Contes de terror

Amb la Castanyada arriba la festa de Halloween.
Els alumnes de 4t han escrit contes de terror amb personatges de la literatura fantàstica.
Desitgem que us espanteu una mica.

La mala nit de Halloween

Era una nit obscura i negra. Un nen al sofà mig adormit escolta:
– Uuuuuh! Et menjaré. Uuuuuuuuuu! Ja veuràs, nen, et menjaré.
El nen és en PolitoConito. S’aixeca espantat i dóna un salt d’espant i va corrents a la porta de l’habitació de la mare per dir-li això i la porta no s’obria.
En PolitoConito se’n va al seu ordinador per explicar això als seus amics pel messenger i quan iniciava l’ordinador produeix un virus i el nen no sap programar l’antivirus.
Després surt un fantasma que torna a cridar:
– Uuuuuuh, et menjaré, nen!
En PolitoConito surt corrents al carrer cridant:
– Aaaaaahh!
Torna a casa i torna al llit i de sobte:
– Uuuuuuuh!
En PolitoConito es posa una disfressa i espanta al fantasma i diu:
– Uuuuuuuuuuuh!
Al final s’espanta el fantasma i es treu la caputxa:
– Ahhhhh, eres tu el fantasma.
– Sí, sí, perdó que t’hagi espantat, fill meu.
– Ai, mare!
I la mare contesta:
– Bon Halloween.

Andrés

*  *  *  *  *

La nina encantada

Hi havia una vegada un nen que es deia Marc i tenia moltes joguines.
Sobre tot tenia una nina que era la joguina preferida del nen i sempre jugava amb ella, era la nina encantada.
Un dia per la nit la nina es va moure i el nen es va despertar perquè la nina li va llençar un got d’aigua.
El nen es va cagar de por i va cridar:
– Aaaah, mare, mare!
La mare va entrar a l’habitació i li va dir el nen:
– Mira, mare, mira!
La mare va dir:
– Fill meu, si no hi ha ningú.
El nen va dir:
– Queeeè, la nina m’ha llençat un got de aigua.
– Te l’has imaginat tu.
– No,mare, no me l’he imaginat.
La mare va sortir de la habitació i el nen es va tornar a adormir-se.
La nina va anar a l’habitació de la mare.
La mare va despertar-se i va veure la nina que estava caminant per les habitacions.
La mare intentava agafar la nina per tot arreu i la nina corria molt.
La nina va anar a la cuina per agafar un ganivet afilat per punxar a la mare però la mare va ser tan llesta que va despertar al pare que era policia perquè atrapés a la nina. Al final el nen es va despertar perquè era un somni.

Alba

El dia de Halloween

Hi havia una vegada un nen que es deia Alex i va anar a casa dels seus amics perquè era Halloween.
Va arribar a casa del seu amic que es deia José i van contar històries de por.
Va arribar l’hora de tornar a casa seva i tenia molta por.
Quan ell anava sol pel carrer va veure una ombra. Sentia que algú el perseguia i es va girar, però no hi havia res.
Quan va arribar a casa seva va pujar disparat.
La seva mare li va dir:
– Vinga, a dormir.
– D’acord. Em pots acompanyar?
– Sí, però no t’acostumis.
Quan la mare el va portar al llit va pensar que li passava alguna cosa i li va preguntar:
– Què et passa fill?
– A mi res, per què?
– No, per res, bona nit.
– Bona nit.
Estava intentant dormir però no podia i va veure una ombra. Es va aixecar i es va posar en un racó. Es va posar a plorar.
La mare el va escoltar i va anar a veure què li passava.
I la mare li va dir:
– Què et passa?
– Que quan vaig anar a casa del meu amic vam contar històries de por i ara tinc molta por.
– No existeixen els fantasmes i no has de tenir por; a mi també em va passar i la meva mare en va dir que no existeixen i a poc a poc em va passar i ja no vaig tenir por. Ara amb tu faré el mateix, dormiré una nit amb tu però no t’acostumis, vinga al llit.
Al dia següent ja no sentia res i per la nit tampoc no tenia por ni res i li va dir a la seva mare:
– Gràcies, mare.
– No és res, de veritat.
I des d’aquell dia ja no va tenir por.

Carla

El col·legi fantasma

Un nen es va aixecar del llit i va anar al cole.
Quan va arribar va veure tots els nens disfressats i va dir:
– Però, què passa?
Un nen li va dir:
– Avui és Halloween. Saps que va dir el director? Que al que no ve disfressat li passarà alguna cosa terrible.
– Que va, és mentida.
– Què, noi, no has vingut disfressat? Ara t’enviaré al col·legi fantasma.
– Eh, on sóc?
El nen va anar caminant, va veure una porta i va veure el col·legi fantasma.
Quan va entrar va veure molt foc, després va veure un fantasma que li va dir:
– Viiiine aquiiií! Et menjaré!
Va veure un mort amb una destral i el nen se’n va anar corrents i va veure un fantasma i es va desmaiar i després va tornar al món real.

Felipe

Els fantasmes

Hi havia una vegada que un nen estava dormint i va somiar amb els monstres.
I va cridar a la mare i li va explicar tot.
Al dia següent es va despertar, es va posar la roba i va anar a l’escola.
Va veure un fantasma a la classe.
Després va anar a casa d’un amic seu i va veure una ombra i era el seu gat. Se’n van anar a l’escola.
Al dia següent va ser Halloween i van posar un tren de terror i va entrar a veure pallassos de por i  l’exorcista.
Després van anar a casa del seu amic a dormir. Al dia següent van anar a la seva casa  i no va poder dormir i li va dir la seva mare:
– Fill, què et et passa?
– Que no puc dormir.
– Fill, has de dormir.
I el fill es va dormir i la mare no va poder dormir.

Joana

La casa del terror

Hi havia una vegada fa pocs anys una dona que va vendre la seva casa i va anar a una altra casa.
Quan van arribar van deixar les maletes i quan la nena va anar a dormir va obrir una caixa i va veure un secret, la foto d’una dona acabada de casar-se.
Li va sortir sang a la nena, va anar al vàter i va rentar-se la cara, va agafar la tovallola i hi havia una dona amb els cabells de punta.
Quan va mirar, el mirall es va trencar.
Va anar al seu llit i el dia següent li va explicar tot a la mare i li va dir que era un somni i va dir la mare:
– Vinga, anem al col·legi .
La mare de la nena va anar al treball i va trobar una amiga seva i li va dir que la seva filla havia somiat una cosa molt lletja.
Quan va arribar a casa li va donar de berenar. Van parlar i van veure la  tele i va dir la mare:
– Hora de sopar.
Van sopar i quan era hora de dormir van rentar-se les dents i van anar a dormir.
A les 2:00 de la nit la mare va escoltar una música i va anar a veure, era la caixa de música. Va baixar les escales i quan va arribar a l’habitació la llum s’apagava i encenia.
Va trobar la seva filla gran que la volia agafar el seu esperit i hi havia taques de sang a la porta de l’armari. Al dia següent li va dir la mare:
– Estàs bé després d’ahir?
– Sí, em trobo molt bé.
La seva germana petita li va fer un dibuix i li va dir:
– Gràcies.
Li va fer una abraçada ben forta la van portar al metge i es va quedar uns dies al metge.
El dilluns, 30 de desembre  del 2008, va sortir i van anar a una altra casa amb limusina i tenia una piscina molt gran. La casa era molt bonica i van viure feliços i van menjar anissos.

Hasna

La casa encantada

Hi havia una vegada un nen i una nena que es deien Marc i Judit.
Un dia el seu pare els va dir que anessin al bosc a mirar les plantes amb la seva germana.
Quan van arribar al bosc es van trobar una casa encantada, van picar a la porta, però ningú va contestar.
El vent va obrir la porta i van entrar a la casa encantada. Van entrar a una habitació i era una gran habitació tota plena de joguines.
La nena va agafar una nina i el nen va agafar un ninot de Spiderman.
Des del soterrani els nens van escoltar:
– Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaah¡
– Socors.
El nen va dir:
– Qui està cridant?
La nena va dir:
– No ho sé, anem a mirar a veure què passa.
Quan van arribar a baix van veure a un monstre i van cridar:
– Aaaaaah! Un monstre!
Van voler sortir per la porta però no ho van aconseguir, van pujar corrent per les escales i van entrar a la porta de l’habitació de les joguines.
El nen va agafar el seu ninot Spiderman i la nena la seva nina i van saltar per la finestra. El nen es va trencar una cama i un braç i li va sortir sang per tot el cos fins que no va poder aguantar-se més i es va morir.

Jennifer

La casa del terror

Hi havia una vegada un nen que estava adormit.
Va sentir un soroll de la porta i es va aixecar del llit molt ràpidament. Quan va veure que no hi havia ningú es va posar al llit una altra vegada.
Després de 2 hores va tornar a passar el mateix i va cridar a la seva mare:
– Mama, mama, que he vist un monstre.
La mare també es va espantar del que havia dit el seu fill.
Al final van veure de veritat el monstre. El fill i la seva mare van cridar molt fort.
El monstre va dir:
– Us menjaré.
La mare va dir que si us plau que no els matés, que només tenia un fill i el monstre va dir que no, que se’ls menjaria.
La mare va llegir un cosa de l’església i el monstre es va morir.
I així la mare i el fill van viure molt feliços.

M. Zain

Quant a Ferran

Mestre jubilat, aprenent de naturalista i col·laborador de Biodiversidad Virtual i del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) a l’itinerari d’Alòs de Balaguer.
Aquest article ha estat publicat en 4t, contes, periodistes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *