Desitjos de somni

Avui ens hem posat a somniar en desitjos increïbles que s’han fet realitat.
Ens hem sentit molt bé, molt feliços.

El meu somni: ser futbolista

No sé com ha passat, però ha passat.
Avui és un dia molt emocionant per mi, ha passat molt de temps i volia estar aquí.
Que la gent em miri, que cridin el meu  nom i que les nenes s’emocionin amb mi.
A la meva carrera he somiat que volia ser futbolista i  ha passat.
Estic jugant al F.C.Barcelona. Em sento molt feliç.

felipe5

Felipe

*  *  *  *  *

El somni màgic

No sé com ha passat, però ha passat.
Un dia de Nadal vaig somiar que vaig anar amb el Pare Noel i em va dir:
– Vols repartir amb mi els regals?
Jo li vaig dir que sí.
I em va dir:
– Vinga, puja al trineu.
Jo vaig dir:
– D’acord, Pare Noel.
Després el Pare Noel i jo vam repartir molts regals i a mi em va donar molts i molts regals. Ho vaig explicar al meu pare i a la meva mare i es van sorprendre molt.
Aquest desig mai no l’oblidaré.

hasna5

Hasna

*  *  *  *  *

El somni màgic

No sé com ha passat, però ha passat.
Un bon dia assolellat jo i les meves amigues, que es deien Alba i Hasna, vam anar al bosc a donar una volta i ens vam trobar al bosc un arbre trencat.
Vam mirar el tronc de l’arbre trencat i vam caure dins.
Quan vam obrir els ulls estàvem en un país màgic on tot era tan bonic que vam decidir anar-hi molts dies, fins que van arreglar l’arbre i no vam poder anar-hi mai més.

jennifer5

Jennifer

*  *  *  *  *

Ser famosa

No sé com ha passat, però ha passat.
Sóc famosa perquè sóc cantant. El meu somni s’ha fet realitat. Tinc molts fans i estic molt feeeeeeeeeeliiiiiç!!
Puc anar de compres amb les meves amigues, no m’ho puc creure. A cada botiga que vaig m’emporto tota la botiga, és increïble!!!.
Cantardavant la gent no em fa vergonya i ballo molt bé. I faig autògrafs. Increïble!!!!!

Joana

*  *  *  *  *

Un jugador de futbol

No sé com ha passat, però ha passat.
Sóc un jugador de futbol. Sóc davanter i marco molts gols.
Sóc famós, tinc molts diners, sóc ric.
Em va passar quan vaig apuntar-me a futbol. No sabia res perquè era nou a l’equip, però ja estava aprenent una miqueta.
Ara sóc mes bo que el Messi.

Misael

*  *  *  *  *

Ser el porter estrella del Barça

No sé com ha passat.
Un dia el meu pare i jo vam anar al camp del barri i vaig tenir sort. El Barça va passar per allà i em van mirar. El Pep Guardiola em va mirar i em va dir:
– Vols ser el nostre porter?
I jo vaig dir:
– D’acord, però amb una condició.
I el Guardiola va dir:
– Quina ?
I jo vaig dir :
– Que si algú provoca algun penalti, jo el pararé.
Ell em va dir:
– D’acord.
A partir d’ara sóc famós i cada dia em donen 2.000 €.

Mohamed

*  *  *  *  *

El més fort del món

No sé com ha passat, però ha passat.
Sóc el més fort del món!!
Tot va començar quan em vaig apuntar a lluita lliure, vaig lluitar amb lluitadors molts forts fins que vaig lluitar  amb el més fort de tot el món i el vaig derrotar!
Ara puc aixecar pesos de més de 2.000.000 quilos i també aixecar 3.000.000 de peses a la vegada amb un dit.

Rayan

*  *  *  *  *

Ser ballarina de Break dance

No sé com ha passat, però ha passat.
El meu somni s’ha fet realitat! Per fi!
Sóc una ballarina de Break dance i estic molt contenta i emocionada. A mi sempre m’ha agradat aquest estil de ball.
Peró m’he superat! Sóc ballarina de Break dance!
Faré coses de ball, mai m’havia imaginat que seria tan famosa.
Jo crec que si segueixo fent el que estic fent, seré la millor del món, la reina del ball. Em posaré nerviosa, molt nerviosa.
Si ho faig seré la nena més feliç de tot el món, anire a estadis grans amb la gent cridant.
Ser ballarina de Break dance. Mai em vaig imaginar que seria perfecte.

Rocío

*  *  *  *  *

Vull ser cuidadora d’animals

No sé com ha passat, però ha passat.
Ahir em va passar una cosa molt rara.
En un somni era jo la protagonista i treballava de cuidadora d’animals com… el gos, el gat, conills i molts tipus d’animals.
Allà on es cuidaven els animals era molt, molt gran.
Quan va passar un animalet havien de posar-li una vacuna i a mi em donava molta pena. Quan li van clavar l’agulla es va posar a plorar, però quan va sortir de la clínica de cuidar els animals es va callar.
Estic orgullosa del que estic fent i al final el meu desig es va complir.

Alba

*  *  *  *  *

Ser el millor defensa del món

No sé com ha passat, però ha passat.
Estic jugant al Barça i sóc el millor defensa del món i també sóc l’estrella del Barça en defensa.
M’anomenen l’estrella diamant i al dorsal tinc el número 3.
M’agrada anar-me’n per les bandes i centrar a l’àrea contrària.
Mai he estat més feliç i tant emocionat, és el millor perquè em donen més de 20.000 milions d’euros.

Andrés

*  *  *  *  *

Ser una estrella del pop i ser famosa

No sé com ha passat, però ha passat.
El meu somni s’ha fer realitat!! Sempre he somiat això de ser famosa, ser una estrella del pop i tenir tantes i tants fans, em fa molt feliç.
Jo pensava que era difícil tot això d’inventar cançons i cantar davant de la gent.
Al principi, el primer dia que em vaig fer famosa, vaig estar molt nerviosa i em donava vergonya cantar davant de la gent, però poc a poc vaig poder ser famosa, és el millor que m’ha pogut passar en la vida.
Per primera vegada sortia a la televisió, a les revistes, estava tant feliç, no sé ni com explicar això que m’ha passat.
M’agrada inventar cançons, ho faig des dels 4 anys.
Per mi fer cançons és una cosa de la que no he de preocupar-me perquè sempre quan m’avorreixo em poso a inventar cançons.
Per mi cantar i veure el meus fans mirant-me tant feliços, fa que tingui mes ànims de cantar.
No se com m’ha pogut passar però ha passat, és el meu millor somni del món.

Carla

*  *  *  *  *

Publicat dins de 4t, periodistes | Deixa un comentari

Contes infantils

Avui ens hem convertit en inventors de contes infantils sobre l’amistat i la solitud.
Després els hem dibuixat.
Esperem que us agradin.

El regne dels dracs

Hi havia una vegada un drac que vivia en el regne dels dracs.
Hi havia tants volcans que la temperatura era de 50 graus!!
El pobre drac no tenia cap amic i al final va decidir anar-se’n del regne dels dracs.
Va viatjar pels 8 regnes i es va quedar al regne dels Elfs.
Allí va conèixer a un elf molt simpàtic i es va fer amic seu.

Sergio

sergio4

*  *  *  *  *
Mani i els animalons

Hi havia una vegada un nen que es deia Mani.
Un bon dia en Mani va dir-li al seu pare que volia un cocodril i el seu pare no podia comprar-li el cocodril, perquè els cocodrils no son domèstics, però li va explicar com eren els cocodrils.
Li va ensenyar un llibre d’aquests animals, però quan li va explicar que eren dolents, ja no volia aquest animal.
Al final el seu pare li va regalar una tortugueta.
Vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

Alba

alba4

*  *  *  *  *
El cérvol trist

Hi havia una vegada un cérvol que no tenia amics.
Ell s’imagina que és bo tenir amics i va començar a caminar pel bosc.
Caminant i caminant… va veure una tortuga i un esquirol jugant.
El cérvol va preguntar:
– Puc jugar?
– No pots jugar, el joc es de dos jugadors -Va respondre l ‘esquirol.
El cérvol va estar encara més trist i va seguir caminant. Va veure una cosa al cel
que cridava:
– Hoo  hoo hoo.
I va caure al terra. Era un home amb
barba llarga i un vestit vermell; també hi havia mes cérvols i va dir:
– Hola maco, vols venir amb nosaltres?
– Sí, sí! Sereu els meus amics?
– Es clar.
– Molt bé, aniré amb vosaltres. Una cosa com et dius:
– Pare Noel.
– Molt bé, anem!
Conte contat, conte acabat.

Andrés

*  *  *  *  *
El conill que no tenia amics

Hi havia una vegada un conill que es deia  Peus grans.
Un bon dia va veure un munt d’amics: gossos, gats, ocells,…
Un dia el conill Peus grans va pensar:
– Tothom té un amic, però perquè jo no? Un dia Peus grans se’n va anar al bosc per agafar el menjar.
I es va trobar amb un altre conill que estava sol i va dir:
– Hola. Com estàs? No tens amics?
I li va dir l’altre conill:
– No.
I es van fer amics i aquell conill  tan sol i Peus grans es van fer tant, tant, tant amics que el cor dels conills que eren  petits i tristos es van fer grans amb amor.
Vet aquí un gos i un gat, aquest conte s’ha acabat.

Rocío

rocio4

*  *  *  *  *

La nena que no tenia amics

Hi havia un nena que es deia Marta de  P-3 que havia arribat de nou.
Quan va arribar l’hora del pati li van dir lletja i moltes coses més.
I es va posar a plorar i li va dir la professora:
– Què et passa?
– Res.
– I per què plores?
– Perquè ningú vol ser el meu amic i no paren de dir-me coses.
– Això és pot arreglar.
– De veritat?
– Sí, vinga, anem.
– D’acord.
– Nens, veniu, perquè no voleu ser amics d’ella?
– Perquè no volem.
– Heu de ser amics de tots.
– D’acord, vine, a què vols jugar?
– A fet i amagar.
– No, aquest joc és per a nens petits com tu.
I va venir la professora i va dir:
– Tu també ets petita i a aquest joc també hi juguen els nens grans i no has de tractar així.
– D’acord -va dir la nena.
I les seves amigues van dir:
– Jo me’n vaig amb ella, a tu no t’agradaria que et tractessin així, veritat?
– No, però a mi no em va passar això.
– No, doncs adéu, ens n’anem amb ella perquè t’agradaria si a tu t’ho fessin? No, veritat, doncs als altres tampoc, adéu. Pensa-ho.
Quan la nena va veure que s’ho estaven passant bé va anar i va dir:
– Puc jugar amb vosaltres?
– Sí.
Conte contat, conte acabat.

Carla

*  *  *  *  *
Els dos nens que no tenien amics

Hi havia una vegada un nen que no tenia amics perquè era nou al poble.
Va veure un altre nen que també era nou al poble i tampoc no tenia amics.
– Hola, tu tampoc no tens amics?
– Sí, no en tinc perquè sóc nou al poble.
– Hala, jo també. Jo no tinc amics.
– Doncs podem ser amics.
Conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Felipe

felipe4

*  *  *  *  *

El nen que no tenia amics

Hi havia una vegada un nen que anava a l’escola.
Tenia molts amics però un dia va venir la seva amiga.
Es deia Marta i quan va arribar li va dir:
– Ja no sóc el teu amic.
Se’n va anar plorant.
Quan era l’hora de anar-se’n, li va dir la seva mare:
– Què et passa filla?
– Que la Marta no és la meva amiga i jo no li he fet res.
Per la tarda li va explicar a la seva professora.
I li va dir a la professora que la Marta no era la seva amiga i van parlar tots i van ser amics per sempre.
Aquest conte s’ha acabat.

Hasna

hasna4

*  *  *  *  *

El dofí perdut

Hi havia una vegada un dofí que es  deia Flora.
Un bon dia va decidir anar a donar una volta i li va dir a la seva mare:
– Mare, mare, puc anar a donar una volta?
– D’acord, però ves amb compte i no t’ajuntis amb estranys.
– D’acord, mare, aniré amb compte.
Quan va arribar a mig camí no es va adonar que estava enmig de l’oceà, no sabia on anar fins que va trobar el camí de volta a casa.
Quan va arribar va abraçar a la seva mare.
I no se’n va anar mai més.

Jennifer

jennifer4

*  *  *  *  *

L’osset de peluix

Hi havia una vegada un osset de peluix que l’havien abandonat al camp.
Un cavall el va trobar i el va agafar.
Se’l va enportar  a casa seva i li va dir la nena:
– Què és això, eeeeeeeeeeeh?
– Oh, si és un peluix petitó. Li diré Petitó.
La nena va jugar amb el peluix i després van dormir junts.
Al dia següent la nena havia d’anar al col·legi i va dir la nena:
– Pare un petonet, adéu. Me’n vaig al cole.
I el peluix es va quedar al llit.
El pare va pujar a dalt, va fer el llit i el va posar al terra.
La filla va venir del col·legi i el va trobar  al terra, li va donar de menja i va anar a la platja. Li va dir la nena:
– Ets molt bonic, Petitó.
El pare va dir:
– T’agrada molt?
I va dir la nena:
– Sí, pare.

Joana

joana4

*  *  *  *  *

El nen que estava sol

Hi havia una vegada un nen de qui tot el món era amic seu.
Un dia tothom deia que era molt pesat perquè tots eren els seus amics i ja estaven molt enfadats amb ell i ja no volien ser amics d’ell.
Ell els va demanar per favor que el perdonessin, que ja no  seria més pesat.
Vet aquí un gos i un gat, aquest conte s´ha acabat.

Misael

misael4

*  *  *  *  *

Publicat dins de 4t, periodistes | Deixa un comentari

Contes de terror

Amb la Castanyada arriba la festa de Halloween.
Els alumnes de 4t han escrit contes de terror amb personatges de la literatura fantàstica.
Desitgem que us espanteu una mica.

La mala nit de Halloween

Era una nit obscura i negra. Un nen al sofà mig adormit escolta:
– Uuuuuh! Et menjaré. Uuuuuuuuuu! Ja veuràs, nen, et menjaré.
El nen és en PolitoConito. S’aixeca espantat i dóna un salt d’espant i va corrents a la porta de l’habitació de la mare per dir-li això i la porta no s’obria.
En PolitoConito se’n va al seu ordinador per explicar això als seus amics pel messenger i quan iniciava l’ordinador produeix un virus i el nen no sap programar l’antivirus.
Després surt un fantasma que torna a cridar:
– Uuuuuuh, et menjaré, nen!
En PolitoConito surt corrents al carrer cridant:
– Aaaaaahh!
Torna a casa i torna al llit i de sobte:
– Uuuuuuuh!
En PolitoConito es posa una disfressa i espanta al fantasma i diu:
– Uuuuuuuuuuuh!
Al final s’espanta el fantasma i es treu la caputxa:
– Ahhhhh, eres tu el fantasma.
– Sí, sí, perdó que t’hagi espantat, fill meu.
– Ai, mare!
I la mare contesta:
– Bon Halloween.

Andrés

*  *  *  *  *

La nina encantada

Hi havia una vegada un nen que es deia Marc i tenia moltes joguines.
Sobre tot tenia una nina que era la joguina preferida del nen i sempre jugava amb ella, era la nina encantada.
Un dia per la nit la nina es va moure i el nen es va despertar perquè la nina li va llençar un got d’aigua.
El nen es va cagar de por i va cridar:
– Aaaah, mare, mare!
La mare va entrar a l’habitació i li va dir el nen:
– Mira, mare, mira!
La mare va dir:
– Fill meu, si no hi ha ningú.
El nen va dir:
– Queeeè, la nina m’ha llençat un got de aigua.
– Te l’has imaginat tu.
– No,mare, no me l’he imaginat.
La mare va sortir de la habitació i el nen es va tornar a adormir-se.
La nina va anar a l’habitació de la mare.
La mare va despertar-se i va veure la nina que estava caminant per les habitacions.
La mare intentava agafar la nina per tot arreu i la nina corria molt.
La nina va anar a la cuina per agafar un ganivet afilat per punxar a la mare però la mare va ser tan llesta que va despertar al pare que era policia perquè atrapés a la nina. Al final el nen es va despertar perquè era un somni.

Alba

El dia de Halloween

Hi havia una vegada un nen que es deia Alex i va anar a casa dels seus amics perquè era Halloween.
Va arribar a casa del seu amic que es deia José i van contar històries de por.
Va arribar l’hora de tornar a casa seva i tenia molta por.
Quan ell anava sol pel carrer va veure una ombra. Sentia que algú el perseguia i es va girar, però no hi havia res.
Quan va arribar a casa seva va pujar disparat.
La seva mare li va dir:
– Vinga, a dormir.
– D’acord. Em pots acompanyar?
– Sí, però no t’acostumis.
Quan la mare el va portar al llit va pensar que li passava alguna cosa i li va preguntar:
– Què et passa fill?
– A mi res, per què?
– No, per res, bona nit.
– Bona nit.
Estava intentant dormir però no podia i va veure una ombra. Es va aixecar i es va posar en un racó. Es va posar a plorar.
La mare el va escoltar i va anar a veure què li passava.
I la mare li va dir:
– Què et passa?
– Que quan vaig anar a casa del meu amic vam contar històries de por i ara tinc molta por.
– No existeixen els fantasmes i no has de tenir por; a mi també em va passar i la meva mare en va dir que no existeixen i a poc a poc em va passar i ja no vaig tenir por. Ara amb tu faré el mateix, dormiré una nit amb tu però no t’acostumis, vinga al llit.
Al dia següent ja no sentia res i per la nit tampoc no tenia por ni res i li va dir a la seva mare:
– Gràcies, mare.
– No és res, de veritat.
I des d’aquell dia ja no va tenir por.

Carla

El col·legi fantasma

Un nen es va aixecar del llit i va anar al cole.
Quan va arribar va veure tots els nens disfressats i va dir:
– Però, què passa?
Un nen li va dir:
– Avui és Halloween. Saps que va dir el director? Que al que no ve disfressat li passarà alguna cosa terrible.
– Que va, és mentida.
– Què, noi, no has vingut disfressat? Ara t’enviaré al col·legi fantasma.
– Eh, on sóc?
El nen va anar caminant, va veure una porta i va veure el col·legi fantasma.
Quan va entrar va veure molt foc, després va veure un fantasma que li va dir:
– Viiiine aquiiií! Et menjaré!
Va veure un mort amb una destral i el nen se’n va anar corrents i va veure un fantasma i es va desmaiar i després va tornar al món real.

Felipe

Els fantasmes

Hi havia una vegada que un nen estava dormint i va somiar amb els monstres.
I va cridar a la mare i li va explicar tot.
Al dia següent es va despertar, es va posar la roba i va anar a l’escola.
Va veure un fantasma a la classe.
Després va anar a casa d’un amic seu i va veure una ombra i era el seu gat. Se’n van anar a l’escola.
Al dia següent va ser Halloween i van posar un tren de terror i va entrar a veure pallassos de por i  l’exorcista.
Després van anar a casa del seu amic a dormir. Al dia següent van anar a la seva casa  i no va poder dormir i li va dir la seva mare:
– Fill, què et et passa?
– Que no puc dormir.
– Fill, has de dormir.
I el fill es va dormir i la mare no va poder dormir.

Joana

La casa del terror

Hi havia una vegada fa pocs anys una dona que va vendre la seva casa i va anar a una altra casa.
Quan van arribar van deixar les maletes i quan la nena va anar a dormir va obrir una caixa i va veure un secret, la foto d’una dona acabada de casar-se.
Li va sortir sang a la nena, va anar al vàter i va rentar-se la cara, va agafar la tovallola i hi havia una dona amb els cabells de punta.
Quan va mirar, el mirall es va trencar.
Va anar al seu llit i el dia següent li va explicar tot a la mare i li va dir que era un somni i va dir la mare:
– Vinga, anem al col·legi .
La mare de la nena va anar al treball i va trobar una amiga seva i li va dir que la seva filla havia somiat una cosa molt lletja.
Quan va arribar a casa li va donar de berenar. Van parlar i van veure la  tele i va dir la mare:
– Hora de sopar.
Van sopar i quan era hora de dormir van rentar-se les dents i van anar a dormir.
A les 2:00 de la nit la mare va escoltar una música i va anar a veure, era la caixa de música. Va baixar les escales i quan va arribar a l’habitació la llum s’apagava i encenia.
Va trobar la seva filla gran que la volia agafar el seu esperit i hi havia taques de sang a la porta de l’armari. Al dia següent li va dir la mare:
– Estàs bé després d’ahir?
– Sí, em trobo molt bé.
La seva germana petita li va fer un dibuix i li va dir:
– Gràcies.
Li va fer una abraçada ben forta la van portar al metge i es va quedar uns dies al metge.
El dilluns, 30 de desembre  del 2008, va sortir i van anar a una altra casa amb limusina i tenia una piscina molt gran. La casa era molt bonica i van viure feliços i van menjar anissos.

Hasna

La casa encantada

Hi havia una vegada un nen i una nena que es deien Marc i Judit.
Un dia el seu pare els va dir que anessin al bosc a mirar les plantes amb la seva germana.
Quan van arribar al bosc es van trobar una casa encantada, van picar a la porta, però ningú va contestar.
El vent va obrir la porta i van entrar a la casa encantada. Van entrar a una habitació i era una gran habitació tota plena de joguines.
La nena va agafar una nina i el nen va agafar un ninot de Spiderman.
Des del soterrani els nens van escoltar:
– Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaah¡
– Socors.
El nen va dir:
– Qui està cridant?
La nena va dir:
– No ho sé, anem a mirar a veure què passa.
Quan van arribar a baix van veure a un monstre i van cridar:
– Aaaaaah! Un monstre!
Van voler sortir per la porta però no ho van aconseguir, van pujar corrent per les escales i van entrar a la porta de l’habitació de les joguines.
El nen va agafar el seu ninot Spiderman i la nena la seva nina i van saltar per la finestra. El nen es va trencar una cama i un braç i li va sortir sang per tot el cos fins que no va poder aguantar-se més i es va morir.

Jennifer

La casa del terror

Hi havia una vegada un nen que estava adormit.
Va sentir un soroll de la porta i es va aixecar del llit molt ràpidament. Quan va veure que no hi havia ningú es va posar al llit una altra vegada.
Després de 2 hores va tornar a passar el mateix i va cridar a la seva mare:
– Mama, mama, que he vist un monstre.
La mare també es va espantar del que havia dit el seu fill.
Al final van veure de veritat el monstre. El fill i la seva mare van cridar molt fort.
El monstre va dir:
– Us menjaré.
La mare va dir que si us plau que no els matés, que només tenia un fill i el monstre va dir que no, que se’ls menjaria.
La mare va llegir un cosa de l’església i el monstre es va morir.
I així la mare i el fill van viure molt feliços.

M. Zain

Publicat dins de 4t, contes, periodistes | Deixa un comentari

Animals misteriosos i fantàstics

Avui ens hem convertit en inventors d’animals misteriors i fantàstics. Ens els hem imaginat, hem explicat com són, on viuen, què fan, …
Després els hem dibuixat.
Esperem que us agradin.

L’auto cocodril

Aquest animal és llarg, verd, fa 20 metres, pesa 900 quilos, té el cap llarg, el cos llarg, té rodes i la cua fa 90.000metres de llargada.
S’alimenta de metall i cotxes. Quan té set beu oli i gasolina.
Acostuma a passejar. Viu als pàrquings
Li agrada passejar amb els nens i nenes.
No li agrada que l’insultin.
A més a més té una barrera que el protegeix.

Rayan

*  *  *  *  *

El gos volador

Aquest animal és de color marró amb taques de color blanc, te la cua marró i les potes de color blanc.
Menja espaguetis amb tomàquet i amb formatge.
Quan té set beu un suc de pinya amb un paraigua petit.
Acostuma a volar per tot arreu.
Viu als teulats de les cases, alguns dies a la ciutat i a vegades a la granja.
Li agrada volar pels teulats de les cases.
No li agrada anar caminant.
A més a més li agrada l’aventura.

jennifer2

Jennifer

*  *  *  *  *

El draguilagripau

Aquest animal és de color blau, pesa 10.000.000 kg, amida 1000 m, te una cua gegant
i el seu coll amida 100 m.
Té dues ales d’àguila però són molt grans. Les potes són de gripau.
S’alimenta de cocodrils.
Quan té set beu aigua contaminada.
Acostuma a viatjar per tot el món.
Viu al bosc en una cova.
Li agrada jugar amb els nens.
No li agrada que llencin escombraries al bosc.
A més a més pot llençar foc per la boca.

sergio2
Sergio

*  *  *  *  *

Supercocodril

Aquest animal és de color verd i té unes dents afilades i grosses i les potes llargues.
S’alimenta de tot el que veu al seu davant: cases, taules, etc.
Quan té set beu coca-cola i aigua.
Acostuma a fer justícia en el món.
Viu en un castell gegant i fet amb perles d’or.
Li agrada lluitar amb el mal de la terra.
No li agrada que el guanyin en una batalla.
A més a més té un uniforme de super heroi i salva a la gent que necessita ajuda.
També té un enemic anomenat Raforfees que sempre està fent coses dolentes; per això en Super cocodril lluita amb ell i ambaltres dolents desconeguts i sempre guanya i fa molta por als enemics.

andres2

Andrés

*  *  *  *  *

El dofí científic

Aquest animal és un dofí científic de color marró amb als pèls de color gris i tot de punta.
S’alimenta d’espaguetis amb tomàquet.
Quan té set beu fanta de taronja.
Acostuma a inventar coses rares com un rellotge que para el temps o coses així.
Viu al Zoo de Barcelona.
Li agrada jugar a saltar la corda.
No li agrada que els nens xerrin.
A més a més ningú sap que es científic perquè es transforma a la nit.

alba2

Alba

*  *  *  *  *

El monstre conill

Aquest animal és de color verd fort, té el cos molt gros i amida 100 metres; té la cua com un arbre, també té el cap molt gran i te les orelles com un ordinador.
S’alimenta de peix, humans, fustes, ferro, menja de tot.
Quan té set beu sang, i pipí d’aiguaterra.
Acostuma a dormir rient i fent-se el simpàtic.
Viu a sota terra al bosc.
Li agrada jugar a futbol, basquet, voleibol i saltar.
No li agrada que la gent el miri molt i que li diguin lleig, li molesta molt.

felipe2

Felipe

*  *  *  *  *
La balena manguera

Aquest animal és gros i allargat, pesa 100 quilos, no té potes, té una cua llarga i és de color gris.
S’alimenta de plantes, formigues i insectes.
Quan té set beu aigua.
Acostuma a jugar amb el nens quan és estiu i quan es hivern se’n va a l’aigua amb els seus amics.
Viu a l’aigua i també a la sorra.
Li agrada jugar amb els nens i veure’ls feliços jugant amb ell i també tenir molts amics.
No li agrada veure un amic seu plorant i que la gent li trepitgi la cua.
A més a més li agrada fer caca i pipí a l’aigua i una de les seves activitats preferides és llençar aigua als nens.

Carla

El conill peluix

Aquest animal és de color rosa, és petit i té el cos molt suau. Pesa 9 quilos i és molt bonic.
S’alimenta de fruita.
Quan té set beu llet i aigua.
Acostuma a dormir i a jugar.
Viu en una casa molt gran i té un llit.
Li agrada sortir al carrer a passejar.
No li agrada que li prenguin el menjar i el despertin.
A més a més vola i fa cacota.

joana2

Joana

*  *  *  *  *

El lleó fabricador

Aquest animal és fabricador, no li agrada jugar. Quan té temps lliure es posa a
treballar. Aquest animal és terrestre i aeri. És normal d’altura i pesa 30 quilos.
S’alimenta de persones.
Quan té set es posa una samarreta que el fa invencible i pega a la gent i roba cocacoles.
Acostuma a fabricar coses com ara una màquina del temps, una moto voladora, etc.
Viu a la meva casa.
Li agrada fer màgia i sorprendre a la gent.
No li agrada la guerra i els pobres.

mohamed1

Mohamed

*  *  *  *  *

El cocodril tonto

Aquest animal és de color taronja i té el cos molt llarg, arriba als 100 metres d’altura.
I pesa 540 quilos .
S’alimenta de coses de metall com ordinadors i també menja dues neveres alhora.
Quan té set beu quasi dos rius sencers.
Quan mira una noia guapa s’enamora i quan el mira la noia s’escapa.
Viu al mig del bosc.
Li agrada dormir durant tot un mes.
No li agrada que la gent el miri i que li facin un munt de fotos.
A més a més es comporta bé amb noies guapes i simpàtiques.

zain1

Zain

*  *  *  *  *

El Dofí simpàtic

Aquest animal és mitjà, no te cap pota, té aletes amida 30 metres, és molt gran i pesa 200 quilos.
S’alimenta de peixos petits i també de peixos grans.
Quan té set beu aigua, molta aigua.
Acostuma a saltar i anar amb els seus amics.
Viu al mar.
Li agrada saltar, menjar i jugar amb els seus amics.
No li agrada que li facin mal.
A més a més és mot bonic, és divertit i també quan t’estiguis enfonsant el dofí t’agafarà i et salvarà.
Aquest dofí es diu el dofí simpàtic.

hasna2

Hasna

*  *  *  *  *

El dofí cavall

Aquest animal és aquàtic i terrestre a la vegada.
S’alimenta de vaixells i llibretes.
Quan té set se’n va galopant i beu aigua de piscina.
Acostuma a anar a veure a la seva noia i li porta flors però no arriben perque se les menja.
Viu al parc aquàtic.
Li agrada molt la sal.
No li agrada que els nens i nenes el muntin.
A més a més el meu dofí cavall algunes vegades es posa de color rosa, vermell i verd.
També li surten taques liles, marrons i blaves.
Pesa 250 quilos i a més a més li agrada que els nens i nenes li rasquin la panxa.

rocio1

Rocío

*  *  *  *  *

El tauró edifici

Aquest animal és molt gran. Pesa 200 quilos. És de color blau.
S’alimenta de insectes.
Quan té set beu petroli.
Acostuma a jugar amb els nens que viuen amb ell i també quan fa molt fred se’n va.
Viu al carrer o al mar.
Li agrada fer el pallasso perquè sempre va al carrer i cau a terra.
No li agrada jugar a futbol.

Misael

Publicat dins de 4t, periodistes | Deixa un comentari

Periodistes de 4t.

Aquesta setmana hem començat el Taller de Periodisme amb un grup d’alumnes de 4t. Hem parlat de la feina dels periodistes, de les notícies, de l’esforç i de les ganes d’escriure.
Avui us expliquen qui són, què els agrada, … Aquí els teniu.

andresHola, em dic Andrés.
Jo sóc de mitja alçada i una mica graciós, tinc el ulls de color blau cel i sóc simpàtic.
M’agrada marcar gols sense parar quan jugo a futbol i també m’agrada una mica el tennis.
No m’agraden gens les princeses de Disney.
Vull ser un gran futbolista o tennista, si sóc futbolista m’agradaria guanyar a Messi i si sóc tennista m’agradaria guanyar a Rafael Nadal.
Visc a Badalona.
Tinc un gos anomenat Curro i jo li dic Curret. És mes gran que jo en edat.

*  *  *  *  *

felipeHola, em dic Felipe i tinc 9 anys.
Jo sóc una miqueta alt i gras.
M’agrada el futbol, el bàsquet i moltes coses més.
No m’agraden el gossos perquè quan lladren en donen al·lèrgia.
De gran vull ser futbolista i si no puc ser futbolista vull ser cantant.
Jo visc a Badalona i m’agrada molt perquè tinc molt amics com al Zain, l’Andrés, el Mohamed i el Harquirat.
M’agradaria tenir un lloro perquè podria a ensenyar-lo a parlar.

*  *  *  *  *

hasnaHola, em dic Hasna.
Jo sóc normal, sóc alta.
M’agrada fer música, esports, jugar a l’ordinador, anar a l’escola, jugar amb els meus amics, anar al parc i també connectar amb el meus amics.
No m’agrada esperar, no m’agrada Disney Channel ni els Gormitis.
De gran vull ser perruquera, després professora i també metgessa.
Jo visc a Badalona perquè vaig al col·legi.
Jo tinc no cap mascota. M’agradaria tenir un gat i també conills.
Sóc una mica tova i estimo a tothom.

*  *  *  *  *

jenniferHola, sóc la Jennifer.
Jo sóc simpàtica, treballadora, divertida i amable.
M’agrada cantar, jugar, dibuixar, i sobretot m’agrada ballar.
No m’agrada estar tranquil·la, sempre estic nerviosa.
De gran jo vull ser infermera.
Jo visc a Badalona.
Jo tinc un canari.

*  *  *  *  *

joanaHola, em dic Joana.
Jo sóc alta, sóc dolenta amb les meves germanes i tinc els ulls blaus i verds.
M’agraden el esports i la música; també ballar i cantar.
Les assignatures que més m’agraden són català i una miqueta les matemàtiques.
No m’agrada Spiderman ni Batman.
De gran vull ser perruquera.
Jo visc a Badalona.
Jo tinc dos gats. M’agradaria tenir un cavall i un gos molt bonic.
M’agrada patinar i anar amb la bicicleta amb els meus pares.

*  *  *  *  *

misaelHola, sóc el Misael.
Jo sóc alt i tinc molta paciència.
M’agrada jugar a futbol, sóc davanter i marco molts gols.
No m’agrada el bàsquet perquè tota l’estona agafes la pilota amb la mà.
De gran vull ser futbolista.
Jo visc a Badalona, és una ciutat molt gran.
M’agradaria tenir un gos.
Quan tinc vacances m’agrada jugar amb tothom.

*  *  *  *  *

mohamedHola, em dic Mohamed.
Jo sóc mitjà, una mica pallasso i també graciós.
M’agrada el futbol, fer de porter i també el medi natural i social.
No m’agraden gens les princeses de Disney.
De gran vull ser futbolista i també vull guanyar al Gran Kali.
Jo visc a Badalona.
M’agradaria tenir un lleó.

*  *  *  *  *

rayanHola, em dic Rayan.
Jo sóc nerviós, perquè tinc poca paciència.
M’agrada la gimnàstica perquè juguem.
No m’agrada el futbol perquè no vull xutar la pilota.
De gran vull ser cuiner professional.
Jo visc a Badalona.
M’agradaria tenir un gos i un hàmster.
Quan vaig de viatge m’agrada jugar.

*  *  *  *  *

sergioHola, em dic Sergio.
Jo sóc mitjà, amido 1,30 cm, sóc molt nerviós i avariciós.
M’agraden, és a dir, m’encanten  els esports, l’acció, …
No m’agrada estar tranquil, és un avorriment, com música on he de fingir que m’agrada.
De gran vull ser futbolista pels diiiiiiiiiners,  ja ja ja.
Jo visc a Badalona.

*  *  *  *  *

zainHola, sóc en Muhammad Zain.
Jo sóc alt i simpàtic, també sóc una mica graciós i també tinc els ulls marrons fort.
M’agrada jugar a futbol i tennis.
No m’agrada la música i el rock. No m’agrada tenir un gos.
De gran vull ser enginyer, de grans cases.
Jo visc a Badalona, una gran ciutat.
Jo no tinc cap animal. M’agradaria tenir un cavall de color blanc, una vaca i també m’agradaria tenir uns ànecs.
Quan fem vacances m’agradaria tenir una piscina molt gran i m’agradaria invitar als meus amics i amigues.

Publicat dins de 4t, periodistes | Deixa un comentari

Curs 2010-11

El nou curs ha començat i amb ell arriben canvis.

Ben aviat podreu llegir notícies, contes, poemes, endevinalles, enquestes, … que escriuran narradors i periodistes de3r i 4t.

Estigueu atents perquè segur que us agradarà molt!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Bon estiu!

Des de l’escola us desitgem unes molt bones vacances i un bon estiu!

Publicat dins de 3r, 4t | Deixa un comentari

Els Tallers de la Setmana Cultural

Aquest any hem dedicat la Setmana Cultural a les Festes Tradicionals de Catalunya.
Hem fet diversos tallers. Us en mostrem un petit resum.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/jL95dKPIwNs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Publicat dins de 3r, 4t, setmana cultural | Deixa un comentari

Sortida a La Granja

El dilluns, 26 d’abril, vam anar a visitar La Granja.
Vam fer uns tallers, vam veure els animals de la granja i després vam jugar una estona. Va fer molt bon temps i vam poder gaudir d’un dia a la natura.

En aquest petit vídeo podeu veure un resum de les activitats que vam fer.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/H8LEFtLV4iw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Publicat dins de 3r, 4t, sortides | Deixa un comentari

Contes de 4t A (II)

Avui és Sant Jordi. Quan anem pels carrers veiem parades amb roses i llibres. Aquí teniu els contes escrits pel segon grup de 4t A.

La maledicció de la noia

Hi havia una vegada una noia que es deia Sara.
Un bon dia la Sara va anar al carrer i es va trobar amb una àvia.
L’àvia li va dir a la noia:
– Em pots ajudar?
La noia va dir:
– Sí.
– Que no se’t caigui o et posaré una maledicció, d’acord?
– Sí. D’acord.
La noia la va ajudar i van caure totes les coses que l’àvia havia comprat. L’àvia li va dir:
– Et posaré una maledicció per tirar-me les coses.
– No, ha sigut sense voler, perdoni, senyora.
– No et perdonaré.
L’àvia li va posar la maledicció a la noia.
Al dia següent la Sara va pentinar-se i tenia tot el cabell brut, llarg, horrorós….
La Sara va dir:
– Què m’ha passat? Serà de la maledicció que m’ha posat l’àvia.
La noia estava preocupada per si li passava alguna cosa més.
Quan va anar a menjar, la noia es va cremar tota la mà. Després a l’hora de sopar no volia menjar res ni fer res per si li passava alguna cosa.
Al dia següent la Sara va anar a casa de l’àvia. La Sara li va dir:
– Perdó, senyora ho sento molt , no volia fer-ho. Què puc fer perquè em treguis aquesta maledicció?
– Hauràs de comprar-me les coses que m’has trencat.
– D’acord.
Així va ser. Li va comprar totes les coses i li va treure la maledicció.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Adriana

*  *  *

El monstre

Hi havia una vegada un monstre que es menjava a les persones.
També trencava coses i robava moltes coses als nens i a les persones les deixava amb els ossos.
Entre tots  i amb l’ajuda dels animals van posar-lo en un armari i el van tancar.
Després de 3 anys van mirar l’armari i el monstre estava mort de gana.
El monstre els va demanar perdó per tot el que havia fet.
Van fer una festa amb barbacoa, pastís de xocolata, cocacola i també pollastre i van ser feliços i van menjar anissos.

Adam

*  *  *

Sant Jordi, l’heroi del món

Hi havia una vegada un l’heroi que es deia Sant Jordi i estava en un país que es deia Catalunya.
En un castell va sortir la princesa amb un rei.
Sant Jordi va veure la princesa i es va enamorar.
Després va venir el drac i va atacar tot el poble.
Sant Jordi va veure el drac.
El drac atacava tant ràpid,  ni tan sols la princesa l’aturava.
Després Sant Jordi va matar el drac i la princesa li va donar un petó i de la sang del drac va sortir una flor. Sant Jordi li va donar a la princesa i després van viure feliços.

Qiancun

*  *  *

L’armari màgic

Hi havia una vegada una nena que es deia Eva i l’Eva va anar a la casa de la seva àvia i del seu avi de vacances.
Quan l’Eva va entrar a una habitació va veure un armari i volia obrir l’armari però li faltava la clau.
La clau estava  al  terra i l’Eva va obrir l’armari màgic.
Hi havia un món d’aventures i la nena va veure un ratolí i el ratolí parlava.
La nena es va espantar i va cridar.
El ratolí li va explicar com era el món de fantasia.
La nena i el ratolí van ser amics per sempre.

Noemí

*  *  *

El vàmpir de l’àtic

Hi havia una vegada una senyora que havia pujat al seu àtic a agafar les bicicletes dels seus fills i allí estava el vampir de l’àtic.
Quan ja era a l’àtic i agafava les bicicletes, allí al davant estava el vampir que volia sang d’humà i la sang d’aquella dona estava molt calenta i bona.
Després de mitja hora en Derek va baixar a buscar a la seva mare i la va veure  morta i va cridar:
– Víctor, puja, que la mare està morta, puja!
– No m’ho crec, ets un mentider.
– Mira això.
– És mentida.
– No, pobra mare. La mare està morta.
El vampir va dir:
– Morirà aquesta família.
Pobre nen, saber que la seva mare estava morta era molt dur. Haurien de trucar a deu policies i a quatre ambulàncies.
– Vine,  nen, que et dono llaminadures d’alta qualitat. Aquest nen està mort, més que mort.
El vampir va arrossegar el cadàver del Derek i va dir:
– Víctor, vine amb mi, vine.
I va matar al Víctor i el va arrossegar.
El pare a baix cridava al Víctor i el vampir també va matar al pare.
Una hora més tard el vampir es va escapar i va trucar als policies i a l’ambulància.
I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Joan A.

*  *  *

San Jordi és el malvat

Hi havia una vegada un senyor que es deia Jordi.
Era una bona persona però un dia no sabia què havia passat.
Volia fer mal a tothom, així  que  va fer un encanteri.
L’encanteri va funcionar  i els bons es  feien dolents, però un noi era més fort i no es va fer dolent.
Va parar a tota la gent que estava al seu camí, va lluitar  i lluitar, però no li feien mal perquè eren persones bones al fons del cor.
Va trobar al malvat Sant Jordi.
Va lluitar amb ell i si el lluitador misteriós li donava la rosa d’una noia seria una altra vegada bo.
El misteriós lluitador tenia una cosa màgica, sang de Déu, se la va llençar al cos i a la roba i es va fer bo.
Però la gent seguia sent dolenta i l’única cosa que funcionava era la  mort d’un noi que coneixien tots i era el cantant Beni.
El lluitador misteriós no el va matar sinó que es va matar a ell, perquè tots el coneixien. Es va matar i li va dir a Sant Jordi que continués ell sol i que ell era el seu pare.
El Jordi li va prometre que lluitaria i no es rendiria mai.
Les persones eren bones i el Jordi va dir:
– He passat una aventura.
I aquest conte s’ha acabat.

Daniela

*  *  *

La llàntia màgica

Hi havia una vegada un home que era molt ric, però es va gastar tots els diners en una casa i va dir:
– Perquè em gasto tots els diners en una casa? Sóc més tonto que un burro.
I va anar a fer un tomb.
– La la la la la, mmm…? Què és això? Uooooh! Una cova i un policia vigilant.
– Ei, policia, que puc passar?
– No!
– Perquè no puc?
– Perquè és molt perillós, pots morir allí dins.
– I què hi ha a dins?
– Hi ha una llàntia dels desitjos.
– Deixeu-me entrar, sóc pobre.
– D’acord, però es el teu problema, eh?
– Una llàntia dels desitjos? Que bé! Ara serè ric, el més ric del món.
– Un mico? Això és un mico? Ooooh! Sí que ho és. Oh, una pedra que brilla.
La pedra va dir:
– No m’agafis o moriràs!
– Mico, no l’agafis, no! Una estora màgica allí? Oh, sí que ho és!
– Estora màgica, ajuda’m.
El mico va agafar la pedra i la cova es va emplenar de lava!
– Mira, la llàntia està allí, agafa-la i fugim ràpid. Amb la llàntia serè ric, sí!!!

Anwar

*  *  *

Publicat dins de 4t, contes | Deixa un comentari