Ara que ja hem acabat el treball podem exposar la nostra visió conclusiva.
En general, fent el Treball de Recerca hem viscut moltes i molt diverses emocions. Des d’il·lusió i ànims en començar el treball fins angoixa i frustració en alguns moments, passant per ràbia, desesperació, felicitat i moments de riallera. La ràbia i la desesperació s’apoderà dels nostres cossos quan les possibilitats del bloc se’ns feien tan limitades o no ens sortia tot com havíem planificat. Però és important també recordar moments alegres. Per exemple, un moment en el qual vam gaudir i ens vam divertir va ser quan vam buscar acudits sexistes, o simplement quan fèiem bromes durant el treball.

Poc a poc, en veure com el treball anava agafant forma, ens vam adonar que algunes coses no eren del tot el que ens havíem imaginat, la qual cosa ens va frustrar una mica. Però un cop feta la visió general del bloc finalitzat, va romandre en nosaltres una bona sensació: el treball ens agradava!

Des d’un primer moment, ja sabíem que aquest treball requeriria un esforç d’anàlisi per part nostra ja que tothom coneix l’existència del masclisme i la misogínia, però poca gent coneix realment els orígens d’aquesta. Fins i tot nosaltres, abans d’investigar sobre el tema no érem conscients de la quantitat de coses que mantenien les costums masclistes en el món contemporani, tan subtilment que no els haguéssim pogut reconèixer sense aquest estudi. Un clar exemple són les expressions que vam trobar a l’apartat Expressions i dites masclistes , on ens vam adonar de la ignorància de la gent respecte el sentit etimològic de la llengua col·loquial.

Quan ja portàvem un temps fent el treball vam pensar que hauria estat bé modificar l’índex ja que potser hauria quedat millor estructurat si haguéssim dividit la informació en més apartats. Però finalment vam decidir continuar amb aquest índex perquè era massa complicat i suposava més temps que creiem innecessari gastar en reformar tota la estructura del treball. Així doncs, optarem per continuar el treball tal com havíem decidit en un principi.

Seguint l’estructura inicial, la primera conclusió que hem extret ha estat que actualment la dona ha aconseguit, a través de molts esforços, una igualtat respecte l’home, de la qual n’ha mancat durant més de vint segles. Només hem de fixar-nos en la situació que vivien en època grega.

La següent conclusió a la que hem arribat ha estat que si les característiques de les deesses gregues no haguessin estat fragmentades a consciència pel patriarcat (en Afrodita, Atena, Hera; objecte sexual, savia, esposa i mare perfecta) hagués sorgit un ésser complet amb un il·limitat poder de desenvolupament com Zeus o Apol·lo. Fet que també trobem amb la fragmentació específica dels mals femenins, comportant així, la repressió en l’actitud de la dona.

La resta de conclusions a les que hem arribat dels darrers punts del treball estan exposades en aquests mateixos i per tant no cal esmentar-les dos cops.

La conclusió més general és que nosaltres en un primer moment pensàvem que el mal s’atribuïa només a les dones, encara que hem pogut comprovar que no és exactament així, sinó que també hi ha moltes figures masculines dolentes. Però ha influenciat molt més la figura femenina degut a que l’home sempre ha tingut la necessitat de reprimir la dona per tal de controlar-la i mantenir el poder.