1. • La tela, realitzada per Ramon Martí Alsina, és una peça fonamental de l’art espanyol del segle XIX
2. • ‘El gran dia de Girona’, de 5,4 x 11,9 metres, feia 70 anys que era als magatzems del museu

El gran dia de Girona, de Ramon Martí Alsina (Barcelona, 1826 – 1894), un dels quadros més singulars i fonamentals de la pintura catalana del segle XIX, feia 70 anys que estava amagat a les reserves del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a l’espera de ser restaurat i després exposat. Ahir va arribar el gran moment, gràcies a l’acord firmat entre el MNAC, la Generalitat i la Caixa Girona, i la colossal peça, de 5,4 x 11,9 metres, va abandonar les dependències del museu camí de la restauració. El 2010, quan al quadro se li hagi tornat la seva esplendor, s’instal·larà de forma permanent a l’auditori de l’antic hospital de Santa Caterina, a Girona.
Feia temps que els responsables de la institució volien iniciar aquesta empresa, però les dificultats i el cost del projecte han anat endarrerint la iniciativa. La logística per treure l’obra dels magatzems, desempaquetar-la per veure el seu estat i tornar-la a enrotllar per al seu trasllat ha estat molt complicada per les monumentals dimensions del quadro. Ahir es va necessitar un equip de 20 persones i un cilindre construït expressament per preparar l’obra per ser transportada.

LOGÍSTICA COMPLICADA / Per Mireia Mestre, de l’Àrea de Restauració del MNAC, es tracta de «un repte considerable» tant pel «gran nombre d’especialistes implicats» com per la «dificultat de manipular una tela tan gran sense fer-la patir». El problema principal amb què s’enfronten són els dos grans estrips transversals que té la peça, de 7,5 i 5,5 metres. La reconstrucció es farà fil a fil, com si es tractés de «microcirurgia», explica Mestre. Per contra són «relativament optimistes amb l’estat de la capa pictòrica», prossegueix, ja que sembla «ben fixada i només s’observen petites pèrdues».
La història del quadro és la crònica d’una gran ambició i d’un gran fracàs. El 1863, en ple auge de la pintura realista de caire històric, Martí Alsina, màxim exponent català d’aquest estil juntament amb Marià Fortuny, iniciava el que havia de ser el projecte més transcendent de la seva carrera: El gran dia de Girona, un oli de dimensions insòlites inspirat en el setge a la ciutat catalana durant la Guerra de la Independència. Per a això, es va documentar, va convertir la gran sala del Casino de Sants en el seu taller, va buscar peces d’artilleria i va encarregar nombrosos uniformes a mida per als diferents models.
Amb el temps, l’ambiciosa empresa es va acabar convertint en un gran fracàs, ja que el va portar a la ruïna econòmica i al desprestigi artístic. El 1885, l’obra, encara per acabar (de fet no està firmada), va haver de sortir a subhasta perquè el pintor pogués saldar els deutes contrets durant la seva realització, al mateix temps la crítica titllava el quadro de convencional i melodramàtic. Anys més tard, i arran de la mort del pintor, aquests mateixos crítics van elevar la peça a la categoria de gran obra d’art.

MÉS METRES QUE EL ‘GUERNICA’ / Però El gran dia de Girona no és només gran per la història que amaga i per la seva qualitat, sinó que també ho és per les dimensions que té. Les seves mesures el converteixen en l’oli més gran que s’ha realitzat mai a Catalunya i, possiblement, a Espanya, amb permís del Guernica, de Picasso, que fa 3,49 x 7,76 metres.