Contes infantils

Avui ens hem convertit en inventors de contes infantils sobre l’amistat i la solitud.
Després els hem dibuixat.
Esperem que us agradin.

El regne dels dracs

Hi havia una vegada un drac que vivia en el regne dels dracs.
Hi havia tants volcans que la temperatura era de 50 graus!!
El pobre drac no tenia cap amic i al final va decidir anar-se’n del regne dels dracs.
Va viatjar pels 8 regnes i es va quedar al regne dels Elfs.
Allí va conèixer a un elf molt simpàtic i es va fer amic seu.

Sergio

sergio4

*  *  *  *  *
Mani i els animalons

Hi havia una vegada un nen que es deia Mani.
Un bon dia en Mani va dir-li al seu pare que volia un cocodril i el seu pare no podia comprar-li el cocodril, perquè els cocodrils no son domèstics, però li va explicar com eren els cocodrils.
Li va ensenyar un llibre d’aquests animals, però quan li va explicar que eren dolents, ja no volia aquest animal.
Al final el seu pare li va regalar una tortugueta.
Vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

Alba

alba4

*  *  *  *  *
El cérvol trist

Hi havia una vegada un cérvol que no tenia amics.
Ell s’imagina que és bo tenir amics i va començar a caminar pel bosc.
Caminant i caminant… va veure una tortuga i un esquirol jugant.
El cérvol va preguntar:
– Puc jugar?
– No pots jugar, el joc es de dos jugadors -Va respondre l ‘esquirol.
El cérvol va estar encara més trist i va seguir caminant. Va veure una cosa al cel
que cridava:
– Hoo  hoo hoo.
I va caure al terra. Era un home amb
barba llarga i un vestit vermell; també hi havia mes cérvols i va dir:
– Hola maco, vols venir amb nosaltres?
– Sí, sí! Sereu els meus amics?
– Es clar.
– Molt bé, aniré amb vosaltres. Una cosa com et dius:
– Pare Noel.
– Molt bé, anem!
Conte contat, conte acabat.

Andrés

*  *  *  *  *
El conill que no tenia amics

Hi havia una vegada un conill que es deia  Peus grans.
Un bon dia va veure un munt d’amics: gossos, gats, ocells,…
Un dia el conill Peus grans va pensar:
– Tothom té un amic, però perquè jo no? Un dia Peus grans se’n va anar al bosc per agafar el menjar.
I es va trobar amb un altre conill que estava sol i va dir:
– Hola. Com estàs? No tens amics?
I li va dir l’altre conill:
– No.
I es van fer amics i aquell conill  tan sol i Peus grans es van fer tant, tant, tant amics que el cor dels conills que eren  petits i tristos es van fer grans amb amor.
Vet aquí un gos i un gat, aquest conte s’ha acabat.

Rocío

rocio4

*  *  *  *  *

La nena que no tenia amics

Hi havia un nena que es deia Marta de  P-3 que havia arribat de nou.
Quan va arribar l’hora del pati li van dir lletja i moltes coses més.
I es va posar a plorar i li va dir la professora:
– Què et passa?
– Res.
– I per què plores?
– Perquè ningú vol ser el meu amic i no paren de dir-me coses.
– Això és pot arreglar.
– De veritat?
– Sí, vinga, anem.
– D’acord.
– Nens, veniu, perquè no voleu ser amics d’ella?
– Perquè no volem.
– Heu de ser amics de tots.
– D’acord, vine, a què vols jugar?
– A fet i amagar.
– No, aquest joc és per a nens petits com tu.
I va venir la professora i va dir:
– Tu també ets petita i a aquest joc també hi juguen els nens grans i no has de tractar així.
– D’acord -va dir la nena.
I les seves amigues van dir:
– Jo me’n vaig amb ella, a tu no t’agradaria que et tractessin així, veritat?
– No, però a mi no em va passar això.
– No, doncs adéu, ens n’anem amb ella perquè t’agradaria si a tu t’ho fessin? No, veritat, doncs als altres tampoc, adéu. Pensa-ho.
Quan la nena va veure que s’ho estaven passant bé va anar i va dir:
– Puc jugar amb vosaltres?
– Sí.
Conte contat, conte acabat.

Carla

*  *  *  *  *
Els dos nens que no tenien amics

Hi havia una vegada un nen que no tenia amics perquè era nou al poble.
Va veure un altre nen que també era nou al poble i tampoc no tenia amics.
– Hola, tu tampoc no tens amics?
– Sí, no en tinc perquè sóc nou al poble.
– Hala, jo també. Jo no tinc amics.
– Doncs podem ser amics.
Conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Felipe

felipe4

*  *  *  *  *

El nen que no tenia amics

Hi havia una vegada un nen que anava a l’escola.
Tenia molts amics però un dia va venir la seva amiga.
Es deia Marta i quan va arribar li va dir:
– Ja no sóc el teu amic.
Se’n va anar plorant.
Quan era l’hora de anar-se’n, li va dir la seva mare:
– Què et passa filla?
– Que la Marta no és la meva amiga i jo no li he fet res.
Per la tarda li va explicar a la seva professora.
I li va dir a la professora que la Marta no era la seva amiga i van parlar tots i van ser amics per sempre.
Aquest conte s’ha acabat.

Hasna

hasna4

*  *  *  *  *

El dofí perdut

Hi havia una vegada un dofí que es  deia Flora.
Un bon dia va decidir anar a donar una volta i li va dir a la seva mare:
– Mare, mare, puc anar a donar una volta?
– D’acord, però ves amb compte i no t’ajuntis amb estranys.
– D’acord, mare, aniré amb compte.
Quan va arribar a mig camí no es va adonar que estava enmig de l’oceà, no sabia on anar fins que va trobar el camí de volta a casa.
Quan va arribar va abraçar a la seva mare.
I no se’n va anar mai més.

Jennifer

jennifer4

*  *  *  *  *

L’osset de peluix

Hi havia una vegada un osset de peluix que l’havien abandonat al camp.
Un cavall el va trobar i el va agafar.
Se’l va enportar  a casa seva i li va dir la nena:
– Què és això, eeeeeeeeeeeh?
– Oh, si és un peluix petitó. Li diré Petitó.
La nena va jugar amb el peluix i després van dormir junts.
Al dia següent la nena havia d’anar al col·legi i va dir la nena:
– Pare un petonet, adéu. Me’n vaig al cole.
I el peluix es va quedar al llit.
El pare va pujar a dalt, va fer el llit i el va posar al terra.
La filla va venir del col·legi i el va trobar  al terra, li va donar de menja i va anar a la platja. Li va dir la nena:
– Ets molt bonic, Petitó.
El pare va dir:
– T’agrada molt?
I va dir la nena:
– Sí, pare.

Joana

joana4

*  *  *  *  *

El nen que estava sol

Hi havia una vegada un nen de qui tot el món era amic seu.
Un dia tothom deia que era molt pesat perquè tots eren els seus amics i ja estaven molt enfadats amb ell i ja no volien ser amics d’ell.
Ell els va demanar per favor que el perdonessin, que ja no  seria més pesat.
Vet aquí un gos i un gat, aquest conte s´ha acabat.

Misael

misael4

*  *  *  *  *

Quant a Ferran

Mestre jubilat, aprenent de naturalista i col·laborador de Biodiversidad Virtual i del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) a l’itinerari d’Alòs de Balaguer.
Aquest article ha estat publicat en 4t, periodistes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *