Situació de la dona

Al llarg de tota la història la dona ha viscut sotmesa a una infravaloració en un món d’homes. Aquest passat és el que marca la societat actual, per això s’ha d’examinar amb detall la situació femenina de les èpoques anteriors.

Situació de la dona prèvia al món grecorromà

En temps dels egipcis, a diferència de les posteriors èpoques grega i romana, les dones tenien gran llibertat de moviment i acció. Aquesta llibertat va portar a algunes dones a assolir els més importants del càrrecs, com és l’exemple d’algunes esposes dels faraons, que en cas d’enviduar exercien com a regents si els seus fills no estaven en edat de regnat. Així com les dones egípcies posseïen grans privilegis, a la Grècia clàssica es van perdre tots.

La dona a l’època grega

A l’època hel·lènica les dones no tenien cap mena de privilegi social, eren considerades un ser inferior, relegades al gineceu i a complir la seva funció d’esposa d’un home i mare d’un altre. El fet de que es marginés a una dona s’associava en al majoria de casos amb la relació que tenia amb l’home: si la dona mantenia relacions sexuals amb un home sense estar casada amb aquest, se l’anomenava concubina o en el cas de que mantingués més d’un afer era considerada com a prostituta. L’esclava, en canvi, tenia una relació diferent amb l’home. Per una banda estava al servei de l’amo i per altra vivia pel seu marit.

La marginació femenina s’establia des de que la dona era una nena, especialment en el tema educatiu i escolar. Una nena no podia anar a l’escola ni aprendre coneixements com els que adquirien els nens, sinó que pel contrari rebien

Pintura d'una nena sent instruïda

l’ensenyament que s’esperava que tingués una bona dona. Els coneixements que s’impartien eren filar, teixir, i alguns de bàsics sobre música i dansa, que estaven orientats exclusivament al matrimoni. Així doncs, en el cas de la majoria de noies, un cop es casaven abandonaven els estudis i es retiraven al gineceu. En el cas de les més privilegiades que formaven part de la part més benestant de la ciutat, com eren les hetaires o cortesanes, rebien una educació complementària enfocada a la satisfacció de l’home i a proporcionar-li plaer en tots els sentits.

En el moment en què la dona es casava i passava a pertànyer a l’home perdia els pocs privilegis que tenia. Era tant el poc vot que tenia la dona que fins i tot, si el seu marit tenia una amant, la dona havia d’aguantar-ho i acceptar sense oposar-se en cap moment a la unió extramatrimonial. En canvi, si la dona era infidel, l’home tenia el consentiment de matar a l’amant i a la dona.

Una part important que es desenvolupava en la societat era la religió. Tal i com esmentarem a continuació, a la religió les dones adquireixen més de poder social del que tenien en altres àmbits. Així doncs, l’únic lloc on les dones podien desenvolupar-se sense cap vexació era en l’àmbit religiós. La utilitzaven com a via de sortida i mostraven tot el seu esplendor cuidant els temples. Especialment, destaca el culte a Vesta. Vesta era nomenada també era coneguda com a Hèstia (Ἑστία). Aquesta rebia atenció de les vestals, un grup de noies verges que curaven l’aspecte de la deessa i el benestar del temple. Tanta era l’expectació que els romans van adoptar també aquesta tradició i va perdurar l’època romana. Una altre

Representació de la deessa Vesta

moment religiós en la que les dones es podien lliurar era durant les festes que es celebraven a Atenes, anomenades Thesmophoria, on només podien participar les dones.

Relacionant la religió trobem la mitologia, explicada a través de mites. En aquest àmbit la figura de la dona és ambigua. Si bé trobem per un costat a la figura divina i sobrehumana de la deessa Atena, per l’altre està Pandora, representant la inspiració del mal i el dolor. Aquest darrer mite s’exposa a la dona com a causant de tots els mals, seguida per Hèl·lena, causant de la guerra de Troia. En una posició favorable estan les úniques deesses que estaven més valorades: Hera, Afrodita, Àrtemis i Atena, però fins i tot elles tenien un referent masculí que posseïa els mateixos poders però en major qualitat i condició. En el cas d’Hera, Zeus, el més poderós de tots els deus; Àrtimis, al seu germà Apol·lo, conegut per la seva relació amb la medicina; Afrodita, dona infidel d’Hefest ,i finalment Atena, la qual no havia contret matrimoni.

La dona a l’època romana

Posteriorment, en època romana, la dona havia adquirit un paper més elevat del que va assolir la dona grega. La dona romana ja no romania reclosa al gineceu i podia gaudir de més llibertat, tanmateix, seguia vetada a la vida pública.

Des de ben petites ja comprovaven la exclusió social misògina. En la part més marginada de totes es trobaven les nenes que no podien optar a ningun tipus d’educació per motius de pobresa econòmica i en l’altre aquelles nenes que pertanyien a una classe social superior. Per una banda, les més pobres no tenien cap mena d’ensenyament, sinó que se les preparava per els afers domèstics. Per l’altra, les més benestants rebien una formació que les preparava per a la tasca de ser mare, ja que era molt important per la societat ser una bona mater familias fins al punt que estava considerat com un deure de les ciutadanes romanes.

Un altre avenç que va realitzar la dona romana va ser en l’àmbit laboral, on realitzaven els mateixos treballs que un

Simulació d'una família romana

home: hi havia que treballaven en el camp, altres arribaven a comerciants, prestamistes, etc. Però malgrat que havien aconseguit ser més independents, seguien sense poder sortir al carrer si un home no les acompanyava. Les úniques dones que podien gaudir de llibertat al carrer eren les prostitutes, que alhora estaven més menyspreades. A demés, totes aquelles dones que sortissin al carrer havien de portar un vel que només deixés al descobert el seu rostre.

El moment en que es podien desinhibir, tal i com ho feien les dones gregues, era en la religió. Per la religió romana, les dones van ser imprescindibles per les profecies i el culte a Vesta. El culte a Vesta, deessa de la llar, simbolitzava a través d’una flama sempre encesa, la continuïtat de la família. Malgrat que van esdevenir tant importants, no podien participar en alguns espectacles religiosos que estaven dirigits únicament cap als homes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *