Més contes de terror de 5è

Aquí us presentem uns quants contes més de terror escrits pels alumnes de 5è. 

L’home maleït

Era un home que estava a las tombes i es va perdre; de sobte va escoltar una veu d’un nen amb un riure malvat, es va apropar i era un fantasma que tenia una malaltia i li va passar la malaltia.
S’estava convertint en un home pelut i esgarrifós.
El fantasma se’n va anar volant sense cap malaltia i li va dir:
– No te’n vagis!!!
El va seguir fins un castell que estava encantat, però l’ home no ho sabia.
El fantasma va entrar a una carbassa i va trobar-se uns animals molt esgarrifosos. Com ell era un home llop podia entrar a la carbassa.
Un fantasma mol espantós l’anava a llençar a la foguera perquè era bo amb la gent.
L’home es va escapar, va veure el fantasma i li va dir:
– Per què m’has passat la teva malaltia?
Li va passar la malaltia al fantasma i l’home va sortir corrents cap a casa seva.
L’home va tancar las portes de casa seva i se’n va anar al llit; va escoltar que hi havia alguna cosa que estava picant a la seva porta.
Va sortir corrents per la porta del darrera.
El fantasma el va seguir. El fantasma va córrer i l’home va arribar a la platja. Al fantasma no li agradava la platja i l’home va anar nedant fins l’illa de Hawaii i va estar vivint allí.
Van celebrar una festa i va dir que es podria dir Halloween.
– Sisisí!!!!!
Van celebrar la festa tranquils i no va venir cap fantasma i  ja no va tenir por dels fantasmes.

Aimane

*   *   *   *   *

La venjança de Frankestein

Fa molts molts anys hi havia un nen que es deia Franklin que menjava moltes carbasses però sempre els nens li pegaven, insultaven i es burlaven d’ell.
Va arribar un dia  que van anar al bosc i hi havia un pou molt profund.
Els nens van empentar al Franklin i va desaparèixer. Van passar 5 anys i el nen ja no es deia Franklin, ara es deia Frankestein.
Ha ha ha, ha arribat l’hora de la venjança pel que van fer aquells nens. Ara els toca a ells, ara seran als meus esclaus, tothom ho serà. -va dir en frankestein
– Aaaaah, hi ha un monstre! Ei, tu no ets en Franklin. -van dir els nens.
– No, jo sóc en Frankestein i ara vosaltres sereu els guerrers carbassa.
I ho van celebrar amb una festa de monstres. Era Halloween.
– Visca Halloween, visca!

Miguel

*   *   *   *   *

El castell encantat

Hi havia una vegada una llegenda que deia que el castell estava encantat i la nit de Halloween els fantasmes sortien a espantar els
nens i les nenes que sortien a demanar caramels a les cases.
Els fantasmes només volien fer amics, però mai ho aconseguien. Els nens i nenes tenien malsons per les nits i no podien adormir-se.
Al dia següent no es veia una ànima al carrers de Clementein, tots i totes tenien por dls fantasmes de la nit anterior.
Els fantasmes havien d’esperar l´any següent per tornar a intentar fer amics.

Patricia

*   *   *   *   *

La nena desapareguda

Hi havia una vegada una nena que estava desapareguda des de feia 3 mesos. Aquella nena es deia Carla i tenia 12 anys quan va desaparèixer.
La seva família trucava a la policia i als bombers per ajudar a trobar a la seva filla Carla.
A la Carla la van raptar uns homes de 32 i 35 anys. Aquells homes anaven amb la cara tapada, la van agafar quan anava a l’escola al migdia.
Quan la van agafar ella va cridar, però ningú la va escoltar.
La van portar a una casa abandonada.
Quan va passar una estona la Carla es va despertar i es va posar a plorar perquè no sabia on estava, ni ella ni la seva família.
La Carla va anar a donar una volta per aquella casa.
Quan ja van passar 5 minuts des que estava en aquella casa va aparèixer un zombi, un fantasma i un vampir que anaven cap a ella. La Carla va cridar:
-Aaaaaaaaaaaaaaaaah! Auxiliiiii!
Els 3 monstres van desaparèixer, la casa abandonada també i va aparèixer una altre vegada quan anava a l’escola.
Quan van arribar les 14:00 va anar a casa seva, va menjar i una altra vegada va anar a l’escola.
I conte contat ja s’ha acabat.

Iris

*   *   *   *   *

Un cas no molt conegut

Una nit fosca i freda, un nen que es deia Sergi va anar a beure un got de llet a mitja nit i va posar el got a sobre de la taula.
Va escoltar una veu:
– Holaaa! Sergi, venim a buscar-te, hem de portar-te a un lloc molt bonic amb caramels i moltes gominoles.
També es va escoltar una veu per sobre:
– Huahahahhahaaha!
En Sergi es va espantar molt i va cridar.
La mare i el pare d’en Sergi es van espantar i van anar a la cuina a veure si passava alguna cosa, però abans els “monstres” es van emportar a en Sergi.
Es va escoltar una veu molt fluixeta:
– Mamaaa! Papaa!
La mare i el pare se’n van anar a dormir.
L’endemà en Sergi havia desaparegut i la mare va trucar a la policia.
Va sortir una foto d’en Sergi per la televisió de tota Espanya.
La mare i el pare per la nit van decidir anar a buscar a en Sergi.
La seva germana Marta es va posar a plorar i van aparèixer “els terrorífics i malvats lladres”; es van emportat a la petita Marta que no sabia ni parlar, només sabia plorar i plorar.
En Sergi i la Marta es van trobar. Els “monstres” estaven preparant una poció màgica per convertir-los en uns “monstres” com ells, però va aparèixer un forat molt gran i en Sergi va agafar a la Marta i van passar pel forat.
En Sergi va veure uns fantasmes molt lletjos que li van donar com una vareta màgica i va tenir una idea:
– Faré màgia, a veure si funciona i em porta a casa. Vareta màgica, si us plau, porta’m a casa i et donaré una recompensa.
La vareta era de joguina i es van quedar sols. Hi havia fantasmes i tota classe d’ocells terrorífics. Els pares no van arribar fins a les 3 setmanes; gairebé no quedava menjar i la casa estava plena d’esperits malvats. Quan se’n van anar a dormir hi havia una nota: “Per la nit vindré”.
En Sergi es va espantar i es va quedar adormit. A mitjanit algú li va tocar el braç, era el malvat i poderós Chuqui .
En Sergi va fer un crit i van trucar a la policia. Quan va venir la policia, havien desaparegut
En Chuqui va venir de nou i va dir-li que havia estat quasi tota la vida però van venir uns monstres i van matar a tot el món i es van quedar amb tot el país.
Conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.

Andrea M.

*   *   *   *   *

La nena del llac

Fa molt de temps a Bolívia hi havia un poble que es deia San Pedro. En el poble hi vivia una família. A la família hi vivien la mare que es deia Elisabeth, el pare que es deia Yonny, la filla de nom Nara i la més petita que es deia Jennifer.
La família era la més coneguda del poble, perquè eren molt amables amb tota la gent de San Pedro.
Ells havien fet una casa per tota la gent que no tenia casa  i van fer moltes coses més.
Una nit hi havia lluna plena; la Jennifer va sortir de la casa a veure les estrelles, fins que va escoltar un petit soroll, que venia del llac. La nena va anar al llac i va veure una nena que estava mirant al llac, estava amb un vestit de color blanc amb els ulls de color vermell.
La Jennifer pensava que els seus ulls estaven de color vermell perquè era de nit. La Jennifer va decidir anar cap on la nena misteriosa estava; quan va arribar al costat de la nena li va dir molt a poc a poc, perquè tenia són:
– Com et dius? Què fas aquí?
La nena no responia res. La Jennifer va decidir anar-se’n, es va aixecar i va començar a anar-se’n, fins que la nena misteriosa li va dir:
– No, no te’n pots anar.
I va començar a somriure i els seus ulls van començar a brillar molt. La Jennifer es va a acostar a la nena, la nena li va voler donar la ma a la Jennifer, la Jennifer va estar a punt de donar-li la ma fins que la germana de la Jennifer va cridar:
– Jennifer, on ets? Respon si us plau!!!
La Jennifer va respondre:
– Estic al llac amb una nena!!
La germana de la Jennifer va anar molt ràpidament al llac; quan va arribar la germana de la Jennifer, que es deia Nara, li va fer una pregunta:
– Jennifer, on és la nena?
La Jennifer va respondre:
– Però no la veus? És al meu costat.
Es va donar la volta i no va veure res de res i va dir molt sorpresa:
– No pot ser, si estava aquí mateix; Nara ha desaparegut, es un fantasma que em volia donar la ma perquè jo em convertís en un difunt.
La Nara es va començar a riure molt descontroladament i va dir:
– Ja ja ja ja ja ja, què dius? Has vist moltes pel·lícules de terror, ja ja ja ja ja ja!!! Anem a casa que la mare ens està buscant.
Quan es va fer de dia la Nara li va explicar tot el que va passar aquella nit als seus pares, tot rient:
– Sabeu el que va passar? La Jennifer va veure una nena que era un fantasma, ja ja ja ja ja!
Al seu pare li va sonar estrany, i li va preguntar una cosa a la Jennifer:
– Jennifer, aquella nit la nena que vas veure tenia un vestit blanc amb els seus ulls de color vermell, i et va dir que li donis la ma?
La Jennifer va respondre:
– Sí, com ho saps? A tu també t’ha passat?
El seu pare va respondre a la pregunta de la Jennifer:
– La veritat és que sí, de petit també vivia en aquesta casa, una nit em vaig aixecar i vaig veure la nena que estava cantant una cançó de ”Halloween”, em vaig acostar a ella i em va dir que li donés la mà, estava apunt de donar-li quan  el meu germà, el teu oncle, em va cridar, i va dir-me:
– Yonny on ets?
Li vaig dir que era al llac, ell va venir molt ràpidament, li vaig dir que al llac hi havia una nena i ell rient em va dir:
– Quina nena? Al llac no hi ha ningú.
Li vaig explicar tot el que tu, Jennifer, vas explicar a la Nara. Pensava que mai més apareixeria la nena, però em vaig equivocar, em vaig equivocar, així que la nena només pot aparèixer totes les nits de lluna plena, així que la nena vindrà una altra vegada demà a les 12:00 de la nit. Ningú ha de sortir demà a les 12:00 de la nit, i si sortiu demà no li doneu la mà, perquè un de nosaltres es convertiria en un fantasma.
Aquella nit ningú de la família va sortir de casa seva. Però, a les 12:00 de la nit va venir una dona que era amiga de la família a donar-los una sorpresa, perquè aquella nit era ”Halloween”.
La dona va venir amb la il·lusió de fer una festa el dia de ”Halloween”, però va escoltar algú que estava cantant, el cant venia del llac, era la nena, la nena va dir-li:
– Qui ets tu?
Va començar a riure i li va dir:
– Dona’m la ma.
La dona li va dir:
– Qui ets tu? Per què estàs aquí?
Ella va respondre rient:
– No importa el meu nom, només dóna’m la mà, ja ja ja ja.
La dona pensava que era un nena disfressada i li va donar la mà. La nena va dir rient:
– J a ja ja ja, només em falta 1 persona i tornaré a viure, ja ja ja ja ja.
La família va escoltar tot el que havia dit. Al dia següent tota la família va decidir anar-se’n del poble, anar-se’n a la ciutat, van vendre la casa a una altra família i el pare va dir a la família:
– Millor que no em comprin la casa perquè a les nits hi ha una  nena que és un fantasma!
La família nova pensava que era una broma, i no li van fer cas.
La família va anar a Estats Units. La família va ser feliç, però no sabien si la nena seguia apareixent.
En el poble les nits de lluna plena la nena va seguir fent el que feia. Ningú sap si la nena del llac va poder donar la mà a algú més o no, i ho va seguir intentant.

Jennifer

*   *   *   *   *

La dent del vampir

Una nit  fosca i humida un vampir va anar al bosc per un home.
Aquell home que era molt presumit es deia Per-man.
Per-man era un covard.
El vampir el va trobar desmaiat al bosc; el vampir li va xuclar
la sang, però Per-man va despertar i li va donar un cop de puny a les dents.
El vampir va sortir corrents. Quan l’home li va donar el cop de puny li va caure una dent, l’home la va agafar i va estar investigant la dent.
Va trobar un diamant molt però que molt petit. Aquell diamant era vermell amb punts negres ,després va descobrir que era  el mapa de la casa del vampir.
L’home va seguir el  rastre i allà esteva la horrorosa casa del vampir, l’única i  sola casa que hi havia al bosc.
Va trucar a la porta i va sortir corrents cap al darrere de la casa;  allà hi havia un ganivet, ell el va agafar i va anar una altra vegada, va trucar, van obrir i va sonar nyinyinyinyi!!!
L’home va entrar i “pum” va matar al vampir i a la dona; només quedava el bebè, però  el va criar ell.
Quan es va fer gran era com un pare per ell, però quan es va adonar que ell havia matat al seu pare, no li va dir res.
Però l’home ja ho sabia, per això va agafar el mateix ganivet i també el va matar.
Va ser molt, però que molt feliç per sempre.

Joan

*   *   *   *   *

El castell terrorífic

Hi havia una vegada un castell de lo més terrorífic del món.
Una vegada uns adolescents molts valents van voler fer una festa al castell. Eren tres adolescents que tenien 16 anys i es deien Carolina, Javi i Leo.
Van convidar a 5 amics més i van fer una festa, però no sabien que era terrorífica i hi havia fantasmes i bruixes, encara que no els veien.
Quan van començar a posar música es van enfadar molt  i es van adonar que estaven arribant els seus amics.
Van sortir, els van matar i els van posar als seus cossos.
I es van a posar a fer veure que eren ells quan havien estat beguts i tot això; van recuperar les seves formes de veritat.
Els nois i les noies es van sorprendre i a la vegada es van espantar.
Als nois se’ls van emportar els fantasmes i a les noies se les van emportar les bruixes.
Alguns nois es van convertir en zombis terrorífics amb sang per tot el cos; altres nois els van deixar però els van posar una maledicció, que cada nit es convertirien en fantasmes mataadolescents .
A les noies la meitat les van matar i a l’altra meitat els van dir que  cada nit a les 12 es convertirien en  bruixes malvades i lletges.
Però una cosa, als nois que al principi creien que els havien matat no és veritat, perquè van veure tot el que va passar i   els van tractar com a boigs.
Els mateixos policies es van adonar que era veritat i van anar i es van adonar que tot el que havien dit era veritat i  van buscar als adolescents que els havien dit la veritat  per demanar-los perdó, però era massa tard perquè s’havien convertit en fantasmes, bruixes i zombis.

Laura

*   *   *   *   *

La casa encantada

Una nit fosca i encantada una nena que es deia Cristina va veure una casa abandonada, va voler entrar, va picar però ningú li contestava.
La porta era oberta, la nena va entrar, era tan fosc que no es podia veure res.
De cop i volta es van encendre els llums, la nena es va espantar molt, però només era un nen petit.
La nena li va dir-on estan els teus pares. Pro el nen li va dir:
– Acompanya’m a la meva habitació.
La nena li va fer cas i va pujar per les escales, però no sabia res de res.
Quan va arribar era un forat negre; el nen va llençar a la nena.
La nena estava envoltada de fantasmes, morts, mòmies, però el que mes li feia por era el diable que la volia llençar al foc.
Al final la nena va fer un crit i el diable la va deixar anar.
I va sonar el despertador, la nena es va aixecar i va dir:
– Només era un somni.

Oumayma

*   *   *   *   *

La bruixa malvada

En una nit fosca al castell de la bruixa més malvada va néixer el seu fill.
Feia molt de temps que esperava que passes això.
Era una immortal, nomes tenia un punt dèbil, que al fons del llac mes tenebrós hi havia un corb i si algú aconseguia agafar l’ocell i el matava, la bruixa també es moriria.
Ella s’alimentava d’homes i dones i el seu plat preferit eren els nens i nenes mortals. Mai ningú havia pogut agafar aquell ocell. Qui hi anava no sortia viu.
El nen va anar creixent i creixent i creixent, la bruixa s’anava adonant que no era tant malvat com ella. El va matricular a una escola de monstres, però res, a un institut de fantasmes, però tampoc va canviar res.
Uns dies després el va matricular a una escola de mortals per que pogués fer maldats.
Cada dia que venia sense cap mortal mort o viu, la mare el portava al club de tortures i cada dia així li donaven moltes pallisses.
Un dia a l’institut va venir una noia nova de la que el fill de la bruixa es va enamorar, la va portar a casa sense recordar-se que hi era la seva mare, era amor a primera vista.
La mare es pensava que era un sopar per menjar-se-la.
La mare va felicitar al fill que li va dir que no era cap presa, que estava enamorat i ella d’ell.
La mare intentant menjar-se-la li diu et posaré tres proves i si no les fas totes perfectes no te’n podràs anar amb el meu fillet, ha ha ha ha !!!
Eren tres proves molt difícils: agafar el diamant del rei dels fantasmes, agafar un pèl del monstre mes pelut i agafar el fullet de les tenebres, és clar si podia.
La noia amb la seva astúcia i intel·ligència va poder fer-ho, però com la bruixa era una mentidera no la va deixar; va agafar a la noia i la volia matar, però es va escapar amb  el noi.
El noi li va explicar el put dèbil de la bruixa; la noia es va arriscar a anar allà, va submergir-se a l’aigua, va agafar el corb i es va aixecar, va trencar els braços del corb i a la bruixa se li van trencar els braços i així va fer amb cada part del cos i així va anant fent. Va matar la bruixa però el que no sabia era que el noi tenia el mateix punt dèbil.

Tania

*   *   *   *   *