Author Archives: Departament d'expressió

“Petit Indi”…del director català Marc Recha

Un dels directors catalans per excel·lència, Marc Recha, torna de nou a les grans pantalles del nostre país amb una de les seves històries habituals: intimista, bonica, preciosa i plena de vida. Una joia pels amants del cinema d’aquest director que, a més, s’estrena en català. Amb en Sergi López i l’Eduardo Noriega.

L’Arnau és un noi que viu en el seu món de paper. Submergit en una fràgil realitat viatja inconscientment cap a la deriva. Els seus companys de viatge són uns ocellets: pinsans, verdums, passerells i una cadernera que és l’esperança de la culminació del seu veritable esforç. Ningú no canta millor que ella, i això és el resultat d’hores de pacient i minuciós ensinistrament.

Però l’Arnau viu gairebé sense respirar, ja que una cosa molt més intensa li devora el cor: la seva mare, la Filo, és a la presó de Vad-Ras, a l’ espera de judici, i de moment sembla que les coses no milloren. Així que aquest noi, que viu amb la seva germana Sole en un barri de Barcelona en plena transformació, que somia despert mentre passa les tardes amb el seu germà Sergi, que se’n va amb el seu oncle Ramon al canòdrom de la Meridiana elaborarà un pla per alliberar la seva mare de l’angoixa. I aquesta decisió el catapultarà amb cruesa cap a la realitat.

Mi vecino Totoro

L’animació barroca japonesa té un nom, i aquest no és altre que Hayao Miyazaki, el director nipó que a través dels Estudis Ghibli ha creat una manera particular d’entendre l’animació per menuts i adults. Els seus dibuixos clàssics i en 2D són una de les firmes més reconeixibles del món animat.

El castillo ambulantePorco RossoEl viaje de Chihiro són pel·lícules que ja han passta a la història de l’animació, amb un dibuix completament reconeixible, unes històries precioses i plenes de móns onírics, i un univers ben particular. Ara, després que totes les pel·lícules d’aquest director hagin anat desfilant per festivals i cartelleres catalanes, es resol un deute històric que hi havia amb els espectadors catalans i de la resta de l’estat espanyol: arriba, a la gran pantalla i 21 anys després de la seva estrena al Japó, Mi vecino Totoro. Un autèntic luxe que no us heu de perdre.

L’art al cinema

EL SOL DEL MEMBRILLO


El sol del membrillo (Una pel·lícula de Víctor Erice inspirada en un treball d’Antonio López, 1992) filma la determinació artística d’una voluntat per representar un codonyar (membriller) sobre el que incideix meravellosament la llum del matí.

Víctor Erice ofereix la seva càmara a la metòdica, casi missional, entrega d’Antonio López al seu treball, a la seva pulcra i religiosa mirada cap a l’exuberància vegetal de l’arbre, al pacient duel amb els eterns cicles de la naturalesa; esforços que s’ajunten a la construcció d’una poderosa metàfora de la creació artística, una metàfora vivent com esculpida entre les parets de la casa-taller del pintor de Tomelloso.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/USyxMXNSNr8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

LA JOVEN DE LA PERLA

lajovendelaperla.jpgGirl with a pearl earring.
Regne Unit. 2003.
Direcció: Peter Webber.
Fotografia: Eduardo Serra.
Música: Alexandre Desplat.
Durada: 95’.
Intèrprets: Colin Firth, Scarlett Johansson, Tom Wilkinson.
Idioma: Anglès.
Gènere: Drama.

La dona del quadre

Universalment reconeguda com una de les indubtables obres mestres de Johannes Vermeer, encara avui, més d’un segle d’estudis després, La noia de la perla, un dels quadres més cèlebres del pintor holandès del segle XVII, amaga rere la capa de pintura molts misteris no resolts: Qui era la model? Es tracta realment d’un retrat? Va conèixer el pintor la seva musa? Quin significat té el turbant? Per què fins el 1882 ningú en va saber res d’aquesta obra venuda aleshores com una simple reproducció? O per què el fons era verd i no negre tal i com el veiem avui dia?. Mil i una preguntes sense resposta que no fan més que enriquir la bellesa de tot misteri.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1R2X-lJFkng" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

POLLOCK: LA VIDA D’UN CREADOR

Idioma versió original: anglès
Producció: Fred Berner Films, 2000 (Estats Units)
Direcció: Ed Harris
Durada: 120 minuts
Guió: Barbara Turner i Susan Emshwiller, basat en el llibre d’Steven Naifeh i Gregory White Smith “Jackson Pollock: An American saga”
Fotografia: Lisa Rinzler (color)
Música: Peces de diversos autors
Intèrprets: Ed Harris (Jackson Pollock), Marcia Gay Harden (Lee Krasner), Jennifer Connelly (Ruth Kligman), Tom Bower (Dan Miller), Burt Cort (Howard Putzel), John Heard (Tony Smith)

La pel·lícula explica la vida del pintor expressionista Jackson Pollock, un artista polèmic que bevia massa. La carrera de Pollock, truncada per una mort prematura, va quedar marcada per la seva relació amb Lee Krasner, una artista que va deixar-ho tot per ell.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/vy6Omz1bDPg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

FRIDA KAHLO

Des de la seva complexa i llarga relació amb el seu marit i mentor, Diego Rivera, fins a la seva controvertida aventura amb Leon Trotsky, Frida Kahlo va viure una vida inexorable com a revolucionària política i artística.
FRIDA narra la vida de Frida Kahlo (Salma Hayek), compartida de manera oberta i sense por amb Diego Rivera (Alfred Molina), a l'hora que la parella impactava al món de l'art de manera sorprendent.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oKT90TmSF6E" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

EL LOCO DEL PELO ROJO

Dir.: Vincente Minnelli, 1956

Kirk Douglas encarna el pintor Vincent Van Gogh en la història de la seva vida
vangogh [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Mc5ABn_LJo8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

SOBREVIVIR A PICASSO

Sota la direcció de James Ivory, arriba Sobrevivir a Picasso, la història que explica la relació entre un madur Picasso i la jove Françoise, l'aspirant a pintora que va acabar sent deixebla, amant i mare de dos fills seus. Però conviure amb un geni no és fàcil, Françoise prendrà mesures que cap altra dona no s'havia atrevit a imposar a Picasso. Anthony Hopkins i James Ivory ens avançaran els aspectes més interessants del film.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/iiXxgrkgeXo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

MODIGLIANI

Fitxa tècnica

Direcció i guió: Mick Davis 
Països:
EUA, Regne Unit, Alemanya, Romania, França i Itàlia
Any: 2004
Duració: 128 min
Gènere: biografia, drama
Producció: Philippe Martinez, Karinne Behr, Stéphanie Martinez-Campeau, André Djaoui i Alan Latham
Música: Guy Farley 
Fotografia:
Emmanuel Kadosh
Muntatge: Emma E. Hickox
Disseny de producció: Giantito Burchiellaro
Vestuari: Pam Downe

Fitxa artística

Andy García (Amedeo Modigliani),
Elsa Zylberstein (Jeanne Hébuterne),
Omid Djalili (Pablo Picasso),
Eva Herzigova (Olga),
Udo Kier (Max Jacob),
Susie Amy (Beatrice Hastings),
Lance Henriksen (Foster Kane),
Miriam Margolyes (Gertrude Stein).

SINOPSI. 1919. La Gran Guerra ha acabat i el cafè Rotonde s'ha convertit en el refugi de l'elit artística: Picasso, Rivera, Stein, Cocteau, Modigliani… Aquesta és la història mai explicada de l'àcida rivalitat entre Picasso (Omid Djalili) i Modigliani (Andy García), marcada per la genialitat, l'arrogància i les passions. Jeanne Hébuterne (Elsa Zylberstein) és una bella catòlica, l'error de la qual va ser enamorar-se de Modigliani, un jueu. El pare de Jeanne, dut pel fervor religiós, envia secretament el fill de Modigliani i Jeanne a un convent llunyà. Modigliani, tractant de treure la seva família de la pobresa, s'inscriu en el certamen anual d'art. Picasso, guiat per aquesta rivalitat, també s'hi inscriu...

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WcqDS-g7lUQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El MNAC restaura el quadro més espectacular de la pintura catalana

  1. La tela, realitzada per Ramon Martí Alsina, és una peça fonamental de l’art espanyol del segle XIX
  2. ‘El gran dia de Girona’, de 5,4 x 11,9 metres, feia 70 anys que era als magatzems del museu
 Moment en què l’equip de restauradors comença a preparar el quadro per al seu trasllat, ahir a la Sala Oval del MNAC. Foto: RICARD CUGAT
Moment en què l’equip de restauradors comença a preparar el quadro per al seu trasllat, ahir a la Sala Oval del MNAC. Foto: RICARD CUGAT
NATÀLIA FARRÉ
BARCELONA

El gran dia de Girona, de Ramon Martí Alsina (Barcelona, 1826 – 1894), un dels quadros més singulars i fonamentals de la pintura catalana del segle XIX, feia 70 anys que estava amagat a les reserves del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a l’espera de ser restaurat i després exposat. Ahir va arribar el gran moment, gràcies a l’acord firmat entre el MNAC, la Generalitat i la Caixa Girona, i la colossal peça, de 5,4 x 11,9 metres, va abandonar les dependències del museu camí de la restauració. El 2010, quan al quadro se li hagi tornat la seva esplendor, s’instal·larà de forma permanent a l’auditori de l’antic hospital de Santa Caterina, a Girona.
Feia temps que els responsables de la institució volien iniciar aquesta empresa, però les dificultats i el cost del projecte han anat endarrerint la iniciativa. La logística per treure l’obra dels magatzems, desempaquetar-la per veure el seu estat i tornar-la a enrotllar per al seu trasllat ha estat molt complicada per les monumentals dimensions del quadro. Ahir es va necessitar un equip de 20 persones i un cilindre construït expressament per preparar l’obra per ser transportada.

LOGÍSTICA COMPLICADA / Per Mireia Mestre, de l’Àrea de Restauració del MNAC, es tracta de «un repte considerable» tant pel «gran nombre d’especialistes implicats» com per la «dificultat de manipular una tela tan gran sense fer-la patir». El problema principal amb què s’enfronten són els dos grans estrips transversals que té la peça, de 7,5 i 5,5 metres. La reconstrucció es farà fil a fil, com si es tractés de «microcirurgia», explica Mestre. Per contra són «relativament optimistes amb l’estat de la capa pictòrica», prossegueix, ja que sembla «ben fixada i només s’observen petites pèrdues».
La història del quadro és la crònica d’una gran ambició i d’un gran fracàs. El 1863, en ple auge de la pintura realista de caire històric, Martí Alsina, màxim exponent català d’aquest estil juntament amb Marià Fortuny, iniciava el que havia de ser el projecte més transcendent de la seva carrera: El gran dia de Girona, un oli de dimensions insòlites inspirat en el setge a la ciutat catalana durant la Guerra de la Independència. Per a això, es va documentar, va convertir la gran sala del Casino de Sants en el seu taller, va buscar peces d’artilleria i va encarregar nombrosos uniformes a mida per als diferents models.
Amb el temps, l’ambiciosa empresa es va acabar convertint en un gran fracàs, ja que el va portar a la ruïna econòmica i al desprestigi artístic. El 1885, l’obra, encara per acabar (de fet no està firmada), va haver de sortir a subhasta perquè el pintor pogués saldar els deutes contrets durant la seva realització, al mateix temps la crítica titllava el quadro de convencional i melodramàtic. Anys més tard, i arran de la mort del pintor, aquests mateixos crítics van elevar la peça a la categoria de gran obra d’art.

MÉS METRES QUE EL ‘GUERNICA’ / Però El gran dia de Girona no és només gran per la història que amaga i per la seva qualitat, sinó que també ho és per les dimensions que té. Les seves mesures el converteixen en l’oli més gran que s’ha realitzat mai a Catalunya i, possiblement, a Espanya, amb permís del Guernica, de Picasso, que fa 3,49 x 7,76 metres.

elperi

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

El Museu

El MNAC comprèn totes les arts (escultura, pintura, arts de l’objecte, dibuixos, gravats, cartells, col·lecció de fotografia i col·lecció de numismàtica) i té la missió d’explicar un discurs global de l’art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. En el cas de les col·leccions de romànic i de gòtic, aquest discurs ve marcat per la procedència catalana de gran part de les peces, malgrat que, concretament en el gòtic, es fa una comparació amb l’art d’altres procedències. Quant a la col·lecció de renaixement i barroc, les obres que la integren condueixen cap a un discurs més internacional, de la mà de grans pintors, com ara El Greco, Zurbarán, Velázquez, Cranach, Rubens… El fons del MNAC pertanyent a l’art de finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, torna a estar constituït majoritàriament per exemples d’artistes catalans, que s’articulen en un discurs que explica el modernisme, el noucentisme i les avantguardes, sempre tenint en compte totes les arts.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/piqCw3fWZhU" width="525" height="450" wmode="transparent" /]

Tanja Smit

Nascuda a Voorburg l’any 1961, Tanja Smit reconeix que li agrada viure fora del seu país. Explica que els artistes que li agraden són aquells que miren, escolten, oloren… que no tanquen els seus sentits.
Smit mostra la seva obra, amb molts quadres que encara no ha acabat.
Pel que fa a l’art, no creu que tingui cap funció, ja que no té una meta clara, un ús pràctic. Segons ella, a Catalunya, la professió d’artista encara és una mica burgesa.