Aquells homes anaven amb la cara tapada, la van agafar quan anava a l’escola al migdia.
Quan la van agafar ella va cridar, però ningú la va escoltar.
La van portar a una casa abandonada.
Quan va passar una estona la Carla es va despertar i es va posar a plorar perquè no sabia on estava, ni ella ni la seva família.
La Carla va anar a donar una volta per aquella casa.
Quan ja van passar 5 minuts des que estava en aquella casa va aparèixer un zombi, un fantasma i un vampir que anaven cap a ella. La Carla va cridar:
-Aaaaaaaaaaaaaaaaah! Auxiliiiii!
Els 3 monstres van desaparèixer, la casa abandonada també i va aparèixer una altre vegada quan anava a l’escola.
Quan van arribar les 14:00 va anar a casa seva, va menjar i una altra vegada va anar a l’escola.
I conte contat ja s’ha acabat.
Iris
* * * * *
Un cas no molt conegut
Una nit fosca i freda, un nen que es deia Sergi va anar a beure un got de llet a mitja nit i va posar el got a sobre de la taula.
Va escoltar una veu:
– Holaaa! Sergi, venim a buscar-te, hem de portar-te a un lloc molt bonic amb caramels i moltes gominoles.
També es va escoltar una veu per sobre:
– Huahahahhahaaha!
En Sergi es va espantar molt i va cridar.
La mare i el pare d’en Sergi es van espantar i van anar a la cuina a veure si passava alguna cosa, però abans els “monstres” es van emportar a en Sergi.
Es va escoltar una veu molt fluixeta:
– Mamaaa! Papaa!
La mare i el pare se’n van anar a dormir.
L’endemà en Sergi havia desaparegut i la mare va trucar a la policia.
Va sortir una foto d’en Sergi per la televisió de tota Espanya.
La mare i el pare per la nit van decidir anar a buscar a en Sergi.
La seva germana Marta es va posar a plorar i van aparèixer “els terrorífics i malvats lladres”; es van emportat a la petita Marta que no sabia ni parlar, només sabia plorar i plorar.
En Sergi i la Marta es van trobar. Els “monstres” estaven preparant una poció màgica per convertir-los en uns “monstres” com ells, però va aparèixer un forat molt gran i en Sergi va agafar a la Marta i van passar pel forat.
En Sergi va veure uns fantasmes molt lletjos que li van donar com una vareta màgica i va tenir una idea:
– Faré màgia, a veure si funciona i em porta a casa. Vareta màgica, si us plau, porta’m a casa i et donaré una recompensa.
La vareta era de joguina i es van quedar sols. Hi havia fantasmes i tota classe d’ocells terrorífics. Els pares no van arribar fins a les 3 setmanes; gairebé no quedava menjar i la casa estava plena d’esperits malvats. Quan se’n van anar a dormir hi havia una nota: “Per la nit vindré”.
En Sergi es va espantar i es va quedar adormit. A mitjanit algú li va tocar el braç, era el malvat i poderós Chuqui .
En Sergi va fer un crit i van trucar a la policia. Quan va venir la policia, havien desaparegut
En Chuqui va venir de nou i va dir-li que havia estat quasi tota la vida però van venir uns monstres i van matar a tot el món i es van quedar amb tot el país.
Conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.
Andrea M.
* * * * *
La nena del llac
Fa molt de temps a Bolívia hi havia un poble que es deia San Pedro. En el poble hi vivia una família. A la família hi vivien la mare que es deia Elisabeth, el pare que es deia Yonny, la filla de nom Nara i la més petita que es deia Jennifer.
La família era la més coneguda del poble, perquè eren molt amables amb tota la gent de San Pedro.
Ells havien fet una casa per tota la gent que no tenia casa i van fer moltes coses més.
Una nit hi havia lluna plena; la Jennifer va sortir de la casa a veure les estrelles, fins que va escoltar un petit soroll, que venia del llac. La nena va anar al llac i va veure una nena que estava mirant al llac, estava amb un vestit de color blanc amb els ulls de color vermell.
La Jennifer pensava que els seus ulls estaven de color vermell perquè era de nit. La Jennifer va decidir anar cap on la nena misteriosa estava; quan va arribar al costat de la nena li va dir molt a poc a poc, perquè tenia són:
– Com et dius? Què fas aquí?
La nena no responia res. La Jennifer va decidir anar-se’n, es va aixecar i va començar a anar-se’n, fins que la nena misteriosa li va dir:
– No, no te’n pots anar.
I va començar a somriure i els seus ulls van començar a brillar molt. La Jennifer es va a acostar a la nena, la nena li va voler donar la ma a la Jennifer, la Jennifer va estar a punt de donar-li la ma fins que la germana de la Jennifer va cridar:
– Jennifer, on ets? Respon si us plau!!!
La Jennifer va respondre:
– Estic al llac amb una nena!!
La germana de la Jennifer va anar molt ràpidament al llac; quan va arribar la germana de la Jennifer, que es deia Nara, li va fer una pregunta:
– Jennifer, on és la nena?
La Jennifer va respondre:
– Però no la veus? És al meu costat.
Es va donar la volta i no va veure res de res i va dir molt sorpresa:
– No pot ser, si estava aquí mateix; Nara ha desaparegut, es un fantasma que em volia donar la ma perquè jo em convertís en un difunt.
La Nara es va començar a riure molt descontroladament i va dir:
– Ja ja ja ja ja ja, què dius? Has vist moltes pel·lícules de terror, ja ja ja ja ja ja!!! Anem a casa que la mare ens està buscant.
Quan es va fer de dia la Nara li va explicar tot el que va passar aquella nit als seus pares, tot rient:
– Sabeu el que va passar? La Jennifer va veure una nena que era un fantasma, ja ja ja ja ja!
Al seu pare li va sonar estrany, i li va preguntar una cosa a la Jennifer:
– Jennifer, aquella nit la nena que vas veure tenia un vestit blanc amb els seus ulls de color vermell, i et va dir que li donis la ma?
La Jennifer va respondre:
– Sí, com ho saps? A tu també t’ha passat?
El seu pare va respondre a la pregunta de la Jennifer:
– La veritat és que sí, de petit també vivia en aquesta casa, una nit em vaig aixecar i vaig veure la nena que estava cantant una cançó de ”Halloween”, em vaig acostar a ella i em va dir que li donés la mà, estava apunt de donar-li quan el meu germà, el teu oncle, em va cridar, i va dir-me:
– Yonny on ets?
Li vaig dir que era al llac, ell va venir molt ràpidament, li vaig dir que al llac hi havia una nena i ell rient em va dir:
– Quina nena? Al llac no hi ha ningú.
Li vaig explicar tot el que tu, Jennifer, vas explicar a la Nara. Pensava que mai més apareixeria la nena, però em vaig equivocar, em vaig equivocar, així que la nena només pot aparèixer totes les nits de lluna plena, així que la nena vindrà una altra vegada demà a les 12:00 de la nit. Ningú ha de sortir demà a les 12:00 de la nit, i si sortiu demà no li doneu la mà, perquè un de nosaltres es convertiria en un fantasma.
Aquella nit ningú de la família va sortir de casa seva. Però, a les 12:00 de la nit va venir una dona que era amiga de la família a donar-los una sorpresa, perquè aquella nit era ”Halloween”.
La dona va venir amb la il·lusió de fer una festa el dia de ”Halloween”, però va escoltar algú que estava cantant, el cant venia del llac, era la nena, la nena va dir-li:
– Qui ets tu?
Va començar a riure i li va dir:
– Dona’m la ma.
La dona li va dir:
– Qui ets tu? Per què estàs aquí?
Ella va respondre rient:
– No importa el meu nom, només dóna’m la mà, ja ja ja ja.
La dona pensava que era un nena disfressada i li va donar la mà. La nena va dir rient:
– J a ja ja ja, només em falta 1 persona i tornaré a viure, ja ja ja ja ja.
La família va escoltar tot el que havia dit. Al dia següent tota la família va decidir anar-se’n del poble, anar-se’n a la ciutat, van vendre la casa a una altra família i el pare va dir a la família:
– Millor que no em comprin la casa perquè a les nits hi ha una nena que és un fantasma!
La família nova pensava que era una broma, i no li van fer cas.
La família va anar a Estats Units. La família va ser feliç, però no sabien si la nena seguia apareixent.
En el poble les nits de lluna plena la nena va seguir fent el que feia. Ningú sap si la nena del llac va poder donar la mà a algú més o no, i ho va seguir intentant.
Jennifer
* * * * *
La dent del vampir
Una nit fosca i humida un vampir va anar al bosc per un home.
Aquell home que era molt presumit es deia Per-man.
Per-man era un covard.
El vampir el va trobar desmaiat al bosc; el vampir li va xuclar
la sang, però Per-man va despertar i li va donar un cop de puny a les dents.
El vampir va sortir corrents. Quan l’home li va donar el cop de puny li va caure una dent, l’home la va agafar i va estar investigant la dent.
Va trobar un diamant molt però que molt petit. Aquell diamant era vermell amb punts negres ,després va descobrir que era el mapa de la casa del vampir.
L’home va seguir el rastre i allà esteva la horrorosa casa del vampir, l’única i sola casa que hi havia al bosc.
Va trucar a la porta i va sortir corrents cap al darrere de la casa; allà hi havia un ganivet, ell el va agafar i va anar una altra vegada, va trucar, van obrir i va sonar nyinyinyinyi!!!
L’home va entrar i “pum” va matar al vampir i a la dona; només quedava el bebè, però el va criar ell.
Quan es va fer gran era com un pare per ell, però quan es va adonar que ell havia matat al seu pare, no li va dir res.
Però l’home ja ho sabia, per això va agafar el mateix ganivet i també el va matar.
Va ser molt, però que molt feliç per sempre.
Joan
* * * * *
El castell terrorífic
Hi havia una vegada un castell de lo més terrorífic del món.
Una vegada uns adolescents molts valents van voler fer una festa al castell. Eren tres adolescents que tenien 16 anys i es deien Carolina, Javi i Leo.
Van convidar a 5 amics més i van fer una festa, però no sabien que era terrorífica i hi havia fantasmes i bruixes, encara que no els veien.
Quan van començar a posar música es van enfadar molt i es van adonar que estaven arribant els seus amics.
Van sortir, els van matar i els van posar als seus cossos.
I es van a posar a fer veure que eren ells quan havien estat beguts i tot això; van recuperar les seves formes de veritat.
Els nois i les noies es van sorprendre i a la vegada es van espantar.
Als nois se’ls van emportar els fantasmes i a les noies se les van emportar les bruixes.
Alguns nois es van convertir en zombis terrorífics amb sang per tot el cos; altres nois els van deixar però els van posar una maledicció, que cada nit es convertirien en fantasmes mataadolescents .
A les noies la meitat les van matar i a l’altra meitat els van dir que cada nit a les 12 es convertirien en bruixes malvades i lletges.
Però una cosa, als nois que al principi creien que els havien matat no és veritat, perquè van veure tot el que va passar i els van tractar com a boigs.
Els mateixos policies es van adonar que era veritat i van anar i es van adonar que tot el que havien dit era veritat i van buscar als adolescents que els havien dit la veritat per demanar-los perdó, però era massa tard perquè s’havien convertit en fantasmes, bruixes i zombis.
Laura
* * * * *
La casa encantada
Una nit fosca i encantada una nena que es deia Cristina va veure una casa abandonada, va voler entrar, va picar però ningú li contestava.
La porta era oberta, la nena va entrar, era tan fosc que no es podia veure res.
De cop i volta es van encendre els llums, la nena es va espantar molt, però només era un nen petit.
La nena li va dir-on estan els teus pares. Pro el nen li va dir:
– Acompanya’m a la meva habitació.
La nena li va fer cas i va pujar per les escales, però no sabia res de res.
Quan va arribar era un forat negre; el nen va llençar a la nena.
La nena estava envoltada de fantasmes, morts, mòmies, però el que mes li feia por era el diable que la volia llençar al foc.
Al final la nena va fer un crit i el diable la va deixar anar.
I va sonar el despertador, la nena es va aixecar i va dir:
– Només era un somni.
Oumayma
* * * * *
La bruixa malvada
En una nit fosca al castell de la bruixa més malvada va néixer el seu fill.
Feia molt de temps que esperava que passes això.
Era una immortal, nomes tenia un punt dèbil, que al fons del llac mes tenebrós hi havia un corb i si algú aconseguia agafar l’ocell i el matava, la bruixa també es moriria.
Ella s’alimentava d’homes i dones i el seu plat preferit eren els nens i nenes mortals. Mai ningú havia pogut agafar aquell ocell. Qui hi anava no sortia viu.
El nen va anar creixent i creixent i creixent, la bruixa s’anava adonant que no era tant malvat com ella. El va matricular a una escola de monstres, però res, a un institut de fantasmes, però tampoc va canviar res.
Uns dies després el va matricular a una escola de mortals per que pogués fer maldats.
Cada dia que venia sense cap mortal mort o viu, la mare el portava al club de tortures i cada dia així li donaven moltes pallisses.
Un dia a l’institut va venir una noia nova de la que el fill de la bruixa es va enamorar, la va portar a casa sense recordar-se que hi era la seva mare, era amor a primera vista.
La mare es pensava que era un sopar per menjar-se-la.
La mare va felicitar al fill que li va dir que no era cap presa, que estava enamorat i ella d’ell.
La mare intentant menjar-se-la li diu et posaré tres proves i si no les fas totes perfectes no te’n podràs anar amb el meu fillet, ha ha ha ha !!!
Eren tres proves molt difícils: agafar el diamant del rei dels fantasmes, agafar un pèl del monstre mes pelut i agafar el fullet de les tenebres, és clar si podia.
La noia amb la seva astúcia i intel·ligència va poder fer-ho, però com la bruixa era una mentidera no la va deixar; va agafar a la noia i la volia matar, però es va escapar amb el noi.
El noi li va explicar el put dèbil de la bruixa; la noia es va arriscar a anar allà, va submergir-se a l’aigua, va agafar el corb i es va aixecar, va trencar els braços del corb i a la bruixa se li van trencar els braços i així va fer amb cada part del cos i així va anant fent. Va matar la bruixa però el que no sabia era que el noi tenia el mateix punt dèbil.
Tania
* * * * *
Ja hem començat el Taller de Periodisme de 6è.
Avui ens presentem i us expliquem com som, què ens agrada, …
Així ens coneixereu una mica més.
Desitgem que ens llegiu i us agradi.
Hola, em dic Nara, tinc 11 anys i sóc de Bolívia.
Sóc alta, sóc morena, tinc el cabell curt, tinc molta vergonya de parlar davant de classe, però amb les meves amigues no. Tinc una millor amiga i és molt bona amb mi.
A mi no m’agrada molt llegir, però a vegades llegeixo una mica.
A mi m’agrada tota classe de música i sobretot m’agrada escoltar-la.
El meu esport preferit és el bàsquet, però també m’agrada jugar a tennis. No m’agrada córrer, em canso molt.
L’assignatura que més m’agrada és matemàtiques; l’ assignatura que no m’agrada és català.
A m’agrada una mica portar faldilles i portar texans amb botes, m’agrada portar vestits per a festes i per aniversaris.
Al col·legi a mi no m’agrada quan fem copia o llegim molt, m’avorreixo molt.
De gran vull ser metgessa perquè m’agrada curar a persones que estan malaltes.
Jo visc a Badalona.
Jo no tinc mascotes però m’agradaria tenir un gos petit, m’ agraden molt.
Jo soc molt tímida, no sóc atrevida i m’agrada patinar i anar amb bicicleta i també saltar a la corda.
* * * * *
Hola, em dic Carolina, tinc 11 anys, sóc d’Equador i ara visc a Badalona.
Sóc una mica alta i sóc molt vergonyosa a classe. No parlo molt a classe i tinc una amiga molt bona amb mi, m’ajuda molt i és la millor amiga que he tingut mai.
A mi no m’agrada molt la lectura perquè és molt avorrida i no llegeixo molt.
A mi m’agraden totes les músiques.
A mi m’agraden el tennis, el basquet, la natació i l’hoquei.
A mi m’agrada castellà, anglès i català.
A mi no m’agrada portar faldilles perquè em fa molta vergonya; m’agrada posar-me pantalons perquè són més còmodes.
A mi no m’agrada anar a l’escola perquè fem moltes coses que a mi no m’agraden molt i perquè a vegades tinc molta son i per això no m’agrada anar a l’escola a vegades.
De gran jo vull ser metgessa, però també vull ser professora.
Visc a Badalona. De mascota tinc un gat. M’agrada jugar amb el meu gat perquè es molt divertit i perquè juga molt.
* * * * *
Hola, em dic Chakir i tinc 11 anys.
Sóc intel·ligent i tinc els cabells llargs.
M’agrada una mica la lectura, però no m’agrada la música; m’agrada molt el futbol i jugo en un equip de futbol que es diu Llefià.
No m’agrada cap assignatura i m’agrada anar vestit amb xandall.
De gran vull ser paleta.
Visc en una una ciutat gran i es diu Baetulo.
M’agradaria tenir un hàmster. M’agrada jugar a la play i a l’ordinador; també sortir amb la meva mare i amb el meu pare amb cotxe. Tinc 5 germans i sóc del Marroc.
* * * * *
Hola, em dic Paula i tinc 11 anys.
Sóc baixeta i simpàtica.
M’agraden els llibres de misteris.
A mi no m’agrada molt la música, però m’agrada el pop.
A mi d’esports me n’agraden molts, però el que m’agrada més és el bàsquet.
D’assignatures m’agraden la gimnàstica, el català i el castellà.
Jo sempre porto texans i xandalls, mai porto faldilles ni vestits.
No m’agrada que la gent en mani, ni que em digui com he de ser.
Visc a Badalona. A mi m’agradaria tenir un gos o un gat.
* * * * *
Hola, sóc en David i tinc 11 anys.
Sóc d’estatura mitjana i tinc els ulls marrons.
La lectura no m’agrada molt, però si he de llegir, llegeixo.
Els esports no són el meu fort, però m’agraden.
Les assignatures que més m’agraden són: educació física, informàtica i plàstica.
A mi no m’ agrada jugar a futbol, però veure’l sí.
De gran m’ agradaria ser dibuixant o arquitecte, encara no ho tinc clar.
Visc a Badalona.
No tinc mascota però m’agradaria tenir un peix.
* * * * *
Hola, em dic Laura i tinc 11 anys.
Em considero baixeta i m’enfado amb facilitat. El meu color preferit és el fúcsia.
M’agraden els llibres de por i de misteri.
De la música m’agraden tots els estils menys els romàntics. No els suporto!!!
M’agrada la natació, el ciclisme, el patinatge i una mica el ball.
A mi m’encanta la informàtica perquè utilitzem l’ordinador.
M’agrada vestir còmoda, amb texans i amb faldilla, però no m’agraden gens les faldilles curtes.
De gran m’agradaria ser mestra de primària.
Visc a la ciutat de Badalona, al barri de Llefià.
Tinc un hàmster molt bufó. I aquí s’acaba la descripció. Moltes gràcies per llegir-la.
* * * * *
Hola, em dic Charafeddine però em diuen Chara.
Sóc una mica tímid i alt.
M’agraden el llibres d’aventura, jugar a futbol i a hoquei.
M’agrada la música rap.
M’agrada el futbol.
No m’agraden les matemàtiques, però sí el català.
No m’agrada anar presumint de la roba.
Visc a Badalona. De gran vull ser policia.
Com a mascota m’agradaria tenir un gos, però tinc peixos.
No m’agrada gens trencar-me la mà, encara que m’he trencat el canell.
* * * * *
Hola, em dic Ainhoa i tinc 10 anys.
Sóc d’altura mitjana, tinc els ulls de color marró fluix i tinc els cabells llargs.
M’agrada llegir llibres de poesies.
M’agrada la música pop i funk, és la música que més m’agrada.
El meu esport favorit és el patinatge. No m’agrada jugar a futbol.
Las assignatures que més m’agraden són informàtica, matemàtiques, música i educació física.
M’agrada vestir-me amb texans i samarretes. Visc a Badalona.
De gran vull ser mestra de primària perquè m’agrada ensenyar als nens.
Tinc un periquito, però m’agradaria tenir un gos.
* * * * *
Hola, em dic Maria i tinc 11 anys.
Sóc alta i simpàtica.
M’agrada escoltar musica, m’agrada la música lenta. El meu cantant preferit es el Justin Bieber i la cançó que més m’agrada és la de Beiby.
Les assignatures que més m’agraden són matemàtiques, tutoria i música. No m’agrada tocar la flauta.
M’agradaria ser professora dels nens petits.
Visc a Badalona.
M’agradaria tenir un gos i de nom li posaria Tara.
M’agrada anar a la platja, jugar amb la meva germana petita i anar a comprar roba i bambes.
Els programes que més m’agraden són “Física y química” i “Patito feo”.
* * * * *
Hola! Em dic Jhanpier, tinc 11 anys, sóc de Colòmbia, però visc a Catalunya.
M’agrada vestir bé, sóc simpàtic i a vegades faig el tonto.
A vegades llegeixo, però el llibre que més m’agrada és Lope de Vega.
La musica que més m’agrada és el rock, el pop i Estopa.
L’esport que més practico és patinatge.
Les assignatures que m’agraden més són tallers i educació física.
M’agrada vestir bé, però els xandalls no són el meu fort i el que més m’agrada són les sabates.
No m’agrada que em molestin, ni les divisions de tres xifres.
De gran vull ser veterinari i advocat.
Visc a Barcelona, però estudio a Badalona.
De mascotes tinc 4 ocells, 2 hàmsters grans i 15 de petits, 4 cobaies i abans tenia una gossa.
* * * * *
Hola, em dic Vitoria i tinc 11 anys.
Sóc alta i tinc els ulls de color marró fluix.
M’agrada llegir llibres que tinguin dibuixos i que siguin curts.
A mi m’agrada el pop i el funk, són les meves músiques favorites.
Com esports preferits m’agraden el patinatge i anar en bicicleta.
Les meves assignatures favorites son català, música i informàtica.
M’agrada vestir-me guai. No m’agraden gens les faldilles i una miqueta els vestits.
De gran vull ser metgessa perquè m’agrada cuidar a la gent.
Visc a Badalona.
Tinc de mascota un canari, però igualment m’agradaria tenir un gos.
* * * * *
Hola, em dic Juanjo i tinc 11 anys.
Sóc alt i prim, sóc bo jugant a futbol i jugo en un equip que es diu Union las Palmas.
No m’agrada la lectura perquè he d’esperar el torn per llegir.
M’agrada la música, sobretot el flamenc i el cantant Camaron i Josè Mercè.
Sóc el capità del meu equip i jugo a aleví ”A” però em pugen a l’infantil ”B” i ”A” i tinc el número 20.
M’agrada l’educació física, les matemàtiques i el medi.
Jo vesteixo amb roba de marca, però no sóc pijo.
De gran vull ser futbolista.
Visc a Santa Coloma de Gramenet.
Tinc un gos, un lloro, dos ocells de colors que han posat ous i un hàmster.
Tinc una germana. Vaig a la escola Feliu i Vegués i faig sisè.
* * * * *
Hola, jo em dic Ghania i tinc 11 anys.
Sóc alta i simpàtica.
A mi m’agrada llegir contes d’aventures. M’agrada escoltar música i cantar una mica.
El meu esport preferit és el bàdminton, també m’agrada saltar a la corda.
M’agraden les matemàtiques i l’educació física.
A mi m’agrada anar amb pantalons i vestits llargs.
No m’agrada tocar la flauta ni els exàmens.
De gran m’agradaria ser metgessa o professora.
Visc a Badalona i m’agradaria tenir un hàmster o un conill.
De gran, quan tingui vacances, m’agradaria anar a Suècia.
També m’agrada anar a comprar.
* * * * *
Hola, sóc en Chakib i tinc 11 anys.
Sóc normal i tinc els cabells llargs i negres.
M’agrada llegir amb els meus companys de l’escola, no m’agrada gaire la música. M’agrada molt l’esport i jugo en un equip que es diu Llefià.
M’agrada l’educació física, les matemàtiques i el castellà.
M’agrada vestir amb xandall perquè és molt còmode. No m’agrada vestir de pijo.
Visc a Badalona. Jo de gran vull ser esportista i jugar en un equip professional.
De mascota m’agrada tenir un gos petit.
Tinc cinc germans; el meu germà i jo som bessons. Sóc del Marroc i vaig venir a Espanya l’any 2005, quan jo tenia sis anys.
Amb la Castanyada arriba la festa de Halloween.
Els alumnes de 5è han escrit contes de terror amb personatges clàssics de la literatura fantàstica.
Desitgem que us espanteu una mica.
La casa encantada
Hi havia una vegada una nena que es deia Rosaura.
La Rosaura era una nena molt bonica; un dia era de nit i ella se’n va anar a dormir i ella estava desperta.
Ella s’imaginava coses que a ella li feien por i després es va quedar adormida.
Ella va somiar que estava soleta al carrer i que era de nit i ella es va trobar una casa encantada i va dir:
– Oh, mira aquella casa, que lletja! Entraré.
La Rosaura va entrar i ho va veure tot desordenat i va dir:
– Ho recolliré.
Quan va anar a recollir-ho va aparèixer un fantasma!!!
Quan la Rosaura el va veure, es va espantar i va cridar.
I el fantasma va dir:
– No, no, no cridis que no et faré res.
La Rosaura va dir:
– Segur?
I el fantasma li va dir:
– Sí, et mataré, he he he he!!!
La Rosaura es va despertar i va cridar. Va mirar per la finestra i ja era de dia.
Quan la Rosaura va arribar a l’escola, va comentar el somni que havia tingut.
Noemí
* * * * *
La casa encantada
Hi havia una vegada un vampir que vivia en una casa encantada; era horripilant, qui entrava moriria només en entrar.
Un nen que es deia Marc es va atrevir a entrar i quan el va veure el vampir va anar directament cap a ell, i just quan anava a matar-lo…
El va despertar el despertador! I va dir:
– Uf pensava que moriria! Quin descans!
Va anar al cole.
– Ei, Marc, has vist la casa encantada?
– Una casa encantada? És el que he somiat jo!!!
– Doncs existeix de veritat! Quina por!
– Què dius? Si no fa por.
– Aaaah!! Doncs si no fa por perquè no hi entres?
– D’acord, hi entraré!
– No hi entris, hi ha un vampir!
– Que mentider, jo entraré a veure si hi ha un vampir.
Va entrar a la casa encantada i el vampir el va matar!!
Anwar
* * * * *
La casa dels sorolls
Hi havia una vegada una escola que va anar a una casa d’acampada.
Havien anat a un poble molt antic i no hi havia ningú.
Feia molt de temps hi vivien mostres horribles que van morir, però els seus esperits rondaven pel poble.
Quan van morir el poble va ser per les escoles o centres d’acampada.
Però ells no sabien que els esperits estaven al poble, aquell poble estava fosc tot el dia perquè era un poble fet per monstres que usaven llanternes.
Un dia els nens van anar al cementeri, els mostres els van agafar i els van matar. Quan els mostres van matar a totes les escoles i centres que anaven al poble es van quedar tranquils i van descansar tranquils.
Sheila
* * * * *
El joc més terrorífic del món
Això era una nit fosca quant una nena es va perdre enmig de tot un gran bosc on ella estava tota sola.
Aquesta nena no sabia què fer, se’n va anar a sota d’un arbre i va pensar que dormiria.
Al cap de poc temps es va despertar i va sentir com un soroll que li va cridar l’atenció i se’n va anar a investigar qui feia aquell soroll tan estrany.
Després de tant caminar va veure com un forat i hi va ficar el cap per veure que hi havia allà. Però la nena va caure.
Quan va obrir els ulls va descobrir que aquell forat no era com un forat normal i corrent, sinó un forat encantat tot ple de fantasmes i més coses terrorífiques.
Després d’una estona va sentir com si alguna cosa venia cap a ella. Aquella cosa que venia cap a ella era un fantasma molt gran que semblava ser el rei dels fantasmes, i el que va fer va ser agafar-la i portar-la cap a un lloc on era tot ple de foc.
Quan era a punt de llençar-la, ella va cridar tan fort que al fantasma no li va agradar i el que va fer va ser llençar-la al terra.
Quan era a punt de menjar-se la nena, es va despertar i es va adonar que tot era un somni.
Houda
* * * * *
El castell de la bruixa
Hi havia una vegada un castell on hi vivia una bruixa que era molt malvada amb totes les persones.
Un dia al poble hi va arribar una família que eren molt feliços.
La bruixa com era tan malvada volia destrossar la família; estava pensant què fer per destruir-la.
Un dia quan la nena tenia 12 anys la bruixa va anar a casa seva i va fer una cosa molt dolenta, però la nena va veure que hi havia algú a casa seva i va dir-li al seu pare que hi havia algú a casa.
El pare va anar a veure qui era però quan va arribar no hi havia ningú.
La bruixa ho va tornar a intentar, però tampoc li va donar resultat. La bruixa no sortia del castell i van pensar que li havia passat alguna cosa i al poble van viure feliços.
Nicole
* * * * *
La casa encantada
Una nit de Hallloween, en una casa vella i horripilant, hi vivia un vampir molt dolent amb la seva família.
El vampir, cada any, per Halloween, anava a la ciutat per xuclar la sang a tothom, perquè sabia que tothom aquella nit es disfressava de monstre.
A la primera casa que va anar va xuclar a tothom, a la segona també, però a la tercera hi havia un altre vampir.
Ja havia xuclat la sang als d’aquella casa i va dir el primer vampir que si volia podia anar amb ell a xuclar sang als humans i va dir que sí.
L’altre vampir no tenia on viure i se’n va anar a la casa del primer vampir.
Al dia següent els va passar una cosa, la casa es va caure perquè s’havien portat malament!
Des d’aquell dia es van portar molt bé i per això la casa es diu “la casa encantada”.
Irene
* * * * *
La casa del terror
Hi havia una vegada una casa buida que estava a dalt d’una muntanya.
Una família volia viure en aquella casa i hi van anar a viure.
A la nit va es van moure les nines i la nena es va espantar.
I va anar a dir-li a la seva mare que es movien les nines.
La mare no se la va creure, però va desaparèixer la mare.
La nena es va espantar i tots els zombis es van aixecar i les nines també.
La van tancar en aquella casa i no va sortir mai més de la casa.
Najlaa
* * * * *
La mainadera encantada
Hi havia una vegada en una casa encantada una mainadera que era molt dolenta; els set nens no la volien.
Quan la mare i el pare se’n van anar de viatge, la mainadera va tancar la porta.
Els nens van anar a un bosc on hi havia moltes bruixes i molts morts que sortien de la terra.
Els nens havien de superar una prova molt rara.
Els set nens no sabien fer-la però la Carlota sabia com es morien amb pebre i mel.
I els nens es van salvar.
Andrea
* * * * *
La casa terrorífica
Hi havia una casa on hi vivia una nena que es deia Maria. El seu pare havia mort assassinat i la seva mare també estava morta, però ella havia mort en una festa. I la nena estava molt preocupada.
Hi havia un fantasma a la casa on vivia la nena, que era molt malvat; la nena no ho sabia que hi havia un fantasma a casa seva.
Comprava el pa a una senyora que era amiga de la nena. La senyora de la botiga es deia Soni.
La Maria li va preguntar a la senyora:
– Tens pares?
– És clar que en tinc, tu no en tens?
– No, se m’han mort els dos.
– Oh, quina pena, jo puc acompanyar-te a casa teva!
– Sí, sí, si us plau!!!.
I la nena va viure feliç.
Dounia
* * * * *
El bosc de la mort
Hi havia una vegada un bosc que estava sobre el cementeri d’una tribu de ogres i esquelets llegendaris.
Un dia una família estrangera va anar al bosc de vacances però no sabien que el bosc estava sobre el cementeri. El pare es deia Pau, la mare Maria, el fill Peter i la filla Carolina.
Un dia en Peter i la Carolina van anar a buscar animalets al bosc i van trobar un cadàver que estava com si se l’hagués menjat algú.
Llavors en Peter va veure algú i es va espantar; li va explicar a la Carolina i ella li va dir que segurament era la seva imaginació. Però la Carolina va notar com si algú l’estigués tocant i els va entrar pànic.
Es van posar a córrer. Van anar a la seva cabana i la seva mare i el seu pare els van acompanyar al bosc.
Al cap d’un moment es va aixecar el cementeri. Van anar a la cabana i estava destrossada, van anar al poble més proper però no hi havia ningú.
Finalment van anar a un precipici i van aconseguir que caiguessin les malignes criatures. No moririen més persones. O sí?
Daniel
* * * * *
Continuarà …