FITXA TÈCNICA

–Títol: Pompeia, l’últim dia

–Any: 2003

–Duració: 51 min

–País: Regne Unit

–Génere: Documental històric, drama

–Direcció: Peter Nicholson

–Guió: Edward Canfor-Dumas

 

RESUM DEL DOCUMENTAL

Es desperta un dia normal, com qualsevol altre dia. Julio Polinio és un dels habitants més rics de Pompeia vol redecorar la casa. Julia, la seva filla, està embarassada.

A la ciutat de Pompeia hi havia gladiadors com en qualsevol altre. Aquests son lliures per anar al carrer.

Estefano, un jove de Pompeia casat amb Fortunata tenen un negoci d’orina per netejar la roba de la ciutat (Fulonica), aquest negoci dona molts diners i son una parella benestant.

La terra de Pompeia es fèrtil i rica en minerals expulsats anys passats del mateix Vesuvi. A la profunditat d’aquest hi ha magma que vol sortir però una enorme roca entapona la sortida d’aquest, per tant la pressió de l’interior va augmentant cada vegada més. Comença tremolar la terra i cada vegada seran més freqüents aquests moviments. La gent de la ciutat no saben interpretar aquestes senyals i segueixen amb la seva vida.

Cap a la una del mig dia el Vesuvi ressorgeix amb un rugit. La roca fossa ja no és lava, és gas. Es forma una columna eruptiva que s’eleva cap al cel. La gent de la ciutat no fa res i molta gent que podria haver fugit i salvar-se s’havia quedat aquí sense saber que arribaria la seva mort en unes hores.

La columna de fum sobre escalfada arriba fins als 15 km d’altura, es veu des de Miseno on viu Plini el jove que comprén el que està passant, aquest es trobava amb el seu nebot Plini el Jove, la mare del seu nebot i els esclaus.

La part alta de la columna comença a baixar, amb l’ajuda del vent aquest núvol es situa a sobre de Pompeia i la ciutat es fa de nit. Cap a la una i mitja de la tarda, la roca bullint es barreja amb l’aire i per tant es refreda i es solidifica, d’això comencen a caure pedra tosca i roques més grans que s’han anat desprenent del volcà. A mitja tarda el Vesuvi havia expulsat més de cent milions de tonelades de pedra tosca i cendre.

A les dos i mitja del mig dia la casa de Julio Polinio s’està enfonsant pel pes de les pedres i roques. Aquest decideix no sortir de la casa i quedar-se allí amb la seva filla i els esclaus.

Un missatger de Pompeia porta la informació a Plini el Vell del que està passant. Plini vol marxar a Pompeia i li pregunta al seu nebot si vol anar amb ell, aquest li respon que ha d’acabar el treball que ell li va manar fer. Aquest missatger li entrega una carta de socors d’una amiga de Plini on reclama la seva ajuda per fugir de la ciutat pel mar i aquest envia barques a Pompeia.

Les teulades de les cases només protegeixen de la pluja però no aguanten el pes de les pedres.

A casa d’Estefano cau la teulada i mata a Dione, una de les seves esclaves. La seva dona Fortunata havia marxat amb un dels seus esclaus.

Cap a les cinc de la tarda a Miseno els vaixells ja surten per dirigir-se cap a Pompeia, passen per la ciutat d’Herculà que gràcies al vent es va salvar de les cendres i la pluja de pedra tosca. Les naus van arribar a Pompeia i es van ficar a l’obscuritat però no es veia res i naufragarien així que decideixen posar rumb cap a Estàbia.

A les set hores de l’erupció els carrers de Pompeia estan buits i les pedres i roques bloquegen la sortida de les cases deixant atrapades a les persones que hi ha dintre.

Fortunata surt per la finestra amb el seu esclau i aquest vol marxar amb la seva família, ella no vol però acaba marxant deixant-la sola. Un dels gladiadors surt en busca d’aigua pel seu company ja que es troba ferit, i es troba amb Fortunata que se l’emporta amb ells.

A la una de la matinada, a Estàbia es troba Plini el Vell que es refugia a casa d’un amic seu, Pompoiano. Aquest s’adona que la muntanya del Vesuvi està escopint foc, la columna de foc comença a desbordar-se per la muntanya en forma d’onada (flux piroclàstic), aquesta onada es dirigia cap a Herculà i la gent que es trobava a la platja. Entre aquestes hi havia una dona amb un bebè de tres mesos. Aquesta onada abraça tot el que troba al seu camí. Així és com acaba amb Herculà, la gent no va morir cremada, va morir carbonitzada.

Mentrestant a Pompeia no para de caure pedra tosca. A les sis del matí un terratrèmol multiplica la força del volcà i fa que la cambra de magma es dispari cap a fora, aquesta lava ara es dirigeix cap a Pompeia. Un nuvol de gas tòxic arriba a la ciutat asfixiant i matant a la gent del poble. Una manera de morir sense patir era suïcidant-se amb verí i això es el que fa un esclau de Julia.

A les set menys deu a Pompeia comença a baixar la onada de lava per la muntanya a mes de 100 km, arrasa amb tota la ciutat deixant a les persones de la mateixa postura que estaven en aquell moment.

Estefano queda de genolls al terra, Julia i Julio Pompilio queden abraçats al llit, Fortunata també s’abraça al gladiador.

A les set i deu del matí a Estàbia, Plini el Vell s’apropa al fum que s’apropa a aquesta, mor intoxicat pels gasos tòxics. Un gran flux finals creua la Bahia de Nàpols, Plini el Jove fuig amb la seva mare i es salven (aquest serà el que ens deixi els escrits que explicava tot el que va passar a Pompeia).

En divuit hores el Vesuvi va treure fora 10 mil milions de pedra tosca i cendres.

Va estar 1500 anys enterrada però al 1594 va ser redescoberta a causa de la construcció d’un aqüeducte. La cendre va preservar tot tal i com es trobava en aquell moment.